miniatura|369px|Un tornado a prop d'Anadarko Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbe o, rarament, amb la base d'un cúmul. Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.
Existeixen diversos tipus de tornado com les mànegues terrestres, els tornados de múltiples vòrtexs o les mànegues d'aigua. Les mànegues d'aigua tenen unes característiques semblants als tornados. Es caracteritza per ser un vòrtex espiral d'aire que es forma sobre la superfície d'aigua que es troba connectat a un cúmul i núvols de tempesta. Les mànegues d'aigua generalment es classifiquen com a tornados no supercel·lulats que es desenvolupen sobre grans superfícies d'aigua. Aquestes columnes espirals d'aire es desenvolupen freqüentment en zones tropicals properes a l'equador, però són menys habituals en àrees de latituds superiors. Existeixen altres fenòmens a la naturalesa de la mateixa magnitud que un tornado com el gustnado, el remolí de pols, el remolí de foc o el remolí de vapor.
Els tornados són detectats amb l'ús d'observadors de tempestes i el radar meteorològic, mitjançant l'ús de les dades de velocitat i els patrons de reflectivitats tals com un eco en cadena. Encara que s'han observat tornados en tots els continents, a excepció de l'Antàrtida, la majoria d'ells es produeixen al Tornado Alley (el "carreró de tornados") a l'estat de Texas dels Estats Units., encara que també poden registrar-se a qualsevol lloc de Nord Amèrica. També es generen a vegades al centre-sus i est d'Àsia, a les Filipines, al centre-est de Sud Amèrica, a l'Àfrica Austral, al nord-oest i sud-est d'Europa, a l'oest i sud-est d'Austràlia i Nova Zelanda.
L'escala Fujita i l'escala Fujita millorada classifiquen els tornados segons el dany que han causat. Un tornado EF0, la categoria més dèbil, danya arbres però no estructures substancials. Un tornado EF5, la categoria més forta, arrenca edificis dels seus fonaments i pot deformar alts gratacels. L'escala TORRO, semblant a la Fujita, els classifica des dels tornados T0, tornados extremadament dèbils, fins als T11 per classificar els tornados més potents. Les dades del radar Doppler, la fotogrametria, i els patrons de gir a nivell de terra (marques cicloidals), poden també ser analitzats per determinar la intensitat i atorgar-los una ràtio.
Etimologia Contra tota lògica lingüística, la paraula està documentada abans en anglès que en cap llengua romànica, el 1550. Segons la Hakluyt Society: "ternado" es un terme de navegants per indicar una tempesta de vent violent a l'Atlàntic tropical, probablement un préstec manllevat d'una llengua romanç "tronada =tempesta", "de tronar", del llatí "tonare" (vegeu trons). També apareix com "tornatho" al , acabant amb l'ortografia moderna "tornado" cap al 1620. Metàtesi de -o- i -r- en ortografia moderna influïda per una llengua romanç "tornar=girar", del llatí "tornare". En tres obres de la Hakluyt Society, quan ho documenta per primera vegada en anglès entre els anys 1556-1620, és amb el sentit de tempesta (tronada o torbonada en català): "we had terrible thunder and lightning with exceeding great gusts of raine, called Ternados".."we had nothing but Ternados, with such thunder, lightning and raine, that we could not keep our men drie 3 houres together". Més tard, per influència de "tornar" passaria a significar "remolí extremadament violent", o més específicament "núvol d'embús rotatiu destructiu", especialment al sud-oest dels Estats Units (documentat al 1849).
Definicions miniatura|369px|Un tornado prop de Seymour (Texas) miniatura|369px|Aquest tornado no té un núvol embut; tanmateix, la polseguera que fa girar al seu torn indica que hi ha forts vents a la superfície, i és així un tornado veritable. La imatge va ser feta a Louisville (Kentucky). El Glossary of Meteorology defineix un tornado com "una violenta columna d'aire rotatòria, en contacte amb el terra, penjant d'un núvol cumuliforme o sota d'un núvol cumuliforme, i sovint (però no sempre) es veu un núvol embut..." En la pràctica, perquè un vòrtex sigui classificat com un tornado, hi ha d'haver contacte tant amb el terra com amb la base del núvol. Els científics encara no han acordat una definició completa de la paraula; per exemple, hi ha discrepàncies en si els aterratges separats dels vòrtexs provinents del mateix embut constitueixen tornados separats o un de sol. Tornado es refereix al vòrtex de vent i no al núvol de condensació.
Núvol embut Un tornado no és necessàriament visible; tanmateix, la intensa baixa pressió que causa grans ràfegues de vent (com descriu el principi de Bernoulli) i una rotació ràpida (a causa del balanç ciclostròfic) causa normalment vapor d'aigua en l'aire que esdevé visible com un núvol embut o un embut de condensació. Quan un núvol embut s'estén des de la base d'un núvol fins a terra se'l considera un tornado.
Existeixen certs desacords entre la definició d'un núvol embut i un embut de condensació. Segons el Glossary of Meteorology, un núvol embut és qualsevol núvol rotatori que penja d'un cúmul o d'un cumulonimbe, i aquesta definició la compleixen gran part dels tornados. Per molts meteoròlegs, el terme núvol embut és estrictament un núvol giratori que no està associat amb vents forts en superfície, i un embut de condensació és un terme més genèric que es defineix com qualsevol núvol rotatori sota un núvol cumuliforme.
Els tornados sovint es generen a partir d'un núvol embut sense tenir vents forts associats en superfície, encara que no tots esdevenen en un tornado. La majoria dels tornados produeixen vents forts en superfície mentre l'embut visible toca terra, per aquesta raó és difícil discernir entre un núvol embut i un tornado des de la distància.
Onades i famílies A vegades, una única tempesta pot produir més d'un tornado, tant simultàniament com successivament. És conegut com una família de tornados quan es produeixen múltiples tornados de la mateixa tempesta. Diversos tornados a vegades es produeixen amb la mateixa virulència del sistema tempestuós. Si no hi ha una pausa en l'activitat tempestuosa, aquest se'l considera una onada de tornados, encara que existeixen diverses definicions. Quan se succeeixen diverses onades de tornados durant dies en una mateixa àrea (produïts per múltiples sistemes tempestuosos) s'anomena seqüència d'onades de tornados i a vegades, onada de tornados estesa.
Cicle de vida miniatura|369px|Una seqüència d'imatge que mostra el naixement d'un tornado. Primer, el descens de la base del núvol rotatori. Aquest descens esdevé un remolí, que continua descendent mentre els vents s'intensifiquen prop de la superfície, aixecant pols i runa. Finalment, l'embut visible s'estén fins a terra, i el tornado comença a causar danys més importants. Aquest tornado, a prop de Dimmitt, Texas, fou un dels tornados més violents observats al llarg de la història.
Relació amb les supercel·lules Els tornados sovint es desenvolupen en una classe de tempestes conegudes com a supercèl·lules. Les supercèl·lules contenen mesociclons que són una massa organitzada de rotació a l'atmosfera i a uns quants quilòmetres sobre el terra, normalment entre 2-10 km d'altura. Els tornados més intensos (de EF3 a EF5 en l'escala Fujita millorada) es desenvolupen a partir de supercel·lules. A banda dels tornados, també la pluja molt forta, els freqüents llampecs, les ràfegues de vent fortes, i la calamarsa són comuns en tals tempestes.
Els tornados generats a partir de supercèl·lules segueixen un cicle de vida conegut. Aquest comença quan incrementa la intensitat de la pluja ensems amb el ràpid descens d'una massa d'aire coneguda com a flanc descendent de corrent del darrere (en anglès rear flank downdraft, RFD). Aquest descens s'accelera, i arrossega el mesocicló rotatori de la supercèl·lula cap a terra.
Formació A mesura que el mesocicló s'aproxima a terra, apareix un embut de condensació visible que descendeix des d'un núvol mare de la tempesta, sovint d'un rotatori núvol mur. Mentre l'embut baixa, l'RFD també toca terra, creant un front de ràfega que pot causar danys a una certa distància respecte al tornado. Normalment, el núvol embut esdevé un tornado pocs minuts després que l'RFD toca terra.
Maduresa Inicialment, el tornado té una font de flux càlid, humit per alimentar-lo, i això es manté fins que arriba a l'estat de maduresa. Aquest pot durar des d'uns minuts fins a més d'una hora, i és durant aquest temps quan es produeixen les destrosses més importants a la superfície, i en rares ocasions pot avançar més d'1,6 km des del punt d'origen. Mentrestant, l'RFD, ara segueixen una àrea de vents freds en superfície, comença a embolicar-se al voltant del tornado, tallant així el flux d'aire càlid que alimentava el tornado.
Dissipació esquerra|miniatura|369px|Esquema d'una supercèl·lula Quan l'RFD embolica completament al seu torn i ofega el subministrament d'aire, el vòrtex es comença a debilitar, tornant-se cada cop més prim. Aquesta és "l'etapa de dissipació" que sovint no dura gaire més que uns pocs minuts, abans que es consumeixi. En aquest estat la forma del tornado es veu molt influenciat pels vents de la tempesta mare i pot prendre formes insospitades. Encara que el tornado estigui en procés de desaparició, el tornado encara és capaç de provocar danys. La tempesta es contrau en un tub en forma de corda, com un patinador de gel ajunta les mans al cos per patinar més ràpid, és en aquest punt quan els vents es poden intensificar.
Mentre el tornado entra en l'estat de dissipació, el mesocicló que tenia associat sovint també es debilita, quan el flanc descendent de corrent del darrere (RFD) talla el seu flux d'alimentació. Particularment, els tornados intensos de supercel·lules poden desenvolupar-se cíclicament. Mentre el primer mesocicló i el tornado associat es dissipen, el flux de la tempesta pot concentrar-se en una nova àrea més propera al centre de la tempesta. Si es desenvolupa un nou mesocicló, el cicle pot començar de nou, generant un o més tornados nous. Ocasionalment, l'antic i el nou mesocicló produeixen un tornado alhora.
Encara que és una teoria àmpliament acceptada que explica com la majoria de tornados es formen, viuen i moren, aquesta no explica la formació de petits tornados, com les mànegues terrestres, la llarga vida dels tornados, o els tornados de múltiples vòrtexs. Aquests segueixen uns mecanismes diferents en el seu desenvolupament, tanmateix, la majoria dels tornados segueixen un patró semblant al descrit.
Formació Perquè s'origini un tornado han de confluir tres elements: una massa d'aire càlid i humit, una altra massa d'aire fred i sec, i un corrent ascendent. Aquests elements són indispensables per a la seva formació, però amb la seva sola presència no en té prou per no donar lloc un minitornado; el seu mecanisme de creació és un punt més complex i segueix unes pautes generals.