Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la deessa grega Afrodita.
Va ser reverenciada a les religions politeistes i a les mitologies de les cultures clàssiques. En un principi era la deessa de la primavera, i se la considerava filla de Júpiter i de Dione. Posteriorment va ser assimilada a la deessa grega Afrodita (deessa de la bellesa) i des de llavors va estendre's una altra llegenda sobre el seu naixement. Venus va sorgir de l'escuma del mar en caure-hi els membres mutilats d'Urà, per aquest motiu era reverenciada pels pescadors i les persones que treballen a la mar. Venus es va casar amb Vulcà (Déu del foc). Venus va tenir un fill amb Mart, déu de la guerra: en Cupido, que se'l sol representar com un nen amb un arc i fletxes d'or i de plom, per a fer sortir l'amor i l'odi respectivament.
Diferents emperadors li varen construir temples, com l'emperador Hadrià al fòrum romà, i Pompeu, amb el nom de Venus Victrix.
Nom i atributs miniatura|Representació medieval de Venus Venus implica qualitats relacionades amb la sexualitat, l'amor, la bellesa, l'encant, l'atractiu i la seducció femenines. La paraula venus escrita amb minúscula significava en llatí "amor sexual, desig sexual".Charlton T. Lewis, Charles Short:"A Latin Dictionary", 1879, "Venus", . En aquest article els autors proposen la relació amb la paraula venerar (expressar admiració, honorar) i amb la paraula venia (gràcia, favor), les quals podrien provenir d'una arrel indoeuropea comuna wenes-, comparable al terme sànscrit vanas- que vol dir "desig sexual, plaer sexual", Diccionari Etymoline. Això mateix ho proposen altres autors com ara: William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011, que connecta els termes venerable, veneri, venial. En aquest llibre la deessa vèdica Ushas està relacionada a la deessa romana Venus. "The American Heritage Dictionary of the English Language", 2000. Eden proposa una possible relació amb la planta coneguda com a Venus d'Eryx (Eruca sativa), considerada afrodisíaca pels romans, a partir de la llegenda que diu que la deessa va abandonar el paradís per estar-se a Erix (Sicília) per poder menjar unes carabasses que creixien allí. miniatura|esquerra|Venus naixent de l'escuma de mar El seu culte, basat en l'ús de filtres amorosos màgics, entra en contrast amb el culte d'altres déus de caràcter més seriós, basats en sacrificis oficials. Aquesta ambivalència també es dona en la paraula llatina venenum (verí) que tot i que es creu que té el mateix origen etimològic, té un significat aparentment contrari al damor, amb el qual generalment es relaciona la deessa. Potser a partir de la idea que per aconseguir l'amor tot s'hi val, fins i tot l'ús de verins.William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011 No obstant Venus és considerada com una deessa benigna, encara que se li atribueixen altres funcions: pot atorgar una victòria militar, aconseguir bona fortuna, prosperitat i èxit sexual. En uns contexts és la deessa protectora de les prostitutes, en d'altres pot canviar el cor dels mortals fent que passin del vici sexual cap al camí de la virtut.
S'han trobat imatges de Venus en pintures murals a les cases, en mosaics i en petits santuaris domèstics (lararia). Petroni, en la seva obra Satíricon, situa una figureta de Venus entre els Lares (déus domèstics) del llibert Trimalchio.Les núvies oferien a Venus un regal abans del seu casament, però es desconeix en què consistia aquesta ofrena. Algunes fonts d'estudi diuen que les noies oferien les seves joguines infantils a la deessa, però no és clar en quin moment es feia aquesta ofrena, mentre que altres fonts afirmen que l'ofrena no era feta a Venus sinó als Lares. En els jocs de daus, un entreteniment molt popular entre els romans de totes les classes socials, el qui tenia més sort era conegut amb el sobrenom de "Venus".
Els símbols de Venus miniatura|100px|murtra, planta relacionada amb el culte a Venus La majoria dels símbols que representen Venus són els mateixos d'Afrodiata. Les flors eren un símbol que la representaven i a la vegada eren l'ofrena més habitual. Les roses era un d'aquestes flors, se li oferien als ritus de Porta Col·lina, i especialment la flor de la murtra per la seva blancor i aroma suau, per les seves fulles sempre verdes i per diverses propietats medicinals que se li atribuïen. Tant les estàtues de Venus com les persones que li rendien culte es posaven al cap garlandes fetes amb aquesta planta. Amb anterioritat la murtra havia estat emprada en els ritus en honor de Cloacina, la deessa etrusca protectora de la principal claveguera de Roma. A causa d'això aquesta planta sagrada s'anomenava Venus Cloacina i també Venus Murtia per una relació amb la deïtat Múrcia, d'on deriva el nom actual "murtra". Es creia que la murtra era força afrodisíaca. El pudendum femení, en particular el clítoris, era conegut amb el sobrenom de murtos (murtra). Les roses i la murtra s'empraven en els poms que duien les núvies el dia del seu casament, però no en la corona que es posaven al cap per no ofendre Juno, la deessa que beneïa la condició legal del matrimoni.
Venus era invocada també pels bevedors de vi per les propietats seductores d'aquesta beguda. Als rituals de Bona Dea, la deessa de la virginitat, es prohibia l'ús de la murtra i no es podia esmentar Venus ni res que tingués a veure amb el sexe masculí. Els rituals, permetien que les dones beguessin el vi dels sacrificis que era el de més grau, que normalment era reservat per als homes. Així podien acabar èbries mentre Bona Dea les protegia de les temptacions de Venus. Fora d'aquest context les dones prenien l'anomenat "vi de Venus" de gradació menor i suavitzat amb oli de murtra.Versnel, H.S.: "The Festival for Bona Dea and the Thesmophoria", col·lecció:Greece & Rome, núm. 39, 1, 1992, pàg. 44, citant a Plutarc, Quaestiones Romanae, 20
Als generals romans, quan tornaven victoriosos, se'ls oferia portar una corona de murtra al cap, anomenada Venus Victrix, que els purificava de la sang vessada en la guerra.
Els temples i el seu culte miniatura|Temple de Venus Genetrix al Fòrum de Cèsar, Roma. miniatura|Representació de Venus en el seu tron. Al llarg del temps la deessa apareix lligada a la política i al poder, en el sentit que al començament els governants li edificaven temples en agraïment pels triomfs aconseguits i més endavant va esdevenir una arma política: qui més devot demostrava ser edificant-li el temple més bonic, era qui aconseguia més popularitat i, per tant, major suport polític. El primer temple de què es té coneixement tenia la inscripció de Venus Obsequens, que es podria traduir per «l'obedient» o «la complidora», va ser una promesa feta pel cònsol Quint Fabi Màxim Gurges en agraïment per la victòria contra els samnites. Va ser edificat l'any 295 aC, en un lloc al turó de l'Aventí i suposadament va ser finançat amb les multes imposades als ciutadans per faltes sexuals. Els ritus estaven influïts pels de la deessa Afrodita, ja coneguts a les terres del sud (Magna Graeca). La data de la celebració coincideix amb el festival de la Vinalia rustica.
L'any 217 aC, en les primeres etapes de la Segona Guerra Púnica contra Cartago, Roma va ser derrotada en la batalla del llac Trasimè. Van consultar l'oracle de la Sibil·la la qual va suggerir que prenguessin a la deessa Venus Erycina, venerada pels sicilians que eren aliats dels cartaginesos, perquè canviés el seu patronatge i passés a protegir els romans. Els romans van fer un setge a la ciutat d'Eryx, van prendre la imatge de la deessa que allà hi havia i li van construir un temple magnífic a Roma, al turó del Capitoli al costat dels altres déus importants. D'aquesta manera aquesta deessa estrangera, un cop despullada de les seves característiques cartagineses,Livi Ab Urbe Condita XXIII.31 va esdevenir Venus Genetrix ("La mare Venus"), Segons la llegenda, narrada a l'Eneida, Venus havia estat la protectora dels avantpassats troians dels romans i amb aquesta victòria contra els cartaginesos quedava confirmat el vincle de bona voluntat de la deessa cap al poble romà.Mary Beard:"The Roman Triumph", The Belknap Press, 2007, pàg. 23
El temple capitolí sembla que va estar reservat als romans de classe alta, mentre que fora de la muralla (el pomeri) la classe plebea li rendia culte en un lloc prop de la Porta Col·lina, costum que es va establir el 181 aC. Aquest temple probablement va conservar alguns dels rituals dels antics cartaginesos. Un altre santuari dedicat a Venus Verticordia ("Venus la qui fa canviar els cors"), es va construir el 114 aC amb vestigis d'un antic culte a Venus-Fortuna, a la zona del Circ Màxim, prop de l'Aventí.
A la darreria de la República Romana, alguns ciutadans importants van dir que havien estat afavorits per la deessa i el general Sul·la va atorgar-li el sobrenom de Venus Felix, doncs ell també es considerava en deute pel seu ràpid ascens polític i militar.Plutarc, "Vides paral·leles:Sulla" 19.9 El cònsol Pompeu li va fer construir l'any 55 aC un temple per celebrar els seus darrers triomfs militars. També va fer encunyar monedes amb la Venus Victrix portant una corona de llorers.A més, va reclamar ser un protegit de Venus Genetrix, només per competir amb Juli Cèsar, la família del qual era coneguda per la seva devoció des d'antic a aquesta divinitat. Quan Juli Cèsar va ser assassinat, August va fer servir la seva devoció a Venus per a justificar ser un digne successor miniatura|El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de Vèlia. L'any 135 l'emperador Hadrià va inaugurar un temple a Venus i a Roma Aeterna al turó de Vèlia. Va ser el temple més gran que se li va construir i representava la unió de la ciutat de Roma i les seves províncies.James Grout, Encyclopedia Romana: "Temple of Venus and Rome,".
Vitruvi recomanava, en la seva obra De Architectura, que si s'havia de construir un nou temple a Venus, es fes seguint les normes dels harúspex etruscs i que el millor lloc per a fer-ho era a la rodalia de la porta de Roma per tal d'evitar que les matrones i joves fossin contaminades amb la luxúria de l'interior de la ciutat. Afegia en el seu suggeriment que l'estil corinti era el que més s'adeia a Venus, amb guarniments de fulles esculpides.Llibre 1, 7,1 Posava com a exemple de mala distribució de l'espai el temple de Venus al fòrum de Cèsar, perquè les columnes eren massa amples i això obligava a entrar-hi en filera d'un, a més d'enfosquir l'interior.Llibre 3, 1,5
Celebracions miniatura|Venus, pintura mural en una casa de Pompeia miniatura|Pintura medieval per celebrar el triomf de Venus sobre la guerra, al Palau Schifanoia Venus rebia un culte pagat per l'estat per estar inclosa dins el calendari de festes oficials romanes. El seu mes sagrat era l'abril, perquè la paraula deriva del verb aperire(obrir), època quan s'obren les flors, les quals eren el símbol principal de la deessa i també la principal ofrena per al seu culte. També es creu que la paraula abril podria tenir algun antic lligam amb la paraula Afrodita, deessa amb qui sovint s'identificava Venus.
Veneralia