fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Biografia Antonie Pannekoek va néixer el 2 de gener de 1873 a Vaassen, Gelderland. El seu pare dirigia una petita foneria de metalls i la seva mare era llevadora. Tenia dues germanes i un germà. El seu germà gran, Adolf, va assistir a la Hogere Burgerschool d'Apeldoorn. Als 12 anys, Anton va demanar prestat un llibre de text al seu germà i va estudiar la constel·lació Bessons, on va notar un punt de llum addicional. Reflexionant-hi, es va adonar que es tractava del planeta Saturn. Aviat va seguir el seu germà i va assistir a la mateixa escola, on va demostrar una forta aptitud científica, especialment en biologia i astronomia.
Pannekoek va estudiar matemàtiques i física a Leiden des de 1891. Fins i tot abans d'anar a la universitat, ja estava interessat en l'astronomia i va estudiar la Via Làctia i la variabilitat de Polaris . Va publicar el seu primer article, *Sobre la necessitat de futures investigacions sobre la Via Làctia*, com a estudiant. Va treballar breument com a geodesista abans de tornar a l'Observatori de Leiden ( ) per treballar com a observador i escriure la seva tesi sobre la variabilitat d'Algol.
Després de llegir Equality (Igualtat) d'Edward Bellamy, Pannekoek es va convertir en un socialista convençut i va començar a estudiar les filosofies de Karl Marx i Joseph Dietzgen . Aviat, Pannekoek es va convertir en un conegut escriptor marxista, escrivint per a revistes socialistes neerlandeses i alemanyes, com ara Die Neue Zeit. Les seves carreres astronòmiques i socialistes van xocar per primera vegada quan va ser amonestat per dirigir un comitè de suport a la vaga i va ser castigat amb l'acomiadament de la seva feina a l'observatori pel govern neerlandès. Més o menys al mateix temps, estava cada cop més insatisfet amb l'atmosfera ranci i les metodologies obsoletes de l'Observatori de Leiden. A Pannekoek li van oferir l'opció de convertir-se en professor de materialisme històric en una escola finançada pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya . Aviat va tenir problemes amb les autoritats alemanyes, que el van amenaçar amb l'expulsió si continuava ensenyant. Va romandre a Berlín, però, on va continuar escrivint per a revistes i diaris. El 1910, es va traslladar a Bremen, on aviat es va convertir en un dels defensors més destacats de l'esquerra radical de Bremen.
Pannekoek era de vacances als Països Baixos quan va esclatar la Primera Guerra Mundial . Com que no va poder tornar a Alemanya, va començar a treballar com a cosmògraf i professor de ciències per a escoles secundàries i com a privat docent en història de l'astronomia a la Universitat de Leiden. Tot i que Willem de Sitter volia contractar-lo com a subdirector de l'Observatori de Leiden el 1918, el nomenament va ser impedit pel govern neerlandès a causa de les simpaties marxistes manifestades de Pannekoek. En canvi, l'ajuntament d'Amsterdam el va nomenar professor a la Universitat d'Amsterdam el 1918. El 1921, va fundar l'institut astronòmic d'allà; el 1925, va ser nomenat professor extraordinari ; i el 1932 professor titular.
Astronomia Pannekoek va començar a observar sistemàticament el cel nocturn i a registrar aquestes observacions mentre encara estava a l'escola secundària. Algunes de les seves observacions d'estrelles variables van acabar apareixent més tard a les seves publicacions científiques. A l'hivern de 1889-1890, va registrar la variabilitat de Polaris, que ja s'havia sospitat abans però que no seria confirmada fins al 1908 per Ejnar Hertzsprung.. Pannekoek first published his suspicions on the variability of Polaris as a footnote in 1906 . His observations were published in 1913 També va fer un seguiment de la variabilitat d' Algol, que va constituir la base de la seva tesi doctoral.
Un altre interès primerenc de Pannekoek va ser l'aparició de la Via Làctia. El 1898, Pannekoek va publicar una sèrie d'articles en què articulava com pensava que s'havia d'observar la Via Làctia. Aquí, explicava que els detalls menors s'havien de rastrejar mitjançant descripcions verbals, mentre que la distribució general de la llum s'havia de rastrejar a través de línies isofòtiques. Pannekoek va publicar les seves pròpies observacions de la Via Làctia septentrional el 1920 en forma de dibuixos, diagrames isofòtics i descripcions verbals. També va combinar les seves observacions amb les observacions independents de Cornelis Easton, Otto Boeddicker i Julius Schmidt per crear una imatge composta de la Via Làctia, que va anomenar la "imatge subjectiva mitjana". Uns anys més tard, també va publicar les seves observacions de la Via Làctia meridional, que va fer durant una expedició d'eclipsi a les Índies Orientals Holandeses el 1926. També va desenvolupar un mètode fotogràfic per representar la distribució de la llum de la Via Làctia. Per capturar els núvols que formaven la Via Làctia, Pannekoek va enregistrar deliberadament plaques fotogràfiques desenfocades, cosa que va fer que la llum de les estrelles s'escampés en discs, permetent que la seva llum se superposés. Aquestes plaques es van mesurar i combinar en taules que mostren la brillantor superficial de la Via Làctia.
La recerca de Pannekoek sobre l'aparició de la Via Làctia estava estretament relacionada amb la seva recerca sobre l'estructura de la galàxia. En aquesta recerca, va adaptar els mètodes estadístics de Jacobus Kapteyn per investigar cúmuls individuals de la galàxia. Els seus resultats més importants van ser la mesura de la distància als cúmuls estel·lars responsables dels núvols de la Via Làctia a Cygnus i Aquila. Va determinar que aquests estaven situats a una distància de 40.000-60.000 parsec del sol. Això era molt més distant del que es creia habitualment que era el diàmetre de tot el sistema galàctic. Aquest resultat va proporcionar proves primerenques de la galàxia expandida de Harlow Shapley.
Les últimes dècades de la seva carrera professional, Pannekoek les va dedicar principalment a la investigació de l'astrofísica de les atmosferes estel·lars . En la seva recerca teòrica, Pannekoek va explorar maneres d'ampliar la fórmula d'ionització de Meghnad Saha per comprendre millor les condicions físiques de la capa exterior de les estrelles. Una de les seves principals conclusions va ser que les línies espectrals estretes de les estrelles de tipus c, tal com va descobrir Antonia Maury, eren probablement causades per una pressió més baixa a les atmosferes estel·lars., . A la dècada de 1930, va desenvolupar models teòrics per a les atmosferes per tal de reproduir tot l'espectre d'una estrella, però no va aconseguir produir un model que fos completament satisfactori. El 1935, Rupert Wildt va demostrar que això es devia al fet que Pannekoek havia subestimat l'impacte de l'ió H− com a font d'opacitat òptica.
En astrofísica observacional, Pannekoek va produir la corba de creixement de Deneb el 1931, la primera per a una estrella que no fos el Sol. Ell i els seus estudiants també van publicar catàlegs complets de les línies espectrals en estrelles de tipus tardà basant-se en plaques fotogràfiques preses per Pannekoek a l'Observatori Astrofísic Dominion el 1929. A causa d'aquests estudis, se'l considera el fundador de l'astrofísica com a disciplina independent als Països Baixos.
Pensament Fou un militant socialdemòcrata d'esquerres en la Segona Internacional, en una posició propera a la de Rosa Luxemburg. La seva línia de pensament, sorgida a cavall d'Alemanya i Països Baixos, es va anomenar «comunisme de consells» o «comunisme consellista» (en neerlandès:raddencommunisme). Un teòric marxista reconegut, Pannekoek va ser un dels fundadors del comunisme consellista i una figura principal de l'esquerra radical als Països Baixos i Alemanya . Va ser actiu al Partit Obrer Socialdemòcrata (Països Baixos), al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, al Partit Comunista dels Països Baixos, al Partit Obrer Comunista dels Països Baixos i al Partit Obrer Comunista d'Alemanya.
Pannekoek va ser conegut sobretot pels seus escrits sobre els consells obrers. Els considerava una nova forma d'organització capaç de superar les limitacions de les antigues institucions del moviment obrer, els sindicats i els partits socialdemòcrates. Basant la seva teoria en el que considerava les lliçons pràctiques de la Revolució Russa de 1917, Pannekoek va argumentar que la revolució obrera i la transició del capitalisme al comunisme havien de ser aconseguides pels mateixos treballadors, organitzats democràticament en consells obrers.
Acèrrim opositor a la Primera Guerra Mundial es va unir el 1919 a la Tercera Internacional, de la qual va ser exclòs el 1921 a causa de les seves posicions "comunistes d'esquerra" i la seva oposició a l'autoritarisme de Lenin.
Pannekoek va ser un crític aspre de l'anarquisme, la socialdemocràcia i Vladimir Lenin i el leninisme . Durant els primers anys de la revolució russa, Pannekoek va donar un suport crític als bolxevics, una posició compartida pel seu company comunista consellista Herman Gorter . Va expressar recels sobre les tendències autoritàries del leninisme, tement pel caràcter socialista de la Revolució Russa a menys que trobés un suport rectificador en una revolució proletària a Occident. La seva anàlisi posterior del fracàs de la revolució russa va ser que després que Lenin i els bolxevics arribessin al poder, van paralitzar els soviets. En lloc de consells obrers, els bolxevics havien instituït el govern del seu partit, que, segons Pannekoek, és el que va conduir a la institució dels bolxevics com a nova classe dirigent.
Consellista, rebutjà l'estalinisme des de la seva aparició, considerant que es tractava d'una deformació de la teoria i la pràctica marxista. Considerà que el règim de la URSS no era una forma de socialisme, ni que fos distorsionada, sinó un capitalisme d'estat. Estava d'acord amb Karl Marx i Rosa Luxemburg, que el comunisme només pot resultar d'un procés revolucionari, afavorint un augment considerable de la democràcia i la col·lectivització dels mitjans de producció. El 1938 va publicar "Lenin com a filòsof", amb el nom de John Harper. Durant la Segona Guerra Mundial, va escriure la seva obra principal, Els consells dels treballadors, publicada el 1946 en dues parts, sota el pseudònim de P. Aartsz. Pannekoek va romandre fidel a les seves conviccions, que en part corresponien a les sostengudes per altres autors com Karl Korsch, Paul Mattick o Cornelius Castoriadis. Els seus records autobiogràfics varen aparèixer vint-i-dos anys més tard als Països Baixos.
Va fundar a la Universitat d'Amsterdam, l'Institut d'Astronomia, que avui porta el seu nom. El 1951 va rebre la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society.
Alguns textos El materialisme històric (1919) El sindicalisme (1936) Els consells de treballadors Publicat en article el 1936, i en un llibre en 2 volums el 1946.
Referències
Categoria:Persones d'Epe Categoria:Astrònoms neerlandesos Categoria:Comunistes d'esquerra Categoria:Comunistes consellistes Categoria:Filòsofs neerlandesos Categoria:Consellisme Categoria:Economistes marxistes Categoria:Comunistes neerlandesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Leiden Categoria:Alumnes de la Universitat d'Amsterdam Categoria:Professors de la Universitat d'Amsterdam Categoria:Economistes neerlandesos Categoria:Activistes neerlandesos Categoria:Morts a Gelderland Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX