miniatura|Caricatura humorística anglesa del , en què plouen gossos i gats. La pluja d'animals és un fenomen meteorològic extraordinari, que consisteix en la caiguda del cel de nombrosos animals, sovint d'una sola espècie. Aquesta precipitació atípica pot o no estar acompanyada de pluja comuna. El fenomen ha ocorregut en moltes regions al llarg de la història. S'han registrat testimoniatges del mateix en diverses èpoques i països, la qual cosa ha donat origen a moltes llegendes i polèmiques.
Amb major freqüència, aquestes «pluges» estan compostes per peixos o granotes, encara que hi ha històries que esmenten algunes espècies d'ocells. De vegades, la pluja és tan violenta, que els animals acaben destrossats en el sòl. Però també pot passar que els animals sobrevisquin al cop, particularment els peixos, la qual cosa fa pensar que l'interval transcorregut entre el seu enlairament i la tornada al sòl, és relativament breu. Alguns testimoniatges descriuen pluges de granotes, en què els animals estan intactes després de la seva caiguda. De vegades, els animals cauen completament gelats, o estan atrapats dins de blocs de gel, demostrant, així, que abans de caure, la seva altura era molt elevada, en la qual la temperatura ambient era inferior a 0 °C.
Testimonis i llegendes Textos i llegendes fins a l'edat mitjana miniatura|Gravat d'O. Magnus, de 1555, representant una pluja de peixos. A la literatura antiga abunden els testimonis de pluja d'animals, o de pluges de diversos objectes, alguns orgànics.
Podrien remuntar-se a l'antic Egipte, si es dona validesa al papir egipci d'Alberto Tulli (la mateixa existència del qual és controvertida), i del qual es diu que registraria fenòmens estranys juntament amb l'aparició del que la literatura ufològica interpreta com un ovni. De manera més particular, es registra també la caiguda de peixos i ocells del cel.CatchPenny.org («The Tulli Papyrus», Larry Orcutt, en Catchpenny Mysteries, 2001; en anglès). La Bíblia s'explica com Josuè i el seu exèrcit van ser auxiliats per una pluja de pedres que va caure sobre l'exèrcit amorrita. La Bíblia evoca altres intervencions celestials d'aquest tipus, com l'aparició de granotes, en una de les deu plagues d'Egipte (Èxode 8, 5, 6).J. M, i N. L-D: Els grans enigmes. Larousse, p. 222-223, «Pluie de poissons à Singapour». En el , l'autor grec Ateneu esmenta una pluja de peixos que va durar tres dies a la regió de Queronea, al Peloponès.Marseille, J. op. cit. En el , l'escriptor i naturalista Plini el Vell va descriure la pluja de trossos de carn, sang i altres parts d'animals com la llana.. Història natural (llibre II). Finalment, a l'edat mitjana, la freqüència del fenomen a certes regions va portar la gent a creure que els peixos naixien ja adults al cel, i de seguida queien al mar.
Testimonis de l'època moderna Gràcies a la premsa escrita, durant l'època moderna s'han generat molts testimonis, testificats per més persones, la qual cosa incrementa la seva credibilitat. A continuació es llisten alguns exemples: El 1578, grans ratolins grocs van caure sobre la ciutat noruega de Bergen. Segons un tal John Collinges, una pluja de gripaus va assetjar el llogaret anglès d'Acle, a Norfolk. El taverner del lloc els va retirar per centenes. L'11 de juliol de 1836, un professor de Cahors va enviar una carta a l'Acadèmia de Ciències Francesa, que deia: El 16 de febrer de 1861, la ciutat de Singapur va patir un terratrèmol, seguit de tres dies d'abundants pluges. Després del final de les pluges, els habitants de Singapur van veure que en els tolls hi havia milers de peixos. Alguns d'ells van afirmar haver-los vist caure del cel, encara que uns altres es van mostrar més reservats en donar el seu testimoni. Quan les aigües es van retirar, es van trobar altres peixos en els tolls que s'havien assecat, notablement en llocs que no havien sofert inundacions. La revista Scientific American registra l'informe d'un ruixat de serps que arribaven al voltant dels 45 cm a Memphis, el 15 de gener de 1877. Als Estats Units, es van registrar més de quinze informes de pluges d'animals, només al .PrairieGhosts.com («Mysterious falls from the sky. It's raining fish & frogs!»; en anglès. Al juny de 1880 va caure una pluja de guatlles sobre València.Anna O; Juan Carlos S; Francesc O: Animals de les nostres ciutats. Planeta, 1997. El 7 de setembre de 1953, milers de granotes van caure del cel sobre Leicester, a Massachusetts, Estats Units. El 1968, els diaris brasilers van registrar una pluja de carn i sang, sobre una àrea relativament gran.PrairieGhosts.com («Mysterious falls from the sky. It's raining fish & frogs!»; en anglès). Canaris morts van caure a la ciutat de St. Mary's City, a Maryland (Estats Units), el gener de 1969. Segons el diari Washington Post del 26 de gener d'aquell any, el vol dels canaris es va interrompre sobtadament, com si hi hagués hagut una explosió, que ningú no va veure ni escoltar. El 1978, van ploure crancs a Nova Gal·les del Sud, a Austràlia. El 2002, van ploure peixos a Grècia. El diari Le Monde va escriure: El 2007, van ploure aranyes petites a Salta, Argentina.LaGranEpoca.com (pluja d'aranyes a Salta; registre fotogràfic aparentment el primer d'aquests estranys fenòmens). El 2007, van ploure granotes petites a El Rebolledo (Alacant).Llevant-Emv.com (veïns de la pedania del Rebolledo assisteixen atònits a una pluja de granotes diminutes). L'1 d'agost de 2008, a Chocó (Colòmbia) va ploure sang, però aquest fet és atribuït a diverses causes, entre elles la pluja d'animals. (pluja de sang a Colòmbia —aparentment el primer— d'aquests estranys fenòmens).
Explicacions del fenomen Explicació científica miniatura|Un tornado pot ser el responsable de capturar els animals i deixar-los caure a grans distàncies del seu lloc d'origen. En contra de la majoria dels seus companys contemporanis, el físic francès André-Marie Ampère va considerar que els testimonis de pluges d'animals eren veritables. Ampère va intentar explicar les pluges de gripaus amb una hipòtesi que després va ser acceptada i refinada pels científics. Davant la Societat de Ciències Naturals, Ampère va afirmar que en certes èpoques els gripaus i les granotes vagabundegen pels camps en grans quantitats, i que l'acció de vents violents pot capturar-los i desplaçar-los a grans distàncies.France-Pittoresque.com («Els pluies de crapauds»; en francès).
Més recentment, va aparèixer l'explicació científica del fenomen, que involucra les trombes marines. En efecte, els vents que s'arremolinen sota el meteor són capaços de capturar objectes i animals, gràcies a una combinació de la depressió en la tromba i de la força exercida pels vents dirigits cap a ella.
En conseqüència, aquestes trombes, o fins i tot tornados, transporten els animals a altures relativament grans, recorrent, a més, grans distàncies. Els vents són capaços de recollir els animals presents a una superfície relativament extensa, i els deixen caure, en massa i de manera concentrada, sobre punts localitzats.TheSupernaturalWorld.co.uk (explicació d'una pluja de peixos ocorreguda a Norfolk el 8 d'agost de 2000; en anglès). Més específicament, alguns tornados i trombes podrien assecar completament una tolla, per deixar caure més lluny l'aigua i la fauna continguda en aquesta, en forma de «pluja d'animals».Orsy Campos Rivas inclou aquesta explicació en forma gràfica («La ciència contra el mite»), en l'article «El que la pluja regala a Yoro», que narra la pluja de peixos que succeeix anualment a Yoro (Hondures). Disponible en línia a ElSalvador.com («Parlem online»).
Aquesta hipòtesi apareix reafirmada per la naturalesa dels animals d'aquestes pluges: petits i lleugers, generalment sorgits del medi aquàtic, com batracis i peixos.Richard A, a BBC.co.uk (clima en Wiltshire, Anglaterra, el 15 de juliol de 2003 També és reafirmant el fet que, freqüentment, la pluja d'animals és precedida per una tempesta. No obstant això, hi ha alguns detalls que no han pogut ser explicats. Per exemple, que els animals de vegades segueixin vius tot i després de la caiguda, i alguns d'ells en perfecte estat. Un altre aspecte és que normalment cada pluja d'animals es manifesta amb una sola espècie alhora, gairebé mai barrejant-les ni incloent-hi algues o altres plantes. Com ho descriu William R. Corliss:
miniatura|400px|Imatge Doppler d'un radar meteorològic a Texas que mostra la col·lisió d'una tempesta amb un grup de ratpenats en vol. El color vermell indica que els animals es dirigeixen cap al núvol. Aquesta aparent anomalia es podria explicar en el cas dels ocells, si la tromba travessa una parvada en particular que es troba en ple vol, especialment en èpoques de migracions. La imatge de la dreta mostra un exemple específic en què un grup de ratpenats és víctima d'una tempesta.SPC.NOAA.gov («Bat-eating supercell», supercèl·lula menja-ratapinyades, del National Weather Service dels EUA (19 de març de 2006); en anglès. La imatge va ser capturada per un radar meteorològic del National Weather Service a Del Río, Texas, i il·lustra com es pot preveure el fenomen en alguns casos. A la imatge, els ratpenats es troben a la zona de color vermell, que correspon als vents que s'allunyen del radar (el radar és el punt blanc en la cantonada inferior dreta), i entren en el mesocicló associat a un tornado (en color verd). Aquest tipus d'esdeveniments succeeixen sovint amb ocells de manera inevitable.
En alguns casos, s'han al·legat causes diferents per a algunes suposades pluges de peixos. Per exemple, en el cas de la pluja de peixos a Singapur de 1861, el naturalista francès Francis de Laporte de Castelnau explica que el ruixat va tenir lloc durant una migració de peixos-gat, i que aquests animals són capaços d'arrossegar-se sobre la terra, per anar d'un toll a un altre, com les anguiles, que poden recórrer diversos quilòmetres en els prats humits, o els lluços que van a reproduir-se als camps inundats.Comptes Rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des Sciences, 52: 880-881, 1861 (en francès). A més, explica que el fet d'haver-hi vist els peixos en el sòl immediatament després de la pluja no és més que una coincidència, ja que normalment aquests animals es desplacen sobre el sòl humit de rosada, o després d'un ruixat o una inundació.
Explicacions antigues Des de fa molt de temps, la ciència ha descartat moltes de les explicacions que li són ofertes, per considerar-les exagerades, poc fiables o no comprovables. El 1859, un testimoni d'una pluja de peixos al poble de Mountain Ash (a Gal·les),Registrada en Annual Register, 101: 14-15, 1859, en línia en la revista XProjectMagazine.com va enviar un espècimen al zoològic de Londres. J. E. Gray, director del Museu Britànic, va declarar que «a la llum dels fets, el més probable és que es tracti d'una broma: un dels empleats de Mr. Nixon li ha buidat damunt un baldi ple de peixos, i aquest últim va pensar que li queien del cel».Fort, Charles Hoy. El llibre dels condemnats. Capítol 7.
Lògicament, les pluges d'animals van estar sense explicació científica durant molt de temps, mentre que es desenvolupaven hipòtesis que anaven des dels intents lògics d'explicar-se el fenomen, fins a l'absurd. En el , el filòsof grec Teofrast va negar l'existència de pluges de gripaus, explicant simplement que els gripaus no cauen durant la pluja, sinó que aquesta última els fa sortir de la terra. En el , Reginald Scot es va aventurar a donar una hipòtesi. Segons ell, «és cert que algunes criatures són generades de manera espontània, i no necessiten pares. Per exemple […] aquestes granotes vingudes de cap part. Van ser transportades per la pluja. Aquestes criatures neixen dels xàfecs...».Reginald S. The discoverie of witchcraft, 1584,