, nascut Hiram Ulysses Grant, fou el 18è President dels Estats Units (1869-1877). Com a Comandant en Cap (1864-1869), Grant va treballar al costat del president Abraham Lincoln per liderar l'Exèrcit de la Unió cap a la victòria sobre la Confederació en la Guerra Civil dels Estats Units. Va implementar el que es coneix com la reconstrucció radical, sovint en desacord amb el successor de Lincoln, Andrew Johnson. Elegit president dues vegades, Grant va liderar el Partit Republicà i va promoure l'eliminació de qualsevol rastre d'esclavitud i de nacionalisme confederat, va protegir la ciutadania Afroamericana i va impulsar la prosperitat econòmica arreu del país. La seva presidència sovint s'ha criticat per protegir col·legues corruptes i, en el seu segon mandat, per portar els Estats Units cap a una greu depressió econòmica.
Grant es va graduar el 1843 de l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point, va servir a la Guerra Mexicana-Americana i es va jubilar inicialment el 1854. Durant la seva vida com a civil va passar dificultats econòmiques. Quan va començar la Guerra Civil el 1861, es va reincorporar a l'Exèrcit dels Estats Units. El 1862, Grant va prendre el control de Kentucky i d'una gran part de Tennessee, i va liderar les forces de la Unió en la victòria de la batalla de Shiloh, per la qual va guanyar-se la reputació de comandant agressiu. Va incorporar esclaus afroamericans desplaçats al bàndol de la Unió.
El juliol de 1863, després d'una sèrie de batalles coordinades, Grant va derrotar els exèrcits confederats i va prendre el control de Vicksburg, atorgant a la Unió el control del riu Mississipi i dividint la Confederació en dos. Després de les victòries en la campanya de Chattanooga, al març de 1864 Lincoln el va promoure a tinent general i a Comandant en Cap dels Estats Units. Grant es va enfrontar a Robert E. Lee en una sèrie de batalles sagnants, atrapant l'exèrcit de Lee en la defensa de Richmond. Grant va coordinar una sèrie de campanyes devastadores en altres indrets. L'abril de 1865, Lee es va rendir a Grant a Appomattox, el que va ser el punt final de la guerra. Els historiadors han aclamat el geni militar de Grant i les seves estratègies apareixen en llibres de text sobre història militar, tot i que una minoria sosté que va guanyar més per força bruta que no pas per una estratègia superior.
Després de la Guerra Civil, Grant va supervisar la reconstrucció dels antics estats confederats des del capdavant de l'exèrcit. Un cop elegit president el 1868 i reelegit el 1872, Grant va estabilitzar el país durant el turbulent període de la Reconstrucció, va perseguir el Ku Klux Klan i amb l'ajuda de l'exèrcit i el Departament de Justícia, va fer complir les lleis de drets civils i de sufragi. Va utilitzar l'exèrcit per construir el Partit Republicà al sud, basant el suport d'aquest partit en votants de raça negra, nouvinguts del nord (carpetbaggers) i seguidors blancs nadius del sud (scalawags). Després de permetre de nou el sufragi a alguns antics estats confederats, els republicans van obtenir majories electorals i això va permetre a ciutadans afroamericans ser elegits al Congrés, així com obtenir alts càrrecs d'estat. En el seu segon mandat, les coalicions republicanes del sud van escindir-se i van ser derrotades una per una pels conservadors blancs coneguts com a redemptors (redeemers), que van recuperar el control fent servir la coacció i la violència. La política de pau amb els nadius americans va reduir inicialment la violència a les fronteres, però la seva política amb els indis és més coneguda per la Gran Guerra Sioux de 1876, on George Custer i el seu regiment van morir en la batalla de Little Bighorn. Al llarg de la seva presidència, Grant va haver d'afrontar càrrecs per corrupció en agències governamentals, inclosa una investigació del Congrés sobre dues secretaries del gabinet.
En política exterior, Grant va pretendre augmentar la influència i el comerç dels Estats Units, mentre es mantenia en pau amb el món. El seu govern va resoldre amb èxit les reclamacions de l'Alabama (vaixell confederat fabricat a Anglaterra que va destruir 65 vaixells de la Unió) amb la Gran Bretanya, donant per acabades les tensions que hi va haver en temps de guerra. Grant va evitar la guerra amb Espanya amb l'incident del Virginius, però el Congrés va rebutjar el seu intent d'annexionar la República Dominicana als Estats Units. En matèria de comerç, l'administració Grant va establir el patró or amb la intenció de reforçar el dòlar. La seva resposta al Pànic de 1873 va donar un cert alleujament financer a les entitats bancàries de Nova York, però no va servir per aturar la depressió econòmica de cinc anys que va produir un elevat atur, preus baixos, beneficis reduïts i fallides. Al deixar el càrrec el 1877 es va embarcar en una elogiosa gira mundial durant dos anys.
El 1880, Grant no va poder obtenir la nominació republicana per a un tercer mandat. Afrontant importants revessos en diferents inversions econòmiques i mentre patia un càncer de gola que acabaria amb la seva vida, va completar les seves memòries, que van demostrar ser tot un èxit tant econòmic com de crítica. La seva mort el 1885 va comportar una efusió d'unitat nacional. Les avaluacions dels historiadors sobre la seva presidència eren negatives fins a principi dels anys 80 del , quan van millorar sensiblement. ls crítics de Grant en tenen una opinió negativa per la mala gestió econòmica i pel fracassat intent d’annexionar la República Dominicana, mentre que els admiradors destaquen la preocupació pels nadius americans i la defensa dels drets civils i de sufragi.
Infància i joventut miniatura|Casa on va néixer Grant a Point Pleasant, Ohio Hiram Ulysses Grant va néixer a Point Pleasant (estat d'Ohio), el 27 d'abril de 1822, fill de Jesse Root Grant, un adober, i Hannah Simpson. Els seus avantpassats Matthew i Priscilla Grant van arribar a bord del Mary and John a la Colònia de la Badia de Massachusetts el 1630. El besavi de Grant va lluitar a la Guerra Franco-Índia, i l'avi va lluitar en la batalla de Bunker Hill durant la Revolució Americana. El pare de Grant era un simpatitzant el partit Whig, amb sentiments abolicionistes. El 1823, la família es va instal·lar a Georgetown al comtat de Brown, a Ohio, on van néixer cinc germans més: Simpson, Clara, Orvil, Jennie i Mary. De petit, Grant va anar a escoles públiques i de més gran va estudiar a escoles privades. No suportava l'ofici del seu pare, l'adoberia, tot i que va treballar a la granja familiar. A diferència dels seus germans, els seus pares no el van obligar a anar a l'església metodista on solien anar; tota la vida va resar en privat i no va adherir-se mai a cap confessió religiosa públicament. Les persones del seu entorn, fins i tot el seu propi fill, pensaven que era agnòstic. Durant la seva adolescència, Grant va desenvolupar una habilitat poc habitual per a treballar amb cavalls i per controlar-los. Normalment, sempre muntava els cavalls més forts i els més complicats de muntar i això va fer que es lesionés més d'una vegada.
Quan Grant tenia disseet anys, el congressista Thomas L. Hamer el va recomanar accedir a l'Acadèmia Militar dels Estats Units a West Point, Nova York. Per error, Hamer el va inscriure com a «Ulysses S. Grant d'Ohio», i així va passar a ser anomenat. Els seus companys de l'exèrcit a l'acadèmia li deien «Sam», per les seves inicials US, que coincidien també amb les inicials d'Uncle Sam (oncle Sam). Més tard va recordar: «Una vida militar no tenia cap mena d'encant per a mi». No es prenia els estudis molt seriosament, però va aconseguir notes superiors a la mitjana en matemàtiques i geologia. No era gaire xerraire i va fer poques amistats, dos dels quals eren Frederick Tracy Dent i Rufus Ingalls. Grant va desenvolupar una reputació com a domador de cavalls i com a genet expert i atrevit.Ken Burns, The Civil War, entrevista amb Shelby Foote, programa documental de la PBS, versió DVD 2015 Va establir un rècord eqüestre de salt d'alçada que es va mantenir gairebé 25 anys. També va estudiar amb l'artista romàntic Robert Walter Weir i va produir nou obres d'art que encara es conserven. Es va graduar el 1843, al 21è lloc del rànquing d'una classe de 39 membres. Feliç de deixar l'acadèmia, el seu pla era renunciar a la graduació d'oficial després de prestar servei durant un mandat de quatre anys. Malgrat les seves excel·lents habilitats per a cavalcar, no el van assignar a cavalleria (les assignacions es feien en funció del tipus de rang, no de les capacitats), sinó al 4t Regiment d'Infanteria. El van fer intendent del regiment. Va ser responsable de les provisions i de l'equipament, amb el rang provisional de subtinent.
Primers anys de carrera militar i vida personal miniatura|Grant, amb l'uniforme de subtinent el 1843 La primera destinació de Grant després de la graduació va ser Jefferson Barracks, un quarter a prop de Saint Louis a l'estat de Missouri. Era la base militar més gran de l'oest, comandada pel coronel Stephen W. Kearny. Grant se sentia feliç amb el nou comandant, però només esperava que acabés el seu servei militar i poder començar una possible carrera com a mestre. Va destinar una part del seu temps a Missouri a visitar la família del seu company de classe a West Point, Frederick Tracy Dent, i es va prometre amb la germana de Dent, Julia, el 1844.
Enmig d'una escalada de tensions amb Mèxic, la unitat de Grant es va desplaçar a Louisiana com a part de l'exèrcit d'observació sota les ordres del general de divisió Zachary Taylor. Quan la Guerra Mexicana-Americana va esclatar el 1846, l'exèrcit va entrar a Mèxic. Tot i que era intendent, Grant va liderar una càrrega de cavalleria a la Batalla de Resaca de la Palma. A la Batalla de Monterrey va demostrar les seves habilitats eqüestres oferint-se voluntari per transportar un despatx per uns carrers on s'havien col·locat de forma alineada diferents franctiradors, galopant penjat d'un costat del cavall, posant l'animal com a escut entre ell i l'enemic. El president James K. Polk, recelós per la creixent popularitat de Taylor, va dividir les seves forces enviant part de la seva tropa (entre les quals la unitat de Grant) a formar un nou exèrcit sota les ordres del general de brigada Winfield Scott. L'exèrcit de Scott va desembarcar a Veracruz i va avançar cap a Ciutat de Mèxic, fins que als afores de la ciutat es va topar amb les forces mexicanes en les batalles de Molino del Rey i Chapultepec. Grant era intendent, i com tal s'encarregava de les provisions i no li corresponia entrar en combat, però com que desitjava fer-ho, al final li van deixar formar part de missions perilloses. A Chapultepec, uns homes sota la direcció de Grant van arrossegar un canó obús desmuntat fins a l'agulla d'un campanar d'una església, el van muntar de nou, i van bombardejar una tropa mexicana que hi havia a prop. La seva valentia i iniciativa li van comportar promocions provisionals i va exercir temporalment de capità mentre tenia el rang de tinent. Finalment, l'exèrcit de Scott va entrar a la ciutat i els mexicans al cap de poc van acceptar el tractat de pau.
Durant aquesta guerra, Grant va estudiar les tàctiques i les estratègies de Scott i d'altres, sovint anticipant-se als seus moviments amb anterioritat. En les seves memòries, va escriure que així és com va adquirir lideratge militar i, en perspectiva, identificava el seu estil de lideratge amb el de Taylor. Malgrat tot, creia que la guerra amb Mèxic era injusta i que els guanys territorials de la guerra van ser pensats per expandir l'esclavitud. Grant va afirmar el 1883 que es va oposar durament a la guerra i que aquesta va resultar ser «una de les més injustes per una nació més forta sobre una de més feble». Ell opinava que la Guerra Civil era un càstig infligit al país per la seva agressió a Mèxic.