Teulís (, en francès Taulis) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 50 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. És situat a l'est del Canigó, i de vegades se'l situa a la comarca del Vallespir. El lloc era propietat del monestir de Camprodon.
A l'Edat Mitjana, el nucli habitat principal era el poble, actualment desaparegut, de Croanques. En conserven el record el Mas del mateix nom i les ruïnes de l'església de Santa Agnès de Croanques i del Castellet dels Aspres.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Teulís respecte del Rosselló Localització i característiques generals del terme La comuna de Teulís, de 61.900 hectàrees d'extensió, és a prop de l'extrem sud de la subcomarca dels Aspres, així com al sud-oest de la del Rosselló, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues. Teulís termeneja al sud amb la comarca del Vallespir, al qual ha estat molt lligat al llarg de la història. El terme arriba fins als 1.338 m alt, en els contraforts orientals del Canigó, en una zona molt boscosa, poblada d'alzines a la part més baixa, roures i roures martinencs a les zones mitjanes i altes, i faigs a les més altes, com el Bosc de la Fajosa.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Teulís miniatura|esquerra|Teulís en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Antigament, el poble de Teulís era d'hàbitat dispers, i l'únic nucli agrupat de la comuna era el poble de Croanques. En l'actualitat, en desaparèixer Croanques com a nucli, ha quedat Teulís com a centre de la comuna. L'actual poble no ha crescut gaire, però ha eixamplat la seva perifèria. Les cases tradicionals del poble eren Can Maineris, Can Noell, Can Ribes, Can Rovira, Can Sorribes i Can Vilar. A l'extrem nord del veïnat hi ha el cementiri i l'església parroquial de Sant Joan Evangelista de Teulís. Aquesta església parroquial conserva una imatge romànica de la Mare de Déu. El retaule va ser construït al per Pere Oliva d'Urgell.
L'antic poble de Croanques Situat no gaire llunyLloc on era el poble de Croanques en els ortofotomapes de l'IGN a migdia del poble de Teulís, Croanques era antigament l'únic nucli de població agrupat del terme de Teulís. Actualment només en queda dempeus el Mas de Croanques. Ha desaparegut pràcticament tot, fins al punt que de la seva església parroquial de Santa Agnès de Croanques només en queden unes restes enmig del bosc. També hi havia hagut l Castellet dels Aspres, del qual només queden restes escadusseres.
En el Cadastre nepoleònic del 1812, el poble de Croanyes ja no hi apareix.
Els dòlmens del terme de Teulís En el terme de Teulís hi ha almenys dos dòlmens: la Caixa del Moro, situat al sud de Teulís i al nord de Croanques, a mig camí dels dos llocs, i el Dolmen de Ribes Roges, situat a la partida de Ribes Roges, en el vessant nord del turó d'aquest nom, al sud-oest de Croanques i al nord-oest del Mas Usclades.
Els masos del terme El terme de Teulís ha estat tradicionalment d'hàbitat dispers. Es conserven alguns dels seus masos, tot i el despoblament que ha sofert la comuna de Teulís. Entre ells, Cal Roure, Can Feliu, Can Perer, Can Vernedes, el Casot, el Cortal, el Cortal de Can Perer, el Cortal de la Muntanya, o el Mas Blanc, abans Cortal d'en Noell, el Cortal de Mandrasta, el Cortal d'en Noell, o d'en Pert, el Cortal de Vallera, abans d'en Llença, la Farga, el Mas de Croanques, abans Mas Costa, el Mas Guitard, o Can Roca, el Mas Nou, el Mas Usclades i el Molí de Can Feliu. Són ja noms antics, en desús, el Cortal d'en Costa i el Molí d'en Pagès..
Els cursos d'aigua El terme de Teulís és un coster que té les màximes altituds al sud-oest, des d'on davallen tot de còrrecs que, directament o indirecta, aflueixen en la Ribera de Sant Marçal, que conforma tot el termenal nord-oest i nord, que és amb la comuna de Sant Marçal. Recorre tot el sector central i oest el Calbell i els seus afluents, i tot el costat de llevant el Còrrec de Riu-sec, amb tot d'altres còrrecs afluents. El Calbell, que és un dels que formen la Ribera de Sant Marçal, també forma el termenal, des del sud-oest al nord-oest, amb Sant Marçal. Provenen de Teulís tots els còrrecs que s'uneixen per la dreta al Calbell: dos còrrecs anomenats de la Fajosa perquè travessen el bosc d'aquest nom, el Còrrec de la Mandrasta, que articula tota la zona central del terme de Teulís, el Còrrec de les Fontanilles, abans de Fontanells, el Còrrec de les Canals d'en Vila i el Còrrec de Vallera. Ja formada la Ribera de Sant Marçal, rep per la dreta el Còrrec de Can Ganxet, o del Clot d'en Ganxet, el Còrrec de Falguers, el Còrrec del Camp de l'Amorer, el Còrrec dels Horts de Can Feliu, el Còrrec del Mas d'en Roca i el Còrrec de Riu-sec. Aquest hi aporta els còrrecs del Bosc d'en Feliu, de Croanques, de Santa Agnès, del Molinàs i de Barbasta, entre altres de més petits.
Hu ha també les fonts de les Fontanilles, o els Fontanells, i la Font de Vallera.
El relleu Alguns del topònims de Teulís indiquen formes de relleu: Boscs, com el Bosc de la Fajosa i el Bosc d'en Feliu; canals, com les Canals de Barbasta i les d'en Vila; Clots, com el Clot d'en Ganxet; colls, com Coll Bufador i Coll de Formentera.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme de Teulís són la Bassa d'en Fabra, el Camí de Croanques, el Camp de l'Amorer, el Camp dels Moros, el Camp d'en Massines, el Camp Pla, Can Feliu, Can Perer, Can Roca, el Costó, o la Vinya del Costó, la Creu d'en Parer, Croanques, Falguers, la Garriga, els Horts, el Mas Nou, la Morera, Revellan, Ribes Roges, Roca Corba, Santa Eulàlia, Usclades i la Vallera.
Transports i comunicacions Carreteres Travessa el terme de Teulís una única carreteres, que passa pel nucli principal de població. És la D - 618 (N - 116, a Bulaternera - Els Banys d'Arles), que arriba a Teulís procedent del nord, del terme de Sant Marçal i se'n va pel sud cap a Palaldà; com que discorre per la zona muntanyosa dels Aspres, és una carretera difícil, plena de revolts. En direcció nord, passa per Sant Marçal (16,6 quilòmetres), la Trinitat de Bellpuig (21,1 quilòmetres), Bula d'Amunt (27,8) i Bulaternera (40,6). En direcció sud, passa Palaldà (19,1) i els Banys d'Arles (20,7).
Transport públic col·lectiu Des de Teulís només cal comptar amb el TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.
Ferrocarril miner Havia existit en el terme de Teulís un ferrocarril miner, ara convertit en camí, que unia la mina dels Menerots amb l'Estació minera de Formentera, en terme de Montboló, passant per l'extrem meridional del de Teulís.
Els camins del terme Travessen el terme de Teulís, enllaçant amb els pobles veïns, el Camí de Batera als Banys, el de Calmella, el de Cortsaví, el del Costó, o de Calmella a Arles, el de Sant Marçal a Cortsaví, el de Santa Eulàlia, el de Sant Marçal, la Ruta dels Banys i la Ruta de Sant Marçal. D'altres camins són interns del terme de Teulís: Camí de Ferro de la Pinosa (havia estat una via fèrria de mineria), Camí de la Balma, Camí de les Vernedes, Camí del Mas d'en Roca, Camí del Mas Usclades a Can Perer, Camí de Mandrasta, o del Coll de Formentera, Camí Vell de Can Gelis i la Pista del Coll de Formentera.
Activitats econòmiques El terme de Teulís, muntanyós i boscós, tenia tradicionalment el bosc com un dels mitjans importants de supervivència. Passa poc de mig centenar el nombre d'hectàrees productives, i la majoria dedicats a prats i farratges; la vinya, els cereals i els arbres fruiters hi tenen una presència quasi testimonial. Hi ha també una petita presència de bestiar, sobretot ovelles i cabres.
Al Mas de Croanques s'hi ha obert, en els darrers 25 anys, un observatori d'iniciació a la natura.
Història Edat mitjana El 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos en el Rosselló, in loco qui dicitur Teulicius. Torna a aparèixer més de cent anys més tard, el 9 de novembre del 991, en una herència de Sentill, fill del senyor de Cameles, i Adelaida, que deixen al seu fill Udalgar el seu alou in Tevolici. Udalgar arribà a canonge, arxipreste i bisbe de l'església d'Elna, i era germà de Guillem, primer vescomte de Vallespìr, després de Castellnou. Udalgar fou un personatge influent en la Catalunya del seu temps, i fou un dels convocants del sínode de Toluges on es feu la declaració de Pau i Treva. El 1020 el bisbe d'Elna Berenguer de Gurb restituïa l'alou de Croanques a Udalgar, que havia donat a Elna anteriorment. Al llarg de l'Edat Mitjana apareixen diversos possessors d'alous de Teulís, a part del bisbe d'Elna. A mitjan fou el burgès de Perpinyà Jaume Joan, home de grans riqueses, qui comprà els alous de Teulís i Croanques. El fill d'aquest burgès, Guillem Joan, fou ennoblit el 1493.
Edat moderna Els possessors de Teulís i Croanques foren els Delpàs de Santmarçal, ja fins a la Revolució Francesa: Maria Àngela de Blanes, de soltera Maria Àngela Delpàs de Santmarçal, marquesa de Millars i baronessa de Teulís i de Croanques, emigrà cap a l'exili el 1793.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Teulís entre 1358 i 1790136513781470151515531643170917201730176717741789179010 f9 f3 f7 f9 f12 f22 f16 f29 f156 h37 f33 f139 h Font: Pélissier 1986
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 142 193 185 219 270 249 210 210 235 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 227 205 200 205 174 167 195 178 155 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 141 145 142 138 125 97 94 89 79 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008 2012 92 51 63 64 84 45 51 51 50 2013 50 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|esquerra|La Casa del Comú de Teulís BatllesMaires, en francès. + Batlles de Sant Marçal Període Nom Opció política Comentaris Març del 2001 - Març del 2014 Jean-Louis Portanier Març del 2014 - Moment actual Nadia Melkowski
Legislatura 2014 - 2020 Batllessa Nadia Melkowski.
Adjunts al batlleAdjoints au maire, en francès. 1r: 2n: .
Consellers municipals Janine Bernadou Christian Cayuela Gilberte Coll Paul Empson Jean-Yves Hogrel Benoit Issartel.
Adscripció cantonal miniatura|400px|esquerra|Mapa del Cantó del Canigó