La paronomàsia (del llatí paronomasia, del grec clàssic παρονομασία) és una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents. Els embarbussaments també utilitzen sovint aquest recurs.
Exemples «Privats de sou i son» (Salvador Espriu)Espriu, Salvador. Setmana Santa. Editorial Balmes, Barcelona, 1971. Poema IV. «Balla damunt la palla» (J.V. Foix)Foix, J.V. Sota les voltes diu Marta que es mulla dins Sol i de dol, 1936. «Visc del vesc que busco al bosc» (Embarbussament)
Notes
Categoria:Recursos literaris