o Daniel Toroitich arap Moi va ser un polític kenyà que va exercir com a segon president de Kenya entre 1978 i 2002. Va ser la presidència més llarga del país. Moi va exercir anteriorment com a tercer vicepresident de Kenya des de 1967 fins a 1978 durant el govern Jomo Kenyatta, convertint-se en president després de la mort d'aquest últim.
Nascut al subgrup tugen del poble kalenjin a la vall del Rift de Kenya, Moi va estudiar quan era un nen a l'escola Africa Inland Mission abans de formar-se com a professor a l'Escola de formació de professors de Tambach, treballant en aquesta professió fins al 1955. Després va entrar en política i va ser elegit membre del Consell Legislatiu de la Vall del Rift. A mesura que s'acostava la independència, Moi es va unir a la delegació de Kenya que va viatjar a Londres per a les Conferències de Lancaster House, on es va redactar la primera constitució del país després de la independència. El 1960 va fundar la Unió Democràtica Africana de Kenya (KADU) com a partit rival de la Unió Nacional Africana de Kenya (KANU) de Kenyatta. Després de la independència el 1963, Kenyatta, que es va convertir en primer ministre i després president de la nova nació, va convèncer Moi de fusionar els dos partits. Kenyatta va nomenar Moi al seu govern el 1964 i en acabat el va promoure a vicepresident el 1967. Malgrat l'oposició d'una elit kikuyu coneguda com la Màfia Kiambu, Kenyatta va preparar a Moi com el seu successor i va assumir el càrrec de president quan Kenyatta va morir el 1978.
Inicialment popular tant en l'àmbit nacional com als països occidentals, que consideraven el seu règim contra les influències dels governs alineats amb el Bloc de l'Est d'Etiòpia i Tanzània, la popularitat de Moi va caure al voltant de 1990 quan l'economia es va estancar després del final de la Guerra Freda. Arran de l'agitació i la pressió externa, es va veure obligat a permetre eleccions pluripartidistes el 1991; després va conduir el seu partit, KANU, a la victòria a les eleccions de 1992 i 1997, les quals generalment no han estat considerades ni lliures ni justes pels observadors independents. Com que la constitució no li permetia presentar-se per a un tercer mandat, va triar Uhuru Kenyatta com el seu successor, però Kenyatta va ser derrotat pel líder de l'oposició Mwai Kibaki a les eleccions generals de 2002 i Kibaki va substituir a Moi com a president. Kenyatta finalment guanyaria la presidència a les eleccions de 2013.
El règim de Moi va ser considerat dictatorial i autocràtic, especialment abans de 1992, quan Kenya era un estat de partit únic. Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional, així com una investigació especial de les Nacions Unides, van acusar Moi de violacions dels drets humans durant la seva presidència. Les investigacions realitzades després del final de la seva presidència van trobar proves que Moi i els seus fills havien participat en nivells significatius de corrupció, inclòs l'escàndol Goldenberg dels anys noranta.Kenya's former President Daniel arap Moi has died, aged 96 Al Jazeera, 4 February 2020
Biografia Primers anys i entrada a la política Moi va néixer amb el nom de Toroitich arap (fill de) Moi, Toroitich que significa «benvingut a casa el bestiar» al poble de Kuriengwo de la vall del Rift, que ara es troba a la divisió Sacho del comtat de Baringo, el pare de Moi, Kimoi arap Chebii, va morir el 1928. En Moi només tenia quatre anys i se sap poc de la seva mare, Kabon. El que se sap és que el seu germà gran, Tuitoek, es va convertir en el seu tutor, que era un dels ramaders de la zona i que el va recomanar per unir-se a la nova escola de la Africa Inland Mission (AIM) de Kabartonjo el 1934 abans que es traslladés a Kapsabet. Era del subgrup tugen del poble kalenjin.
A l'escola de la missió africana de Kabartonjo, Moi es va convertir en cristià i va adoptar el nom de Daniel. Moi va assistir a l'Escola de Formació de Professors de Tambach, després del seu trasllat de Kabartonjo, de 1945 a 1947. Això és després que el govern colonial li va negar l'oportunitat de matricular-se a l'Institut Alliance. Més tard va assistir a l'Escola de Professors de Kagumo i impartia classes a l'Escola de Formació de Professors de Tambach. Més tard, es va convertir en el director d'una escola al districte de Keiyo. Va treballar com a professor des de 1946 fins a 1955.
El 1955 Moi va entrar en política quan va ser elegit membre del Consell Legislatiu de la Vall del Rift. Va ser el substitut escollit del Dr. John ole Tameno, l'antic representant que havia hagut de renunciar a causa del consum d'alcohol i sospita de connexions amb el moviment per la llibertat. El 1957 Moi va ser reelegit membre del Consell Legislatiu de la Vall del Rift. Moi va formar part de la delegació de Kenya a les conferències de Lancaster House a Londres, que van redactar la primera constitució del país després de la independència, i el 1961 es va convertir en ministre d'Educació en el govern anterior a la independència.
El 1960 va fundar la Unió Democràtica Africana de Kenya (KADU) amb Ronald Ngala com a alternativa política a la Unió Nacional Africana de Kenya (KANU) dirigida per Jomo Kenyatta. KADU va pressionar per una constitució federalista, mentre que KANU estava a favor d'un govern centralitzat. El KANU era numèricament més fort, i la primera constitució posterior a la independència va posar èmfasi en la unitat nacional, estructurant el país com un estat unitari.
Vicepresidència esquerra|miniatura|Paul Kiplimo Boit amb Daniel arap Moi durant el casament dels seus fills el 1972, que es va celebrar a l'escola primària de Kapkong. Després que Kenya obtingués la independència el 12 de desembre de 1963, Kenyatta va convèncer Moi que la KADU i la KANU s'havien de fusionar per completar el procés de descolonització. En conseqüència, la KADU es va dissoldre i es va unir a la KANU el 1964. L'únic desafiament real per al domini KANU va venir de la Unió Popular de Kenya, que va començar el 1966. Aquest partit va ser prohibit l'any 1969, i a partir d'aquest moment Kenya va ser de facto un estat de partit únic dominat per l'aliança kikuyu-luo. Tanmateix, mirant a les fèrtils terres de la vall del Rift poblades per membres de la tribu kalenjin de Moi, Kenyatta es va assegurar el seu suport promovent primer a Moi a ministre d'Afers Interiors el 1964, i després a vicepresident el 1967. Com a membre d'una tribu minoritària, Moi també tenia el compromís acceptable per a les tribus principals. Moi va ser elegit al parlament de Kenya el 1963 des de Baringo Nord. Des de 1966 fins a la seva jubilació el 2002, va exercir com a diputat de Baringo Central a més de les seves diverses altres oficines.Hon.
No obstant això, Moi es va enfrontar a l'oposició de l'elit kikuyu coneguda com la Màfia Kiambu, que hauria preferit que un dels seus accedís a la presidència. Això va provocar un intent del grup de redacció constitucional de canviar la constitució per evitar que el vicepresident assumís automàticament el poder en cas de mort del president. No obstant això, molts alts polítics de kikuyu, inclosos Mwai Kibaki i Charles Njonjo, així com el mateix Kenyatta, es van oposar a aquest canvi en l'ordre de successió, tement que pogués provocar inestabilitat política si Kenyatta moria, donada la seva avançada edat i les seves malalties perennes. Així, es va salvaguardar la posició de Moi com a successor de Kenyatta.
Presidència esquerra|miniatura|Estandart presidencial de Daniel Toroitich arap Moi Quan Jomo Kenyatta va morir el 22 d'agost de 1978, Moi es va convertir en president en funcions. Segons la Constitució, s'havien de celebrar eleccions presidencials especials per al balanç del mandat de Kenyatta el 8 de novembre, noranta dies després. No obstant això, una reunió del gabinet va decidir que ningú més estava interessat a presentar-se a la presidència i, per tant, diversos polítics van començar a fer campanya a tot el país perquè Moi fos declarat sense oposició. En conseqüència, va jurar com a segon president de Kenya el 14 d'octubre de 1978 com a resultat del procés electoral de relleu. miniatura|Moi amb la reina Juliana i el príncep Bernhard durant la seva visita d'estat als Països Baixos el juny de 1979 Al principi, Moi era popular, amb un suport ampli per tot el país. Va recórrer el país i va entrar en contacte amb la gent de tot arreu, cosa que contrastava molt amb l'imperiós estil de govern de Kenyatta a porta tancada. No obstant això, la situació política iniciada per Kenyatta es va mantenir i Moi va perpetuar els poders gairebé dictatorials atribuïts al seu càrrec. Tot i la seva popularitat, Moi encara no va poder consolidar completament el seu poder. Des del principi, l'anticomunisme va ser un tema important del govern de Moi. Parlant en nom del nou president, el vicepresident Mwai Kibaki va declarar sense embuts: «No hi ha lloc per als comunistes a Kenya».Miller, Norman and Rodger Yeager.
El 1r d'agost de 1982, el personal de nivell inferior de la Força Aèria, liderat pel soldat ras Hezekiah Ochuka i amb el suport d'estudiants universitaris, va intentar un cop d'estat per expulsar a Moi. La revolta va ser ràpidament reprimida per forces militars i policials comandades pel cap de l'estat major Mahamoud Mohamed. Pot ser que hi hagués hagut dos o fins i tot tres grups independents intentant prendre el poder alhora, per diferents motius, però el més important va ser liderat per destacats polítics kikuyu i membres de la policia i les forces armades.
Moi va aprofitar per destituir els opositors polítics i consolidar el seu poder. Va reduir la influència dels homes de Kenyatta al gabinet a través d'una investigació judicial de llarga durada que va resultar en la identificació d'homes clau de Kenyatta com a traïdors. Moi els va indultar però no abans d'establir la seva condició de traïdor a la vista pública. Els principals conspiradors del cop d'estat, inclòs Ochuka, van ser condemnats a mort, les que van ser les últimes execucions judicials a Kenya. Va nomenar partidaris per ocupar els càrrecs clau i va canviar la constitució per convertir formalment el KANU en l'únic partit legalment permès al país. Tanmateix, a la pràctica això no va canviar gaire la situació política, ja que tots els partits importants de l'oposició havien estat il·legalitzats des de 1969. Els acadèmics i altres intel·lectuals de Kenya no van acceptar-ho i les institucions educatives de tot el país es van convertir en el lloc de moviments que pretenien introduir reformes democràtiques. Tot i això, la policia secreta de Kenya es va infiltrar en aquests grups i molts membres es van haver d'exiliar. El marxisme ja no es podia ensenyar a les universitats de Kenya i la resta de l'oposició va passar a la clandestinitat. esquerra|miniatura|Moi donant la benvinguda a Hastings Banda a Kenya A partir de finals de la dècada de 1980, el règim de Moi es va enfrontar al final de la Guerra Freda, així com a una economia nacional estancada sota l'augment dels preus del petroli i la caiguda dels preus de les matèries primeres agrícoles. Els governs occidentals també es van tornar més hostils al règim KANU, un canvi de política des de l'època de la Guerra Freda, ja que Kenya s'havia vist com un important estabilitzador regional per impedir impedint la propagació de la influència soviètica a Etiòpia, Somàlia i Tanzània. Durant aquest temps, Kenya havia rebut molta ajuda estrangera i el país va ser acceptat com un règim estable, encara que autoritari, amb Moi i la KANU fermament al capdavant. Els aliats occidentals van passar per alt el grau creixent de repressió política, inclòs l'ús de la tortura a les infames cambres de tortura de la Casa Nyayo. Algunes de les proves d'aquestes cèl·lules de tortura es van exposar el 2003 després que el líder de l'oposició Mwai Kibaki es convertís en president.News From Africa, March 2003: Stunning revelations