Samuel de Champlain (; nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574 Journal le Soleil, 15 d'abril de 2012, pàg.2; Champlain (de), Samuel, registre actualitzat el 5 de maig de 2012; amb referències. Nota: L'acte del baptisme no conté informació sobre l'edat de Samuel, ni la seva data o lloc de naixement. - Ciutat de Quebec, Nova França, 25 de desembre de 1635) fou un explorador, geògraf, cartògraf, soldat i diplomàtic francès. Conegut com el Pare de Nova França, va fundar la Ciutat de Quebec el 3 de juliol de 1608, que es va convertir en el centre de la colònia francesa del Canadà. És important en la història del Canadà perquè va fer el primer mapa precís de la costa, el qual va ajudar a establir nous assentaments.
Nascut en una família de mariners, Champlain inicià de ben jove l'exploració de l'Amèrica del Nord el 1603, sota el guiatge de François Gravé du Pont i al servei d'Aymar de Chaste, governador de Dieppe, que tenia en aquell moment el monopoli per explotar la incipient indústria de pells a Nova França. Nota: Mathieu d'Avignon (PhD) és un historiador consultor i investigador afiliat al Grup d'Investigació sobre la història de la Universitat de Quebec a Chicoutimi. Té un doctorat en història per la Universitat Laval el 2006. Prepara una reimpressió completa, en francès modern, dels llibres de viatges de Champlain, a Nova França. — El llibre descrit aquí és un resum de la tesi doctoral de Mathieu d'Avignon, que va escriure que el veritable mentor de Champlain a Nord-amèrica, des del principio (1603), va ser François Gravé Du Pont… Denis Vaugeois (durant el «123e congrès du comtié des travaux historiques et scientifiques» (CTHS) a Quebec, 2 de juny de 2008). Champlain et Dupont Gravé en contexte. Entre 1604 i 1607 Champlain participà en l'exploració i colonització del primer assentament permanent europeu al nord de Florida, Port-Royal, Acàdia, actualment Nova Escòcia (1605). Posteriorment, el 3 de juliol de 1608, va fundar la localitat que va donar lloc a l'actual Ciutat de Quebec,gràcies a Pierre Dugua de Mons, que va finançar totalment, amb pèrdues i tot, els primers anys dels assentaments francesos a Amèrica del Nord. Champlain fou el primer europeu a explorar i descriure la regió dels Grans Llacs mitjançant viatges, després dels quals elaborà nombrosos mapes i diaris de les seves observacions i converses amb els indígenes i francesos que vivien amb ells. Va establir bones relacions amb els montagnais, i posteriorment amb altres pobles situats més a l'oest, a la regió del riu Ottawa, el llac Nipissing o la badia Georgian, amb algonquins i hurons, i acordà donar-los suport en les seves guerres contra els iroquesos.
El 1620 Lluís XIII de França encarregà a Champlain finalitzar l'exploració i tornar a Quebec per dedicar-se a l'administració del país. En tots els aspectes, tret de la manca del títol formal, Samuel de Champlain serví com a Governador de Nova França, un títol que no estava oficialment a la seva disposició degut a la seva condició no aristocràtica. Alguns diuen que el rei de França el va fer el seu "geògraf reial", però no està comprovat i sols pot procedir dels llibres de Marc Lescarbot: Champlain mai va emprar aquell títol. L'honorífic «de» sols fou afegit al seu nom a partir de 1610, quan ja era conegut, just després que el seu mecenes, el rei Enric IV, fos assassinat. Aquest ús per un no-noble va ser tolerat, per la qual cosa va anar millorant la seva posició a la Cort durant la llarga regència de Lluís XIII (que sols tenia vuit anys a la mort de son pare). Champlain va rebre el títol oficial de "tinent" (representant adjunt) de qualsevol noble quan fos designat virrei de Nova França, sent el primer Pierre Dugua de Mons. Des de 1629 Champlain fou nomenat "comandant", sota l'autoritat del Primer Ministre Richelieu. Va ser el successor de Champlain, Charles Jacques Huault de Montmagny, el primer en ser nomenat formalment com a governador de Nova França, quan es traslladà a la ciutat de Quebec el 1636, i es convertí en el primer noble en viure-hi. Durant el seu mandat fundà diverses companyies comercials que enviaren mercaderies, principalment pells, a França, i dirigí el creixement de la colònia al llarg de la vall del riu Sant Llorenç fins a la seva mort, el 1635. Les seves restes van ser dipositades a l'església de la ciutat de Quebec, destruïda per un incendi cinc anys més tard, el 1640. Actualment no es coneix la situació de les despulles, tot i que se suposen properes a l'actual Catedral de Notre-Dame de Quebec.
Ençà el Champlain és recordat com el "Pare de Nova França" i "Pare d'Acàdia" i són nombrosos els indrets de tota Amèrica del Nord que duen el seu nom, des de carrers fins a rius i llacs. El més important d'aquests memorials és el llac Champlain, situat a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. El 1609 dirigí una expedició aigües amunt pel riu Richelieu i explorà un llarg i estret llac situat entre les Green Mountains, a l'actual estat de Vermont, i les muntanyes Adirondack, a l'actual estat de Nova York. Batejà el llac amb el seu nom en ser el primer europeu a cartografiar-lo i descriure'l.
Joventut Champlain era fill d'Antoine Champlain (a vegades escrit Anthoine Chappelain) i Marguerite Le Roy, i va néixer a Brouage o a la ciutat portuària de La Rochelle, a la província francesa d'Aunis. Va néixer el o abans del 13 d'agost de 1574 segons la recent partida de baptisme trobada per la genealogista francesa Jean-Marie Germe.Germe, Journal Le Soleil pàg. 2 En un llibre de 1851 Pierre Damien Rainguet, Biographie saintongeaise ou Dictionnaire historique de tous les personnages qui se sont illustrés dans les anciennes provinces de Saintonge et d'Aunis jusqu'à nos jours, 1851, pàg. 140-141. Pierre Damien Rainguet, un sacerdot catòlic de Saintonge, situà l'any de naixement de Champlain el 1567 sense donar cap referència de les dades emprades per a la seva estimació. El 1870 l'abat catòlic canadenc Laverdière, en la introducció de la seva edició de les Œuvres de Champlain, acceptà l'estimació de Rainguet i tractà de donar detalls que la justifiquessin, però els seus càlculs es basaven en suposicions que actualment s'han demostrat incorrectes. Tot i que Léopold Delayant, membre, secretari i posteriorment president de l'Académie des belles-lettres, sciences et arts de La Rochelle va escriure el 1867 que l'estimació de Rainguet era errònia, els llibres de Rainguet i Laverdière han tingut una influència important i la data de 1567 ha estat gravada en nombrosos monuments dedicats a Champlain i ha estat àmpliament considerada com a certa. Amb tot, durant la primera meitat del segle XX alguns autors van optar per altres dades, com el 1570 o 1575. El 1978 Jean Liebel publicà una investigació innovadora sobres aquestes estimacions de l'any de naixement de Champlain i va concloure que "Samuel Champlain va néixer cap a 1580 a Brouage." Liebel, Jean (1978). On a vieilli Champlain a la Revue d'histoire de l'Amérique française, 32 (2): 236 Liebel afirma que alguns autors, inclosos els sacerdots catòlics Rainguet i Laverdière tenien preferències pels anys en els quals Brouage va estar sota control catòlic, com ara 1567, 1570 i 1575.Liebel, 229-237.
Champlain deia ser de Brouage en el títol del seu primer llibre, el 1603, i de Saintonge en el títol del seu segon llibre, el 1613. Podia procedir tant d'una família protestant com d'una catòlica romana tolerant, ja que Brouage fou la major part del temps una ciutat catòlica en una regió protestant, i el seu nom (Samuel), procedent de l'Antic Testament no es posava generalment als nens catòlics.D'acrod amb historiadors com Alain Laberge, president el 2008 del Departament d'Història de la Universitat de Laval de Ciutat de Quebec, especialista en història de Nova França, Champlain pogué haver nascut protestant. El 6 de febrer de 2008, com a convidat al programa de ràdio de la CBC Radio, Sounds Like Canada, Laberge va afirmar que el protestantisme de Champlain s'hauria minimitzat o omès als materials educatius del Quebec de l'Església Catòlica Romana, que controlà el sistema quebequès d'ensenyament entre 1627 i 1962.Amb tot, Champlain va néixer en, o a prop d'un temps en què la ciutat va estat presa pels protestants, però Brouage es convertí en fortalesa reial i el seu governador, entre 1627 i 1642 fou el cardenal Richelieu, un important anti-protestant. La ubicació exacta del seu naixement no se sap amb certesa, però quan va néixer els seus pares vivien a Brouage.
Nascut en una família de mariners (el seu pare i el seu oncle eren mariners o navegants) Samuel Champlain va aprendre a navegar, dibuixar, fer cartes nàutiques i escriure informes pràctics. La seva educació no va incloure ni el grec antic ni el llatí, per la qual cosa no podia llegir ni aprendre de la literatura antiga.
Com que cada flota francesa havia d'assegurar-se la seva pròpia defensa al mar, Champlain tractà d'aprendre lluitant amb les armes de foc de l'època. Va adquirir aquest coneixement pràctic servint a l'exèrcit del rei Enric IV durant les darreres etapes de les Guerres de religió a França a la Bretanya, entre 1594 o 1595 i 1598, començant com a intendent responsable de l'alimentació i benestar dels cavalls. Durant aquest temps va demandar anar a un "cert viatge secret" pel rei,Fischer, pàg. 62 i va entrar en combat (fins i tot potser al setge de Fort Crozon, a finals de 1594).Fischer, pàg. 65 El 1597 era "capità d'una companyia" que servia en una guarnició prop de Quimper.
Primeres exploracions Al golf de Mèxic. 1599-1601 miniatura|Champlain i guiaSamuel de Champlain, (sculpture) a Isle La Motte, Vermont, a l'indret on Champlain va dir que havia trepitjat i acampat per primera vegada a Vermont, el 1609. El llac Champlain es troba al darrere.