va ser un prominent abolicionista, periodista i reformador social nord-americà. És més conegut per ser l'editor del periòdic abolicionista radical The Liberator, i com a cofundador de la Societat Antiesclavista Estatunidenca, juntament amb Arthur Tappan.
Primers anys Garrison va néixer a Newburyport, Massachusetts, fill d'immigrants oriünds de la província canadenca de Nova Brunswick.
Sota el Seamans Protection act, Abijah Garrison, un pilot i contramestre de la marina mercant, havia obtingut la documentació nord-americana, mudant-se amb la seva família a Newburyport, el 1805. Amb l'impacte de lActe d'Embargament Congregacional de 1807 en matèria de navilis comercials, el pare de Garrison va quedar aturat i va deixar la seva esposa i fills el 1808. La mare de Garrison, Frances Maria Lloyd, morta el 1823, ha estat descrita pel seu alt port i elegància, i per les seves fortes conviccions religioses. A la seva petició, Garrison va ser reconegut pel seu segon cognom, Lloyd.
El jove Lloyd Garrison venia melassa casolana i repartia fusta per sustentar la família. El 1818, amb tretze anys, Garrison va començar a treballar com a tipògraf pel Newburyport Herald. Aviat començaria redactant articles, sovint sota el pseudònim d'Aristides, prenent el nom d'un diplomàtic i general atenès conegut com el Just. Després de culminar amb el seu aprenentatge, ell i un editor principiant anomenat Isaac Knapp van comprar el seu propi periòdic, Free Press, que no va trigar a cancel·lar les seves edicions. Un dels seus contribuents regulars era el poeta i abolicionista John Greenleaf Whittier. En aquest prematur treball com a escriptor d'un diari local d'un poble de singular grandària, Garrison adquiria els dots que empraria més endavant com a autor, conferenciant i periodista a nivell nacional. Cap a 1828, va ser nomenat editor del National Philanthropist de Boston, Massachusetts, el primer periòdic nord-americà a promoure un moviment d'abstenció legal en qüestions d'esclavitud.
Trajectòria com a reformador A l'edat de 25 anys, Garrison es va adherir al moviment abolicionista. Per un breu lapse, es va associar amb la Societat Nord-americana de Colonització, un organisme que considerava que els negres lliberts havien d'emigrar cap a un territori sobre la costa oest d'Àfrica. Encara que alguns membres de la societat van incentivar el dret a la llibertat de molts esclaus, la majoria veia el trasllat com un mitjà per a reduir el nombre de negres lliures als Estats Units, afavorint per tant la institució de l'esclavitud. Proper a 1830, Garrison havia rebutjat els programes de l'organització de la qual formava part, optant per obrir-se i buscar la justícia d'una altra forma.
Idea d'emancipació universal Garrison aviat es va veure involucrat en la lluita contra el sistema, escrivint amb tals expectatives, per després ser coeditor al costat de Benjamin Lundy de Genius of Universal Emancipation, un periòdic que es publicava a Baltimore, Maryland. La seva experiència com a impressor i editor el va portar a modernitzar el format del paper i separar-se de Lundy per passar més temps viatjant com un conferenciant antiesclavista.
Garrison, inicialment, va compartir la visió gradual de Lundy, però mentre treballava per al Genius, es va convèncer de la necessitat de reclamar una completa i immediata emancipació. Lundy i Garrison continuarien unint esforços sobre el periòdic malgrat les seves discrepàncies, i acordant simplement signar les seves edicions per indicar qui les havia escrites.
Una de les característiques regulars que Garrison va introduir durant la seva participació en el Genius va ser "La llista negra", una columna destinada a la impressió de curts reportatges sobre "les barbaritats de l'esclavitud, segrests, assots, homicidis." Una de les files de la "Llista negra" de Garrison, reportava que un negociant de la seva ciutat natal, Newburyport, un tal Francis Todd, es trobava involucrat en el tràfic d'esclaus, i que recentment els havia desplaçats des de Baltimore fins a Nova Orleans, en el seu vaixell Francis. Todd va presentar una demanda en contra de Garrison i Lundy, fent-ho a Maryland amb la finalitat d'assegurar el suport de les corts promotores del "sistema". L'estat de Maryland també va registrar càrrecs criminals sobre Garrison, trobant-lo culpable i ordenant-li pagar 50 dòlars més despeses judicials; les acusacions contra Lundy van ser cancel·lades sota el pretext que el coautor del periòdic es trobava de viatge quan aparegué la polèmica publicació del seu company. Garrison no va poder pagar la multa i va ser sentenciat a sis mesos de presó, però absolt set setmanes més tard quan un filantrop abolicionista, Arthur Tappan, va pagar la fiança.
Amb això, William abandonaria Baltimore després de separar béns amb Ludy.
The Liberator miniatura|esquerra|Primer exemplar del periòdic garrisonià de The Liberator El 1831, Garrison tornava a Nova Anglaterra per fundar un periòdic setmanal antiesclavista pel seu propi compte, The Liberator. Com a resultat dels seus articles, s'iniciaria una guerra de trenta anys que acabaria amb la supressió de la segregació racial justificada. En la seva primera línia, Garrison sostenia:
La circulació inicial del Liberator va ser relativament limitada; hi havia menys de 400 subscripcions durant el seu segon any. No obstant això, la publicació va obtenir més subscriptors i influència durant les següents tres dècades, fins que el final de la Guerra Civil i l'abolició definitiva, a nivell nacional, de l'esclavitud, proclamada per la Desena tercera Esmena a la Constitució dels Estats Units fes efecte. Garrison publicaria l'últim article (número 1.820) el 29 de desembre de 1865, exposant en el seu "Valedictory" column ,
Organitzacions i controvèrsies El 1832, Garrison va fundar la Societat Antiesclavista de Nova Anglaterra, i un any després, ho faria amb la Societat Antiesclavista Nord-americana. Prop de 1833, Garrison va visitar el Regne Unit i va assistir al moviment abolicionista d'aquest país. Sostenia que la "Societat" no havia d'adherir-se a cap partit polític, i que les dones no podien ser privades de la participació en activitats socials.
Influenciat per la ideologia de Susan Anthony, Elizabeth Cady Stanton, Lucretia Mott, Lucy Stone i altres feministes que es van unir a la causa, Garrison persistiria en el seu objectiu.
Aquestes posicions eren vistes com a controvertides per la majoria dels membres de la "Societat", ocasionant una sèrie de disputes. Per 1839, dos germans, Arthur i Lewis Tappan, es van distanciar i van formar una organització rival, la Societat Antiesclavista Nord-americana i Estrangera, que no admetia cap dona. Un segment del club també es va separar i es va aliar amb el recentment fundat Partit de la Llibertat, una agrupació política que va anunciar James G. Birney com el seu candidat presidencial. Cap a la fi de 1840, Garrison va proclamar la formació de la nova i tercera organització, els Amics de la Reforma Universal, amb patrocinadors i membres fundacionals, incloent-hi els prominents reformadors Maria Chapman, Abby Kelley Foster, Oliver Johnson, i Bronson Alcott (pare de Louisa May Alcott).
Mentrestant, el 4 de setembre de 1834, Garrison contreia matrimoni amb Helen Eliza Benson (1811-1876), la filla d'un comerciant abolicionista jubilat. La parella va tenir cinc nens i dues nenes, i es morí un de cada sexe a molt primerenca edat.
El 1853, Garrison va al·ludir al reverend John Rankin d'Ohio com el primer impuls que va rebre per a l'inici de la seva labor, anomenant-lo el seu pare abolicionista i dient que el seu "...llibre sobre l'esclavitud va ser la causa del meu ingrés en el conflicte."Hagedorn, Ann (pàg. 58)
El periodista va gravar el seu nom com un dels oponents més radicals de l'esclavitud a Amèrica. El seu acostament a l'emancipació emfasitzava la "no-violència" i la resistència passiva, amb la qual cosa va aconseguir una gran quantitat d'adeptes. Mentre alguns altres abolicionistes de l'època recolzaven l'emancipació gradual, Garrison apel·lava a la "emancipació completa i immediata de tots els esclaus".
Garrison i The Liberator van rebre la col·laboració de la Societat Antiesclavista Femenina de Boston, que concertava trobades, patrocinava conferències, i ajudava a enfortir el treball en xarxa del seminari feminista per tot el nord-est.
Quan un individu que havia assistit a alguns dels discursos de Garrison va objectar que l'esclavitud estava avalada per la Constitució dels Estats Units, aquell va respondre que si això fos cert, llavors tal document havia de ser cremat. Garrison va mantenir una història molt propera amb Frederick Douglass, però les seves diferències sobre temes constitucionals van provocar el seu eventual distanciament. Lloyd sostenia que era un "conveni amb la mort i un acord amb l'infern". Douglass, per la seva banda, havia compartit al principi moltes de les visions radicals del seu col·lega, però més tard es va convèncer, per les discussions de Lysander Spooner i Gerrit Smith, que la Constitució advocava per l'emancipació, al mateix temps que Garrison havia incinerat còpies d'aquesta públicament, anomenant-la el document protoesclavista. Els dos homes anirien cadascun pel seu costat i no es reconciliarien fins a finals de la dècada de 1870.
Les constants xerrades de Garrison en contra del maltractament i l'apropiació d'esclaus, el van posar en perill en reiterades ocasions. A més del seu empresonament a Baltimore, el govern de l'estat de Geòrgia havia ofert 5.000 dòlars pel seu arrest, i era receptor d'abundants amenaces de mort.
Un dels fets més controvertits en la preguerra bostoniana va resultar d'una conferència de la Societat Antiesclavista. Al final de 1835, aquest òrgan social havia convidat George Thompson, un feroç abolicionista britànic, a unir-se-li. Quan Thompson no va poder assistir, Garrison va acordar prendre el seu lloc. Una multitud de delinqüents havia mostrat les dents a la recerca de l'absent. L'alcalde i la policia van persuadir els membres antiesclavistes femenins de Boston d'abandonar el lloc. La batussa, no obstant això, va seguir Garrison pels carrers de la ciutat, i fou rescatat just a temps i tancat a la presó de Leverett Street abans de deixar la metròpoli per diverses setmanes.
Ideologia i circumstàncies La Guerra Civil va suposar un canvi transcendental en la història dels Estats Units. Garrison, que era fidel a la idea de la nació com la voluntat de les seves parts constituents, això és, dels seus ciutadans, no va poder menys que influenciar el poble en la causa liberal per la qual havia lluitat des dels seus començaments com a editor. La seva major comesa sempre havia estat garantir la llibertat i igualtat de drets entre blancs i negres, contribuir a la pau i a la col·laboració social d'un poble que vivia el seu primer segle com a país independent i al qual li faltaven moltes coses per posar en pràctica, una de les quals era brindar-li credibilitat a la carta constitucional que Garrison havia convidat a destruir per motius que, al seu semblar, no comprenien tots els éssers humans per igual.
Havent adoptat el model de Benjamin Franklin i fent valdre la seva inclinació cap al liberalisme, William va participar en nombrosos discursos polítics i socials, reunint-se amb persones de gran calibre com el ja esmentat abolicionista afroamericà Frederick Douglass i el mateix president Lincoln, amb qui va compartir una visita a la ciutat de Charleston el 1865, i de la qual ens arriben algunes de les seves paraules:
Després de l'abolició Una vegada abolida l'esclavitud als Estats Units, Garrison va continuar treballant en altres moviments de reforma, especialment sobre el dret al sufragi de la dona.