miniatura|Saab 39 Gripen de la Força Aèria Sueca en la base aèria de Graf Ignatievo, Bulgària. El Saab 39 Gripen, designat JAS 39 Gripen per la Força Aèria Sueca, és un caça polivalent fabricat per l'empresa aeroespacial sueca Saab. És propulsat per un motor turboventilador i té una configuració d'ales en delta i canards.
El Gripen va fer el seu primer vol el 1988 i va entrar en servei el 1996 amb la Força Aèria Sueca. L'avió també està en servei en la Força Aèria Txeca, la Força Aèria Hongaresa, la Força Aèria Sud-africana i ha estat demanat per la Real Força Aèria Tailandesa. Fins a mitjans de l'any 2008, se n'havien encarregat 236 unitats.
El nom Gripen, que en suec significa griu, el nom d'una criatura mitològica que forma part del logotip de Saab, va ser seleccionat durant un concurs públic l'any 1982. L'empresa Gripen International actua com a organització principal i és responsable del màrqueting, la venda i el suport tècnic del caça a tot el món.
Desenvolupament Història miniatura|Una parella de JAS 39 Gripen de la Força Aèria Hongaresa. A principis de la dècada de 1970, el Saab 37 Viggen va començar a entrar en servei a la Força Aèria Sueca com un caça de primer nivell. No obstant això, els planificadors militars suecs miraven al futur amb la intenció de crear un caça que igualés l'F-16 Fighting Falcon nord-americà, en aquells dies en desenvolupament. Suècia havia demostrat que podia crear els seus propis avions de combat, adaptats a les seves pròpies necessitats, i considerava problemàtica l'opció de comprar un caça estranger per adaptar-lo al seu sistema de defensa. Llavors el país nòrdic es va decidir a encarar el projecte d'un nou caça polivalent per a la seva força aèria.
El 1980 l'Organisme Suec d'Administració de Material per a la Defensa o FMV (sigles en suec de Försvarets materielverk) va exigir que el nou avió planejat per substituir al Viggen tingués les capacitats de caça, reconeixement i atac. L'aeronau hauria de tenir un excel·lent acompliment i gran agilitat per poder enfrontar-se als caces soviètics, que aleshores representaven la màxima amenaça per a Suècia, així com un menor cost de manteniment i fabricació que el Viggen. L'autonomia no era un requisit per a Suècia, ja que la doctrina de les Forces Armades Sueques se centrava completament en la defensa del seu territori.
Es va formar un consorci denominat Industrie Gruppen JAS que incloïa les empreses Saab, Saab-Scania, Volvo Aero, Ericsson i Foerenade Fabriksverken (cridada després FFV Aerotech).
Els treballs van començar el 1984, i a principis de 1987 es presenta el primer prototip del Gripen. No obstant això, el programa va ensopegar amb problemes tècnics i l'augment de costos, que van estar a punt de cancel·lar-lo, la qual cosa hauria forçat Suècia a comprar un avió estranger. Aquests problemes van ser superats i així, el 9 de desembre de 1988, va volar el primer prototip del Saab 39 Gripen pilotat per Stig Holmström, pilot de la Força Aèria Sueca.
Objectius del projecte El Gripen va ser dissenyat per a ser un caça eficaç i flexible, i per a sobreviure en el combat aeri. La seva designació JAS són les sigles en suec de Jakt, Attack i Spaning (caça, atac i reconeixement), cosa que indica que es tracta d'un avió polivalent que pot exercir diferents tipus de missions. El número 39 que acompanya la designació JAS es correspon amb la numeració que la Força Aèria Sueca assigna als seus models, segons van entrant en servei.
Les seves propietats de vol i rendiment estan optimitzades per a missions d'atac que requereixen altes capacitats de velocitat, acceleració i gir. La combinació d'ales en delta i plànols canards millora la capacitat d'enlairament i aterratge de l'avió. El Gripen proporciona major flexibilitat que els avions de combats de generacions anteriors i el cost operacional es va reduir a dos terços pel que fa al del seu antecessor, el Saab 37 Viggen.
Les especificacions pel Gripen exigien la possibilitat d'operar en pistes de 800 m de longitud. A l'inici del programa, tots els vols de Saab en les seves instal·lacions de Linköping, situades a 200 km al sud-oest d'Estocolm, van anar en una pista de 9 × 800 m. La distància de parada es va reduir posicionant les superfícies de control perquè empenyessin a l'avió cap avall i col·locant els canards de manera que funcionessin com a frens aeris, fent que els frens de les rodes actuessin amb més força.
Durant el disseny de l'avió es van estudiar diversos models, seleccionant-se finalment l'ús de plans canards inestables que milloren el rendiment. La configuració proporciona una velocitat inicial de cabotejo alta i redueix la resistència aerodinàmica, la qual cosa permet a l'avió ser més ràpid, tenir un abast més llarg i portar més càrrega útil.
El Gripen es troba en servei en la Força Aèria Sueca, que va demanar 204 avions (incloent 28 biplaces), la Força Aèria Txeca i la Força Aèria Hongaresa, ambdues amb 14 avions, i la Força Aèria Sud-africana, que va començar a rebre a l'abril de 2008 la seva comanda de 26 avions. També la Real Força Aèria Tailandesa va encarregar 6 unitats.
Participació de BAE Systems En 1995, Saab Military Aircraft i British Aerospace (des de 1999, BAE Systems) van formar conjuntament la companyia Saab-Bae Gripen AB, amb la finalitat d'adaptar, fabricar, promocionar i donar suport al Gripen internacionalment. BAE va dissenyar i va fabricar una versió millorada de les ales, produint aproximadament el 45% de les estructures de l'avió per a exportació.
BAE també va veure al Gripen com un producte complementari als seus avions, encaixant entre el seu avió d'entrenament BAE Hawk i caces de major grandària com el Typhoon i el Tornado. La cooperació es va estendre en 2001 amb la creació de Gripen International per als mateixos propòsits. En 2004, Saab i BAE van arribar a l'acord a través del qual, a partir de 2005, seria Saab la que s'ocuparia completament de la màrqueting del Gripen.
Disseny miniatura|Vista frontal de la cabina d'un Saab 39 Gripen.
Cabina de comandament La cabina del Gripen està equipada amb l'equip de presentació Ericsson EP-17, constituït per tres pantalles multifunció de cristall líquid i una pantalla HUD sobre la qual es projecten dades sense obstaculitzar la visió del pilot. El sistema de control de vol funciona mitjançant enllaços de tipus electrònic i els controls primaris estan concentrats en la palanca de comandament.
Radar El Gripen utilitza el radar PS-05/A, radar d'impulsos doppler d'escombratge mecànic i que treballa en la banda X, desenvolupat per Ericsson i GEC-Marconi. Està basat en el radar Blue Vixen del Sea Harrier, que posteriorment també seria pres com a base per al radar Captor de l'Eurofighter Typhoon.
El radar és capaç de detectar, localitzar, identificar i seleccionar automàticament múltiples objectius en terra, mar i aire, sense importar l'altura a la qual es trobin ni les condicions meteorològiques, i guiar fins a quatre míssils aire-aire a quatre objectius diferents simultàniament.
El 27 de març de 2009, Saab i Selex Galileu van signar un acord per al desenvolupament conjunt d'un nou radar basat en l'AESA Vixen de Selex Galileu i el PS-05/A de Saab.
Aviònica El Saab 39 Gripen posseeix un sistema de transmissió de dades, denominat TIDLS (sigles en anglès de Tactical Information DataLink System), que li permet tenir accés a les lectures dels radarés i sensors d'altres Gripen en vol, així com d'estacions terrestres. Aquest sistema va ser desenvolupat amb la intenció que l'avió sigui immune a les contramesures electròniques i evitar així interferències. Aquest sistema és una extensió d'un altre sistema similar usat durant molts anys en el Saab 37 Viggen.
El TIDLS té un enllaç bidireccional aire-terra i un enllaç aire-aire cap a altres avions. Pot transmetre informació a quatre avions alhora, mentre que és capaç de rebre d'un nombre il·limitat. El TIDLS té un abast de 500 quilòmetres en l'aire i est pot estendre's fent que altres avions actuïn com a plataformes de substitució.
En el seu ús més bàsic, el TIDLS d'un Gripen pot transmetre les lectures del seu radar, sensors i estat de l'avió, cap a qualsevol punt de la cadena de comandament o cap a qualsevol altre Gripen. Per enviar les dades, tot el que el pilot del Gripen ha de fer és seleccionar el canal de radi apropiat (que usualment ja ha estat preseleccionat pel sistema de planificació del vol) i transmetre'ls.
miniatura|esquerra|Un Saab 39 Gripen en una base aèria. Un Gripen en vol pot transmetre informació sobre la situació al camp de batalla directament a la cabina d'un altre Gripen que estigui sent reproveït i armat a terra en aquell moment. D'aquesta forma el pilot de l'avió ja estarà assabentat de la situació tàctica i de l'estat de la resta del seu esquadró abans d'emprendre el vol.
L'aeronau pot transmetre les seves dades a avions de patrulla que usin el radar Ericsson PS890 Erieye, tals com el Saab 340AEW de la Força Aèria Sueca, o l'Embraer R-99A de Brasil. Un Gripen pot enviar aquesta informació a un altre Gripen que tingui els seus sensors apagats i així, aquest segon aparell tindrà més probabilitats d'apropar-se a un avió enemic sense ser detectat i després disparar un míssil aire-aire. L'objectiu no detectaria cap emissió electromagnètica fins que el míssil entri en la seva fase activa (quan el míssil encén el seu propi radar, en estar prop del blanc).
El Gripen està dotat d'una càmera de televisió, amb enregistrament de vídeo en temps real, per la qual cosa pot transmetre la informació que genera el seu radar polivalent, permetent als comandaments adoptar noves i ràpides decisions durant una missió, a més de lliurar informació gravada sobre el funcionament de les seves armes, condicions, radars i sensors, entre d'altres, que fan possible recrear situacions de risc que podrien haver ocorregut. Malgrat no ser un avió furtiu, presenta una baixa decidibilitat tant per a radars com per a sistemes infrarojos.
El Gripen posseeix la capacitat per adquirir, processar, compartir i desplegar informació tàctica, com per exemple la posició exacta de les forces hostils i amigues, canvis de posició de míssils en terra i un ràpid avís de la posició de l'enemic.
Sistema de guerra electrònica i rastreig infraroig miniatura|Saab 39 Gripen de la Força Aèria Hongaresa.
El Gripen d'exportació es troba equipat amb el sistema Ericsson-Saab EWS-39, que permet detecció d'emissors, identificació amic-enemic (IFF - Identification Friend or Foe), ubicació, anàlisi dinàmica d'amenaça i llançament automàtic de contramesures electròniques.
D'igual manera que alguns caces soviètics, el Gripen pot usar un sensor infraroig que li permet detectar i rastrejar blancs en forma passiva, sense usar el radar convencional que delata la seva posició. El sistema es denomina ANAR-OTIS, és immune a les contramesures i interferències electròniques i té un abast similar al del radar (a gran altura).
Contramesures miniatura|Saab 39 Gripen de la Força Aèria Txeca llançant bengales.
En funció de guerra electrònica compta amb el sistema EWS39 d'Ericsson; est és un sistema integrat que proveeix alerta de radar, mesures de suport electrònic i dispensadores de contramesures "chaff" i cimbells.
En una primera etapa, el sistema té quatre dispensadores de contramesures (bengales i cimbells) del tipus BOP403, situats en l'arrel de l'ala dreta. En una segona etapa, el sistema agregarà sensors làser de quatre antenes, un sistema d'alerta d'aproximació de míssils i un cimbell d'arrossegament.
El cimbell el desenvolupa la signatura CelsiusTech, té una llargada de 15 cm més que una bengala estàndard, i pesa 2 kg. El cimbell és arrossegat amb un cable de Kevlar a través del qual l'avió pot fer-li variar la seva adreça, sent capaç de desplegar-se fins i tot a velocitats supersòniques.
Sistema de mira muntada en el casc