La basílica de Santa Maria d'Alacant (País Valencià) està situada a la plaça de Santa Maria, al centre històric de la ciutat. És l'església més antiga d'Alacant, gòtica del i , sobre les restes de l'antiga mesquita major anterior.
Història Segons la Crònica de Bendicho, fou el rei Alfons X de Castella qui va consagrar la mesquita sota l'advocació de la Mare de Déu cap al 1248. La nova construcció cristiana s'iniciaria sota domini castellà vers el 1280 i s'acaba sota domini de la Corona d'Aragó el 1308. Aquest primer temple degué ser destruït a les darreries del o principis del següent, ja que han aparegut restes de l'incendi a la plementeria de les voltes.
Se sap que l'actual temple començà a construir-se cap al 1417, amb els mestres Vicent Cubelles i Rufes al capdavant, aquestos venien de treballar a l'església de Sant Jaume d'Oriola. L'escut dels Reis Catòlics a la volta de la capçalera permet datar-la cap al 1480, encara que la resta de la nau es va perllongar més anys. El 31 d'agost de 1484, l'església va patir un incendi i la imatge de la verge va desaparèixer. El cor i la sagristia s'acabaren vers el 1530 ja amb elements del llenguatge renaixentista.
Posteriorment, en el , es va remodelar el presbiteri i les finestres en estil rococó, s'hi construí una nova torre el 1713 i les façanes barroques que substituïen a les gòtiques conservades fins aleshores.
Entre els anys 1992 i 2005 es produí la seua restauració, amb una restauració i investigació completa de les cobertes. L'any 2007 el temple va ascendir a la categoria de Basílica, després de la petició que l'Ajuntament d'Alacant feu al Vaticà.
L'esmentat cronista Bendicho parlava així de l'església:
Descripció arquitectònica miniatura|Capçalera de l'església L'edifici té una nau única amb capelles laterals entre contraforts connectades i una capçalera poligonal, tipologia que segueix l'esquema del gòtic català o mediterrani. Les torres de la façana, encara que semblen iguals, l'una és del i té forma en L i l'altra, rectangular, data de 1713. La portada principal i les dues laterals són d'estil barroc, el conjunt escultòric d'aquestes és obra de Joan Baptista Borja.
A l'interior destaca la volta de la capçalera, amb quatre claus centrals a més de les dels tercelets, els nervis es creuen formant un rombe amb la superposició de nervadures en un tram de nau amb creueria simple i mitja figura huitavada coberta amb una volta estrelada. Aquest tret es podria encabir dins d'una escola de la diòcesi de Cartagena, ja que també està present a la catedral de Múrcia de mitjan i a la catedral d'Oriola (que en el pertanyia a la diòcesi murciana). Les claus d'aquesta capçalera són de pedra i estan policromades amb representacions de la Mare de Déu, els quatre evangelistes, l'escut de la ciutat, el dels Reis Catòlics i les armes heràldiques d'un beneficiari local no identificat. L'aparició de l'escut dels Reis Catòlics situaria la volta cap al 1480 com hem dit, dada que quadra amb l'estada a Alacant del prestigiós pintor Roderic d'Osona, que degué elaborar-ne el retaule major, conservat fins a la remodelació barroca de 1750. Aquesta remodelació convertí el presbiteri en un espai d'exuberant decoració barroca, o rococó. També destaca el cor gòtic del ; la capella de la Immaculada, del amb una imatge d'Esteve Bonet del ; l'avantcor que té una portada barroca de pedra i la capella del Baptisme on hi ha una pila de marbre blanc de Carrara d'estil renaixentista.
Menció a banda mereix el cor, situat al costat dret de la capçalera i construït ja a principis del . La seua planta és rectangular de set metres i setanta centímetres per set metres, amb una alçària de set metres i setanta centímetres, espai cobert amb una volta estrelada amb vuit arcs creuers i resol les cantonades en voltes triangulars, esquema que remet a la Sala Capitular de la catedral de València, encara que, en el cas alacantí, els arcs creuers són de mig punt i els formers apuntats. En el cor existeixen elements escultòrics que ja anuncien el canvi de llenguatge, amb motllures clàssiques, gallets i garlandes de llorer (potser relacionats amb els dibuixos del tracta de Diego de Sagredo).
La nau de l'església es prolonga amb sis trams oblongs d'unes dimensions i d'una factura semblants, només diferenciats per la variació en les bases, en els capitells, en els nervis i en les impostes, demostrant que la construcció del temple nou va partir de la capçalera i del primer tram, i que el segon i la resta es construïren en èpoques diferents. Les pilastres amb semicolumnes adossades fan de suport als arcs i a les voltes de factura homogènia construïts a la darreria del .
Al costat de la porta de la torre més antiga hi ha una capella sepulcral formada per un arcosoli flamíger emmarcat per dos pinacles recanviats i recolzats sobre mènsules amb figures de lleó. L'arc d'aquesta capella és trilobulat conopial i està coronat per un floró i una fronda de fulles a l'extradós i és recorregut des de les seus arrancades per una sanefa a manera de parres. Aquesta obra, de finals del i principis del , es pot atribuir, formalment, a l'escola de Pere Compte i al seu cercle.
L'església de Santa Maria guarda diverses obres d'art moble valuoses, les més destacades són una imatge gòtica de pedra de santa Maria i una taula pintada, representant als sant Joans, atribuïda a Roderic d'Osona i al Museu del Prado es conserven sis taules de les catorze originals de l'església.
Capelles esquerra|miniatura|Croquis de l'església: 2) altar de Sant Antoni de Pàdua, 3) capella de la Comunió, 4) capella de les Ànimes, 5) capella de la Concepció 6) capella del Pilar, 7) capella del Socors, 15) capella major, 16) capella de la Soledat, 17) capella dels Sants Metges, 18) capella del Carme, 19) capella de Sant Josep, 20) capella de la Pau, 21) altar del Crist de les Ànimes i 22) capella del Baptisteri. Santa Maria té sis capelles al costat de l'evangeli i només cinc al costat de l'epístola, atés que l'espai de la primera capella entrant per la porta a la dreta està ocupat per la base quasi massissa d'una de les dos torres. Entre la base de la torre i el següent contrafort hi ha l'altar de Sant Antoni de Pàdua a un costat i la porta a la capella de la Comunió, a la qual es pot accedir també des de la plaça per la portalada dreta de la frontera del temple. A continuació s'hi troba la capella de les Ànimes i, després, la porta de la capella de la Concepció. Les dos últimes capelles del costat de l'epístola estan dedicades a la Mare de Déu del Pilar i a la Mare de Déu del Socors. Pel que fa al costat de l'evangeli, la primera capella des de l'altar major és la de la Soledat; la segona, la dels Sants Metges; la tercera, la del Carme; la quarta, la de Sant Josep, i la quinta, la de la Pau. L'última capella d'aquest costat conté l'altar del Crist de les Ànimes a un costat i la porta a la capella del Baptisteri, que ix a la plaça a través de la portalada esquerra de la frontera de l'església.
Referències
Enllaços externs
Informació Pàgina sobre l'església a GothicMed
Maria D'Alacant Maria D'Alacant Categoria:Esglésies d'Alacant Maria D'Alacant Categoria:Monuments d'interés cultural d'Alacant