miniatura|Lapiaz a la muntanya Dent de Crolles, a l'Isèra, als Alps francesos El lapiaz, anomenat també rascler, esquetjar i rellar, cairissa en llengua d'oc, lenar en basc i limestone pavement ('paviment de pedra calcària') en anglès, és una formació geològica de superfície, típica dels paisatges càrstics, que es pot produir en les roques calcàries i en les dolomítiques.
El nom de lapiaz prové del mot llatí lapis (pedra) de l'arpità jurassià, una zona on aquestes formacions rocoses són dominants. Altres llengües l'han adoptat, com ara el neerlandès, el portuguès, el romanès o el polonès.
Aquest fenomen es deu a l'erosió càrstica causada per les aigües de pluja enriquides en diòxid de carboni. Es manifesta en una multitud de solcs rectilinis o sinuosos que segueixen els pendents de la roca, i en escletxes i esquerdes més profundes que poden dividir la roca en blocs. miniatura|Esquetjar al terme d'Escorca, a Mallorca És un tipus de morfologia càrstica molt ben representada a Mallorca (i principalment a la Serra de Tramuntana) tant per abundància com per varietat, atesa la natura càrstica de l'illa. Les superfícies de microlapiaz s'hi produeixen en ambients àrids pròxims a la costa i a llocs on sovinteja la rosada. Abunden les formes estriades i acanalades, però també cavitats irregulars, pouets, cubetes i forats. Si la formació del lapiaz és perllongada en el temps es generen grans superfícies pràcticament intransitables i plenes de crestes esmolades i piràmides de roca. Són freqüents a Bàlitx, Montcaire, la Calobra, Turixant, Menut, Mortitx i entorn de la Torre de Lluc. A Mallorca, els camps de lapiaz reben el nom desquetjars (derivat desquetja 'encletxa') o rellars (derivat de rella).
Referències
Bibliografia
Categoria:Geomorfologia