miniatura|Gravat amb un billar amb obstacles, del llibre de Charles Cotton de 1674, The Compleat Gamester. El billarBillar al DIEC és un joc practicat sobre una taula rectangular de fusta entapissada, que consisteix a moure unes boles (antigament de vori) impulsant-les mitjançant un pal anomenat tac. Aquesta taula de billar pot ser sense forats als costats (a la francesa), o amb 6 forats posats estratègicament, anomenats troneres. El billar americà i l'snooker són modalitats de l'anomenat billar de troneres, equivalent a la forma anglesa pocket billiards i les formes franceses billard à blouses i billard à poches.
Hi ha moltes varietats del joc de billar. En algunes, l'objectiu és de fer caramboles: hi ha tres boles en joc i, colpejant-ne una, cal tocar les altres dues. En altres modalitats amb la taula amb troneres, cal ficar-hi les boles. En algunes modalitats es col·loquen sobre la taula uns bastonets de pocs centímetres d'alçada, anomenats virolets, que s'hi posen per augmentar la varietat de jugades.
Història En general, es considera que tots els jocs de billar han evolucionat cap a jocs d'interior a partir dels jocs practicats sobre gespa de pal i pilota a l'aire lliure, relacionat amb els jocs històrics de mall i els moderns croquet i golf.
La paraula billar prové del mot francès billard, derivat de bille ‘tronc polit, tac’, potser d'origen celta. La primera font en català data de 1803. El term també podria procedir del francès bille, que significa 'bola'. Aquesta és una versió revisada de The Story of Billiards and Snooker (1979).
miniatura|esquerra|El fills de Lluís de França, jugant al 'joc reial de les fortificacions', un forma primerenca de billar d'obstacles amb semblances amb el minigolf miniatura|El billar a la dècada de 1620 es jugava amb un port, un agulla de rei, butxaques i maces. miniatura|Joc de billar al segle XIX. A la dècada de 1340 es jugava a l'aire lliure una forma reconeixible de billar i recordava el croquet. El rei Lluís XI de França (1461–1483) va tenir la primera taula de billar coberta coneguda. Lluís XIV va perfeccionar i popularitzar encara més el joc, i es va estendre ràpidament entre la noblesa francesa. Tot i que el joc s'havia jugat durant molt de temps sobre el terreny, aquesta versió sembla que es va extingir (a part del trucco) al , a favor dels jocs de croquet, golf i bitlles, fins i tot quan el billar de taula havia crescut en popularitat com a activitat interior. El billar va créixer fins al punt que el 1727 es jugava a gairebé tots els cafès de París. A Anglaterra, el joc s'estava convertint en una activitat molt popular entre els membres de la noblesa.
Inicialment, s'utilitzava una maça per empènyer les boles, en lloc de colpejar-les. El tac recentment desenvolupat va suposar un nou repte. Els coixins es van començar a farcir de substàncies per permetre el rebot de les boles, per tal de potenciar l'atractiu del joc. Després d'un període de transició en què només els millors jugadors utilitzaven tacs, aquest va arribar a ser la primera opció d'equipament.
La demanda de taules i altres equips va ser satisfeta inicialment a Europa per John Thurston i altres fabricants de mobles de l'època. Les primeres boles estaven fetes de fusta i argila, però els rics preferien utilitzar ivori.
Els primers jocs de billar implicaven diverses peces d'equipament addicional, inclòs l'"arc" (relacionat amb el cèrcol de croquet), el "port" (un cèrcol diferent, sovint rectangular) i el "rei" (un passador o bitllet a prop de l'arc) al principi del a finals del , però altres variants del joc, que es basen en els coixins (i les butxaques tallades a ells), s'estaven formant que tindrien un paper fonamental en el desenvolupament del billar modern.
Als Estats Units, el billar i el billar americà s'havien extingit durant un temps, però entre 1878 i 1956 els jocs es van fer molt populars. No va ser fins al 1961 quan va sortir la pel·lícula El vividor que va despertar un nou interès pel joc. Ara el joc és generalment conegut i té molts jugadors de tots els diferents nivells d'habilitat.
Equipament Boles de billar
miniatura|Boles blanques d'esquerra a dreta: Les boles de billar varien d'un joc a un altre quant a mida, disseny i quantitat.
Les boles de la piràmide russa i del kaisa tenen una mida de 68 mm ( in). En la piràmide russa hi ha 16 boles, com en el pool, però 15 són blanques i numerades, i la bola blanca acostuma a ser granat o groga. En el kaisa s'utilitzen cinc boles: la bola objectiu groga, anomenada kaisa en finès, dues boles objectiu vermelles i dues boles blanques. Normalment, aquestes dues últimes es diferencien perquè una presenta un punt o una altra marca, i cadascuna serveix alhora de bola objectiu per a l'adversari.
Les boles del billar de caramboles són més grans que les del pool, amb un diàmetre de 61,5 mm ( in), i es presenten en jocs formats per dues boles blanques, una de les quals és de color o està marcada, i una bola objectiu. En el cas del billar a quatre boles, hi ha dues boles objectiu.
Les boles estàndard de pool tenen un diàmetre de 57,15 mm ( in) i s'utilitzen en molts dels jocs de pool practicats arreu del món. Es presenten en jocs amb dos grups de boles objectiu: set boles llises i set boles ratllades, una bola 8 i una bola blanca. Les boles es col·loquen de manera diferent segons el joc, i alguns jocs no utilitzen el conjunt complet. Els jocs de blackball, o bola 8 d'estil anglès, són similars, però en lloc de boles llises i ratllades tenen grups sense numerar de boles vermelles i grogues, en l'anomenat estil "casino". S'utilitzen principalment a la Gran Bretanya, Irlanda i alguns països de la Mancomunitat de Nacions, encara que no exclusivament, perquè no són adequades per jugar a bola 9. El seu diàmetre varia, però normalment és lleugerament inferior al dels jocs estàndard de boles llises i ratllades.
Les boles de snooker són més petites que les del pool d'estil americà, amb un diàmetre de 52,5 mm ( in), i es presenten en jocs de 22 boles: 15 de vermelles, 6 boles de color i una bola blanca. Les boles del billar anglès tenen la mateixa mida que les de snooker i es presenten en jocs de tres boles: dues boles blanques i una bola objectiu vermella. Altres jocs, com el bumper pool, utilitzen conjunts de boles específics.
Des de l'origen del joc, les boles de billar s'han fabricat amb molts materials diferents, com ara argila, baquelita, cel·luloide, cristal·lita, ivori, plàstic, acer i fusta. El material predominant des de 1627 fins a principis del segle XX va ser l'ivori. La recerca d'un substitut de l'ivori no va estar motivada per preocupacions mediambientals, sinó per raons econòmiques i per la por als perills que afrontaven els caçadors d'elefants. La recerca va ser impulsada, en part, per un fabricant novaiorquès de taules de billar que va anunciar un premi de 10.000 dòlars per a qui trobés un material alternatiu. El primer substitut viable va ser el cel·luloide, inventat per John Wesley Hyatt el 1868, però era un material volàtil, que de vegades explotava durant la fabricació, i era altament inflamable.The New York Times Company (16 de setembre de 1875). Explosive Teeth. . Consulta: 2 de gener de 2007.
Taules
esquerra|miniatura|Taula de pool amb l'equipament Hi ha taules de billar de moltes mides i estils. En general, les taules són rectangles amb una llargada que duplica l'amplada. Les dimensions de les taules se solen indicar mitjançant la longitud nominal del costat més llarg. Les taules de snooker de mida completa fan de llarg. Les taules de billar de caramboles acostumen a fer . Les taules de pool reglamentàries fan , tot i que els pubs i altres establiments destinats al joc ocasional solen utilitzar taules de , sovint accionades amb monedes i conegudes amb el sobrenom de bar boxes. Antigament, les taules de pool de deu peus eren habituals, però actualment es consideren antiguitats.
Les taules d'alta qualitat tenen una base de pissarra gruixuda, dividida en tres peces per evitar deformacions i canvis provocats per la temperatura i la humitat. Les pissarres de les taules modernes de caramboles acostumen a estar escalfades per evitar la humitat i proporcionar una superfície de joc uniforme. Les taules de bar més petites solen estar fabricades amb una sola peça de pissarra. Les taules de billar amb troneres de qualsevol tipus acostumen a tenir sis troneres, tres a cada costat: quatre als angles i dues de laterals o centrals.
Drap
miniatura|Dones jugant en una taula amb una elaborada decoració i recoberta de color verd en un cartell publicitari de principis de la dècada del 1880 Tots els tipus de taula estan recoberts amb drap de billar, sovint anomenat "feltre", encara que en realitat és un teixit de llana o una mescla de llana i niló anomenat baieta. Les taules de billar es recobreixen amb drap des del segle XV.
Les taules dels bars o les tavernes, que s'utilitzen molt, incorporen un drap més "lent" i resistent. El drap emprat a les sales de pool i snooker de categoria superior i a les sales de billar domèstiques és més "ràpid". Això significa que produeix menys fricció i permet que les boles recorrin més distància sobre la base de la taula. Els draps de pool de qualitat competitiva es fabriquen amb un 100% de llana pentinada. Tradicionalment, el drap de snooker presenta pèl, és a dir, una orientació uniforme de les fibres, i les boles es comporten de manera diferent segons si roden a favor o en contra de la direcció del pèl.
Tradicionalment, el drap de les taules de billar ha estat verd, com a recordatori del seu origen en la gespa dels antics jocs a l'aire lliure. Es tenyeix d'aquest color almenys des del segle XVI, però també es fabrica en altres colors, com el vermell i el blau. En les retransmissions televisives de pool i de billar a tres bandes es prefereix un drap de color blau, escollit perquè proporciona més visibilitat i contrast amb les boles de colors.
Triangle esquerra|miniatura|Triangle d'alumini utilitzat per jugar a bola 8, bola 9 i pool continu
Un triangle és una estructura, normalment de fusta, plàstic o alumini, que s'utilitza per ordenar les boles de billar al començament d'una partida. Tradicionalment té forma triangular, però la forma varia segons la modalitat de billar. Hi ha dos tipus principals de triangles: el més habitual, de forma triangular, que s'utilitza per a la bola 8 i el pool continu, i el de forma romboidal, emprat per a la bola 9.
També hi ha altres tipus de suports menys habituals basats en una "plantilla" que manté les boles de billar ben juntes. Normalment, es tracta d'una làmina fina de plàstic amb obertures en forma de diamant que subjecten les boles. La làmina es col·loca damunt la taula i les boles es disposen al damunt. La plantilla s'utilitza per preparar el trencament inicial i es retira després d'haver-lo executat, quan ja no hi ha cap bola que n'impedeixi la retirada.
Tacs Els jocs de billar es practiquen principalment amb una vara anomenada tac. Un tac acostuma a ser una vara cònica d'una sola peça o bé una vara de dues peces unides pel centre mitjançant una junta de metall o de resina fenòlica. Els tacs d'alta qualitat solen estar formats per dues peces i es fabriquen amb fusta dura, generalment d'auró per al billar i de freixe per al snooker.
La part posterior del tac, anomenada culata, té una circumferència més gran i està pensada perquè el jugador l'agafi amb la mà. La fletxa del tac té una circumferència més petita i normalment s'estreny progressivament fins a arribar a un extrem d'entre , anomenat virolla. En els tacs de més qualitat, la virolla acostuma a estar feta de fibra de vidre o de llautó. A l'extrem s'hi fixa una sola de cuir arrodonida i alineada amb la virolla, que és la peça que entra en contacte amb les boles. La sola, juntament amb el guix, permet imprimir efecte a la bola blanca quan no es colpeja pel centre.