El panga (Pangasianodon hypophthalmus) és una espècie de peix de la família dels pangàsids i de l'ordre dels siluriformes. Existeix en estat salvatge, però s'obté en grans quantitats en piscifactories localitzades al sud-est asiàtic, el seu comerç resulta econòmic i el seu consum mostra una tendència creixent.
Noms i taxonomia Una hipòtesi etimològica suggereix que l'origen del terme Pangasianodon prové de la combinació d'un nom de peix en vietnamita i el terme grec "odous" (ὀδούς) que es tradueix com a "dents".FishBase
Aquesta espècie té diversos noms comuns, dels quals els més utilitzats a nivell global provenen de l'anglès, com ara striped catfish (per les ratlles característiques en els exemplars juvenils), iridiscent shark-catfish (pel color iridiscent que mostren alguns juvenils), swai (del tailandès สวาย) o sutchi catfish.
El panga fou descrit per primera vegada per Henri Émile Sauvage l'any 1878 com una espècie del gènere Helicophagus, dins de la família dels pangàsids, amb el nom de Helicophagus hypophthalmus. Posteriorment, l'espècie fou associada al gènere Pangasius sota el nom de Pangasius hypophthalmus, però les convencions taxonòmiques actuals l'assignen més específicament al gènere Pangasianodon. L'any 1973, també fou descrit per Henry Weed Fowler sota un altre nom, Pangasius sutchi, una denominació que es pot trobar en algunes fonts bibliogràfiques com a sinònim, tot i que la nomenclatura més acceptada actualment és Pangasianodon hypophthalmus.
Descripció Mida En l'actualitat, el panga és una espècie que poques vegades es captura en estat salvatge, sent més comú en piscifactories. En condicions de cria en estanys d'aqüicultura sol assolir una mida màxima d'entre 6 a 7 kg i una londitud estàndard de fins a 80-90 cm. No obstant això, s'han registrat exemplars d'estat silvestre molt més grans, que poden assolir 15,5 kg i 130 cm de longitud total.Roberts, T.R. i C. Vidthayanon, 1991. Systematic revision of the Asian catfish family Pangasiidae, with biological observations and descriptions of three new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 143:97-144.
Morfologia El panga es caracteritza per ter tenir un cap truncat moderadament ample que vist lateralment sembla punxegut. Presenta una boca terminal amb mandíbules pràcticament idèntiques en longitud, encara que en alguns exemplars grans la mandíbula superior pot sobresortir lleugerament. Quan la boca està tancada, les dents de la mandíbula superior queden completament cobertes per la mandíbula inferior, una característica que comparteix amb Pangasianodon gigas però que no es troba en altres espècies del gènere.
Una altra característica distintiva d'aquesta espècie són les seves aletes pèlviques, que tenen entre 8 i 9 radis, un tret que també comparteix exclusivament amb P. gigas, a diferència d'altres espècies del gènere, que només en tenen 6. A més, les brànquies presenten una particularitat única: la disposició de les branquiespines als arcs branquials alterna entre grans i petites, un patró que no s'observa en altres espècies properes.
Bufeta natatòria La bufeta natatòria del panga és relativament gran i està formada per una sola cambra que s'estén més enllà de la cavitat abdominal, arribant fins a la part posterior de la base de l'aleta anal. Aquesta estructura no només contribueix al control de la flotabilitat, sinó que també està implicada en la respiració aèria, actuant com un òrgan auxiliar per a l'intercanvi de gasos en condicions de baix oxigen a l'aigua. La seva mida i configuració estan adaptades a l'estil de vida del peix, permetent-li utilitzar de manera eficient tant la respiració aquàtica com l'aèria.
Diferències amb altres espècies Tot i les característiques similars amb Pangasianodon gigas, com el nombre de radis pèlvics i la boca terminal, el panga es diferència en altres aspectes, com ara el fet que té branquiespines ben desenvolupades, les quals li permeten una millor adaptació a entorns aquàtics amb nivells d'oxigen reduïts; barbetes més llargues, que li confereixen una millor capacitat de detecció en entorns amb corrent d'aigua; i una mida màxima molt menor en comparació amb els més de 3 metres que pot assolir P. gigas.
Coloració miniatura|185x185px|Part ventral del cap de P. hypophthalmus, mostrant el seu ventre blanc. La majoria dels exemplars adults presenten en les parts dorsals una coloració grisa fosca o negra, mentre que la zona ventral és generalment blanca. Les aletes acostumen a ser de color fosc, sense patrons distintius. Els exemplars juvenils mostren un patró de ratlles fosques ben definides, que inclou una ratlla longitudinal dorsal i una ratlla lateral, i que es dissipen a mesura que creixen. Poden presentar irisdiscència.
Alimentació i comportament És omnívor: s'alimenta d'altres peixos, crustacis, insectes i restes vegetals.Ukkatawewat, S., . The taxonomic characters and biology of some important freshwater fishes in Thailand. Manuscript. National Inland Fisheries Institute, Department of Fisheries, Ministry of Agriculture, Bangkok, Tailàndia, 55 p.Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, 265 p. La digestió resulta un procés energèticament costós que augmenta la demanda d'oxigen arribant a fer necessària la combinació de respiració aquàtica i aèria. El panga du a terme una respiració aèria facultativa augmentant la freqüència de sortides a la superfície durant la digestió o en condicions d'activitat física elevada. Això succeeix especialment en piscifactories on es poden donar condicions d'hipòxia que allarguen el procés digestiu, redueixen l'assimilació de nutrients i afecten negativament el creixement del peix. Aquest comportament d'increment de dependència a la respiració aèria pot implicar un cost energètic addicional i un major risc de depredació en ambients naturals.
En les piscifactories el sistema d'alimentació es basa en pinso i està molt controlat tenint en compte el pes corporal i l'època de reproducció, entre altres factors.
Distribució geogràfica miniatura|Distribució geogràfica Pangasianodon hypophthalmus; des de les zones més altes del Riu Mekong, Chiang Khong i Bokeo (en vermell), fins al delta el riu Mekong a Vietnam (en verd). Es troba a l'Àsia, a les conques dels rius Mekong i Chao Phraya, tot i que ha estat introduït en altres rius.Tan, Y. i H.E. Tong, 1989. The status of the exotic aquatic organisms in China. p. 35-43. A: S.S. De Silva (ed.) Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Asian Fish. Soc. Spec. Publ. 3, 154 p.Ng, P.K.L., L.M. Chou i T.J. Lam, 1993. The status and impact of introduced freshwater animals in Singapore. Biol. Conserv. 64:19-24.Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.Eidman, H.M., 1989. Exotic aquatic species introduction into Indonesia. p. 57-62. A: S.S. De Silva (ed.) Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Asian Fish. Soc. Spec. Publ. 3, 154 p. Asian Fisheries Society, Manila, Filipines.Kottelat, M., 2001. Fishes of Laos. WHT Publications Ltd., Colombo 5, Sri Lanka. 198 p.Lieng, S., C. Yim i N.P. van Zalinge, 1995. Freshwater fisheries of Cambodia, I: the bagnet (dai) fishery in the Tonle Sap river. Asian Fish. Sci. 8:255-262.Lim, P., S. Lek, S.T. Touch, S.-O. Mao i B. Chhouk, 1999. Diversity and spatial distribution of freshwater fish in Great Lake and Tonle Sap River (Cambodia, Southeast Asia). Aquat. Living Resour. 12(6):379-386.Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.Motomura, H., S. Tsukawaki i T. Kamiya, 2002. A preliminary survey of the fishes of Lake Tonle Sap near Siem Reap, Cambodia. Bull. Natn. Sci. Mus. 28(4):233-246. El rang de distribució del panga en el riu Mekong va des del delta fins a dalt del riu a les zones de Chiang Khong i Bokeo. Hi ha almenys dues poblacions diferenciades: una població més petita, a l'alt Mekong que arribaria fins a la frontera amb Myanmar; i una població molt més gran que es distribueix des del delta a Vietnam, passant per la zona de Kratie, i arribaria fins a les cascades de Khone. Aquesta última població té una gran importància en el sector pesquer. També hi pot haver una petita població en el Mekong mitjà que es distribuiria entre les cascades de Khone i fins a les confluències d'alguns dels principals afluents com el riu Mun, el riu Xe Bang Fai i el riu Songkhram.
Hàbitat És un peix d'aigua dolça que habita en aigües bentopelàgiques, preferentment dins d'un interval de pH de 6,5 a 7,5 i una duresa de l'aigua entre 2 i 29 dH. És una espècie migratòria en aigua dolça que viu en zones de clima tropical (22 °C-26 °C),Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p. dins del rang geogràfic de 19ºN a 8ºN (sud-est asiàtic). Aquest peix es troba principalment en rius i rierols de grans dimensions, així com en llacs i estanys. Durant la temporada de crescudes, es desplaça cap a planes d'inundació i aiguamolls interiors per alimentar-se, adaptant-se tant a aigües estancades com a corrents. Per tant, és una espècie migratòria. Tot i que normalment viu en els grans canals fluvials, també és present en aiguamolls naturals i artificials.
En el riu Mekong concretament, el seu hàbitat varia segons les necessitats estacionals de reproducció, alimentació i refugi. Es reprodueix en el curs principal del riu a l'inici de la temporada de crescudes, dispositant els ous enganxosos sobre arrels d'arbres de ribera, com el Gimenila asiatica. Els juvenils s'alimenten en zones planes d'inundació, amb especial preferència per les extenses planes d'inundació del sistema de Tonlé Sap i el delta del Mekong. A les regions més altes, l'alimentació es duu a terme a les planes d'inundació dels afluents principals, com el riu Songkhram. Durant la temporada seca, el panga viu en zones de basses profundes del riu Mekong, refugiant-se especialment en aquestes àrees per evitar la sequera i mantenir-se protegit fins al retorn de les crescudes.
A continuació es presenta una taula que resumeix els diferents hàbitats on es pot trobar el panga, així com la seva importància: +Tipus d'hàbitatSubcategoriaAdequacióImportància principalAiguamolls (interior)Rius/Rierols/Fonts Permanents (inclou cascades)AdequatSíAiguamolls Dominats per ArbustosMarginal -Llacs d'Aigua Dolça Permanents (més de 8 ha)AdequatSíLlacs d'Aigua Dolça Temporals/Intermitents (més de 8 ha)AdequatSíArtificial/Aquàtic i MaríÀrees d'Emmagatzematge d'Aigua (més de 8 ha)Marginal -Hàbitats del Pangasianodon hypophthalmus
Reproducció en vida lliure Es tracta d'una espècie dioica que du a terme fecundació externa. La posta d'ous és estacional i ocorre entre el març i l'agost quan l'espècie es trasllada cap a dalt del riu Mekong. El pic més important de posta d'ous és entre el juny i el juliol. Les femelles generen un únic lot d'oòcits per període de posta. És una espècie no guardiana i els ous són dispersats en l'aigua i el substrat. Entre el setembre i el desembre retornarà al corrent principal quan es produeixi una baixada del cabal per buscar hàbitats de cria.
Criança en piscifactories