és el nom nadiu de Levi General, va ser un cap hereditari Haudenosaunee (iroquès) i nomenat orador, conegut pels seus esforços persistents per obtenir reconeixement per al seu poble. És més famós per haver portat les preocupacions dels iroquesos davant la Societat de Nacions a la dècada de 1920.

Fou un líder cayuga, educat en una família tradicional del clan shao-hyowa (Gran Cel). A més de la seva primera llengua, el cayuga, també parlava les altres llengües iroqueses. Va treballar com a llenyataire a les muntanyes Allegheny, ⁣ a l'oest de Nova York i Pennsilvània. Un accident el va obligar a tornar i va començar a conrear prop de Millpond, a prop d' Ohsweken, a la Reserva de les Sis Nacions, on es va casar i va tenir quatre filles.

El 1917, el General es va convertir en un Royaner hereditari dels Cayuga amb el títol "'Desgahe'", que significa "més d'onze". Deskaheh va viatjar a Londres l'agost de 1921 amb l'advocat George P. Decker, que va ser contractat per les Sis Nacions com a advocat. Com que el govern canadenc li hauria denegat el permís per viatjar, la Confederació de les Sis Nacions va emetre el seu propi passaport per a Deskaheh seguint el consell de Decker. Deskaheh va aparèixer a l'Hipòdrom "amb tota la seva vestimenta" i també va distribuir un pamflet titulat "Petició i cas de les Sis Nacions del Grand River". Winston Churchill, sotssecretari britànic per a les colònies en aquell moment, va declarar que la petició s'havia de retornar al govern canadenc, de manera que Decker i Deskaheh van tornar als Estats Units.

Va anar el 1923 a la seu de la Societat de Nacions a Ginebra, tot viatjant amb passaport de la Confederació Iroquesa, i hi presentà el memorial The red man's appeal for Justice, tot aportant el Wampum de dues fileres, el pacte més antic signat amb europeus. Reberen suport de Pèrsia, Irlanda, Estònia i Panamà, però el març del 1924 tots reberen pressions britàniques i ho paralitzaren. El 7 d'octubre del 1924 la Policia Muntada dissolgué el parlament de les Sis Nacions, robant documents i wampums, i convocant noves eleccions. Aleshores s'exilià als EUA, on va morir

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Biografia

Categoria:Cabdills amerindis Categoria:Cayuga Categoria:Iroquesos Categoria:Polítics d'Ontario Categoria:Amerindis d'Ontario Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX