miniatura|Escut del Cardenal Stepinac Viktor Alojzije Stepinac (Krasic, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960) fou un cardenal catòlic de Croàcia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960. Va presidir l'Església Catòlica de Croàcia durant la Segona Guerra Mundial, període en què va cohabitar amb l'ocupació de l'Eix, en particular amb els ústaixes de l'Estat Independent de Croàcia (NDH), un Estat titella nazi. El 1946, en un veredicte que polaritzà l'opinió pública, tant a Iugoslàvia com a l'exterior, les autoritats iugoslaves el van declarar culpable de col·laboracionisme amb el moviment feixista Ústaixa i complicitat en permetre la conversió forçosa dels serbis ortodoxos al catolicisme. Va ser condemnat a 16 anys de presó, però després de cinc anys va ser posat en llibertat i confinat a la seva parròquia natal de Krasic, on va morir el 1960. Ayer falleció el cardenal Stepinac, primado de Yugoslavia, La Vanguardia, 11 de febrer de 1960, p.9 (accés 07-10-09)
Va negar-se a marxar a l'exili, com li havia proposat el règim comunista. El 1952 va ser nomenat cardenal pel papa Pius XII, fet que trencà les relacions entre el Vaticà i Iugoslàvia. Yugoeslavia ha roto sus relaciones diplomáticas con el Vaticano, La Vanguardia, 18 de desembre de 1952, p.11 (accés 18-10-09) El 1998, Joan Pau II el va declarar beat màrtir. Stepinac és un figura controvertida, que sempre ha polaritzat els que el consideren un màrtir anticomunista i heroi dels croats Perica Vjekoslav, Balkan idols: religion and nationalism in Yugoslav states, Oxford University Press US, 2002,p.176 , 9780195148565 amb els que l'acusen d'haver col·laborat amb Ante Pavelic i la causa Ústaixa. Sells, Michael Anthony, The bridge betrayed: religion and genocide in Bosnia, University of California Press, 1998,p.60-61, ,9780520216624 Sánchez, Jose Mariano Pius XII and the Holocaust: understanding the controversy, CUA Press 2002, p.159-163, ,9780813210803
Primers anys (1898-1934) Stepinac va néixer al poble de Brezarić, a la parròquia de Krasić, fill de Josep Stepinac i la seva dona Barbara. Va ser el cinquè de vuit fills d'una família camperola. El 1909 es va traslladar a Zagreb per estudiar al Klasična Gimnazija, i es va graduar el 1916. Just abans del seu divuitè aniversari va ser reclutat per l'exèrcit austrohongarès. Formava part del 96è Regiment d'Infanteria de Karlovac, abans d'anar a Rijeka per a entrenar-se durant sis mesos. Biografia de Stepinac a www.zupa-budasevo.hr Posteriorment, va ser enviat a servir al front italià durant la Primera Guerra Mundial. El juliol de 1918 va ser capturat pels italians, que el van mantenir com a presoner de guerra durant cinc mesos.Alban Butler, Kathleen Jones, David Hugh Farmer, Paul Burns; Butler's Lives of the Saints. Continuum International Publishing Group, 2000. (p. 263) Després de la formació de l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, i quan ja no era considerat soldat enemic, es va oferir per a la legió de Iugoslàvia que estava ocupada en el front de Salònica. Uns mesos més tard, va ser desmobilitzat i va tornar a casa seva a la primavera de 1919.
Pel seu servei a les forces iugoslaves durant la Primera Guerra Mundial, va ser guardonat amb lOrdre de l'Estrella de Karađorđe, condecoració per heroisme al Regne de Iugoslàvia. Després de la guerra, es va matricular a la Facultat d'Agronomia de la Universitat de Zagreb, però la va deixar després d'un semestre, i va tornar a casa per ajudar el seu pare. El 1922, Stepinac formar part de l'associació Àguiles Croates, i va viatjar a Brno per participar en una marxa que encapçalà amb una bandera de Croàcia. El 1924, va viatjar a Roma per estudiar per al sacerdoci en el Col·legi pontifíci Germanicum et Hungaricum. Durant els seus estudis va fer amistat amb el futur Cardenal Franz König, amb qui va coincidir en el mateix equip de voleibol.Franz König, Christa Pongratz-Lippitt, Open to God, Open to the World: The Last Testament. Continuum International Publishing Group, 2005. (p. 36) Va ser ordenat sacerdot el 26 d'octubre de 1930 per l'arquebisbe Giuseppe Palic, en una cerimònia on també fou ordenat Franjo Šeper. "Alojzije Stepinac", The Cardinals of the Holy Roman Church L'1 de novembre, va dir la seva primera missa a la Basílica de Santa Maria la Major. El 1931 es va convertir en capellà de parròquia a Zagreb, on va ajudar a establir-hi aquell mateix any Càritas Diocesana.
Bisbe coadjutor i Arquebisbe de Zagreb (1934-1939) miniatura|Beat màrtir kardinal Alojzije Stepinac - Rijeka. Va ser nomenat bisbe coadjutor a la seu de Zagreb el 1934, després que altres candidats fossin rebutjats per Pius XI i perquè era necessari l'acord del rei Alexadre I de Iugoslàvia. Després del seu nomenament, va prendre In te, Domine, speravi (oh Senyor, en tu he confiat), com el seu lema. Catholic Scouts: Win over evil with goodness Durant aquest període, el rei Alexandre governava el país amb poders dictatorials. Stepinac va ser un dels signants del Memoràndum de Zagreb exigint al rei l'alliberament de Vladko Maček i altres polítics de Croàcia, així com una amnistia general. Perić, Ivo. Vladko Maček. Politički portret. Golden marketing. Zagreb, 2003. (pgs. 174-175) Les autoritats van negar a Stepinac permís per visitar Maček i poder agrair-li els bons desitjos pel seu nomenament com a coadjutor. Janjatović, Bosiljka. Politički teror u Hrvatskoj 1918.-1935.. Hrvatski institut za povijest and Dom i svijet. Zagreb, 2002. (pg. 285)
El rei Alexandre va ser assassinat a Marsella el 1934, i a Stepinac, juntament amb els bisbes Antun Akšamović, Dionizije Njaradi i Gregorij Rozman, se'ls va donar un permís especial de la Santa Seu per assistir al funeral en una Església Ortodoxa. Zutik, Nikola, The Dictatorship of King Alexander and the Roman Catholic Church 1929-1934 El polític croat Ante Trumbić va parlar a Stepinac en diverses ocasions el 1934. En la seva relació amb el Regne de Iugoslàvia, descrigué Stepinac com a "lleial a l'Estat tal com és, però amb la condició que l'Estat actuï amb l'Església catòlica com amb totes les religions i que en garanteixi la llibertat". Gabelica, Ivan. Blaženi Alojzije Stepinac i hrvatska država. Zagreb, 2007 El 30 de juliol va rebre el diputat francès Robert Schuman, a qui va dir: "No hi ha justícia a Iugoslàvia. […] L'Església catòlica pateix molt".Gabelica, Ivan. pg. 75
El 1936, va pujar al Triglav, el pic més alt de Iugoslàvia (fet commemorat el 2006 amb la construcció d'una capella en aquest cim). El 1937 va encapçalar una peregrinació a Terra Santa (aleshores sota el Mandat Britànic de Palestina). Durant el pelegrinatge va beneir un altar dedicat al màrtir Nikola Tavelic (beatificat aleshores, més tard canonitzat).
El 7 de desembre 1937 l'arquebisbe Anton Bauer va morir i, tot i que tenia menys de 40 anys, Stepinac el va succeir com a arquebisbe de Zagreb. Durant la Quaresma del 1938 Stepinac digué a un grup d'estudiants de la Universitat de Zagreb:
Segona Guerra Mundial Stepinac va ser l'arquebisbe de Zagreb durant la Segona Guerra Mundial a l'Estat Independent de Croàcia (NDH), un estat titella format per les potències de l'Eix en part del territori de Iugoslàvia després de la seva ocupació l'abril de 1941. Regit pel moviment radical Ústaixa d'Ante Pavelic, Stepinac va acollir amb satisfaccióKatolički List, No 16, 1941, citat a Novak, Viktor, Magnum Crimen, p. 546-549, Zagreb, 1948 la proclamació d'aquest Estat i la fi del regne de Iugoslàvia, igual que altres líders influents de Croàcia (en particular, Vladko Macek del Partit Camperol Croat). Durant la guerra, cada 10 d'abril es va celebrar una Missa per a celebrar la proclamació de l'estat. Stella Alexander. The Triple Myth: A Life of Archbishop Alojzije Stepinac, East European Monographs 1987, (pg.54), , 9780880331227 El 21 d'abril de 1941, el diari catòlic Katolički List, controlat per Stepinac com a president de la Conferència Episcopal, va informar que s'havia donat la benvinguda als dirigents Ústaixa en dues reunions el 12 i el 16 d'abril. Amb l'exèrcit iugoslau combatent encara els invasors en algunes zones, s'ha assenyalat aquest fet com una traïció, ja que era una violació del jurament que Stepinac havia fet al Rei en ser nomenat bisbe coadjutor. Encara que l'Estat Independent de Croàcia mai va ser reconegut per altres Estats, ni tan sols el Vaticà, que no fossin de l'Eix, Stepinac va exhortar públicament la seva jerarquia a pregar per la nova entitat, i li va demanar a Déu de donar esperit de saviesa al líder Ústaixa Ante Pavelić per al benefici de la nació. En els informes que Stepinac va elaborar per al Vaticà, només va parlar favorablement sobre el règim. El 28 de març de 1941 havia deixat clara la seva visió negativa dels serbis:
Durant el període d'activitats d'extermini dels ústaixes, el 14 de maig de 1941 Stepinac va enviar una carta de protesta a Pavelić en assabentar-se de la massacre de Glina, exigint que
El diumenge 24 de maig de 1942, va utilitzar el púlpit i una carta de la diòcesi per condemnar el genocidi, sense citar els serbis:
També va escriure directament a Pavelić, el 24 de febrer de 1943, en referència al camp de concentració de Jasenovac:
Més tard, Stepinac va demanar als funcionaris del govern aturar la persecució dels Jueus i altres, instant-los a distingir entre les persones implicades en actes il·lícits i altres que van ser marcats per motius racials o presos com a ostatges. També va demanar tolerància per als matrimonis mixtos i les persones convertides al catolicisme. Stepinac va aconsellar als sacerdots a admetre els fidels ortodoxos a l'Església catòlica si les seves vides estaven en perill, en unes conversions temporals que han estat motiu de controvèrsia, ja que també existia un programa ústaixa de conversions forçoses. Krešić, Milenko. Bosnia and Herzegovina and Consequences of Exclusivist Ideologies També va estar involucrat en nombrosos esforços per salvar centenars de jueus, abans i durant la guerra, tal com confirmà Amiel Shomrony, secretari personal del gran rabí de Zagreb fins al 1942 Miroslav Salom Freiberger, i que actuà de mitjancer entre aquest i Stepinac. El govern Ústaixa instà la Santa Seu a retirar Stepinac, però el Vaticà declinà, ja que no reconeixia l'estat croat, malgrat la pressió d'Itàlia.H. Jansen, 2003, p. 152
A finals de 1941, va començar a circular una carta suposadament escrita per Grisogono Prvislav, croat del Partit Democràtic Independent, a Stepinac, condemnant-lo pels crims comesos contra els serbis.South Slav Journal (1991) Vol 14, No 1-2 (51-52). (p. 86-90) En el moment de la difusió de la carta Grisogono estava internat al camp de concentració de Banjica, i en ser alliberat va escriure a Stepinac per a desmentir que li hagués escrit, i que es tractava d'una falsificació, fet que no va aturar la utilització de la carta per part del govern a l'exili, incloent la difusió per la seva ràdio (tot i que Milan Grol, president del Partit Demòcrata i el ministre de comunicacions en el govern iugoslau, van denunciar també la carta com una falsificació).
Stepinac i el nunci papal a Belgrad mediaren amb les tropes italianes, hongareses i búlgares, instant a que es permetés els jueus iugoslaus refugiar-se en els territoris ocupats dels Balcans per evitar la deportació. També va permetre viatges a través d'aquests territoris cap a Turquia o Espanya, de la mà del nunci Angelo Roncalli.Jansen, 2003, p. 87.
Postguerra (1945-1946)