Quint Horaci Flac (), simplement conegut com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Fill d'un esclau alliberat, va tenir l'oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l'assassí de Cèsar, que li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, en la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d'aptitud per a l'art militar i va decidir tornar a Roma.
Va començar a treballar com a escriba, càrrec que li deixava temps lliure per dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, que el va introduir en el cercle de Mecenàs, en què a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l'amistat amb aquest, que el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l'emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics; es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d'equilibri i serenitat, va ser identificada en el Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Biografia miniatura|esquerra|Retrat d'Horaci a la seva casa de Venosa Quint Horaci Flac (llatí: Quintus Horatius Flaccus) va néixer el 65 aCCarm. II.4 a Venosa (llatí: Venusa), una ciutat situada entre els límits de la Lucània i l'Apúlia;Sat. II. 1, 35 la ciutat era un pas de comerciants entre les dues regions i aquest fet, juntament amb el fet que diverses famílies romanes, normalment les famílies dels militars que van participar en la guerra civil del 91-99 aC, es van assentar en aquelles terres com a pagament, explica que Horaci creixés en un entorn en el qual es va familiaritzar amb diversos dialectes llatins. Era fill d'un llibert que va exercir com a coactor, és a dir, una mena de cobrador de subhastesSat. I. 6, vv. 45-100 i, tot i la seva modesta fortuna, va fer un esforç per poder-li donar una bona educació i el va acompanyar a Roma perquè assistís a les classes del rètor Orbilius, de qui no guarda pas gaires bons records pels seus mètodes.Ep. II. 1, 70
El 45 aC es va traslladar a Atenes, on entrà en contacte amb els corrents filosòfics de l'epicureisme i l'estoïcisme. Allà va fer amistat amb Marc Valeri Messal·la Corví i Luci Calpurni Bíbul.Ep. II. 7 miniatura|Sàtires i Epístoles d'Horaci. Traducció catalana publicada a Barcelona per la Fundació Bernat Metge l'any 1927 L'any 44 aC, l'any de l'assassinat de Juli Cèsar, Horaci encara era a Atenes i va coincidir amb Brutus i Cassi, que havien viatjat fins allà per trobar suport a la seva causa. Va ser nomenat tribunus militum, un dels sis oficials de les legions, cosa que va despertar enveges entre els seus companys nascuts en classes més benestants.Sat. I. 6, 48 El 42 aC, en la batalla de Filipos,Ep. XIII, 12-18Carm. II. 6 Octavi i Marc Antoni van vèncer l'armada republicana de Brutus. Horaci descriu aquest dia com un dels més vergonyosos de la seva vida, ja que va lluitar contra Octavi i és una manera de redimir-se;Carm. I. 7, 10 per altra banda, també és un recurs poètic freqüent en els poetes grecs que més el van influenciar: Arquíloc de Paros i Hipònax d'Efes;Ep. VI, 13-14; VIII; X; XI i, com ells, també va abandonar el seu escut.
Octavi August va oferir una amnistia per a aquells que van donar suport a la causa de Brutus, i Horaci la va acceptar, però, en tornar a Itàlia, es va trobar que li havien confiscat tots els béns per pagar els soldats veterans que havien participat en la campanya contra Brutus i Cassi. Per poder viure, es va veure obligat a treballar i es va llogar com a escriba quaestorius.Ep. II. 2, 51 També és en aquesta època que va començar a escriure poesia i freqüentar cercles literaris. El 39 aC, va ser presentat a Gai Cilni Mecenàs per part de Virgili i Luci Vari Rufus, però va tardar nou mesos a rebre la invitació formal per formar part del cercle de Mecenàs.Sat. I. 6 Amb ell, va establir una profunda amistat, que queda demostrada en les seves obres de tal manera que gairebé en tots els llibres dedica el primer poema al seu protector. Mecenàs també l'arribà a apreciar molt, fins al punt que li va regalar una finca al camp sabí l'any 32 aC.Carm. I. 17, 22Carm.II. 6, 13, 16, 18Carm.III. 1, 47-48 Va participar en el tractat de Tàrent, un tractat que marcava una nova pau entre Octavi August i Marc Antoni i l'allargament del triumvirat vigent fins al moment, tot i que es va trencar aviat, car Marc Antoni va buscar el suport de Cleòpatra i es va enfrontar a Octavi.Carm. I, 14
El 19 aC mor el seu amic VirgiliCarm.I. 8 i, dos anys després, el 17 aC, August li encomana la composició del Cant secular, en commemoració dels jocs seculars celebrats per festejar l'entrada a una nova època de pau, una pau que va arribar amb la derrota de Marc Antoni.
Va morir el 8 aC, dos mesos després de la mort de Mecenàs, a qui dedica la seva oda 8 que, a més a més, és una oda premonitòria de la seva pròpia mort.
Cronologia Any 65 aC neix Horaci, el mateix any que el que va ser el seu patró Pol·lió. 63. Neix Octavi. Conjuració de Catilina. 60. Constitució del primer triumvirat (Juli Cèsar, Pompeu i Cras). 53. Derrota de Cras a Carres pels parts. 49. Juli Cèsar passa el Rubicó. Guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu. 48. Victòria de Juli Cèsar a Farsàlia. 45. Arriba Horaci a Atenes. 44. Assassinat de Juli Cèsar. 43. Guerra de Mòdena. Constitució del Segon triumvirat (Octavi, Marc Antoni i Lèpid). Proscripcions i mort de Ciceró. Naixement d'Ovidi. 42. Victòria dels cesarians a Filipos. Horaci entre els derrotats. 39. Presentació d'Horaci a Mecenàs.miniatura|Casa d'Horaci a Venosa 37. Viatge a Bríndisi amb ocasió de la conferència de Tàrent. 36. Derrota de Sext Pompeu Pius en la Batalla de Nàuloc. 35. Publicació del primer llibre de Sàtires. 32. Mecenàs regala una masia a Horaci.Odes I, 17, 22; II, 6, 13, 16, 18 31. Victòria d'Octavi en la Batalla d'Àccium sobre Marc Antoni i Cleòpatra. 30. Publicació del llibre II de Sàtires i el llibre dels Epodes. 30. Mecenàs cau molt malalt. A la seva recuperació, és rebut per gran part del poble romà amb una gran ovació al teatre de Pompeu.Oda I, 20 29. Victoria final en la Batalla d'Àccium.Oda I, 6 29. Triple triomf en la Guerra de Dalmàcia, la Batalla d'Àccium i la Guerra d'Egipte.Odes I, 2; II, 12 28. Ludi Actiati (jocs commemoratius per la victòria en la Batalla d'Àccium). 27. Expedició als pobles bàrbars.Oda II, 1 27. Final de la il·legalitat revolucionària. Octavi rep el títol dAugust. 26. Expedició a Britannia.Oda I, 35 25. Expedició a Aràbia. 25. Guerres càntabres. Viatge amb August a Hispània.Oda I, 36; II, 11 25. Matrimoni Marc Marcel-Júlia (filla d'August).Oda I, 12 24. Mort de Quintili Varus.Oda I, 24, 28 24. Mort de Marc Marcel. 23. Licini Murena conspira contra August, però és descobert i condemnat a mort.Oda II, 10 23. Publicació dels tres primers llibres dOdes. El compositor Benedictus Ducis publicà cants fúnebres sobre aquestes, a tres i quatre veus el 1539.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2331 () 20. Publicació del primer llibre dEpístoles. 19. Viatge de Virgili a Grècia.Oda I, 3 19. Moren Virgili i Tibul. 17. Celebració dels Jocs Seculars. Cant Secular. 15. Publicació del llibre II de les Epístoles. 13. Publicació del llibre IV de les Odes. El compositor Benedictus Ducis publicà cants fúnebres sobre aquestes, a tres i quatre veus el 1539. 8 aC. Mor Mecenàs. Mor Horaci.
La crisi del paganisme A partir del , els romans van començar a perdre la fe en el sistema religiós del paganisme, aquelles creences ja no eren aptes per a proporcionar respostes adequades a les grans preguntes existencials del món romà. El paganisme es redueix cada vegada més a la pràctica d'un conjunt de rituals i litúrgies que no condueixen a un coneixement més profund del significat esotèric de les tradicions espirituals i religioses, sinó perquè estan relacionats amb els mos maiorum (el costum dels ancestres), la identitat cultural i, sobretot, amb el calendari romà. Darrere de la façana de la religió pagana, no hi ha certeses, però sí que hi ha el buit deixat per la falta de resposta a les grans qüestions existencials, en una societat imperial cada vegada més cosmopolita. L'individu romà, o almenys tots els que gaudeixen d'una certa cultura, perceben aquest buit, l'angoixa, la inseguretat, la certesa de sentir-se privats, a causa de la desaparició d'un estat de valors ben definits com va passar en l'era republicana, i busquen les respostes en una altra part: la filosofia hel·lenística. Aquest sentit espiritual d'inseguretat, que la major part de la classe literària del segle, des de Catul a Lucreci, Horaci i fins a arribar a Sèneca, està molt estès. Per tant, és en relació amb la crisi del paganisme, la raó que es doni àmplia difusió, en el , de l'epicureisme en els cercles intel·lectuals de Roma. En aquest període, en els principals cercles epicuris romans com el de la ciutat de Nàpols, és on probablement Horaci va conèixer Virgili i Vari, que posteriorment va presentar-lo a Mecenàs. L'epicureisme volia resoldre qualsevol dubte i l'angoixa existencial de la mort, veient la cancel·lació definitiva de la percepció sensorial com el final d'alguns dels sofriments i preocupacions de la Terra.
La mort és, per tant, considerada com una zona tranquil·la però infeliç, l'alliberament de la vida, com succeeix en la mort del cos i de l'ànima (per ser ambdues substàncies materials). Epicur va tenir una reacció optimista davant d'aquestes al·legacions. Aquest sentiment es troba en altres intel·lectuals que es van sumar als romans abans de la filosofia de la buidor eterna de la mort. Buit amb una sensació d'horror, també presents en el mateix Lucreci que, mentre que la descripció s'estén al gairebé mític Epicur, rerum inventor, no passa així amb el missatge alliberador d'aquesta filosofia. L'epicureisme no va ser capaç de curar, a la fi, el mal del segle dins la vida romana. No serà capaç d'omplir el buit deixat per la crisi no sols del sistema religiós, sinó també de la de les institucions republicanes, una crisi que acabaria destruint la seguretat de les bases culturals i socials de l'Imperi Romà.
L'existencialisme d'Horaci