Kalinga fou un antic regne de la costa oriental de l'Índia. Els seus límits són incerts però es creu que van incloure entre els Ghats Orientals i la mar i del riu Godavari fins al nord d'Orissa.

Sembla que els seus habitants es dedicaven al comerç marítim per molts països. Al seu poble i casa reial fan al·lusió les antigues cròniques de l'Índia i Ceilan i fou també conegut dels escriptors clàssics de Grècia i Roma i dels escriptors xinesos. Les primeres llegendes budistes parlen dels monarques de Kalinga com els reis d'un país civilitzat, no obstant el qual res definitiu es pot dir d'aquesta civilització.

Etimologia A les inscripcions del kalachuris o haihaya de Chedi, els rages portaven el títol de senyors de Kalanjjwrapura i de TriKalinga. Kalinjar és una fortalesa ben coneguda del Bundelkhand i el nom de Trikalinga es podria referir als tres regnes de Dhanaka o Amaravati (al Kistna), Andhra o Warangal, i Kalinga o Rajamahendri. El nom Trikalinga era probablement existent anteriorment, ja que Plini esmenta els macco-calingae i els gangarides-calingae com a pobles diferents dels calingae, i el Mahabhrata esmenta els kalingues tres vegades cadascuna amb relació a pobles diferents, i s'especula que Telingana seria una contracció de trikalinga.

Història miniatura|Pagoda de la pau a Bhubaneswar, on Aixoca va convertir-se al budisme després de la guerra de Kalinga. miniatura|Moneda medieval de la diastia Ganga Fou escenari de la sagnant guerra de Kalinga lliurada per l'emperador maurya Aixoca el Gran de Magadha vers 265 aC.

El rei Kharavela (segona meitat del ) fou un rei guerrer responsable de la propagació del jainisme per l'Índia oriental; segons la inscripció d'Hathigumpha prop de Bhubaneswar, Orissa, va atacar a Rajagriha a Maghada i va induir al rei indogrec Demetri de Bactriana a retirar-se de Mathura; el regne jainista de Kharavela tenia enllaços comercials amb Ceilan, Birmània, Thailàndia, Vietnam, Borneo, Bali, Sumatra i Java i colons de Kalinga es van establir en aquests llocs i segurament també a les Maldives i altres illes d'Indonèsia i a la península Malaya (on encara els indis són anomenats kelings, és a dir kalingues).

El 610 una inscripció de Sasanka, rei de Magadha, assegura haver conquerit una part del regne.

El pelegrí xinès Hwen Tsiang (630) el situa a la zona de parla telugu i al sud-oest de Ganjam, esmenta Kalinga (Kie-ling-kia) com una divisió del país de Telinga amb capital en el que avui és Rajamahendri (Rajahmundry) o Coringa. Les dues ciutats així com Singhapur o Sinhapura (del nom del seu fundador Sinhabahu, pare de Vijaya, primer rei conegut de Ceilan), Kalinganagara (encara existent, suposadament la moderna Kalingapatam) i Chicacole (Srikakulam), comparteixen l'honor d'haver estat en algun moment les capitals de Kalinga a diferents períodes. Rajamahendri (Rajahmundry) segons el peregrí era capital aleshores de la branca oriental o jove del Chalukya de Vengi, regne que havi estat establert vers el 540 amb la conquesta de la vella capital Vengipura, les restes de la qual encara existien a Vengi, a 8 km al nord d'Ellore i 80 km a l'oest-sud-oest de Rajamahendri. Després del 630 encara floria el budisme; el regne fou conquerit pel rei Harsa o Harshavardhana de Kanauj evers el 640.

Vers el 750 Kalinga fou dominada pel raja de Vengi que va traslladar la capital a Rajamahendri. Sinhapura seria la ciutat moderna del mateix nom al riu Lalgla a uns 185 km a l'oest de Ganjam.

Es coneixen el nom de nombrosos reis dels Gangues Orientals de Kalinga (dinastia Ganga Oriental) que apareixen gravats a objectes de metall fets com a regals a temples però els sistemes de datació són complexos i per ara les dates són incertes. Aquesta dinastia hauria iniciat el govern al segle VI seguint però a altres anteriors, i per procedir de la regió de Trikalinga, el regne fou de vegades anomenat així. Megàstenes esmenta el regne, citant als rius Prinas i Cainas (un tributari del Ganges) i dona a la seva gent el nom de calingae, que vivien prop de la mar, per sota dels mandei o malli (derivat del mont Mallus) fins al Ganges. La capital reial era Parthalis i el rei tenia 60.000 soldats, 1000 cavallers i 700 elefants. L'escriptura kalinga, derivada de Brahmi, va originar l'escriptura oriya.

Els gangues de Kalinga foren parents dels gangues de Mysore; al el coles van assolar Kalinga que aleshores estava sota l'alta sobirania dels Chalukya Orientals, i es va erigir un pilar de la victòria al turó de Mahendragiri. Els reis kesari haurien deixat com record els temples de Bhubaneswar i les ruïnes de les muntanyes Alti, però tot és prou incert; la dinastia dels Chora Ganga de Kalinganagar, de religió vaixnavita, constructors del famós temple de Jagannath a Puri i de la pagoda Negra a Konarak, seguia governant sobiranament o sotmesa. La capital del regne sota els gangues es considera que era a Mukhalingam al districte de Ganjam.

A patir del 1200 foren freqüents les lluites amb els musulmans que ja dominaven Bihar i Bengala. El 1361 el sultà tughlúquida de Delhi Firuz Shah Tughluk (1351-1388) va dirigir personalment una expedició a Orissa. El 1434 Kapileswar Deva, de la línia solar, va usurpar el tron d'Orissa i va fundar la dinastia Gajapati d'Orissa; va estendre els seus dominis cap al sud on les expedicions musulmanes havien portat la desorganització fins al riu Penner; els seus successors foren privats d'aquestes adquisicions progressivament pels sultans musulmans de Golconda mentre al nord els atacs musulmans es feien més insistents.

Llista de reis

Dinastia Kshatriya Udhishthira segle VIII-VII aC Parikshit Djanmedjaya Shankaradeva Gautamadeva Mahendradeva Ishtadeva vers 600 aC Sevakadeva Vadjradeva Narasinhadeva Mankrishnadeva (Hansa) Bhodjadeva Vikramadija vers 500 aC Sakadija Karmadjitadeva Hatkeshvaradeva Birbhuvanadeva (Tribhuvana) Nirmaladeva Bhimadeva vers 400 aC Subhanadeva Chandradeva(Indradeva) vers 324 aC a Magadha vers 324-312 aC

Dinastia Tosala Diversos reis 312-226 aC a Magadha vers 226-185 aC

Dinastia Chedi Maha Megavanavarman vers 185-160 aC Vakradeva (Kudela) vers 160-145 aC Kharavela vers 145-120 aC Vadukha vers 120 aC

Dinastia Satavahana Gotamiputra Satakarni vers 100 aC Desconeguts vers 100 aC a 200 dC Yajnasri Satakarni, fins vers 202

Dinastia Murunda Rajadhiraja Dharmadamadhara vewrs 202-? Ganabhadra Desconegut Guha, fins vers 300

Dinastia Naga Satrubhanja vers 300 a l'Imperi Gupta vers 350-390

Dinastia Mathara Umavarman vers 390-395 Sankaravarman vers 395-400 Shaktivarman vers 400- 420 Anantasaktivarman vers 420-450 Chandravarman vers 450-? Prabhandjanavarman Nandaprabhanjanaverman ? -498

Dinastia Ganga Oriental Indravarman I vers 498-535 Hastivarman Rajasinha vers 535-550 Indravarman II vers 550-590 Indravarman III vers 590-625 Danarnava vers 625 Indravarman IV vers 625-650 Devendravarman I vers 679 Anantavarman I vers 700 Nanadavarman vers 717 Devendravarman II vers 747 Rajandravarman I vers 760 Anantavarman II vers 780-803 Devendravarman III vers 803-809 Rajandravarman II vers 809-840 Devendravarman IV vers 840 Satyavarman vers 847/849 Vadjrahasta I vers 856 Madhu Kamarnava I Vadjrahasta II Devendravarman V Virasinha Kamarnava I Danarnava Gunarnava I (possiblement Gunamaharnava, rei fins a 869) Kamarnava II Ranarnava Vadjrahasta III vers 869-913 Kamarnava III (no apareix a algunes fonts) Gunarnava II (no apareix a algunes fonts) Potankusha (no apareix a algunes fonts) vers 921-936 Kaligalankusha (no apareix a algunes fonts) vers 936-946 Gundama I 913-916 o 946-953 Kamarnava IV 916-951 o 953-978 Vinayaditya 951-981 o 978-980 Vadjrahasta IV 981-1016 o 980- 1015 Kamarnava V 1016 o 1015 Gundama II 1016-1019 o 1015-? Madhu Kamarnava II 1019-1038 Vadjrahasta VI 1038-1070 Rajrajdev I 1070-1077 o 1078 Anandavarman Chodaganga 1077-1147 o 1078-1148 Anangabhimadeva I (no apareix a algunes fonts) vers 1148 Kamarnava VI 1147-1158 o 1148-1157 Raghava 1158-1170 o 1157-1171 Rajaraja II 1170-1198 o 1171-1205 Rajaraja III 1198-1211 o 1205-1216 Anangabhimadeva III 1211-1238 o 1216-? Narasimhadeva I 1238-1264 Bhanudeva I 1264-1278 o 1279 Narasimhadeva II 1278-1306 o 1279-? Bhanudeva II 1306-1328 Narasimhadeva III 1328-1352 Bhanudeva III 1352-1378 Narasimhadeva IV 1378-1414 Bhanudeva IV 1414-1435

Referències

Llista de sobirans

Vegeu també

Premi Kalinga

Kalinga, Regne De