miniatura|Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC. Després del domini mede i persa, es van expandir i van crear un regne independent vers el . Posteriorment, el seu territori va ser disputat entre els romans, els perses i, posteriorment, els àrabs, que van arribar-hi l'any 640.

Invasió indoeuropea Les primeres notícies del Regne d'Armènia són molt incertes. Els armenis derivaven dels antics frigis, suposadament de la branca del sud (la branca del nord va originar els georgians) barrejats amb altres pobles, i que havien entrat a Urartu vers els 610 aC absorbint part del poble urartià (molts urartians van refugiar-se a les muntanyes i són anomenats pels historiadors clàssics com alarodians, fins que també foren absorbits). Els armenis s'anomenaven a si mateixos Hai i al país Haik, però a totes les fonts clàssiques apareixen esmentats com a Armen o Armin, nom del qual l'origen és atribuït a l'heroi epònim que va conduir al poble vers l'est, o al primer rei d'Urartu, Arame; o a la ciutat d'Armavir que és esmentada per Heròdot com Armauria o Armaurra, entre altres possibles orígens; al país l'anomenaven Armína o Arminiya (grec Armenioi).

Domini mede i persa Uns anys després el rei dels armenis, anomenat Tigranes per Xenofont a la seva Ciripedia, va ser sotmès pel rei dels medes que Xenofont anomena Ciaxares (653-584) però que fou en realitat el seu fill Astiages (584-555). Aquests fets cal situar-los vers el 560 aC aproximadament. Cirus de Persia va combatre vers el 555 aC als armenis, els va imposar tribut i va fer un arbitratge entre el poble armeni i el poble urartià, que també hagué de pagar tribut però que va poder conserver les terres que ocupava, sota protecció de Persia, i permetent als armenis de pasturar a les seves muntanyes. Els perses van construir fortaleses al país.

El 521 aC, amb els disturbis que van seguir la mort de Cambises i la proclamació del fals Esmerdis, els armenis es van revoltar. El rei Darius va enviar al senyor armeni Dadartxitx a sufocar la revolta que prenia molta amplitud però després el va substituir pel persa Vaumisa (520 aC) que va derrotar els rebels a Izituch i Autiyara i va deixar sotmès el país (519 aC).

Poc després va seguir la reorganització administrativa de l'Imperi i Armènia fou convertida en satrapia (Satrapia XIII de la llista d'Heròdot) i a una altra satrapia, la Matiene o Matiàna, (la satrapia XVIII de la llista d'Heròdot), foren incorporats els alarodians o urartians, amb els territoris a l'est de l'Ararat i el Tendurek. Ambdues satrapies van aportar contingents per l'expedició de Xerxes a Grècia el 480 aC. Heròdot esmenta el nom del rei armeni, Artokhmes, casat amb una filla de Darius, i del rei dels alarodians, Masistos, fill de Siromitres. No coincideixen amb els noms de les tradicionals llistes de reis perquè aquestos noms són llegendaris. La satrapia d'Armènia (Armina) estava formada normalment per tres satrapies menors:

Armènia (oriental) situada al sud del Centrites (modern Botan Çayı o Botan Su); a la unió d'aquest amb el Tigris el limit seguia cap a l'oest fins a l'Eufrates que marcava la frontera occidental; al nord limitava amb el Murad Su i el Kara Su; cap a l'oest, després de Teleboas, s'entrava a Armènia Menor o occidental. Armènia Occidental o Armènia Menor. Se sap que limitava amb el Caucas al nord-est; amb la mar Negra al nord-oest; i amb Armènia (oriental) a l'est. La resta dels limits no es poden definir clarament. Còlquida, que estava sota domini persa des dels temps de Darios I i enviava tribut que va seguir probablement fins a l'enfonsament de l'imperi.

El 401 aC Xenofont va travessar la part occidental d'Armènia, més concretament el país dels karduks (gordians), probables ancestres del kurds. L'Anàbasi fa una detallada descripció del país, i diu que el riu Centrites (avui Bohtan Su) a la rodalia de la ciutat de Sert, era defensat pel sàtrapa Orontes I, fill del rei Artaxerxes II, i que tenia contingents armenis i alarodians. Els deu mil van aconseguir passar i van arribar al país de Taron (avui Much), governat per Tiribases. Després de travessar el riu Arsanies (avui Murad Su) els deu mil van avançar al nord fins a les fonts de l'Araxes, on van trobar un poble troglodític. A les regions armènies eren sota un règim tribal i el poder estava en mans de caps comarcals o caps locals. A totes les regions que van passar i havia abundant menjar, bestiar i la gent era prospera.

El 334 aC Armènia va aportar contingents a l'exèrcit de Darius III. El contingent armeni és esmentat a la batalla de Gaugamela (30 de setembre del 331 aC) dirigit pels sàtrapes Orontes i Mitraustes. Nominalment Armènia va passar seguidament a l'Imperi macedoni, però mai es va fer una conquesta efectiva. El persa Mitranes, antic governador de Sardes, en fou nomenat sàtrapa, i va gaudir d'una independència de fet. El 223 aC la regió va correspondre al general Neoptòlem però combatut per Èumenes de Capadòcia, va morir a la lluita el 321 aC i el país no va entrar en el següent repartiment i és possible que aviat l'antic sàtrapa persa hagués recuperat el poder que potser mai va perdre del tot, amb l'ajut del general macedoni Peucestes de Mieza. Així el 316 aC el nom d'Orontes com a sàtrapa és esmentat per Diodor de Sicília i sembla força probable que es tracti del mateix personatge que era sàtrapa el 331 aC o el seu fill. El 302 aC encara apareix Orontes, Aroantes o Aroandes com a sàtrapa, però no pas com a rei. La capital que era a Armavir, es va tralladar a Ervandashat.

Sàtrapes Dates Sàtrapa Dinastia Notes Estat sobirà vers 450 aC-428 aC Hidarnes III Hirdàrnides Noble persa. Pèrsia Aquemènida vers 428 aC-410 aC Terituixmes Hirdàrnides Fill. Pèrsia Aquemènida 401 aC-344 aC Orontes I Orontides Noble persa d'origen bactrià, casat amb Rodoguna, filla d'Artaxerxes II i d'Estàtira, la qual era filla d'Hidarnes III. Pèrsia Aquemènida 344 aC-336 aC Darios III Codomà aquemènida Futur Darius III. Pèrsia Aquemènida 336 aC- vers 331 aC Orontes II Orontides Fill d'Orontes I, mort a la batalla de Gaugamela (331 aC.). Pèrsia Aquemènida 331 aC Mitraustes -- Militar persa Pèrsia Aquemènida 331 aC-323 aC Mitranes Orontides Probable fill d'Orontes II. Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran 323 aC Perdicas -- General macedoni Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran 323 aC-321 aC Neoptòlem -- General macedoni Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran 321 aC Èumenes -- General macedoni Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran 321 aC-317 aC Mitranes Orontides Restaurat. Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran 317 aC-260 aC Orontes III Orontides Fill. Aprofita les discòrdies entre els diàdocs per agafar el títol reial Macedònia - Imperi d'Alexandre el Gran

Reis orontides Sames d'Armènia vers 260 - 243 Arsames I o Arsham o Arsabes) 243-226 C (fill) Xerxes o Kserks (Xshayarsha) 226-212 aC (fill) Abdisar 212 (germà) Orontes IV 212 – 200 (germà)

El 301 aC Armènia va quedar inclosa en els dominis de Seleuc I, però de fet va mantenir la seva independència. Els homenatges fets pels sàtrapes-sobirans del país als selèucides foren en tots els casos merament nominals.

El 227 aC el co-rei selèucida Antíoc Hierax es va refugiar a territori armeni on governava Arsames o Arsabes que apareix amb títol reial a les monedes (Basileus Arsamou). Vers el 212 aC el país apareix dividit entre dos reis teòricament ambdós vassalls del selèucides: l'Armènia pròpia i l'Armènia Sofene o Armènia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamòsata (Shimshat en armeni) i comprenia bàsicament el país de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Aquest any el rei selèucida Antíoc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamòsata. Xerxes es va rendir i va implorar la clemència del rei, que va acceptar que conservés el tron, i li va donar per muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu espòs i així la Sofene va tornar als dominis directes selèucides. La dinastia d'Armènia fou deposada el 200 aC.

Antíoc va nomenar dos estrategs : Artaxies (Artaxes) per l'Armènia pròpia o major, i Zariadris per l'Armènia Sofene o menor. Després de la batalla de Magnèsia del Sipilos (189 aC) i el tractat d'Apamea (188 aC) els dos estrategs es van proclamar independents, assolint el títol reial amb consentiment del senat romà. Van sorgir així les dinasties dels Artàxides i els Zariàdrides.

Regne independent Durant els següents anys els armenis es van expandir: a l'est i sud-est foren conquerides l'Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regió entre Djulfa i Khoy) i la Basoròpeda (probablement Baspracània); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lorí) i (segons Estrabó) la Khorzene o Khorzanene que ell situa a les fonts del Kura i la regió d'Ardahan, si bé això és un error, ja que la Khorzene (armeni Khordzeanq) és molt més al sud-oest (centrada a l'actua'l Kyghy i la plana de Dersim); al nord-oest els països de les tribus georgianes (pòntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el país d'Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan). També s'esmenta la conquesta per Armènia Sofene de Taron o Taronitida (Tauranitida) i la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida a l'expulsió dels soldats selèucides i la segona arrabassada a Capadòcia (Akilisene era una part de la Cataònia).

Artaxies (Artaxes I) va construir una capital anomenada Artàxata, al sud d'Erivan, potser seguint consells d'Hanníbal. Zariadris va fer construir o engrandir algunes ciutat destacant Tomisa, que dominava l'accés a l'Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halis i el Tigris.

El 166 aC el selèucida Antíoc IV va atacar al rei Artaxies i el va derrotar però només li va poder imposar una contribució de guerra. Més tard Artaxies es va aliar amb el rei Ariarates V de Capadòcia i li va proposar de conquerir Sofene, on ara era rei Mitrobuzanes, i repartirse-la, però el rei de Capadòcia va rebutjar participar-hi i a canvi de la neutralitat va exigir a Sofene la cessió de Tomisa.

El 140 aC l'Atropatene fou ocupada pels Parts.

Reis artàxides independents Artàxies I o Artaxes I 189-159 aC (200-189 sparapet o estrateg) Artavasdes I 159-149 o 123 aC (fill) Tigranes I (fill) 159 o 149 aC-123 aC (germà) Artavasdes II (fill) 123-95 aC Tigranes II el gran (fill o nebot) 95-55 aC (després client romà 66-55 aC)

Reis artàxides clients (domini romà i part i romà i persa) Tigranes II el gran 65-55 aC (client romà) Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client romà Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client romà Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat de l'Imperi part Tigranes III (germà) 20-12 aC, client romà Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part Erato (germana i muller) 12-4 aC i 4-1 dC, aliada dels parts Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena) 2-4, client romà Artavasdes VI (fill) 4-6, client romà Tigranes V (fill) 6-10 o 11, nominal cient romà Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts Vonones o Vonon (ex rei de Partia 8-11) 12 16, client romà 15-16; rei nominal retingut a Cilícia 16-18 Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 16-18, client part. Zenon del Pont (Artaxes III) 18-34 Àrsaces (fill d'Artàban III de Pàrtia) 34-35 Mitridates príncep d'Ibèria 35-36 Orodes (fill d'Artaban III de Partia) 36 (segona vegada?) Mitridates (segona vegada) 36-37 annexió a Partia 37-42 Mitridates (tercera vegada) 42-51 Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ibèria) 51-53 Tiridates I (germà de Vologeses I de Partia) 53-54 Radamist (segona vegada) 54-55 Tiridates I (segona vegada) 55-58 Tigranes VI 58-63 Tiridates I (tercera vegada) 62-72? (client de Roma) Mitridates II d'Armènia 72-76 Sanatruk I d'Armènia 76-100? Axidares 100-113 (client de Roma)