miniatura|Bandera de Lingua Franca Nova La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsilvània. La llengua està basada en el francès, l'italià, el portuguès, el castellà i el català.Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, p. 30 –33. Segueix una gramàtica molt simplificada basada en un crioll llatí amb normes estrictes.
Història C. George Boeree va començar a treballar-hi l'any 1965 prenent un concepte pròxim a la lingua franca, un pidgin utilitzat al Mediterrani medieval, i amb l'objectiu de crear una llengua auxiliar internacional fàcil d'aprendre. La llengua es va fer pública a través d'internet el 1998.
A partir d'aquesta difusió persones interessades arreu del món van començar a prendre i col·laborar a través de la xarxa. La comunitat es va coordinar inicialment amb d'un grup a Yahoo creat l'any 2002 per Bjorn Madsen. Stefan Fisahn va crear també una wiki dedicada a aquesta llengua el 2005, la qual es va traslladar a la plataforma Wikia , comptant amb 2.900 articles.
El gener de 2008 es va atorgar a la LFN la designació internacional ISO 639-3 "lfn".
Pronunciació i ortografia Es pronuncia fonèticament i s'escriu amb vint-i-dues lletres que tant es poden escriure amb l'alfabet llatí com ciríl·lic:
Alfabet llatí a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z Alfabet ciríl·lic а б к д е ф г х и ж л м н о п р с т у в ш зIPA Noms a be ce de e ef ge hax i je el em en o pe er es te u ve ex ze
Les vocals de la LFN (a, e, i, o i u) es pronuncien com al castellà o l'italià. Els diftongs són ai , au , eu i oi .
Les lletres i i u s'utilitzen com a semivocals ( i ) si van abans d'una altra vocal, entre vocals, o abans de li i ni entre vocals i en cu i gu abans de vocal. La lletra n es pronuncia abans de g i k.
La major part de paraules tenen l'accent a la vocal o al diftong just abans de la darrera consonant (exemples: CA-sa, a-be-ON, BA-ia).
miniatura|Vocabulari bàsic de la cara en Lingua Franca Nova.
Gramàtica
La gramàtica de lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S'assembla a la dels criolls romanços com l'haitià, el capverdià, el papiament i el chavacano.
Alfabet i pronunciació Alfabet L'elefen utilitza l'alfabet més conegut del món: el llatí
Minúscules a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z Majúscules A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z K, Q, W e Y no apareixen en els noms comuns. S'utilitzen per a conservar la forma original dels noms propis així com dels noms escrits en llengües estrangeres.
K (k), Q (q), W (w) y Y (y) no apare en parolas comun. En sirca sento parolas internasional con orijina nonromanica, on pote scrive W en loca de U, e Y en loca de I, per presenta un spele plu fasil reconosable: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Estra esta casos, on usa K, Q, W e Y sola per conserva la formas orijinal de nomes propre e de parolas stranjer.
La h no és comuna però es pot trobar en noms tècnics i culturals.
Majúscules La majúscula s'utilitza al principi de l'oració, així com en els noms propis. Quan un nom propi és format per diverses paraules, cadascuna comença amb majúscula, menys les paraules com la o de: Persones reals o imaginàries, així com animals personificats i coses Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse Organitzacions; per exemple: societats i associacions Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania Territoris polítics; per exemple: nacions, estats i ciutats Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America Llocs geogràfics; per exemple: rius, oceans, llacs, muntanyes la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica Lletres de l'alfabet E, N
Però, per als títols de les obres d'art, així com de les obres literàries, tan sols porta majúscula la primera paraula (així com els noms propis, si els conté): Un sonia de un note de mediaestate – Somni d'una nit d'estiu La frates Karamazov – Els germans Karamazov Tocata e fuga en D minor – Tocata i fuga en re menor
Algunes vegades, com en els anuncis, les majúscules s'usen per a EMFATITZAR paraules o frases senceres.
L'elefen utilitza minúscules on algunes llengües utilitzarien majúscules: Dies de la setmana lundi, jovedi – dilluns, dijous Mesos marto, novembre – març, novembre Dies festius natal, ramadan, pascua – Nadal, Ramadà, Pasqua Segles la sentenio dudes-un – el segle XXI Llengües i pobles catalan, xines – el català, el xinès Abreviacions lfn, pf
Noms de les lletres Les següents síl·labes són els noms de les lletres en el discurs, per exemple, quan es lletreja una paraula: a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze
Els seus noms es poden posar en plural: as, bes, efes.
En escriure, un pot presentar la lletra tal qual, en majúscula o afegint -s per al plural: La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunciada emes), e un E. – La paraula «matemàtica» té tres aes, dues emes i una e.
Frases La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consisteix en un verb i en els modificadors, com ara adverbis o grups preposicionals.
Subjecte i objecte Els dos sintagmes nominals més importants són el subjecte i l'objecte. El sentit precís depèn del verb, però grosso modo, el subjecte és el que realitza l'acció, i l'objecte, el que està directament relacionat amb ella.
En elefen, el subjecte precedeix sempre el verb i l'objecte va darrere: La gato xasa la scural. – El gat (subjecte) … caça (verb) … l'esquirol (objecte). La can dormi. – El gos (subjecte) … dorm (verb).
En alguns casos, per estil o clarificació, es pot posar l'objecte del verb al començament de la frase. En aquests casos, l'objecte ha d'estar seguit d'una coma, i un pronom per a l'objecte que és utilitzat després del verb: La gatos, me no gusta los. – Els gats no m’agraden.
La majoria dels verbs han menester d'un subjecte, però hi ha molts van sense objecte.
Complements L'atribut és un element freqüent en la frase. Es tracta d'un element descriptiu complementari, el qual pot anar precedit de verbs com es (ser/estar), deveni (esdevenir), pare (semblar) i resta (romandre): Computadores es macinas. – Ordinadors (subjecte) … són (verb) … màquines (atribut). La aira pare umida. – L'aire (subjecte) … sembla (verb) … humit (atribut). La patatas ia resta calda. – Les patates (subjecte) … romanen (verb) … calents (atribut). La idea es ce tu canta. – La idea (subjecte) … és (verb) … que tu cantis (atribut: proposició).
Preposicions Un altre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verb que li precedeixi o el connecta a la frase. Me dona a tu esta poma. – Jo (subjecte) … et (grup preposicional) … dono (verb) … aquesta poma (objecte).
Proposicions Algunes frases contenen també proposicions, que són com petites frases a l'interior de la frase principal (proposicions subordinades). Poden modificar els sintagmes nominals, els sintagmes verbals o l'oració principal: La om ci ia abita asi ia vade a Paris. – El hombre que vive aquí se fue a Paris. El va visita en julio, cuando la clima es bon. – Visitarà al juliol, quan faci bo. On no ia permete me fa la cosas como me ia desira. – No em deixava fer les coses com jo volia. Me pensa ce el es bela. – Penso que és bella.
Substantius Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden ésser seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els substantius representen els objectes físics, com persones, llocs o coses però igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.
Plural S'afegeix -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular acaba en consonant, s'afegeix -es. La terminació del plural no modifica la accentuació de la paraula: gato, gatos – gat, gats om, omes – home, homes
Els adjectius, que modifiquen un substantiu, no canvien al plural. Però si els emprem com a substantius, s'ha d'afegir la marca de plural quan sigui necessari: la bones, la males, e la feas – els bons, les dolentes i les lletges multe belas – molt bonics/boniques
Alguns substantius, plurals en altres llengües, són singulars en elefen: El regarda un sisor con un binoculo. – Mira unes tisores amb uns binocles. On usa un bretela per suporta sua pantalon. – Es fa servir tirants per aguantar els pantalons. Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar aquestes ulleres de sol als Països Baixos.
Substantius comptables i no comptables Igual que en moltes altres llengües, el elefen distingeix substantius comptables i no comptables. Un substantiu comptable pot ser modificat per un número i agafa la -s del plural. Els substantius comptables representen en general els objectes físics, identificables individualment, com cases, gats o pensaments: Per exemple: un auto; la autos; cuatro autos – un auto; els autos, quatre autos un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milió de gats
Per contra, els substantius no comptables no prenen en general la -s del plural. Els substantius no comptables representen en general les masses sense individualitat definida, com ara líquids (aigua, suc), pols (sucre, sorra), substàncies (metall, fusta), o qualitats abstractes (elegància, lentitud). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se'ls afegeix una unitat de mesura per a aclarir. Per exemple: la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una mica d'aigua; tres tasses d'aigua lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta
Es poden utilitzar substantius no comptables com a comptables. Es tracta de situacions particulars: Du cafes, per favore. – Dos cafès, si us plau. Me ia proba multe cesos. – He provat moltes menes de formatge. On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es pot comparar la bellesa de París o Venècia.
Gènere Els substantius no solen indicar un gènere. Per a distingir-los, s'utilitzen els adjectius mas i fema: un cavalo mas – un cavall un cavalo fema – una egua
No obstant això, per a alguns noms de parentiu, el masculí presa una -o i el femení una -a: avo, ava – avi, àvia fio, fia – fill, filla neto, neta – net, neta sobrino, sobrina – nebot, neboda sposo, sposa – espòs, esposa tio, tia – oncle, tia xico, xica – noi, noia
Però per a algunes parelles s'utilitzen noms diferents per a cada sexe: cavalor, dama – cavaller, dama dio, diva – déu, deessa om, fem – home, dona padre, madre – pare, mare re, rea – rei, reina senior, seniora – senyor, senyora frate, sore – germà, germana
El sufix -esa és rar i serveix per a formar la variant femenina d'algunes condicions socials històriques: abade, abadesa – abat, abadessa baron, baronesa – baró, baronessa conte, contesa – comte, comtessa duxe, duxesa – duc, duquessa imperor, imperoresa – emperador, emperadriu marci, marcesa – marquès, marquesa prinse, prinsesa – príncep, princesa tsar, tsaresa – tsar, tsarina
Grups nominals Un grup nominal consisteix en un substantiu i els seus modificadors: determinants, que precedeixen al substantiu, i els adjectius i grups preposicionals, que li segueixen.
Els dos grups nominals principals en un enunciat són el subjecte i l'objecte. El subjecte precedeix el verb, i l'objecte el segueix. Altres grups nominals són habitualment introduïts per preposicions per a aclarir llur paper.
Un grup nominal deu normalment contenir un determinant; a vegades, simplement una marca de plural -s. Però aquesta regla no s'aplica als noms propis, ni als dies de la setmana, ni als mesos, ni a les llengües, ni als substantius incomptables: Desembre es calda en Australia. – Desembre és calorós a Austràlia.