miniatura|Detall de l'Auriga de Delfos, escultura de bronze c. 474 aC. miniatura|Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. Lart de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.
Els historiadors d'art defineixen, en general, l'art grec antic com l'art produït a la regió de llengua grega entre el i el i n'exclouen, en general, l'art de les civilitzacions minoica i micènica, que existia entre el i el segle XII aC; encara que s'hagi tractat de cultures que parlaven el grec, no existeix continuïtat —o n'existeix molt poca— entre l'art d'aquestes civilitzacions i l'art grec posterior. En lloc de les representacions vegetals naturalistes de l'època micènica, apareixen els dissenys amb línies geomètriques i només més tard es torna a la representació d'animals i persones amb formes esquemàtiques. Es va passar per diversos períodes, copiant-se d'anteriors civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia, però sempre amb creacions noves.Richter (1980) pàg. 18
L'Acròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important. Una gran part dels edificis arquitectònics de què consta es van edificar durant l'època de Pèricles (499-429 aC).
Els pintors i els escultors grecs van adquirir la seva tècnica per l'aprenentatge, sovint iniciats pel seu pare i protegits per rics mecenes. Encara que alguns van ser cèlebres i admirats, no tenien el mateix estatut social que els poetes o els dramaturgs de la mateixa època. Fou des del període hel·lenístic, després del 320 aC, quan els artistes van començar a ser reconeguts com una categoria social de ple dret.Maggi (2007) pàg. 12
Períodes miniatura|Kylix àtic () que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'art grec. L'art de l'antiga Grècia es divideix estilísticament en quatre períodes: Geomètric Arcaic Clàssic Hel·lenístic L'art geomètric es data entorn de l'any 1000 aC, encara que es coneix poc sobre l'art grec durant els 200 anys precedents (tradicionalment conegut com a edat fosca grega);Chamoux (1967) pàg. 19 el període del va atestar el lent desenvolupament de l'estil arcaic segons s'observa en l'estil de pintura de «figura negra».Chamoux (1967) pàg. 49 L'inici de les guerres mèdiques marcarà el final del període arcaic i el començament del clàssic; el regnat d'Alexandre el Gran (336 aC a 323 aC) és pres com la separació entre l'art clàssic i l'hel·lenístic.Chamoux (1967) pàg. 61
De fet, no hi va haver cap transició radical entre un període i l'altre. Les diverses formes d'art van evolucionar a ritmes diferents en diversos llocs del món grec i, com en qualsevol època, alguns artistes van elaborar estils més innovadors.Chamoux (1967) pàg. 81
Vestigis miniatura|Ruïnes del Temple d'Àrtemis a Efes. miniatura|Gravat de lestàtua de Zeus a Olímpia. L'escultor grec Fídies va crear l'estàtua de Zeus (d'uns 12 metres d'alçada) vora el 435 aC. L'art antic grec ha perdurat en la forma d'escultures i arquitectura; també en arts menors, com el disseny de monedes, el gravat de terrisseria i gemmes.Historia Universal del Arte (1984) pàg. 178 Els grecs, com la majoria de les cultures europees, van considerar la pintura com una de les formes més altes d'art. El pintor Polignot de Tassos, que va treballar al , va ser considerat per alguns grecs d'igual manera com actualment es recorda Leonardo o Miquel Àngel; els seus treballs van ser admirats fins i tot 600 anys després de la seva mort; tanmateix, cap obra o còpia no n'ha perdurat.Chamoux (1967) pàg. 68
Els pintors grecs van treballar en general amb plafons de fusta, que s'espatllaven ràpidament (després del ), quan no eren ben protegits. Avui no queda quasi cap peça de pintura grega, excepte algunes restes de pintures en terracota i d'algunes pintures a les parets de tombes, sobretot a Macedònia i Itàlia. De les obres mestres de la pintura grega, només tenim algunes còpies fetes en èpoques romanes, la majoria en són d'una qualitat inferior. Les pintures en ceràmica, de la qual han sobreviscut moltes peces, sobretot d'estil arcaic, donen un cert sentit de l'estètica a la pintura grega.Richter (1980) pàg. 273
Totes les escultures i obres d'arquitectura que ha perdurat només són una petita mostra de la immensa col·lecció d'obres gregues. Moltes escultures de déus pagans van ser destruïdes durant l'era cristiana. Desgraciadament, quan es crema el marbre es produeix la calç, i aquest va ser el destí de moltes obres de marbre gregues durant l'edat mitjana. Durant aquest mateix període, a causa de l'escassetat de metalls, la majoria de les estàtues de bronze foren foses.Historia Universal del Arte (1984) pàg. 128
La gran majoria d'edificis grecs no han perdurat, per diverses raons: van ser destruïts en guerres, saquejats per obtenir materials de construcció o abatuts per terratrèmols.Richter (1980) pàg. 19 Només perduren uns quants temples, com ara el Partenó i el temple d'Hefest a Atenes. De les quatre meravelles del món creades pels grecs cap no ha perdurat: Lestàtua de Zeus a Olímpia. El Temple d'Àrtemis a Efes. El Colós de Rodes. El Far d'Alexandria.
Des de l'estil arcaic de l'art grec les ceràmiques pintades i les escultures són quasi les úniques formes d'art que han perdurat. La pintura era en els seus inicis durant aquell període, i cap exemple n'ha perdurat.
Arquitectura miniatura|Restes reconstruïdes de la ciutat antiga d'Olint, Grècia (turó septentrional de la ciutat antiga). Disposició de la ciutat carrers i blocs rectangulars de l'habitatge visible.
L'arquitectura va prosperar a Grècia al final del període micènic (del segle XII aC fins al ). Tanmateix, com que la majoria de les construccions dels períodes arcaics i del principi del clàssic eren de fusta o de maons, ara no en roman res a part d'alguns fonaments. A més a més, no hi ha quasi fonts escrites sobre l'arquitectura més antiga o sobre la descripció d'edificis. La major part dels coneixements sobre arquitectura grega procedeix d'algunes restes de construccions de les èpoques clàssica, hel·lenística o romana (atès que l'arquitectura romana va copiar molt de la grega). Els temples són les úniques construccions que van sobreviure en gran nombre. Les excavacions d'Olint van posar al descobert més d'un centenar de cases, del i primera meitat del IV aC, la majoria d'un sol pis i de planta quadrada i amb un pati amb habitacions connectades entre si.Richter (1980) pp 49-50 miniatura|esquerra|Façana del Partenó a l'Acròpoli d'Atenes. L'arquitectura, com la pintura i l'escultura, no es considerava un art, en el sentit modern, pels grecs antics. L'arquitecte era un artesà, contractat per l'estat o un ric client privat. No hi havia distinció entre l'arquitecte i l'empresari. L'arquitecte feia els plànols de l'edifici, contractava els treballadors i els artesans per construir-lo i era responsable tant del pressupost com dels terminis de lliurament. No tenia l'elevat nivell social que tenen els arquitectes avui en dia. Els noms dels arquitectes ni tan sols es coneixen abans del . Un arquitecte com Ictinos, que va dissenyar el Partenó, i que es consideraria avui un geni, va ser considerat tota la seva vida com un bon artesà, res més.Richter (1980) pàg. 33
L'estil típic de les construccions gregues es coneix molt bé gràcies a alguns vestigis com el Partenó i, encara més, gràcies als edificis romans construïts parcialment sobre models grecs, com el Panteó de Roma. L'edifici era un cub, o un paral·lelepípede, fet de pedra calcària, abundant a Grècia, que es tallava en amplis blocs abans d'utilitzar-se. El marbre era un material força costós a Grècia; els marbres de bona qualitat venien principalment del mont Pentèlic, al nord de l'Àtica, o d'algunes illes com Paros, i el seu transport en grans blocs era difícil. S'utilitzava per a les escultures decoratives; però per a les estructures, només per als grans edificis de l'era clàssica. Els blocs de pedra es treballaven abans de col·locar-los, així com les parts de les columnes i l'estriació, fins i tot moltes vegades es numeraven les peces per saber el seu lloc exacte en el moment de la construcció.Richter (1980) pàg. 21 miniatura|Stoà d'Àtal reconstruïda a Atenes. El cub o el paral·lelepípede de base sovint es flanquejava d'una columnata sobre els dos o els quatre costats; és el cas del Partenó. A vegades, els edificis cúbics tenien un pòrtic a l'entrada, com més tard es va fer al Panteó. Els grecs coneixien el principi de l'arc d'obra, però l'utilitzaven poc, ja que col·locaven poques cúpules sobre els edificis. Cobrien els edificis amb bigues de fusta recobertes de teules de terrissa cuita, o a vegades de marbre. La baixa altura dels sostres grecs produïa una forma triangular a cada extremitat dels edificis, el frontó, que sovint es decorava amb escultures. Sobre els costats de l'edifici, entre la part alta de les columnes i el sostre, es trobava una filera de blocs anomenat arquitrau a les superfícies dels quals s'aplicaven sovint escultures a l'anomenat fris, que s'alternaven amb les mètopes i els tríglifs. Cap edifici grec va conservar intactes aquestes escultures, però es poden veure en les còpies modernes de temples grecs com a l'Acadèmia Nacional Grega d'Atenes.Barral i Altet (1987 pàg. 160-171
El temple era la forma més comuna i la més coneguda de les arquitectures gregues. Alguns temples tenien l'altar d'un déu o d'una dea, als quals estava dedicat, però molts altres tenien altres funcions. Alguns servien de refugi per al tresor associat al culte del déu, com per exemple, una estàtua d'aquest déu, i acollien també les ofrenes dels seus devots. La part interior del temple servia també de cambra forta i dipòsit. L'arquitectura religiosa es va desenvolupar a l'Hèl·lade com a la Magna Grècia. L'arquitecte Libon d'Élide va ser el constructor del temple de Zeus a Olímpia cap a 470-456 aC.Barral i Altet (1987 pàg. 138 miniatura|esquerra|Restes del buleuteri del Palazzolo Acreide. Altres formes comunes d'arquitectura utilitzades pels grecs són el tolos, un edifici circular com el conegut tolos de Delfos, construït per Policlet el Jove, que es reservava per a cerimònies religioses; el propileu o porxo, que envoltava les entrades dels temples o santuaris (el més conegut està a l'Acròpoli d'Atenes) i el stoà, un estret vestíbul llarg i amb una columnata oberta per una part, que servia per a allotjar botigues sobre l'àgora (mercat) de les ciutats gregues. Un pòrtic enterament restaurat es troba a Atenes: la Stoà d'Àtal.Richter (1980) pàg. 41
Cada ciutat grega, fos quina en fos la mida, tenia una palestra o un gimnàs. Es tractava d'espais tancats, però a cel obert, envoltats amb columnes, utilitzats per a l'entrenament i les competicions atlètiques; era el lloc de reunió dels ciutadans homes. Les ciutats gregues necessitaven també almenys un buleuteri o habitació del consell, un gran edifici quadrat que servia a la vegada de lloc de reunió per al consell del bulé i de tribunal de justícia. Com que els grecs no construïen arcs o cúpules, no podien crear grans sales que suportessin els sostres, i per això el Bouleterió tenia fileres de columnes a l'interior, per sostenir el sostre. No queden més que petits vestigis d'aquests edificis.
miniatura|Teatre de Dionís del .