A Little Night Music és un musical amb música i lletra de Stephen Sondheim i llibret de Hugh Wheeler. Inspirada en la pel·lícula d'Ingmar Bergman Somriures d'una nit d'estiu, narra la vida romàntica de diverses parelles. El musical inclou la popular cançó «Send in the Clowns». El títol és la traducció del nom alemany de la Serenata num.13 per a violins en sol major, Eine kleine Nachtmusik de Mozart.
Des de l'estrena original a Broadway als Estats Units el 1973, el musical ha tingut diverses produccions i reestrenes a Londres i arreu. També és molt popular per a produccions d'aficionats.
Sinopsi Primer Acte Basat en la pel·lícula d'Ingmar Bergman Somriures d'una nit d'estiu, l'acció té lloc a Suècia a inicis del . Abans que les cortines s'aixequin, l'Obertura és cantada per un Quintet, seguit pel Vals de la nit («Overture – Night Waltz»), durant el qual elegants parelles ballen entre una escena silvestre. S'hi presagien els flirteigs romàntics i les frustracions que vindran.
Al pròleg, la senyora Armfeldt, una dona que ha tingut nombrosos reis com a amants, explica a la seva neta, Fedrika, que la nit d'estiu somriu tres cops: «El primer somriure, al jove que no sap res. El segon als babaus, que saben massa poc, com Desirée. I el tercer pels vells que saben massa, com jo».
A la casa dels Egerman, l'advocat Fredrik es prepara per una migdiada abans d'anar amb la seva esposa Anne a veure Desirée Armfeldt al teatre local. Mentre ella xerra, ell cita la seva frustració per haver-se casat amb una esposa que encara és verge. («Now») Petra, la minyona, completament diferent d'Anne, molesta a Henrik, l'intel·ligent fill estudiant al seminari del primer matrimoni de Fredrik. Però quan fa un fort atac contra ella, aquesta marxa dient («Later») A l'habitació, mentre Fredrik cau adormit, Anne anuncia la seva intenció de ser l'esposa convenient per en Henrik. («Soon») La cançó acaba en un trio quan s'hi afegeixen Henrik i Fredrik que, encara adormit, s'expia amb un sincer «Desirée».
Al vestidor de Desirée Armfeldt, la seductora actriu que un cop va ser l'amant de Fredrik, canta sobre la seva vida al teatre mentre que la seva mare, la senyora Armfeldt i Fedrika fan comentaris punyents («The Glamorous Life»). Aquell vespre, al teatre, Desirée descobreix Fredrik i Anne a una llotja i, mentre que les sospites són suscitades, el quintet comenta el passat romanç. («Remember»)
Fredrik porta l'Anne a casa, i decideix a donar un tomb. Va recte cap a la casa de Desirée, i no obstant no haver-se vist en els darrers catorze anys, la relació reviu gairebé immediatament. («You Must Meet My Wife») Per la seva banda, la senyora Armfeldt lamenta l'absència d'estil en els romanços d'avui dia. («Liaisons»). Desirée i Fredrik són interromputs al dormitori quan arriba el seu amant actual, un impetuós i gelós dragó, Carl-Magnus, i apressadament inventa una subtil història implicant un bany i alguns papers legals per explicar el seu estat. Envia Fredrik a casa sense pantalons i Carl-Magnus intenta imposar la fidelitat de Desirée («In Praise of Women»)
L'endemà, envia la seva esposa Charlotte a veure Anne i explicar-li la perfídia de Fredrik («Every Day A Little Death»). Desirée va a casa de la seva mare al camp, i ho arregla perquè els Egerman hi siguin convidats pel cap de setmana. Anne queda horripilada quan li arriba la invitació, però després de discutir-ne amb Charlotte, decideix acceptar. Carl-Magnus i Charlotte també decideixen d'anar, però sense estar convidats («A Weekend in the Country»)
Segon Acte Mentre el segon acte comença, els convidats arriben a la mansió de la senyora Armfeldt. El quintet fa l'escena per la llarga i blanca nit del nord («Night Waltz One and Two») Quan Fredrik i Carl-Magnus es tornen a trobar, reflecteixen com la situació amb Desirée podria haver acabat diferent («It Would Have Been Wonderful»). Mentre que els convidats del sopar arriben, les dones del quintet canten («Perpetual Anticipation»).
El sopar acaba en una batalla verbal i acaba amb el furiós Henrik trencant la seva copa de vi i sortir corrent de l'habitació. Anne i Fredrik el busquen una estona mentre Fredrik puja a l'habitació de Desirée. Ella li diu l'autèntica raó de la invitació: ella esperava reviure el seu preciós amor sobre un pilar permanent. Però Fredrik, gens disposat a deixar Anne, marxa, la deixa sola («Send in the Clowns»).
Anne troba Henrik abans de suïcidar-se i, adonant-se que estima el jove i no el pare, se'n va amb ell. Petra, per la seva banda, havent fet l'amor amb el majordom Fredrik, expressa el seu romàntic i pràctic sentiment de la vida («The Miller's Son»). Quan Charlotte consola Fredrik per la pèrdua de la seva esposa i fill, Carl-Magnus els descobreix abraçats i, furiós, desafia Fredrik a un duel. Del bosc s'escolta un tret, i Carl-Magnus torna portant el cos de Fredrik. Però només ha sofert una petita ferida. Carl-Magnus ordena fer les maletes a Charlotte. Deixant-los sols, Fredrik i Desirée queden junts («Finale»).
La comèdia acaba. La senyora Armfeldt diu a Fedrika que la nit ha somrigut dos cops: Henrik i Anne, els joves; i Desiree i Fredrik, els babaus. Llavors, la nit somriu per tercer i darrer cop: Mme. Armfeldt tanca els ulls i mor en pau (Nit de vals). Els vals de l'inici torna a sonar, però en aquesta ocasió cadascun balla amb la parella correcta.
Personatges Fredrik Egerman: Un advocat d'èxit de mitjana edat. Està casat amb Anne, de només 18 anys, i té un fill d'un matrimoni anterior, Henrik. — Baríton Anne Egerman: la nova i innocent esposa de Fredrik. — Soprano Henrik Egerman: Fill de Fredrik i fillastre d'Anne. Una ànima torturada que llegeix els treballs de filòsofs i teòlegs mentre que estudia per a presviterat — Tenor Petra: minyona i confident d'Anne. — Mezzo-soprano Desiree Armfeldt: Una actriu. — Mezzo-soprano Fredrika Armfeldt: La filla de 13 anys de Desiree, que podria ser producte de la vella relació entre Fredrik i Desiree. — Soprano Madame Armfeldt: mare de Desiree. — Alto Comte Carl-Magnus Malcolm: Un militar fanfarró, darrer amant de Desiree. — Baríton Charlotte Malcolm: esposa de Carl-Magnus. - Mezzo-soprano Frid: servent de Madame Armfeldt. The Liebeslieder Singers: 5 cantants que actuen com un cor grec.
Números musicals
Primer Acte Overture — Mr. Lindquist, Mrs. Nordstrom, Mrs. Anderssen, Mr. Erlanson i Mrs. Segstrom (Quintet) Night Waltz — Companyia Now — Fredrik Egerman Later — Henrik Egerman Soon — Anne Egerman, Henrik Egerman i Fredrik Egerman The Glamorous Life — Fredrika Armfeldt, Desiree Armfeldt, Malla, Madame Armfeldt i Quintet Remember? — Quintet You Must Meet My Wife — Desiree Armfeldt i Fredrik Egerman Liaisons — Madame Armfeldt In Praise of Women — Comte Carl-Magnus Malcolm Every Day a Little Death — Comtessa Charlotte Malcolm i Anne Egerman Weekend in the Country — Companyia
Segon Acte Entr-Acte — Orchestra Night Waltz I (The Sun Won't Set) — Quintet Night Waltz II (The Sun Sits Low) — Quintet It Would Have Been Wonderful — Fredrik Egerman i Comte Carl-Magnus Malcolm Perpetual Anticipation — Mrs. Nordstrom, Mrs. Segstrom i Mrs. Anderssen Dinner Table Scene — Orquestra Send in the Clowns — Desiree Armfeldt The Miller's Son — Petra Reprises — Quintet Send in the Clowns (reprise) — Desiree Armfeldt, Fredrik Egerman Last Waltz — Orquestra
Números musicals afegits Teatre: Two Fairy Tales — Henrik i Anne Egerman (tallat per temps) Silly People — Frid (tallat per temps) Bang! — Comte Carl-Magnus Malcolm (substituït per 'In Praise of Women') My Husband the Pig — Comtessa Charlotte Malcolm (substituït per la segona meitat de 'In Praise of Women')
Cinema: Love Takes Time - Company (lletra afegida a Night Waltz) The Glamorous Life - Fredrika (versió solo)
Produccions Broadway A Little Night Music va estrenar-se al Shubert Theatre de Broadway el 25 de febrer de 1973 i tancà el 3 d'agost de 1974, després de 601 funcions i 12 prèvies. El 17 de setembre de 1973 s'havia traslladat al Majestic Theatre. Va ser dirigit per Harold Prince, amb coreografia de Patricia Birch i escenografia de Boris Aronson. El repartiment incloïa Glynis Johns (Desiree Armfeldt), Len Cariou (Fredrik Egerman), Hermione Gingold (Madame Armfeldt), Victoria Mallory, Mark Lambert, Laurence Guittard, Patricia Elliott, George Lee Andrews i D. Jamin Bartlett. Guanyà els Premis Tony i del New York Drama Critics' Circle Millor Musical.
El 12 de gener de 2009, la Roundabout Theatre Company va celebrar una gala concert de A little night music. Dirigit per Paul Gemignani, el repartiment incloïa Natasha Richardson (Desirée Armfeldt), Victor Garber (Frederick Egerman), Christine Baranski (Comtessa Charlotte Malcolm), Jill Paice (Anne Egerman), Marc Kudisch (Comte Carl-Magnus Malcolm), Vanessa Redgrave (Madame Armfeldt), Steven Pasquale (Henrik Egerman), Kendra Kassebaum (Petra), Alexandra Socha (Fredrika), Maija Lisa Currie (Mrs. Nordstrom), Steven Goldstein (Mr. Erlandson), Leena Chopra (Mrs. Segestrom), Julianne Borg (Mrs. Anderssen) i Philip Cokorinos (Mr. Lindquist). La posada en escena tenia la curiositat que Vanessa Redgrave i Natasha Richardson, mare i filla a la vida real, també prenien aquests rols a l'espectacle. Segons el New York Post, ambdues actrius repetirien els papers a la reestrena de l'espectacle que es preparava al mateix teatre Roundabout, especialment després de com d'impressionat quedà el mateix Sondheim per les seves interpretacions. Malauradament, la mort accidental de Natasha Richardson poc després va aturar el projecte.
No obstant, la producció londinenca realitzada per Menier Chocolate Factory tenia previst obrir les prèvies el 24 de novembre del 2009 i estrenar el 13 de desembre amb el mateix equip creatiu. El repartiment presenta com a estrelles principals a Angela Lansbury com Madame Armfeldt i a Catherine Zeta-Jones com Desiree, en el seu debut a Broadway.
Londres Producció original (1975) La producció original de Londres s'estrenà a l'Adelphi Theatre el 15 d'abril de 1975, protagonitzada per Jean Simmons, Joss Ackland, David Kernan, Liz Robertson, Diane Langton, i amb Hermione Gingold reprenent el seu paper de Madame Armfeldt. Es realitzaren 406 funcions. Durant la temporada, Angela Baddeley substituí Gingold, i Virginia McKenna substituí Simmons.
Reestrenes La primere reestrena londinenca es fa el 6 d'octubre de 1989 al Piccadilly Theatre, dirigit per Ian Judge. Estava protagonitzat per Lila Kedrova com Madame Armfeldt, Dorothy Tutin com Desiree Armfeldt, Peter McEnery i Susan Hampshire. Es realitzaren 144 funcions, tancant el 17 de febrer de 1990.
El 1995 el Royal National Theatre en fa una nova versió, que s'estrenà al Olivier Theatre el 26 de setembre de 1995, en una producció dirigida per Sean Mathias i protagonitzada per Judi Dench (Desiree), Siân Phillips (Madame Armfeldt), Joanna Riding, Laurence Guittard and Patricia Hodge. La producció tancà el 31 d'agost de 1996, i Dench rebé el Premi Olivier a la Millor Actriu en un musical.
El tercer revival londinenc va ser obra de Menier Chocolate Factory, i s'estigué entre el 22 de novembre del 2008 i el 8 de març del 2009. Dirigida per Trevor Nunn, el repartiment incloïa a Hannah Waddingham com Desiree, Alexander Hanson com Frederik, Jessie Buckley (Anne), Maureen Lipman (Mme. Armfeldt), Alistair Robins (el Comte), Gabriel Vick (Henrik), Grace Link i Holly Hallam (compartien el paper de Fredrika) i Kasia Hammarlund (Petra).Benedict, David."Waddingham to star in 'Night Music'", Variety, October 10, 2008 Es traslladà al West End per una breu temporada, entre el 28 de març i el 25 de juliol de 2009.Shenton, Mark."Isn't It Rich?: Menier A Little Night Music Arrives in the West End March 28", playbill.com, March 28, 2009
Produccions arreu d'Europa