Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i d'ojibwa al Canadà. Sovint, però, també els anomenaven saulteaux, per la vila de Sault Sainte Marie, un dels seus llocs d'origen. Es dividien en 19 tribus.
Originalment es componia de diversos grups lingüístics: Ojibwa de l'Oest, que se subdivideix en: Ojibwa de les planures, al sud de Manitoba, vora el llac Winnipeg Ojibwa del llac, al nord de Minnesota Ojibwa del bosc, al nord de Minnesota Ojibwa de Saskatchewan Ojibwa de l'Est, als marges del llac Huron (SE Ontario) i que inclou el subgrup dels nipissing (el seu nom ve de nipisiriniwok, 'gent de l'aigua petita'). Ojibwa del Nord o saulteaux, que comprèn els grups: Llac Island, a Manitoba Llac Trout i llac Round, a l'oest d'Ontario Chippewa, a Minnesota, Wisconsin, Montana i Michigan Odawa, considerats com una tribu a part, en el llac Manitoulin
Subdivisions miniatura|Distribució dels ojibwa miniatura|301px|Reserves actuals dels chippewa Els dels EUA estan dividits en 17 tribus i bandes: a Minnesota, les tribus Font du Lac Chippewa, Grand Portage, Nett Lake, Saginaw, White Earth i Minnesota Chippewa, i la banda Red Lake; a Wisconsin, les tribus Sokoagon i Sainte Croix i les bandes Bad River, Lac Court Oreilles, Lac du Flambeau i Red Cliff; a Michigan, la tribu Sault Sainte Marie i la banda Grand Traverse; a Dakota del Nord, la banda Turtle Mountain, i a Montana la tribu Chippewa-Cree. A Canadà, hi ha 68 bandes a Ontario (endemés de 6 compartides amb els cree, 2 amb els ottawa i un amb els potawatomi), 27 a Manitoba (i 5 més amb els cree) i 8 amb els Saskatchewan (i 3 més amb els cree).
Llocs d'establiment Vivien als marges dels llacs Superior i Huron, i a Dakota del Nord, ocupant també amples zones de Wisconsin, SO d'Ontario i NE de Minnesota. Ocupaven tot el territori des de Minnesota fins a les Turtle Mountains (Montana). Actualment, viuen en nombroses reserves tant dels EUA com del Canadà. Les principals estan situades a: Michigan: reserves Isabella i l'Anse. Wisconsin: reserves de Lac du Flambeau, Bad River, Lac Court Oreilles i Red Cliff. Minnesota: reserves Red Lake, Leech Lake, White Earth i Fond du Lac. Dakota del Nord: reserva Turtle Mountain. Montana: reserva de Rocky Boys, compartida amb els cree. Ontario: (9 reserves) Fort Albany (amb cree), Fort Hope, Long Lake, Ogoki, Bay Mills, Garden River, Walpole, Spanish River i Wikwemikong. Manitoba: (6 reserves) Fort Maurepas, Fort Lareine, Berens River, Sandy Bay, Waterhen i Hollow Water. Saskatchewan: una amb els cree i l'altra amb els assiniboines.
Demografia Es creu que eren uns 35.000 en el , però baixaren a 25.000 el 1760, època en què vivien en petites bandes molt disperses. El 1795 hi havia entre 10 i 15.000 a Michigan. El 1900 hi havia 30.000 indis, dels quals 10.144 vivien als EUA (el 1884 hi havia 9.000 Nipissing a Ontario). Cap al 1960 hi havia uns 50.000 al Canadà i 32.000 als EUA, repartits entre els estats següents: Minnesota: 17.195 individus Dakota del Nord: 7.586 individus Wisconsin: 5.063 individus Michigan: 1.513 individus Montana: 568 individus El 1970 hi havia uns 30.000 als EUA (Michigan, Minnessotta, Wisconsin, Dakota del Nord i Montana) i uns 50.000 al Canadà (Ontario, Saskatchewan i Manitoba). El 1990 hi havia uns 200.000 individus, dels quals el 66% vivien al Canadà. Pel que fa a la llengua, segons dades del 1980, hi havia 93.000 individus, dels quals 51.000 parlaven la llengua, i es dividien en: Ojibwa de l'Est: 25.000 individus, dels quals 8.000 encara parlen la llengua. Viuen al llac Huron, SE Ontario, Michigan, Wisconsin i Oklahoma. Saulteaux: 8.000 parlants de la llengua, a Manitoba central i nord d'Ontario. Ojibwa de l'Oest: 60.000 individus, dels quals 35.000 encara parlen la llengua, al sud de Manitoba, oest d'Ontario i oest de Minnesota. Al Canadà hi havia enregistrats a les reserves 120.160 ojibwa (61.291 a Ontario, 45.994 a Manitoba i 12.875 a Saskatchewan). També hi ha 24.093 barrejats amb els cree (ojicree), 6.406 a Ontario, 12.726 a Manitoba i 4.961 a Saskatchewan. Hi ha 1.355 ojibwa-ottawa i 3.884 ojibwa-potawatomi. Segons el cens del 1996, hi havia 140.000. Segons el cens dels EUA del 1960, hi havia 149.550 individus.
Costums Originàriament, segons les relacions dels jesuïtes, es dividien en bandes migratòries de cacera de caribú i d'animals de pèl fi, que se separaven a l'hivern, quan marxaven cap a territori wyandot, en unitats familiars per obtenir àrees individuals de cacera. Eren considerats bons caçadors, ja que una banda podia caçar 2.400 foques d'hivern només amb arpons i fletxes. A l'estiu es tornaven a reunir en zones de pesca. El dret als territoris de cacera pertanyia a les famílies i no a l'individu. Alguns grups conreaven blat de moro en petites extensions de terra. Les dones recollien arròs silvestre (Zitzania aquatica) amb barques i perxes de 60 cm, l'assecaven i pel setembre el molien. El sucre d'arç el molien el mes de març en makuks (recipients d'escorça de bedoll) i sempre n'oferien una mica a Manitu. També recollien una gran varietat de fruites del bosc.
La wigass (escorça de bedoll) era la base de la seva cultura material, l'obtenien pelant l'arbre sense matar-lo. Així fabricaven els wigwam amb escorça de bedoll i pals flexibles d'om amb teulada feta d'estoreta de boga (Typha latifolia). Empraven escorça de bedoll per a les canoes (feien les millors canoes de la regió i se'ls considerava experts navegants), que feien 5 metres de llarg per un d'ample, aptes per a sis persones, i vivien en wigwams en forma de volta de 4,5 x 6 metres fetes per les dones. miniatura|One-Called-From-A-Distance, indi chippewa de White Earth, 1894 Es dividien en clans exògams, que distribuïts entre les bandes servien per a imprimir un llaç d'unió tribal o per a nomenar cabdills nacionals. La direcció d'una banda no era originàriament un poder oficial, però els contactes amb els mercaders de pells blancs enfortiren llurs posicions, que acabaren sent hereditàries per via paterna.
La seva religió nacional era el Midewiwin o Midewigaan, celebració anyal de la Gran Societat de Medicina, una organització secreta oberta tant a homes com a dones. Es creu que es va formar a Chequamegon vers el 1680. Llurs membres passaven per un noviciat en què experimentaven visions sobrenaturals, celebrat en la cerimònia anyal que tenia com a finalitat posar-los en contacte amb el món espiritual. Els membres de la societat creien en la providència sobrenatural i en l'assistència dels déus dels membres de la Gran Societat, la qual cosa els donava molt de prestigi. Els malalts a vegades eren iniciats, i si sobrevivien n'esdevenien membres per vida. Avui dia aquest culte s'anomena medicine lodge religion i té el seu centre de culte a Saint Paul de Minnesota. La cerimònia era dirigida a l'individu i a la seva integració en una societat jeràrquica que anava més enllà de la local i del llinatge del grup.
En aquesta, el poder individual es guanyava pel contacte directe amb el sobrenatural, que es transferia per una cloïssa màgica. Tots els membres de les cases Midé en tenien una, que era dipòsit de poders sobrenaturals, i reproduïen en cada casa el poder de l'associació vist com un tot. Alhora, el mite bàsic de l'associació afirmava que s'havia format abans que qualssevol tòtems d'ascendència de grup, i que per això tenia prioritat sobre qualsevol grup particular de llinatge. L'associació estava graduada en nivells superiors i inferiors. La riquesa era un requisit per a l'ascens social. El lideratge era més important que el desenvolupament en la guerra i en el comerç de pells. L'ètica del Midewiwin es basava en la rectitud per tal d'aconseguir una llarga vida, perquè el mal repercutia sobre l'ofensor. Prohibia robar, mentir i beure alcohol, i respectava les dones. Els membres masculins havien d'aprendre a tenir seny i moderació en el parlar.
Les cerimònies d'iniciació volien incorporar poder espiritual al candidat, que portava una bossa de medicina amb una cloïssa o migis, símbol sagrat de la societat que transmetia el poder espiritual. La cerimònia curava un malalt o interpretava un somni, i se celebrava en començar la primavera o la tardor. També feien rotllos d'escorça amb pictogrames que tenien escrits instruccions, cançons i ensenyaments. Els xamans vivien en unes estructures de vares, escorça i pells on se'ls introduïa lligats, feien prediccions i parlaven amb els esperits. Eren considerats també bons joglars, raó per la qual els hurons els consideraven com bruixots. Creien en Kitche Manido com a personificació dels poders i potències màgiques i misterioses de la vida i de l'univers. També creien en l'aparició de Rugaru, un home de pèl llarg que apareixia quan la comunitat corria perill. També creien en Windigo, monstre caníbal sobrenatural de qui tenien por que se'ls mengés, i que mostra inconscientment la por a la fam. L'interès pel sobrenatural era molt influenciat per la vida cerimonial. miniatura|321px|Distribució dels anishinaabe i altres pobles relacionats Història Sembla que eren originaris de l'actual Sault Sainte Marie (Michigan), i d'ací marxaren al llac Superior o Gichi-gami (Grans Llacs) potser en el 1400, on segons les llegendes els va posar un gran ocell. S'ha trobat nombroses puntes de fletxa estil clovis d'aquella època a Isle Royale i al llac Nipissing. Estaven emparentats amb crees i maskegons, i es confederaven amb odawa i potawatomi en la lliga dels Tres Focs, mentre que celebraven amb els menominee la Cerimònia del Tambor. En el se'ls separaren els odawa, que marxaren a la badia de Georgia, i dels potawatoni, que s'establiren a la península de Michigan.
Cap al 1600, obtingueren armes de foc dels traficants de pells de la badia de Hudson i dels marges del Saint Laurent. El 1613 foren visitats pels francesos al llac Nipissing. A poc a poc, s'anaren fent dependents dels productes comercials europeus, i els caps eren més poderosos quan els seus béns s'acumulaven. El 1650 foren atacats pels iroquesos, raó per la qual abandonaren els marges del llac Nipigon. El 1671, però, hi tornaren, i unes 14 tribus van retre homenatge als francesos, als quals anomenaven, com a tots els blancs, chi-mookomaan, 'grans ganivets', a Sault Sainte Marie.
D'altres s'establiren a Three Rivers, vora la missió d'Oka. El 1679 farien una aliança amb els sioux, però quan aquests atacaren als francesos, es posaren de part d'aquests últims.
Des del s'iniciaren en el comerç de pells, ja que des del 1732 s'establiren en els posts comercials francesos. S'implicarien en totes les guerres en què aquests participaren. Així els ajudarien durant la guerra contra els britànics del 1755 al 1763, i després donarien suport a la revolta de Pontiac del 1763 i a Blue Jacket fins que fou vençut a Fallen Timbers el 1795. Van signar diversos tractats amb els EUA, com el de Greenville el 3 d'agost del 1795, pel qual se'ls concedia llibertat de cacera en els territoris cedits als EUA.
Durant la Guerra del 1812, els cabdills Shingwauk i Sessaba de Sault Sainte Marie donaren suport a Tecumseh (cabdill shawnee) i als anglesos, però John Johnson i Shingaubaywassin en donaren als americans. Tot i així, hagueren de signar el tractat de 29 de setembre del 1817 pel qual llurs terres no eren subjectes a impostos, però cedien Ohio i el llac Erie (1817), Saginaw Bay (1819) i Detroit (1807), i el de Font du Lac de 5 d'agost del 1826, mercè al qual cedien als EUA gairebé tot Wisconsin; podien explotar les terres, però la propietat restava en mans dels indis. El seu territori restaria així definitivament dividit entre el Canadà i els EUA.