La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat). Durant la Segona República es va dir oficialment de la República, tot i que el nom popular ha estat sempre de Sant Jaume.
Història miniatura|esquerra|Manifestació obrera a la plaça de Sant Jaume
Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: el cardo (actuals carrers de la Llibreteria i del Call) i el decumanus (actuals carrers del Bisbe, Ciutat i Regomir), vies principals de la colònia romana de Bàrcino, on hi hagué el fòrum i el temple d'August, del qual se'n conserven quatre columnes al cim del mont Tàber, al carrer del Paradís.
Ja existia el 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic, abans de comprar les cases que serien la futura seu de la institució, al veí carrer de la Ciutat. El 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo.
El 1823, l'Ajuntament acordà enderrocar l'església i altres edificis annexos (el fossar, les cases de la Batllia General i de la Cort del Veguer) per a formar una gran plaça batejada com de la Constitució, i el 1847 es va acabar la nova façana de la Casa de la Ciutat. Aleshores s'hi va col·locar una placa amb el nom de plaça, retirada el 2013.
Durant el , tres dies feiners per setmana s'hi instal·laven els Encants Vells.
Plaça castellera miniatura|esquerra|3 de 9 amb folre dels Castellers de Barcelona el 2001 Tot i fer-s'hi castells al , la plaça va rebre un fort impuls a partir del naixement de colla de la ciutat el 1969. Des d'aleshores, hi actua pel seu aniversari de la colla i per les festes de Santa Eulàlia i la Mercè, on acostumen a descarregar els seus millors castells.
El primer castell de nou pisos que s'hi va fer el va realitzar la Colla Joves Xiquets de Valls el 1994. Aquell mateix any, els Minyons de Terrassa van fer-hi el primer castell de gamma extra, el 2 de 9 amb folre i manilles, castell que era el segon de gamma extra assolit en tot el . El 1995, novament els Minyons de Terrassa, van fer-hi el 5 de 9 amb folre, un gamma extra fins aleshores mai vist en tot el .Revista Castells. núm. 22, agost-octubre 2008, pàg. 46
Referències
Vegeu també Cases Jeroni Rabassa Església de Sant Miquel
Enllaços externs