La batalla de Gettysburg (1-3 de juliol de 1863) va ser la batalla que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i sovint s'ha descrit com el punt d'inflexió de la guerra. L'Exèrcit del Potomac, del general George Gordon Meade, de la Unió, va aturar l'atac de l'Exèrcit de Virgínia del Nord, dirigit per Robert Lee, acabant-ne la invasió del Nord.
Després de l'èxit de la batalla de Chancellorsville el maig de 1863, Lee va portar el seu exèrcit per la vall de Shenandoah per envair el Nord per segona vegada, amb l'esperança d'arribar fins a Harrisburg, Pennsilvània, o fins i tot Filadèlfia i influir en els polítics del Nord perquè abandonessin la guerra. Lincoln va fer que el general Joseph Hooker el perseguís amb el seu exèrcit, però va ser rellevat només tres dies abans de la batalla pel general Meade.
Els xocs entre els exèrcits van començar a Gettysburg l'1 de juliol de 1863, a mesura que Lee hi concentrava les seves forces. Una divisió de cavalleria de la Unió defensava al principi uns petits promontoris del nord-oest de la ciutat, i aviat van ser reforçats amb dos cossos d'infanteria de la Unió. Això no obstant, dos cossos nombrosos dels confederats els van assaltar des del nord-oest i del nord, trencant les línies de la Unió, i fent retirar els defensors pels carrers de la ciutat cap als pujols que hi havia al sud.
El segon dia de batalla, la major part dels dos exèrcits ja s'havia reunit. La línia de la Unió es va disposar en formació defensiva en forma d'ham. Lee va llançar un assalt contra el flanc esquerre de la Unió i va haver-hi lluites ferotges en diferents punts. A la dreta de la Unió, les primeres escaramusses van convertir-se en assalts complets en dos pujols. Per tot el camp de batalla, malgrat les pèrdues significatives, els defensors de la Unió van aguantar les línies.
El tercer dia de batalla, van continuar les lluites als pujols de la dreta, i va haver-hi batalles de cavalleria cap a l'est i al sud, però el punt culminant va ser un assalt d'infanteria de 12.500 confederats contra el centre de la línia de la Unió a Cemetery Ridge, que ha passat a la història com la Càrrega de Pickett. La càrrega va ser rebutjada pels fusellers i foc d'artilleria, provocant grans pèrdues a l'exèrcit confederat. Lee va dirigir el seu exèrcit en una difícil retirada cap a Virgínia. Entre 46.000 i 51.000 americans van ser baixes en la batalla. El novembre d'aquell any, el president Lincoln va aprofitar la cerimònia d'inauguració del Cementiri Nacional de Gettysburg per honrar els caiguts i redefinir l'objectiu de la guerra al seu històric discurs de Gettysburg.
miniatura|Aquest mapa en forma oval mostra com era el camp de batalla de Gettysburg durant l'1 i el 3 de juliol de 1863. S'hi veuen les posicions de les tropes, de l'artilleria i els moviments, el relleu del terreny, drenatge, camins, ferrocarrils i cases amb el nom dels residents a l'època de la Batalla de Gettysburg.
Rerefons i moviment cap a la batalla miniatura|Campanya de Gettysburg (3 de juliol) En vermell, la Confederació. En blau, la Unió. Les línies discontínues indiquen el moviment de la cavalleria
Poc després que l'Exèrcit de Virgínia del Nord obtingués un gran victòria sobre l'Exèrcit del Potomac a la batalla de Chancellorsville (30 d'abril - 6 de maig de 1863), Robert E. Lee decidí endegar una segona invasió del Nord (la primera, que no tingué èxit, fou la campanya de Maryland del setembre de 1862, que finalitzà amb la sagnant Batalla d'Antietam. D'aquesta manera, amb un moviment trastocaria els plans de l'exèrcit federal per la campanya d'estiu i possiblement reduiria la pressió sobre l'assetjada guarnició confederada de Vicksburg. Això permetria els confederats viure de la generositat de les riques granges del Nord, mentre donaven a la devastada Virgínia un necessari descans. A més, els 72.000 homes de l'exèrcit de Lee podrien amenaçar Filadèlfia, Baltimore i Washington DC i possiblement enfortir el creixent moviment per la pau al Nord.Coddington, p. 8-9; Eicher, p. 490.
Així, el 3 de juny, l'exèrcit de Lee començà a moure cap al nord des de Fredericksburg. A fi i efecte d'aconseguir més eficiència en el seu comandament, Lee havia reorganitzat els seus dos amplis cossos en tres nous cossos. El tinent general James Longstreet conservà el comandament del seu Primer Cos. L'antic Cos del difunt Thomas J. "Stonewall" Jackson fou dividit en dos, i el Segon cos fou pel tinent general Richard S. Ewell i el nou Tercer Cos pel tinent general A.P.Hill. La divisió de cavalleria era comandada pel major general J.E.B. Stuart.Eicher, p. 491.
L'exèrcit de la Unió, sota el comandament del major general Joseph Hooker, consistia en set cossos d'infanteria, un cos de cavalleria i una reserva d'artilleria, i formaven una força combinada de 94.000 homes. Tanmateix, el president Lincoln reemplaçà Hooker pel major general George Gordon Meade a Pennsilvània, per causa de la derrota de Hooker a Chancelorsville i la seva tímida resposta a la segona invasió de Lee al nord del riu Potomac
La primera major acció de la campanya va tenir lloc el 9 de juny, entre les forces contendents de cavalleria a la batalla de Brandy Stations, prop de Culpeper, Virgínia. Els 9.500 genets confederats sota el comandament de Stuart foren sorpresos per les forces combinades del major general Alfred Pleasonton: 8.000 homes de cavalleria i 3.000 d'infanteria, però Stuart finalment repel·lí l'atac de la Unió. La batalla inconclusa, l'encontre més llarg de cavalleria en tota la guerra, provà que, per primer cop, el soldat de cavalleria de la Unió era igual de bo que el seu oponent del SudSymonds, p. 36.
miniatura|esquerra|Comandaments de l'Exèrcit del Potomac en setembre de 1863: Gouverneur K. Warren, William H. French, George Gordon Meade, Henry J. Hunt, Andrew A. Humphreys i George Sykes.
Cap a mitjans de juny, l'Exèrcit del Nord de Virgínia estava a punt per travessar el riu Potomac i entrar a Maryland. Després de la derrota de les guarnicions federals a la Segona Batalla de Winchester i a Martinsburg, el Segon Cos d'Ewell començà a travessar el riu el 15 de juny. Els cossos de Longstreet i Hill els seguiren el 24 i 25 de juny. L'exèrcit de Hooker, perseguit, es mantingué entre la capital federal (Washington DC i l'exèrcit de Lee. Els federals creuaren el Potomac des del 25 de juny fins al 27 de juny
Lee donà estrictes ordres al seu exèrcit per minimitzar qualsevol impacte negatiu sobre la població civilLee's orders from Chambersburg, June 27, 1863 Els queviures, els cavalls i altres abastaments, generalment no eren confiscats, sinó que els caps d'intendència reemborsaven els grangers del Nord i comerciants usant diner confederat, tot i que no era ben rebut. Diverses viles, entre les quals destaca York, foren requerides a pagar indemnitzacions en comptes d'abastaments, sota amenaça de destrucció. La més controvertida acció dels Confederats durant la seva invasió fou la confiscació d'uns 40 afroamericans, alguns dels quals eren antics esclaus que havien escapat als estats del Nord, però molts eren homes lliures. Foren enviats al sud com a esclaus.Symonds, p. 49-54.
El 26 de juny, elements de la divisió del major general Jubal Early ocuparen la vila de Gettysburg, després de donar caça a la novament alçada milícia de Pennsilvània, en una sèrie d'escaramusses menors. Early establí un tribut per a la ciutat, però els resultats no foren significatius. Els soldats varen cremar diversos vagons de tren i un pont cobert, i varen destruir camins propers i les línies de telègraf. El matí següent, Early sortí cap a l'adjacent York County.Nye, p. 272-78.
Mentrestant, en un controvertit moviment, Lee permeté J.E.B. Stuart de prendre una porció del seu exèrcit de cavalleria i cavalcar al voltant de l'est del flanc de l'exèrcit de la Unió. Les ordres de Lee donaven a Stuart molta llibertat, i ambdós generals compartiren la culpa per la llarga absència de la cavalleria de Stuart, així com l'errada en assignar un paper més actiu a la cavalleria que s'havia quedat amb l'exèrcit.
Stuart i les seves tres millors brigades foren absents de l'exèrcit durant la fase crucial de l'apropament a Gettysburg i els dos primers dies de la batalla. Pels volts del 29 de juny, l'exèrcit de Lee s'estenia en un arc des de Chambersburg, 45 quilòmetres al nord-oest de Gettysburg, fins a Carlisle al Riu SusquehannaSymonds, p. 41-43; Sears, p. 103-06; Esposito, text for Map 94 (Map 34b in the online version; Eicher, p. 504-07; McPherson, p. 649.
En una disputa sobre l'ús de les forces que defensaven la guarnició Harpers Ferry, Hooker oferí la seva dimissió, i Abraham Lincoln i el General en Cap Henry W. Halleck que cercaven una excusa per desfer-se d'ell, l'acceptaren immediatament. El reemplaçaren, de bon matí, el 28 de juny pel major general George Gordon Meade, que en aquells moments comandava el V Cos.Sears, p. 123; Trudeau, p. 128.
El 29 de juny, quan Lee s'assabentà que l'Exèrcit del Potomac havia creuat el riu epònim, ordenà una concentració de les seves forces al voltant de Cashtown, localitzada a la base est de South Mountain i 13 quilòmetres a l'oest de Gettysburg.Coddington, p. 181, 189. El 30 de juny, mentre part del cos era a Cashtown, una de les brigades de Hill, els de Carolina del Nord, comandats pel brigadier general J. Johnston Pettigrew, s'aventuraren cap a Gettysburg. Les memòries del major general Henry Heth, comandant de la divisió Pettigrew, esmentaren que seguí Pettigrew per tal d'anar a cercar provisions a la vila.
Quan les tropes de Pettigrew s'acostaren a Gettysburg, el 30 de juny, comunicaren que la cavalleria de la Unió, sota el comandament del general John Buford ja arribava pel sud de la vila, i Pettigrew retornà a Cashtown sense entaular batalla amb ell. Quan Pettigrew digué a Hill i Heth que no l'havia vist, cap general no va creure que hi havia una considerable força federal a la vila o prop d'ella, sospitant que es tractava sols de la milícia de Pennsilvània. Amb tot i això, Lee ordenà evitar una batalla generalitzada fins que tot el seu exèrcit no s'hagués concentrat. Hill decidí muntar una significativa força de reconeixement el matí següent, per tal de determinar l'abast i l'amenaça de la força enemiga en el seu front. Pels volts de les cinc de la matinada del dimecres, 1 de juliol, dues brigades de Heth avançaren cap a Gettysburg.Eicher, p. 508; Tucker, p. 99-102.
Primer dia de batalla miniatura|Mapa de la batalla, 1 de juliol de 1863
Buford establí les seves sobre tres turons (en anglès ridge) a l'oest de Gettysburg: Herr Ridge, McPherson Ridge i Seminary Ridge. Aquests eren terreny apropiat per a una acció dilatòria per part de la seva petita divisió de cavalleria, contra les superiors forces d'infanteria de la Confederació, la qual cosa significava guanyar temps, tot esperant l'arribada de la infanteria de la Unió, que podria ocupar les fortes posicions defensives al sud de la ciutat a Cemetery Hill, Cemetery Ridge i Culp's Hill. Buford entenia que si els confederats podien guanyar el control d'aquells turons, l'exèrcit de Meade tindria dificultats per desallotjar-los.Sears, p. 155-58.
La divisió de Heth avançà amb dues brigades al capdavant, comandades pels brigadiers generals James J. Archer i Jospeph R. Davis. Venien des de l'est en columnes al llarg de Chambersburg Pike. Cinc quilòmetres a l'est de la vila, pels volts de les 7.30 h del matí de l'1 de juliol, les dues brigades de Heth trobaren lleugera resistència per part de patrulles de la cavalleria de la Unió i desplegaren en formació.