Josep Molera i Riera, conegut com El noi de Tona (Tona, 1851 - Barcelona, gener de 1925), va ser un personatge famós per les seves excentricitats en el context de la Barcelona de finals del . D'ell ve l'expressió "Sembles el noi de Tona", que significa que una persona xerra molt per persuadir algú d'alguna cosa.
Vida miniatura|esquerra|100px|Anunci d'un enregistrament amb els discursos del Noi de Tona S'estima que va néixer cap al 1851 al número 56 del carrer Major de Tona. Amb el pas dels anys va ser conegut arreu com el Noi de Tona i, al seu poble, com En Patet, en al·lusió al mas familiar. Era un personatge singular, un bohemi, un arrancaqueixals, un xarraire...
La popularitat li venia dels discursos i poemes que recitava per alegrar les festes majors i fires, gràcies a la seva privilegiada memòria. Consta que va fer un film anomenat Les aventures del Noi de Tona el 1917, dirigida per Manuel Catalán. Alguns dels seus discursos varen ser enregistrats per la productora Discos Odeon, el 1916.La Vanguardia. Anunci del disc amb els seus discursos. 4 de març de 1916, pàg. 13
Va fer de model per a Ramon Casas per a pintar el personatge que és caigut a terra a la seva obra La càrrega (1899).
miniatura|El Noi de Tona va fer de model a Ramon Casas per al personatge que està ajagut a terra Al seu poble era molt estimat per la labor de difusió que feia de les aigües termals de la vila.
És un personatge per al mite i la llegenda, per això de la seva vida se'n saben poques coses segures. Per exemple, s'explica que la seva excentricitat tenia l'origen d'haver estat a la Tercera Guerra Carlina (1872-1875). Quan ja eren a punt d'afusellar-lo, se'n van oblidar per a atendre afers més importants i en Josep, espaordit, va aprofitar l'ocasió i es va escapar corrent pel mig dels camps i no va parar fins al cap de dotze hores, quan uns pagesos el van trobar extenuat.Cortijo, Dani. Altres Barcelones També diuen que tenia obsessió a arrancar dents i queixals. De vegades trobava un nen al carrer i li demanava: “Vejam què tens, a la boca?” i tot seguit li arrancava una dent. Tot i que ell era ben desdentegat, per a atraure l'atenció del públic, alguns cops es dedicava a encetar nous amb la boca.
Va morir, pobre i sol, el gener de 1925,La Vanguardia. Notícia de la seva mort. (castellà). 21 de gener de 1925 després d'haver fet riure molta gent, a la cantonada del carrer de la Ferlandina de Barcelona, prop de la Casa de la Caritat.
Tot i les incerteses al voltant del personatge, encara avui molta gent gran i d'altres de més joves recorden les seves anades i tornades per bona part del territori català, ja que anava a totes les festes majors de Catalunya improvisant versos i discursos polítics, animant i distraient la gent. D'aquí ve el costum d'anomenar "Noi de Tona" a algú xarraire i molt persuasiu. En record seu, els gegants del municipi de Tona són, d'ençà de l'any 1983, en Josep Molera i la Montserrat, la seva muller durant uns anys.La Vanguardia. Notícia de la creació dels gegants (castellà). 15 de maig de 1983 L'any 2009, l'Ajuntament de Tona va instaurar el premi "Noi de Tona" per a reconèixer la trajectòria o un fet destacable de les entitats o associacions del terme municipal, per la seva participació activa en la promoció de la vida social.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Saps la història del Noi de Tona? per Claudi Pagès El Noi de Tona a Arbúcies per Claudi Pagès
Categoria:Tonencs Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Catalans del sud contemporanis