miniatura|Zones on es parla baix saxó neerlandès miniatura|450px|Distribució dels dialectes del baix alemany El baix saxó neerlandès (Saksisch, Nedersaksisch) és un grup dialectal del baix alemany occidental que és usat al nord-est dels Països Baixos. La classificació del baix saxó neerlandès no és unànime. Des d'un punt de vista diacrònic, els dialectes del baix saxó neerlandès no són més que els dialectes del baix alemany originaris de zones dels Països Baixos (en contraposició a les zones del nord d'Alemanya o Dinamarca). Des d'un punt de vista estrictament sincrònic, però, alguns lingüistes el classifiquen com una varietat de neerlandès.Hermann Niebaum/Jürgen Macha: Einführung in die Dialektologie des Deutschen, 2., neubearbeitete Auflage, Tübingen: Max Niemeyer, 2006, p. 221, nota 7. Algunes formes d'aquest grup tenen similituds amb el westfalià, un dialecte baix alemany occidental parlat a Alemanya.
Dialectes El baix saxó neerlandès comprèn les següents formes (qualsevol dels idiomes que es consideren per separat en la norma ISO 639-3):
Westerkertiers Pompsters Kölmerlands Middaglands Midden-Westerkertiers Zuud-Westerkertiers Grunnegs i Noord-Drèents Hoogelaandsters Stadsgrunnegs Westerwoolds Veenkelonioals Oldambtsters Stellingwarfs Midden-Drèents Zuud-Drèents Tweants Tweants-Groafschops Gelders-Oaveriessels Achterhooks Sallaans Urkers Veluws Oost-Veluws West-Veluws La majoria de les varietats pertanyen al grup de baix saxó occidental. El grunnegs és tan diferent de la resta de les varietats del baix saxó neerlandès que poden ser tractats per separat. Tweants i Achterhooks pertanyen al grup de dialectes de Westfàlia. La resta, Drèents, Stellingwarfs, Sallaans, Urkers i Veluwse, poden ser classificats en la seva pròpia divisió, ja que constitueixen el grup més occidental dels dialectes del baix saxó, considerablement afectats pel neerlandès. Urkers i West-Veluws són tan fortament holandificats que alguns els classifiquen com a baix fràncic i no pas com a baix alemany.
Influència neerlandesa Molts d'aquests dialectes s'han vist afectats per l'expansió del neerlandès des del . Tots depenen lèxicament del neerlandès en lloc d'alemany per als neologismes. Pel que a l'escriptura, s'utilitza una ortografia de base neerlandesa.
plural unificat en -en en lloc de-t Es troba en les variants de West-Veluwe i Urk i clarament es va produir per influència del neerlandès, des d'un plural unificat en -t dels verbs comú al baix alemany. Aquests dialectes tenen wiej warken en lloc de wiej warkt per a "treballem". Aquesta característica també es troba, sorprenentment, en Stellingwarfs i Grunnegs, però aquí aquesta característica es creu que prové del frisó en comptes de l'holandès (el Stellingwerven han estat frisó durant segles i Groningen era una zona de parla frisona a l'edat mitjana). El frisó modern té -i aquí, -en pot ser una mena de forma intermèdia entre -t i -e. Aquest plural unificat pren la forma -et més que en el dialecte d'Achterhooks de Winterswijk.
diversos canvis de vocal llarga Veluws, Sallaans, Stellingwarfs i Drèents han experimentat una mutació al dialecte holandès quan va augmentar en prestigi durant el . La ee [e:] es transformà en [i:], la oo [o:] en oe [u:] i la oe [o:] en uu [i:]. Compareu aquestes parelles Tweants i Sallaans parelles: deer - dier ("animal"), good - goed ("bo"); hoes - huus ("casa"). Sorprenentment, en molts dialectes, el so d'oe s'ha conservat en algunes paraules, mentre que ha mutat a uu en d'altres. Com a resultat, en Sallaans "huis" (casa) es tradueix com huus però "muis" (ratolí) en "moes" (com en Tweants).
la pèrdua de la paraula du "thou" El neerlandès ha perdut la paraula gamma "thou" des de fa molt de temps i la va substituir per jij, originalment un pronom personal per a la segona persona plural. En molts dialectes del baix saxó neerlandès, va passar el mateix. La gamma isoglossa - ie/ ieje/ij funciona sorprenentment prop de la frontera neerlandesa, excepte a Groningen, on s'entra en el territori neerlandès amb una venjança (en tota la província, aquesta paraula és coneguda). A Twente, que està present als pobles més orientals de Denekamp i Oldenzaal, a l'Achterhoek (Gelderland), dou és present a Winterswijk i Groenlo.
Referències
Categoria:Llengües germàniques occidentals