va ser un ciclista francès que va competir en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Com a ciclista amateur va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres de 1948, on guanyà la medalla d'or en la prova de persecució per equips, junt a Pierre Adam, Serge Blusson i Fernand Decanali. Fou professional entre 1949 i 1959, essent la seva principal victòria el Gran Premi de les Nacions de 1949.
El 2024 era el campió olímpic francès més vell encara viu i fou convidat a portar la flama olímpica a París. El 26 de juliol va fer el penúltim relleu de la torxa durant la cerimònia d'obertura dels Jocs. Va cedir el relleu a Marie-José Pérec i Teddy Riner, encarregats d'encendre el peveter olímpic als jardins de les Teuleries.
Palmarès 1948 Or Campió Olímpic de persecució per equips (amb Pierre Adam, Serge Blusson i Fernand Decanali) Bronze 3r al Campionat del món amateur de persecució 1949 1r al Gran Premi de les Nacions 1952 Vencedor de 2 etapes de la Volta a l'Argentina Vencedor d'una etapa del Tour d'Algèria 1953 1r a la París-Limoges
Resultats al Tour de França 1952. Abandona (5a etapa) 1957. Abandona (4a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia 1953. Abandona 1956. 40è de la classificació general 1957. 72è de la classificació general 1958. 77è de la classificació general
Referències
Enllaços externs Fitxa de Charles Coste a sitiodeciclismo.net
Categoria:Ciclistes del Var Categoria:Medallistes olímpics de ciclisme Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Centenaris francesos Categoria:Morts a Colombes