Sciades couma és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 97 cm de longitud total i 30 kg de pes.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD. El cap és arrodonit i aplanat a la part superior.FishBase
Alimentació Menja principalment crustacis.Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
Hàbitat És un peix demersal i de clima tropical.
Distribució geogràfica Es troba a Sud-amèrica: des del Golf de Paria fins a la desembocadura del riu Amazones.Boujard, T., 1992. Space-time organization of riverine fish communities in French Guiana. Environ. Biol. Fish. 34: 235-246.Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma, Itàlia.Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA Vol. 4.Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinidad i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
Longevitat Pot arribar a viure 5 anys.Lecomte, F., F.J. Meunier i R. Rojas-Beltrán, 1989. Some data on the growth of Arius proops (Ariidae, Siluriformes) in the estuaries of French Guyana. Aquat. Living Resour. 2:63-68.
Ús comercial Es comercialitza fresc i salat, ja que la seua delicada carn és força apreciada.Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
Referències
Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Marceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126. Meunier, F.J., R. Rojas-Beltrán, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.
Rojas-Beltran, R., 1989. Quelques aspects de l'ecologie alimentaire de trois mâchoirans (Teleostei, Siluriformes, Ariidae) de la Guyane. Cybium 13(2):181-187. Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
Enllaços externs AQUATAB
couma