Aspistor parkeri és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 150 cm de longitud totalMarceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. i 50 kg de pes.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.FishBase
Hàbitat És un peix demersal i de clima tropical.
Distribució geogràfica Es troba als rius costaners entre Guaiana i el nord del Brasil. Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma, Itàlia.Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.Pinheiro, L.A. i F.L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA Vol. 4.Santos, E.P., 1982. Nossos peixes marinhos. (Vida e costume dos peixes do Brasil). Editora Itatiaia Limitada, Brasil. 265 p.Suzuki, C.R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
Ús comercial Es comercialitza fresc i salat,Lowe-McConnell, R.H., 1962. Notes on the fishes found in Georgetown fish markets and their seasonal fluctuations. British Guiana Fish. Div. Bull. Núm. 4. 37 p.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. i és exportat al Canadà, els Estats Units, Anglaterra i els Països Baixos.
Longevitat Pot arribar a viure fins als 4 anys.Lecomte, F., F.J. Meunier i R. Rojas-Beltrán, 1989. Some data on the growth of Arius proops (Ariidae, Siluriformes) in the estuaries of French Guyana. Aquat. Living Resour. 2:63-68.
Referències
Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126. Meunier, F.J., R. Rojas-Beltrán, T. Boujard i F. Lecomte, 1994. Seasonal growth rhythms in some teleosts of French Guiana. Rev. Hydrobiol. Trop. 27(4):423-440.
Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p. Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
Enllaços externs AQUATAB
Categoria:Àrids