, nascut Brian Howard Clough, OBE, va ser un jugador i entrenador britànic de futbol.
És conegut pels seus èxits com a entrenador amb equips com el Derby County FC i el Nottingham Forest, als quals va portar des de la Segona Divisió d'Anglaterra a ser dels millors equips d'Europa de l'època, aconseguint dues vegades la Copa d'Europa amb el Forest. Prèviament, va ser futbolista professional en la posició de davanter, marcant 251 gols en 274 partits al Middlesbrough i el Sunderland AFC, arribant a ser internacional amb la selecció anglesa. Una lesió de lligament encreuat anterior el va portar a retirar-se als 29 anys i va provocar l'inici de la seva carrera com a entrenador.
Les seves declaracions directes, arrogants i de vegades polèmiques, el van portar a tenir problemes amb diversos presidents dels clubs en què va estar, assenyalant-se aquesta causa per no haver estat triat seleccionador anglès. Va patir alcoholisme durant els seus últims vint anys de vida, rebent un trasplantament de fetge el 2003. Va morir el 20 de setembre de 2004 a causa d'un càncer d'estómac.
Infància miniatura|esquerra|11 Valley Road, Grove Hill. La seva casa de Middlesbrough. Brian Clough va néixer el 21 de març de 1935 a la casa d'11 Valley Road, Grove Hill, Middlesbrough. Va viure-hi la seva infància amb els seus pares Joseph i Sarah, i els seus nombrosos germans, ja que era el sisè de nou. Joseph treballava en una fàbrica de dolços i era seguidor del Bor, afició que va traslladar als seus fills.
Brian no va aprovar l'examen Eleven-Plus, que es fa als 11 anys, i més tard va treballar durant divuit mesos de missatger en l'empresa ICI. Mentrestant, va jugar al futbol per als equips Great Broughton Juniors, Billingham Synthonia F. C. i en l'equip amateur del Middlesbrough F. C. fins al moment d'haver de fer el servei militar a la Royal Air Force, el 1953.
Trajectòria com a futbolista
Finalitzat el seu servei militar, Clough va tornar al Bor, on va aconseguir assentar-se en el primer equip que aleshores militava en la Segona Divisió Anglesa, i va marcar 204 gols en 222 partits disputats al llarg de sis temporades. Va ser llavors quan el Sunderland AFC, de la mateixa divisió, va decidir pagar per ell 42.000 lliures el 1961. Allí va continuar demostrant el seu olfacte de gol fins que el 26 de desembre de 1962, en un partit enfront del Bury FC va sofrir una lesió de lligament encreuat anterior després de xocar amb l'espatlla de Chris Harker, porter rival. Clough es va perdre la resta de la temporada en curs i la següent íntegra, en la qual el seu equip va aconseguir ascendir a la Primera Divisió.
En l'temporada 1964-65, Clough va tornar a jugar. Havien passat gairebé dos anys i va debutar així en la màxima categoria, però només va jugar tres partits —marcant un gol— abans de prendre la decisió de retirar-se per les seqüeles que li havia produït la lesió. Al final d'aquesta temporada Brian va tenir un partit homenatge a Sunderland. 31.000 espectadors van veure al Roker Park un combinat de jugadors del Newcastle United i de la selecció anglesa guanyar 6-2 al Sunderland en el qual va jugar Clough amb el dorsal 9 malgrat la seva lesió, marcant simbòlicament el seu últim gol des del punt de penal.
Trajectòria com a entrenador miniatura|esquerra|Estatua de Clough em Nottingham. Malgrat els seus bons nombres fins a la lesió, va ser com a entrenador quan va aconseguir els èxits que el van fer més famós. Va començar en les banquetes en el futbol base en la temporada del seu retir però en la següent ja va dirigir a un equip de la quarta divisió anglesa el 1965. Fins a 1993, any del seu retir, destaquen les seves etapes en el Derby County FC i en el Nottingham Forest, en les quals, prenent l'equip en la Segona Divisió, va aconseguir arribar a guanyar sengles lligues angleses i, en el cas dels de The City Ground, dues vegades el màxim trofeu continental, la Copa d'Europa.
Com a entrenador, Clough va destacar sobretot per la seva capacitat per motivar als seus jugadors. El seu caràcter tant dins com fora dels terrenys de joc va ser fonamental per aconseguir portar a la glòria a dos equips amb jugadors de poc renom, i uns quants d'ells reconeixerien la seva habilitat per fer que aquests rendissin al màxim de les seves capacitats. (Era un complet fora de sèrie. No era com cap altre entrenador que hagi tingut […] Les seves xerrades podien ser una mica feroces però era únic: un entrenador brillant que era respectat per tots els jugadors que va tenir. Molts ex-jugadors van intentar seguir el seu estil entrenant, però ningú va poder aconseguir gens semblant. Ningú era com Brian Clough. Peter Taylor i ell eren una parella fantàstica. […] La manera en la qual portava l'equip era esplèndida i el seu estil, impossible de copiar. Dubto que hi hagi algun altre entrenador com ell una altra vegada.) (La clàssica història [de Clough] era una sobre Tony Woodcock. Havia decidit deixar-se barba, però el míster ho va tirar a un costat i li va preguntar «Què és això de la teva cara?». Tony va respondre que s'estava deixant la barba. Brian li va preguntar per què i Tony va contestar: «Només per ser diferent». Ràpidament, Brian va replicar: «Fill, si vols ser diferent, prova de marcar un hat-trick el dissabte») Malgrat aquest temperament, sempre va ser un defensor del joc net i dels valors tradicionals del futbol, per exemple prohibint als seus jugadors discutir amb els àrbitres. Quant al futbolístic, Clough diferia del tradicional estil anglès de futbol directe i joc aeri, caracteritzant-se per demanar als seus futbolistes un joc amb la pilota rasa i per les bandes. Els seus equips solien tenir un gran porter i una defensa sòlida, en el mig camp prevalia l'esforç sobre la qualitat i el seu joc no era especialment vistós, però sí efectiu.
«Ei, puc entrenar» Després de prendre la decisió de retirar-se als 29 anys, qui en aquells dies era el mànager del Sunderland AFC George Hardwick li va oferir quedar-se en el club entrenant a un equip de les categories inferiors. L'experiència va ser bona i Clough va obtenir al final d'aquest mateix any el títol d'entrenador de la FA. En aquest moment se li va oferir la banqueta del Hartlepools United, que en aquells dies jugava en la quarta divisió del sistema de lligues anglès. Això va convertir a Brian en l'entrenador més jove de la Football League de llavors.
Hartlepools United Clough va arribar a l'equip a l'octubre de 1965, amb la lliga ja començada i en un moment en què l'equip estava mal situat en portar 7 punts en les 8 jornades disputades fins llavors. L'equip va finalitzar la temporada en 18.a posició, salvant-se del descens; en la següent va continuar amb Clough al comandament, acabant vuitè en la primera temporada completa amb ell al capdavant.
A Hartlepool va comptar amb el suport de Peter Taylor com a segon entrenador, amb el qual ja havia compartit vestuari en el Middlesbrough en l'època en què ambdós eren jugadors. Taylor va marcar la vida de Brian tant en el pla personal com en el professional. No només van ser íntims amics sinó que com a ajudant van formar un tàndem en diversos equips al llarg de la majoria dels anys de la carrera de tots dos. Així mateix, va coincidir amb John McGovern, a qui Clough i Taylor van fitxar quan tenia 16 anys per jugar en la quarta divisió. Catorze anys després, McGovern va aixecar com capità del Nottingham Forest les dues Copes d'Europa, també amb Clough i Taylor a la banqueta.
Derby County Després d'una no gaire bona relació amb el president de l'Hartlepool, Ernie Ord, Clough i Taylor van marxar a Derby el 1967. Allí es van trobar amb un Derby County FC que portava deu anys seguits en la Segona Divisió. Només arribar, van dur a terme una sèrie de canvis importants —tant esportiva com extraesportivament— per fer l'equip a la seva mida, com els fitxatges de jugadors com Roy McFarland o John O'Hare. En la primera temporada van finalitzar en la 18.a plaça, però van posar les bases d'un equip que en la temporada següent —1968-69—, amb reforços com Dave Mackay o el citat John McGovern, va ascendir com a campió a la Primera Divisió.
En el primer any en la primera divisió, el Derby va finalitzar a la quarta plaça, aconseguint la millor classificació del club des de 1949 i classificant-se per disputar una competició europea. No obstant això, el club va ser sancionat sense participar-hi i amb una multa de 10.000 lliures a causa d'irregularitats financeres. Clough, fidel al seu estil, va reaccionar a això contractant, sense avisar el seu president, a Colin Todd per 170.000 lliures, sent el fitxatge més car del Derby fins llavors. A més també s'havia fet amb els serveis de l'escocès Archie Gemmill per 50.000 lliures, un altre jugador que també estaria lligat a Clough i Taylor més endavant.
El Derby va finalitzar novè en la temporada següent, la que seria l'avantsala del primer títol de lliga de la seva història. Va ser en l'temporada 1971-72, en la qual malgrat la marxa de Dave Mackay (aquest any va compatibilitzar la seva última temporada com a jugador amb la primera com a entrenador en el Swindon Town) o la grip que va sofrir Roy McFarland, va arribar a la recta final de la lliga jugant-se el campionat amb el Liverpool FC i el Leeds United. Després de guanyar 1-0 al Liverpool en the Baseball Ground, el Derby havia finalitzat la lliga però als d'Anfield i al Leeds encara els quedava un partit, en el qual bastava que el Liverpool guanyés o el Leeds puntués per superar als marrans en la classificació. Malgrat la tensió i de les remotes possibilitats d'aconseguir el títol, Clough va enviar als jugadors amb Taylor a celebrar la temporada a Cala Millor, Mallorca, mentre ell gaudia amb la seva família a les illes Scilly. Allí, el 8 de maig de 1972, es van assabentar de l'empat del Liverpool a Highbury enfront de l'Arsenal F. C. i de la derrota del Leeds per 2-1 contra els Wolverhampton Wanderers, resultats que els feien campions.
Paradoxalment, després d'aconseguir el fins llavors principal èxit de la història del club, van començar els problemes amb la directiva del Derby. En la pretemporada de la campanya següent, Clough es va negar a fer una concentració als Països Baixos i Alemanya Occidental si no podia emportar-se la família. El president del Derby, Sam Longson, no va accedir-hi i Brian no va ser amb l'equip, deixant a Taylor a càrrec. A més, Clough va tornar a fitxar a un jugador sense comunicar-li-ho a la directiva, David Nish, amb el qual es va tornar a establir el rècord del fitxatge més car després de pagar-li al Leicester City 225.000 lliures. Clough també va realitzar unes polèmiques declaracions contra la seva pròpia afició després d'una victòria a casa enfront del Liverpool F. C. per 2-1: «Només van començar a cantar al final, quan ja anàvem guanyant per un gol. Vull sentir-los quan estiguem perdent. Són vergonyosos». Longson no va aprovar les declaracions i va demanar disculpes a l'afició.
miniatura|esquerra|Estàtua de Brian Clough a la seva ciutat natal, Middlesbrough.