Un crater o una cratera (en ) era un atuell de l'antiga Grècia de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les cílixs de vi. Es duia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el cílix dels invitats.
S'utilitzava també en el culte religiós, on es posava la beguda que es prenia després de les libacions. A les festes populars i als festivals religiosos, els déus ordenaven que es posessin craters pels carrers. També s'usaven als funerals i als ritus mistèrics, i era un dels objectes que s'acostumava a oferir als temples. Heròdot diu que Giges, rei de Lídia, va oferir a l'Oracle de Delfos sis craters d'or, cadascun d'un pes de cinc talents.
Tipus Els craters es fabricaven en argila i en metalls i es modelaven amb formes distintes segons el gust de l'artista. Homer i Hesíode parlen de craters fets d'argent i rivetats d'or. Les persones més humils en podien tenir de fusta. Tenien sempre una boca molt ampla. Les formes més esteses i que s'han trobat a les excavacions són: Crater de columnes, amb nanses verticals com a fusts, que estan rematades per un sortint horitzontal. Aquesta és la forma més antiga. Crater de volutes, s'anomena així perquè les seves nanses, que sobresurten per damunt de la boca, formen volutes, és a dir forma d'espiral o caragol. Un exemple és el Vas François. Crater de calze, el perfil del qual té forma quasi de trapezi invertit. Aquesta és una moda més moderna que les dues anteriors, cap a la segona meitat del . Crater de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d'ús tardà de l'inici del .
Referències
Categoria:Formes de ceràmica de l'antiga Grècia