miniatura|A través d'un aparell televisor, el programa de televisió Today Show, pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps.
Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo.
És el nom que rep la interacció entre un emissor únic (o comunicador) i un receptor massiu (o audiència), un grup nombrós de persones que compleixi simultàniament amb tres condicions: ser gran, ser heterogeni i ser anònim. Els mitjans de comunicació de masses són només instruments de la comunicació de masses i no l'acte comunicatiu en si.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
La massa dels mitjans de comunicació és una col·lecció diversificada de mitjans tecnologies que arriben a una gran audiència a través de la comunicació de masses. Les tecnologies a través del qual es porta a terme aquesta comunicació inclouen una varietat de punts de venda.
La comunicació de masses és aquella comunicació en la qual els missatges són transmesos públicament, utilitzant medis tècnics, indirectament i unilateralment. Aquesta comunicació provoca que ens dirigim a un públic dispers o col·lectiu.
Per tant, aquesta comunicació crea un imaginari col·lectiu que provoca que tota la població tingui una mateixa idea sobre el que les masses volen que establim, creant un estereotip del qual ha de ser. Així doncs, la indústria cultural genera un imaginari col·lectiu que resideix en la nostra ment, convivint amb una part real, i aquesta part imaginària de la qual ens nodrim i a la qual volem aspirar molt sovint associem amb els estereotips que volem arribar a aconseguir.
Context miniatura|Els anys seixanta van ser clau en la consciència de massa, alhora que es desenvolupava la publicitat i es posaven de moda conceptes com usar i llençar.
Els mitjans de comunicació de masses s'atribueixen a una societat i un model de vida molt concret, com és la societat de masses, que té el seu origen en l'edat contemporània i que es caracteritza per la revolució industrial, que produeix l'abandonament de l'agricultura en favor de la indústria i els serveis, grans moviments demogràfics que inclouen l'èxode rural, i la mecanització del treball, que fa que les màquines substitueixin als artesans. Els grans canvis socials de la societat industrial van acompanyats d'un canvi en la visió individual de la forma de vida, i en els llaços entre les comunitats.
Etimologia Els mitjans (el plural del terme «mitjà») són un terme que fa a aquests mitjans organitzats de la difusió del fet, l'opinió, etc.; com per exemple diaris, la publicitat, les pel·lícules de cinema, ràdio, televisió, revistes, la World Wide Web, els llibres, els CD, el DVD, els VCD, els videojocs, vídeos i altres formes de publicar. Aquests són anomenats així per la seva finalitat que és informar i, en alguns casos, entretenir.
A finals del segle 20, els mitjans de comunicació podrien classificar-se en vuit indústries de mitjans de comunicació: llibres, Internet, revistes, pel·lícules, diaris, ràdio, enregistraments, i televisió. L'explosió de la tecnologia de la comunicació digital a la fi del segle XX i principis del XXI es va fer prominent la pregunta: ¿quines formes de mitjans de comunicació s'han de classificar com "mitjans de comunicació"? Això canvia si s'inclouen els telèfons mòbils i jocs d'ordinador. A la dècada del 2000, es va crear una nova classificació: Impressió (llibres, fullets, diaris, revistes, etc.) a partir de finals del segle XIX Enregistraments (discos de vinil, cintes magnètiques, cassets, cartutxos, CD i DVD) de finals del segle XIX Cinema 1900 Ràdio 1910 Televisió 1950 Internet 1990 Els telèfons mòbils 2000 Cada mitjà de comunicació té els seus propis tipus de contingut, artistes creatius, tècnics i models de negoci. Per exemple, l'Internet inclou blocs, podcasts, llocs web, i diverses altres tecnologies sobre de la xarxa general de distribució. El sisè i setè mitjà de comunicació, Internet i telèfons mòbils, sovint es refereix col·lectivament com els mitjans digitals; i el quart i cinquè, la ràdio i la televisió, com a mitjans de difusió. Alguns argumenten que els videojocs s'han convertit en una forma diferent de cultura de masses dels mitjans de comunicació.
Mentre que un telèfon és un dispositiu de comunicació de dues vies, els mitjans de comunicació es comunica amb un grup gran. A més, el telèfon s'ha transformat en un telèfon mòbil que està equipat amb Internet d'accés. Una pregunta que sorgeix és si això fa que els telèfons mòbils en un mitjà massiu o simplement un dispositiu que s'utilitza per accedir a un mitjà de comunicació (Internet). En l'actualitat existeix un sistema pel qual els venedors i anunciants són capaços d'accedir als satèl·lits, i transmetre els comercials i anuncis directament als telèfons mòbils, no sol·licitats per l'usuari del telèfon. Aquesta transmissió de publicitat massiva per a milions de persones és una altra forma de comunicació de masses.
Els videojocs també poden estar convertint en un mitjà massiu. Videojocs (multi jugador) proporcionen una experiència de joc comú a milions d'usuaris a tot el món i transmetre els mateixos missatges i ideologies a tots els seus usuaris. Els usuaris de vegades comparteixen l'experiència d'uns amb altres en jugar en línia. Excloent l'Internet però, és qüestionable si els jugadors de videojocs comparteixen una experiència comuna quan juguen el joc de forma individual.
Cronologia Segle XV: invenció de la impremta (possiblement el 1450 per Johannes Gutenberg) 1605: Johann Carolus es publica a Alemanya el primer diari Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Història. 1895: Cinema; els germans Lumière van projectar públicament la sortida d'obrers d'una fàbrica francesa a París. 1896: Guillermo Marconi va obtenir la primera patent del món sobre la ràdio 1896: Alexander Stepànovitx Popov amb un sistema complet de recepció-emissió de missatges telegràfics, va transmetre el primer missatge telegràfic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a una distància de 250 m. 1928: Primeres transmissions comercials de televisió.
Història miniatura|Ordinador amb el qual va ser enviat el primer missatge enviat per internet (aleshores ARPANET), el 1969. La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèrie de productes adreçats a la comunicació. Des de l'època d'or de la premsa escrita, quan als EUA Els diaris van anar baixant els seus preus, fins a arribar a ser assequibles per a qualsevol treballador, fins a la popularització d'internet. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la creació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de masses avui s'usen en la publicitat i la propaganda política directament o indirecta.
Bases conceptuals Des d'una perspectiva filosòfica, el pensador alemany Walter Benjamin, a mitjans dels anys 30, va plantejar les vinculacions que existien entre l'augment de la importància de les masses en l'àmbit sociocultural i els mitjans de reproducció tecnològica. En el seu assaig de 1935, L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica, planteja una oposició entre cinema i art, basant-se en el la disrupció que va implicar en el panorama artístic el fet que la fotografia i el cinema es poguessin reproduir tècnicament de forma massiva. Malgrat que avui en dia el mass media estigui conformat per un conjunt molt més ampli de mitjans de comunicació digitals, el filòsof alemany va observar les bases i les implicacions estètiques del que avui coneixem com a mitjans de comunicació de masses.
En el seu assaig, Walter Benjamin vinculava l'oposició entre cinema, en tant que mass media, i art, en tant que procés estètic no reproduïble tècnicament, a l'oposició entre els models culturals de la burgesia i del proletariat, tot defensant la vàlua del mass media des d'una perspectiva marxista. La possibilitat que les grans capacitats d'aquests mitjans es posessin al servei del sistema capitalista, i no de la classe treballadora, era una qüestió preocupant per Benjamin. Lectures posteriors de la seva obra com Dialèctica de l'Il·luminisme (1944), d'Adorno i Horkheimer, van plantejar el caràcter nociu d'aquests mitjans de masses i van analitzar la "correlació dialèctica del feixisme i del capitalisme liberal", les produccions culturals dels quals eren inseparables del poder de les grans corporacions. Els dos pensadors de l'escola de Frankfurt, van observar també que la contínua proliferació de nous mitjans aniria unida a la "comodificació" universal i a la dominació, tots dos valors vinculats a una cultura de consum que en aquell moment reflectia el cinema, però que ràpidament es veuria liderada per la televisió.
Objectius El propòsit principal dels mitjans de comunicació és, precisament, comunicar, però segons el seu tipus d'ideologia poden especialitzar-se en; informar, educar, transmetre, entretenir, formar opinió, ensenyar, controlar, etc.
La finalitat d'aquests mitjans de comunicació podria ser, segons la fórmula encunyada específicament per a la televisió, formar, informar i entretenir al públic que té accés. Atenent als interessos que defensen, busquen el benefici econòmic de l'empresari o grup empresarial que els dirigeix, habitualment concentrat en grans grups de comunicació multimèdia, i influir en el seu públic ideològicament i mitjançant la publicitat. Tots els ciutadans del món estan exposats a uns o altres mitjans, que resulten indispensables com a eina de comunicació i presència pública per a tot tipus d'agents econòmics, socials i polítics.
Cal distingir, d'una banda, els mitjans com a institucions sociopolítiques, i per una altra, els continguts com a material simbòlic format per diferents tipus de missatges, distingint dins d'aquests entre informació i opinió pública, entreteniment i ficció, i publicitat i propaganda. Dins d'aquests continguts es veu reflectit el grau d'influència, terme que s'ha d'entendre des d'una situació social de la vida col·lectiva on els subjectes de qualsevol grup estan obligats a relacionar-se per cooperar, de manera que és imprescindible que hi hagi influència d'uns sobre altres a haver d'adaptar entre si.
Per a la gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat de manera decisiva al procés de globalització, ja que permeten que qualsevol persona pugui accedir a informació de qualsevol lloc en qualsevol moment, i cada vegada amb més rapidesa, pel que han col·laborat en l'expansió i estandardització dels gustos culturals de la població mundial. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art i la filosofia.