El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) és un museu situat a la ciutat de Barcelona que té com objectiu preservar i difondre la diversitat cultural, reflexionant sobre canvis i conflictes de la societat per esdevenir un Museu Social. Tot i la seva llarga història, adoptà el nom actual el 2018 com a resultat de la fusió del Museu Etnològic de Barcelona i del Museu de les Cultures del Món. Té dues seus: Montjuïc i Montcada.
EL MUEC és el museu d'etnologia més important de Catalunya amb una col·lecció de més de 70.000 objectes -peninsulars i d'arreu del món- que representen el 70% de les col·leccions del patrimoni etnològic català. Hi ha hagut diversos projectes per convertir-lo en museu nacional des dels anys 1990. Forma part de la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya i de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.
Història Els antecedents del museu es remunten als anys 1910, arran de la iniciativa d'un grup d'intel·lectuals i acadèmics afeccionats a l'etnologia i al folklore que van sentir i exposar la necessitat de crear centres d'explicació i interpretació de la realitat cultural, social i econòmica de les societats tradicionals. L'actual museu és fruit de la suma de dos museus preexistents, el Museu d'Indústries i Arts Populars situat al Poble Espanyol (1942) i el Museu Etnològic i Colonial (1949). La dualitat entre col·leccions etnològiques europees i d'arreu del món ha estat motiu d'unió i de desunió del museu fins al 2018 que el museu es rebateja com a Museu Etnològic i de Cultures del Món.
El Pla de Museus de Catalunya 2007 preveia la fusió d'aquesta institució en un gran museu de la societat catalana, el Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya (MNHAE), també conegut popularment com a Museu Catalònia. Aquest era un projecte de nou equipament museístic impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la línia de dotar a l'antropologia catalana d'un museu nacional. L'actual Pla de Museus 2030 sols contempla la fusió dels dos museus de societat titularitat de la Generalitat, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu d'Història de Catalunya.
Un museu fruit de dues institucions Museu d'Indústries i Arts Populars (1942) L'any 1942, el Museu d'Indústries i Arts Populars tenia la seu al recinte del Poble Espanyol i depenia de l'Arxiu Històric de Barcelona, amb Agustí Duran com a director. Tot i que no obrí les portes fins al 1942, des del 1940 Joan Amades i Rmon Violant van començar a treballar-hi, aplegant els objectes de la secció etnogràfica del Museu Arqueològic, on treballava Joan Amades, així com altres objectes procedents dels fons dels museus municipals. A més, a partir del 1940 i al llarg d'una dècada el conservador del Museu, l'etnògraf Ramon Violant i Simorra, va fer diverses campanyes d'adquisició, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, d'objectes materials de cultura popular i tradicional propis de les societats muntanyenques dels Pirineus, i de la Catalunya central, de la regió de Reus, que ampliaren a bastament les col·leccions del Museu.
El 1962, es va unificar amb el Museu Etnològic, sota la direcció d'August Panyella, que va iniciar un seguit de campanyes de recol·lecció d'objectes per diverses regions d'Espanya, com ara la Rioja, Lleó, Salamanca, Terol, Conca, Almeria i el País Valencià. En els anys setanta l'Ajuntament de Barcelona va potenciar alguns museus de la ciutat. Des del 1982, una part del Museu Etnològic es va dividir i es va transformar en el Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars d'una banda, i el Museu d'Arts Gràfiques de l'altra. miniatura|Poble Espanyol, antiga seu del Museu d'Indústries i Arts Populars.
Museu Etnològic i Colonial (1949) miniatura|esquerra|Façana de la seu a Montjuïc.|270x270pxEl Museu Etnològic i Colonial va encetar la seva història l'any 1949 en un pavelló construït al començament del segle XX i que havia conegut diversos usos: seu de la Colla de l'Arròs, societat recreativa obrera, i aixopluc per als dissenyadors que projectaven els jardins Laribal a Montjuïc per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Al mateix lloc, el 1973 s'hi va inaugurar un nou edifici, actual seu del Museu.
Al començament, el Museu va acollir diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del a les Filipines, la Guinea Espanyola, l'Equador i el Perú. La col·lecció inicial era formada en part pel fons considerat etnològic de l'Institut de Ciències Naturals (institució de la qual depenia el Museu), i compres de col·leccions particulars. I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. A iniciativa d'August Panyella, que exercia de conservador, entre els anys 1950 i 1976 es van portar a terme diverses sèries de campanyes etnogràfiques. Les primeres van ser al Marroc i la Guinea Equatorial. Les següents es van fer a determinats indrets d'Àsia, com ara el Nepal i l'Índia, o bé l'Afganistan i Turquia. Les col·leccions americanes es van formar a partir de compres, donacions i campanyes que es van fer a la zona andina del Perú i Bolívia i a l'Amèrica Central. Posteriorment es van aplegar les col·leccions africanes d'Etiòpia i el Senegal.
L'escultor i etnòleg Eudald Serra, col·laborador del Museu, va aplegar les valuoses col·leccions d'objectes populars tradicionals japonesos i d'art mingei a mitjans del , constituint un dels fons més valuosos fora del Japó. A més, va ser l'intermediari per a la donació de les importants col·leccions etnogràfiques australianes. I, amb l'ajut de l'empresari i col·leccionista Albert Folch, es van adquirir, entre d'altres, les de Nova Guinea. L'any 2011 el museu va signar un conveni amb la fundació Folch per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.
Història recent: unions i desunions del museu El 1980, l'Ajuntament de Barcelona va proposar la separació de les col·leccions dels dos museus. Mentre que a principis de 1990 es plantejava tornar a unir les col·leccions formalitzant amb la Generalitat de Catalunya el que havia de ser el Museu Nacional d'Etnologia de Catalunya (MNEC).Prats, L. (1996). Antropología y patrimonio. Ariel. Aquest projecte no va arribar a materialitzar-se amb la creació el 1996 de l'actual Museu d'Història de Catalunya per part de la Generalitat. Sense l'horitzó ja d'un museu nacional d'antropologia, l'Ajuntament de Barcelona el 1999 va unificar les col·leccions d'etnologia municipals i van encetar una nova línia d'exposició estable, de les cultures tradicionals a la interculturalitat, i de comunicació oberta en un espai de diàleg i de reconeixement entre cultures. S'inicià la recol·lecció de materials de la memòria oral de les societats de cultura rural i urbana. Es prestà especial atenció al món obrer industrial català i d'altres comunitats o grups socials com ara els gitanos, els jueus, els americans o els africans. Durant aquesta etapa, el museu es va fixar l'objectiu de ser un museu multicultural i explicant els modes socials globals, plantegen nombroses activistes i acostant-se a la diversitat cultural de la ciutat. Malauradament, l'Ajuntament va perdre interès en aquest museu amb una remodelació i impuls que no acabava d'arribar mai.
Amb la creació del Museu de les Cultures del Món, es qüestionà el plantejament del Museu per l'Ajuntament del període de l'alcalde Xavier Trias. Com que el 2015 s'obria el nou museu, que havia acollit part de les col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona, es decidí que aquest darrer museu és dediques sobretot a l'etnologia catalana, com a fil conductor. L'oposició política de l'Ajuntament criticà aquest projecte i també bona part dels antropòlegs, que preferien un enfocament més multicultural. També es criticà el fet d'obrir dos museus en lloc de potenciar-ne un com ja era el Museu Etnològic.
Després de diversos anys tancat per reformes, al mes d'octubre de 2015 tornà a obrir les portes el Museu Etnològic, amb els espais renovats i una nova museografia. Llavors el museu, amb peces majoritàriament d'etnografia catalana, però no exclusivament, pren els objectes de la vida quotidiana com a eix vertebrador. Obert ja amb l'Ajuntament d'Ada Colau, el museu iniciava una nova etapa amb l'objectiu de reivindicar l'antropologia com a ciència indispensable per poder entendre el funcionament complex i plural de la societat actual. Mitjançant la comparació -un recurs fonamental per a la recerca i divulgació en l'antropologia-, el museu proposa al públic reflexionar sobre aquells aspectes de la vida humana que ens són diferents, exòtics -ja sigui per llunyania geogràfica, cultural o cronològica-, així com d'aquells que ens són familiars, normalment pel seu caràcter universal. D'aquesta manera, el museu pretenia superar una antropologia basada en les classificacions i subdivisions històriques i/o culturals i emmarcar-se en una idea més global i conceptual.
La remodelació del Museu Etnològic de Barcelona va comportar una reforma en la majoria d'aspectes del recinte: s'han instal·lat ascensors a totes les plantes, s'amplià l'espai que es destinava a la biblioteca per convertir-lo en una sala polivalent i es reorganitzaven les plantes, obrint espais més lluminosos i amplis, que permetien fer recorreguts no lineals entre els diferents elements exposats. Amb vocació de ser un gran museu nacional, l'Etnològic obria després de 4 anys d'obres i una inversió superior als 3 Milions d'Euros.
La creació del Museu de les Cultures del Món (2015-2018) miniatura|Seu de Montcada El 2015 s'inaugurava el Museu de Cultures del Món com a museu especialitzat en la història de diverses cultures d'arreu del món. És ubicat al carrer de Montcada,12 i 14, als palaus Nadal i del Marquès de Llo, just davant del Museu Picasso, als edificis ocupats anteriorment pel Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona i el Museu del Disseny, respectivament. El Museu obrí amb l'exposició permanent de 550 peces procedents de civilitzacions de tots els continents menys Europa. El nou museu mostrava 379 dels 2.300 objectes d'art no occidental que componien la cessió que la Fundació Folch va fer l'any 2011 a l'Ajuntament de Barcelona per 20 anys, a més de 117 peces del Museu Etnològic, i 61 de les col·leccions de la Fundació Arqueològica Clos i la col·lecció Duran/Vall-llosera. Les obres de restauració dels dos palaus van tenir un cost de 4,1 milions. Segons el llavors director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ICUB, Josep Lluís Alay, el nou museu planteja "la idea d'un viatge per l'art a través del món". L'ambiciós projecte museístic va néixer envoltat de moltes polèmiques. Va ser qüestionat per tres motius: pel seu elevat cost, pel fet d'haver pres un nombre important de peces al Museu Etnològic de Barcelona (fent que aquesta institució es convertís només en un museu de caràcter català) i sobretot per la seva visió etnocèntrica i colonialista, ja que els objectes de les cultures africana, americana i asiàtica exposats responien més al criteri occidental d'obra d'art que a un criteri científic. En aquest sentit, l'Institut Català d'Antropologia (ICA), va qualificar de despropòsit la construcció d'un nou museu al carrer Montcada que classificava els objectes des d'un punt de vista exòtic més propi del que del segle XXI. Molts antropòlegs i historiadors es van manifestar davant la seva porta el dia de la inauguració, criticant que la seva política cultural prioritzés el valor estètic de les peces. Van titllar la seva obertura de "etnocentrisme total", d'una operació de colonialisme simbòlic amb una mirada occidental que no avaluava la importància real de cada objecte.
Museu Etnològic i de Cultures del Món