miniatura|Mapa insular de les Illes Balears. Les 8 illes balears més grans són (de major a menor) Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, sa Dragonera, Espalmador i es Conills. La geografia de l'arxipèlag de les Illes Balears comprèn Mallorca i les adjacents illes de Cabrera, l'illa dels Conills i la Dragonera i les més menudes de na Redona, na Plana i na Foradada; Menorca, amb les illes d'en Colom i l'Aire; i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i les adjacents illes de Tagomago, Santa Eulària, Sa Conillera, S'Espardell, S'Espalmador, Es Vedrà, Es Bosc, Ses Bledes i Ses Margalides). En total el territori fa 4.492 km² i va des del nivell del mar fins a 1432 m d'altitud al Puig Major de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Les coordenades geogràfiques estan entre els 40º5'48' i 38° 40′ 30″ de latitud N i entre 1° 12′ 47″ i 4º19' de longitud E. Eivissa està separada de la costa del País Valencià per només 75 km de mar, aquesta mateixa distància separa Mallorca d'Eivissa. La distància mínima que separa Mallorca de Menorca és de 35 km.Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1980.
Geografia física
L'arxipèlag està format per dos grans grups: les Gimnèsies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pròpiament dites en l'antigor). les Pitiüses: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.
80px|Localització de Mallorca 70px|Mallorca 80px|Mallorca Mallorca 80px|Localització de Menorca 70px|Menorca 80px|Menorca Menorca 80px|Localització d'Eivissa 70px|Eivissa 80px|Eivissa Eivissa 80px|Localització de Formentera 70px|Formentera 80px|Formentera Formentera 80px|Localització de Cabrera 70px|Cabrera 80px|Sense bandera Cabrera
Superfície i longitud de costa
Les Illes Balears sumen una superfície total de 498.459,03 hectàrees, distribuïdes de la manera següent (veure la taula): MallorcaMenorcaEivissaFormenteraCabreraIlla361.919,0269.181,3556.843,788.038,391.142,00Illots335,47290,68332,64211,4164,33 Total362.254,4869.472,0257.176,418.249,791.306,33 La longitud de costa total és de 1.723,45 km, amb la distribució següent per illes, incloent-hi els seus illots: MallorcaMenorcaEivissaFormenteraCabrera783,05432,51334,04115,2058,65
Relleu Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears–per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per a denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, Palma.
L'arxipèlag balear es troba sobre un sòcol submarí separat de la costa del llevant de la península Ibèrica per un canal amb una fondària superior als 1000 m. Les illes tenen el seu origen en el geosinclinal profund on es varen dipositar materials del Secundari i del Terciari, que és el mateix que originà les serralades Bètiques. El fet que a Menorca la sedimentació del burdigalià apareix horitzontal porta a pensar que Menorca va aparéixer abans que les altres illes de l'arxipèlag i per això només a Menorca es troben sediments del paleozoic, en canvi a les altres illes l'emersió es degué produir a partir de l'inici de l'era secundària. A Menorca també és l'únic territori de les Illes balears on apareixen, en part, sòls àcids. Mallorca presenta una morfologia molt variada en contrast amb la resta de l'arxipèlag.
Mallorca està constituïda per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, més o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades. La Serra de Tramuntana està a la banda nord-oest de l'illa, té nombrosos cims de més de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat càrstic. La Serra de Llevant, paral·lela a la costa, al sud-est de Mallorca és més baixa i de morfologia més suau, l'altitud màxima és a la Talaia Freda de 561 m d'altitud. La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m. Menorca és una illa baixa, la màxima altitud és a la Muntanya del Toro amb només 358 m. El sud de l'illa de Menorca és calcari però el nord és àcid amb roques silícies. Eivissa és una illa calcària i muntanyosa els cims de la qual no són gaire elevats (Sa Talaiassa 475 m). Formentera també és calcària encara que més baixa (La Mola 192 m).
Vet aquí una llista de les illes amb una altitud màxima superior als cent metres:Altituds extretes del visor de l'IDEIB (Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears). miniatura|El Puig Major, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, la muntanya més alta de l'illa Illa Cim AltitudMallorca Puig Major de Son Torrella 1436Eivissa Talaia de Sant Josep 487el Vedrà Picatxo de Tramuntana 382la Dragonera na Pòpia 352Menorca el Toro 349Formentera la Talaiassa 194Cabrera na Picamosques 173el Vedranell Crestes del Vedranell 127Illa dels Conills Alt del Blanquer 123Tagomago Puig de Tagomago 114el Colomer - 113
Aigües terrestres
miniatura|Port i població de Santa Eulària des Riu (Eivissa) miniatura|Parc natural de ses Salines (Eivissa). L'únic riu de les Illes Balears, i de qualsevol illa de l'Estat Espanyol, és el riu de Santa Eulària a Eivissa. Aquest riu recorre part del nord de l'illa. Desemboca a la vila de Santa Eulària des Riu. Fins a mitjan portava aigua tot l'any però actualment es comporta com un torrent, ja que només hi circula aigua quan plou. De tota manera l'aigua hi circula, encara, de manera subterrània per la llera del riu. L'alimentació d'aquest riu és a través d'aigües subterrànies. Malgrat això és discutible que actualment se'l pugui anomenar "riu", ja que pràcticament no hi circula ja aigua per la superfície. La major part de l'illa d'Eivissa està formada per muntanyes calcàries, permeables, no gaire altes, per això la major part de l'illa forma un gran aqüífer, amb diverses fonts.
Formentera és una illa relativament petita amb muntanyes molt poc elevades i amb les precipitacions més escasses (uns 370 litres) de totes les illes Balears. A aquests característiques desfavorables s'hi afegeix una crostra calcària que obstaculitza la infiltració. Hi ha alguns torrents que només porten aigua després d'intenses precipitacions. Els pous es van salinitzar per sobreexplotació i des de 1995 l'aigua per a consum domèstic prové d'una planta dessaladora. http://www.eeif.es/intro/intro.html
Les illes Balears són majoritàriament de litologia calcària, només part de Menorca és una excepció i, per tant, s'hi presenten els fenomes càrstics. Així La xarxa hidrogràfica de les illes tenen diverses conques (unes dotze a Mallorca). pel règim de pluges mediterrani la irregularitat pluviomètrica i d'emmagatzemament d'aigua és gran. la calcària afavoreix la infiltració de l'aigua. Per la mateixa raó són abundants les fonts càrstiques especialment al peu de la Serra de Tramuntana mentre als plans hi ha aigua freàtica subterrània a poca fondària i cursos subterranis com els de les coves de Manacor. miniatura|Vista satèl·lit de Menorca.
A Menorca per la seva constitució geològica no hi ha gaires aigües subterrànies, en canvi és l'illa on hi plou més (uns 650 litres anuals). Hi ha torrents de curs més ràpid al nord de l'illa i més suaus al sud. En aquesta part de l'illa hi ha barrancs oberts amb meandres alimentats per l'escolament de les aigües terrestres i per alguna entrada d'aigües del mar. Popularment se'ls anomena rius d'Algendar, de son Bou, des Gorg i de Trebalúger, aquesta aigua s'aprofita per regar horts. A la meitat nord de Menorca es poden utilitzar algunes aigües subterrànies, depenent de l'època geològica on s'han emmagatzemat. Per exemple les del Miocè resulten massa dures i salades per a beure però encara aptes per regar.
Clima
miniatura|El Puig de l'Ofre i els Cornadors (Mallorca). miniatura|El Puig de Randa (Mallorca). miniatura|Cap de Formentor (Mallorca) El clima de les Illes Balears és plenament del tipus mediterrani. En general és força similar al del País Valencià i, més concretament, la ciutat de Mallorca té un clima gairebé idèntic al de la ciutat de València.
La diferència de latitud entre les illes queda reflectit en la disminució de les precipitacions de nord a sud: Menorca 650 litres anuals, Mallorca uns 500, Eivissa uns 400 i Formentera uns 370. Es presenta el màxim pluviomètric a les muntanyes més altes (Serra de Tramuntana) que poden interceptar els fronts de pluja i fer-los ascendir i incrementar la precipitació. El règim pluviomètric és del tipus mediterrani sense excepcions tant si la precipitació no arriba als 400 litres com passa a Formentera com si ultrapassa els mil litres en alguns punts de la Serra de Tramuntana de Mallorca. La pluja és irregular d'un any a l'altre i també irregular per a un mes determinat. Els gran episodis de pluja ocorren normalment quan hi arriba el vent de llebeig i el vent de llevant, ja que ambdós estan carregats d'humitat en passar pel Mediterrani, també acostumen a ser molt intenses les precipitacions de tardor i ocasionar inundacions. Les pluges de tardor marquen el màxim anual, la pluja continua de manera més moderada als mesos d'hivern però a la primavera s'inicia un descens, que fa que aquesta sigui força seca, continua el descens fins a arribar al mínim de juliol que és extremadament sec, ja que només cobreix el 5% de l'evapotranspiració mensual. El dèficit pluviomètric mitjà anual respecte l'evapotranspiració oscil·la de nord a sud entre 300 i 500 litres.
També s'aprecia la disminució de les temperatures mitjanes anuals de sud cap a nord: Formentera 18 °C Maó 17 °C. La diferència entre el mes més càlid, juliol, i el mes més fred, gener, arriba a un valor de 15 °C que es força elevat si es compara amb els calors d'amplitud tèrmica de les illes oceàniques (9 °C d'amplitud tèrmica a Irlanda, per exemple) aquest és un tret generalitzat a tota la mediterrània i en part s'explica per la major variació anual de la temperatura de la Mediterrània respecte a la que té l'Atlàntic. Com és general a la Conca del Mediterrani la primavera resulta més freda que la tardor i l'estiu tèrmic dura quatre mesos (de Juny a Setembre). A l'estiu les Balears estan més exposades, que la resta dels Països Catalans, a algunes entrades d'aire càlid del nord d'Àfrica que fan elevar la temperatura de manera considerable
L'hivern a les Balears resulta relativament suau amb temperatures mitjanes mensuals per sobre dels 10 °C, tenint en compte que les temperatures mensuals per sota de 10 °C es consideren de tipus hivernal, en estar les Balears (just) per sobre d'aquest valor es podria dir que, de mitjana no existeix un veritable hivern tèrmic, tanmateix les Balears no estan lliures d'esporàdiques entrades d'aire fred que fan baixar les temperatures a nivells molt menors.
Taula climàtica de Palma Mesos gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre Anual Temperatures mitjanes, ºС 10,3 10,8 12,3 14,5 17,8 21,6 24,7 25,0 22,9 18,7 14,4 11,3 17,0 Pluja, mm 39,4 34,6 37,3 34,7 34,4 19,9 8,2 17,751,8 76,5 53,554,4 461,6
Flora miniatura|Imatge de Formentera des del mirador de la Mola. miniatura|Vista de la badia de Santa Ponça amb el Puig de Galatzó al fons (Mallorca).