Una paràlisi és una pèrdua de la mobilitat d'un múscul o d'un grup de músculs, produïda generalment per una lesió o alteració patològica del còrtex cerebral motor i les seves vies piramidals eferents, de les neurones de les banyes anteriors de la medul·la espinal, dels nervis cranials o dels nervis espinals. A la pèrdua de mobilitat parcial s'anomena parèsia.
Segons la distribució topogràfica de les paràlisis, en el tronc i extremitats, hom distingeix la tetraplegia, l'hemiplegia, la paraplegia i la monoplegia.
Una paràlisi ascendent és una variació de la paràlisi en què es presenta en les extremitats inferiors abans de les superiors. Pot ser causada per la síndrome de Guillain-Barré o la paràlisi per paparres. Aquestes contrasten amb la "paràlisi descendent", que es produeix en malalties com el botulisme.
Etiologia Les principals causes són: Freqüents: ictus, traumes, tumors. Rares: tòxiques (alcohol), metabòliques (diabetis), infeccioses. Infreqüents: esclerosi lateral amiotròfica (ELA), botulisme, espina bífida, esclerosi múltiple, síndrome de Guillain-Barré, poliomielitis, algunes miopaties metabòliques.
Vegeu també Condicions mèdiques relacionades amb la paràlisi són: Paràlisi cerebral, causada per determinades lesions intracranials. Paràlisi braquial, la paràlisi d'un braç. Paràlisi de Bell, paràlisi de la meitat de la cara a causa de la inflamació dels nervis facials.
Referències
Categoria:Signes i símptomes neurològics Categoria:Paràlisi cerebral i altres síndromes paralítiques