és un expilot suec de motocròs, activitat en què va destacar durant les dècades del 1960 i 1970 aconseguint el campionat del món de i tres subcampionats (, i ) en la categoria de .

Carrera esportiva Va començar a córrer motocròs amb setze anys, amb una Husqvarna 175. El 1963 va tenir un accident que el tingué apartat de les curses fins al 1966, any en què va quedar tercer al campionat de Suècia de motocròs. El va guanyar la seva primera cursa internacional i va començar el campionat del món amb molta empenta, ocupant la segona plaça a la general fins al cinquè Gran Premi, el de Dinamarca, on patí una forta lesió que el va obligar a deixar la temporada. El va tornar a començar el mundial amb mala sort, ja que es va tornar a lesionar i va haver d'estar tota la temporada en repòs.

El va córrer la temporada amb Husqvarna sense gaire èxit a causa de les lesions anteriors, però ja el va guanyar el campionat suec i va quedar subcampió del món darrere Joël Robert. El va signar amb Yamaha per a la temporada següent, amb la missió de col·laborar en el desenvolupament del nou model de la marca equipat amb un innovador sistema de suspensió posterior, amb un sol amortidor, anomenar Monoshock. Amb aquesta moto va guanyar el campionat suec el i va tornar a quedar subcampió del món darrere Joël Robert.

Amb la Cappra VA 250 al circuit del Vallès el gener de 1976|miniatura|esquerra

El , el sistema Monoshock va demostrar les seves qualitats i Andersson va guanyar 11 de les 22 mànegues de què constava el campionat del món de motocròs de 250 cc, aconseguint-ne el títol. Després d'una temporada fluixa el (formant part, però, de l'equip suec guanyador del Motocross des Nations d'aquell any), el va tornar a quedar subcampió del món darrere Harry Everts.

A finals de 1975, el representant de Montesa a Suècia avisà l'empresa que Andersson estava cercant nova marca. Montesa, inicialment, descartà la idea de fitxar-lo adduint que no tenien prou pressupost, però l'endemà mateix, Andersson es presentà a la fàbrica d'Esplugues de Llobregat i els digué als directius que podrien arribar a un acord. Un cop el suec hagué provat les motos, el tema econòmic fou arranjat a satisfacció d'ambdues parts i pilot i empresa signaren un contracte per a dues temporades. El 27 de gener de 1976, Andersson fou presentat oficialment a la premsa catalana al circuit del Vallès, on el suec provà davant els periodistes la seva nova Montesa Cappra. Amb Montesa, Andersson va córrer el campionat del món de 250 cc el i el de 500 cc el , la seva millor temporada amb la marca catalana: aquell any, amb la Cappra VB 360 fou cinquè al mundial i va guanyar proves tan prestigioses com el Motocross der Azen i el Motocross des Nations (on aconseguí la victòria individual).

Els anys i va tornar a córrer amb Husqvarna, ara en la categoria de 500 cc, fins que al final de la temporada va quedar lliure i va esdevenir corredor semi-privat d'Honda, amb el suport de l'importador de Suècia.

Palmarès AnyMotocicletaCampionat del MónMXDNCampionat de SuèciaTítols 500cc250cc Husqvarna - - 3r- Husqvarna - 6è - Husqvarna - 6è - Husqvarna - - - Husqvarna - 13è - Husqvarna - 2n 1r1 Yamaha - 2n 1r1 Yamaha - 1r 1 Yamaha - 6è 1r 1r2 Yamaha - 2n - Montesa - 11è - Montesa 5è - 1r 1r 1 Husqvarna 12è - 1r 1 Husqvarna 15è - 1r 1Total títols01133 8 Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Imatge de Håkan Andersson amb la Montesa Cappra 250 cap a 1976 Article biogràfic al Web de Husqvarna Reportatge sobre la seva Yamaha i el mundial de 1973 al Web de Yamaha

Categoria:Pilots suecs de motocròs Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Campions del món de motocròs Categoria:Campions de Suècia de motocròs Categoria:Guanyadors de Grans Premis de motocròs Categoria:Guanyadors del Motocross des Nations Categoria:Guanyadors del Motocross der Azen Categoria:Esportistes del Comtat de Västra Götaland Categoria:Persones d'Uddevalla Categoria:Nascuts el 1945