L'escut d'Alboraia és un símbol representatiu de fet, diferent a l'escut oficial, d'Alboraia, municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord. Té el següent blasonament:
Història 150px|esquerra|miniatura|Escut oficial. L'Ajuntament utilitza un escut diferent a l'oficial, que fou aprovat mitjançant Decret de 20 de juny de 1958. Aquest Decret no inclou cap blasonament oficial i es remet al dictamen de la Reial Acadèmia de la Història. Segons aquest dictamen de 20 de març de 1958, signat per Vicente Castañeda, la proposta d'escut feta per l'Ajuntament no seria correcta heràldicament: ja que no hauria d'incloure la representació de les xufes i tindria altres xicotetes equivocacions.
El dictamen aprovà com a escut oficial el següent blasonament:
Interpretació La torre de la primera partició és un senyal parlant referent a l'etimologia del topònim de la ciutat, provinent de l'àrab al-boraitja, 'torre petita', 'talaia'. A la segona partició, una al·lusió al Miracle dels Peixets, fet destacat de la tradició eucarística local, al qual Alboraia hi té dedicada una ermita. A la punta, el manat de xufa representa la riquesa agrícola del terme, amb la producció característica que fa que Alboraia sigui coneguda com «el bressol de l'orxata». Al cap, els quatre pals recorden la seva vinculació amb la Corona a partir del . Finalment, la cimera de Jaume I recorda la conquesta reial de l'antiga alqueria musulmana. Aquesta cimera, però, ha estat erròniament atribuïda a Jaume I. En realitat fou instaurada per Pere el Cerimoniós, com a símbol heràldic personal dels reis de la Corona d'Aragó.
Vegeu també Escuts i banderes de l'Horta Nord. Llista d'escuts del País Valencià.
Referències
Enllaços externs
L'escut d'Alboraia, dins Alboraya Online
Categoria:Cultura d'Alboraia Categoria:Escuts d'armes de l'Horta Nord