Carme Cortès i Lladó –o Lledó– (Santa Coloma de Gramenet, 5 de setembre de 1892 - Ciutat de Mèxic, 28 de març de 1979) va ser una pintora impressionista catalana.

Al final de la guerra es va exiliar a França i el 1941 va arribar a Mèxic. Va crear l'Escola d'Arts Plàstiques a la Universidad Autónoma de Monterrey, Nuevo León, a Mèxic.

Trajectoria artística Filla d'Antoni Cortès Valls i d'Antònia Lladó Cullell, des de petita havia mostrat bones aptituds per a la música i estudià piano amb Enric Granados i Felip Pedrell. Només amb deu anys oferí el seu primer concert. Després s'interessà per la pintura i començà a estudiar dibuix i pintura a l'Escola Superior de Bells Oficis, dirigida per Francesc d'Assís Galí, un dels personatges clau en el món artístic d'aquells anys junt amb Joaquim Torres Garcia, Maillol, Joaquim Sunyer i Eugeni d'Ors entre d'altres, que foren tots els artífexs i impulsors de l'estètica noucentista. També estigué vinculada des de la seva creació amb el Lyceum Club.

Formà part del cercle creat a l'entorn del crític d'art i promotor artístic Joan Merli, secretari de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art i director de la revista Art (1933-1936). A les seves primeres obres es palesa una clara influència noucentista tant en les formes (el dibuix hi té molta importància) com en els temes i detalls (hi dominen les figures femenines de formes robustes i equilibrades, amb espardenyes i mocadors al cap, els paisatges mediterranis i les natures mortes).

Però a poc a poc abandonà la influència noucentista i la seva pintura prengué un caire molt més personal a partir de 1930: el color s'anà fent cada cop més important, així com l'interès per l'estructura de l'obra i la qualitat de la matèria. Es parla d'atansament vers l'impressionisme per la importància concedida als colors i a la textura, sense oblidar la petjada de Nonell en la seva pinzellada i en la importància concedida a la figura humana.

República i guerra En proclamar-se la República, ella i altres artistes com Xavier Nogués, Rafael Benet, Josep Obiols i Joan Rebull aconseguiren que es tornessin a obrir els salons que la Dictadura de Primo de Rivera tancà i es crearen el Saló Barcelona i el Saló Montjuïc, de significació artística més avançada, del qual fou la presidenta.

L'inici de la guerra feu que l'activitat galerista disminuís, que moltes galeries tanquessin i que es dissolgués la Junta de Museus de Barcelona. El 1937 la Generalitat noliejà un vaixell que havia de transportar 121 obres de diferents artistes per subhastar-les a Mèxic i dedicar els diners aconseguits a les víctimes del feixisme. Carme Cortès hi participà amb una obra, Jove amb capell. Malauradament el vaixell mai arribà a la seva destinació. En plena mar fou capturat per l'Armada Nacional dels sollevats.

Exili a Mèxic Acabada la guerra civil s'exilià a París amb el seu marit, malgrat que la relació matrimonial no era massa bona, fins que l'ocuparen els alemanys, moment en què se n'anaren a Mèxic (novembre de 1941). Allí tota la família adquirí la nacionalitat mexicana, però la parella s'acabà de trencar. A Mèxic s'integrà ràpidament en els cercles artístics i intel·lectuals dels exiliats catalans i conegué l'escultor asturià Julio Rios, amb qui es casaria poc temps després. L'any 1947 es van traslladar a Monterrey, amb l'encàrrec de realitzar una sèrie de retrats. Allà van conèixer l'arquitecte Mario Pani i el seu germà Arturo, dedicat a la decoració d'interiors. A Monterrey ambdós participaren en la creació de l'Escola d'Arts Plàstiques, on impartiria classes de pintura des del 1949. Hi visqueren deu anys dedicats a les classes, a les obres per encàrrec, a portar un petit supermercat i a les vetllades amenitzades per Carme Cortès al piano.

Amb el desig de viure novament a Catalunya, hi tornaren, però a causa de la situació econòmica del país hagueren de retornar a Mèxic. Establerts a la capital mexicana, es dedicaren a la fabricació de mobles infantils, uns mobles dissenyats i decorats per ells mateixos. El negoci els funcionà i els permeté comprar-se una casa a Jiupetec, estat de Morelos, per anar-hi a descansar. Però Carme Cortès anà perdent visió i els seus paisatges s'ompliren de taques de color que volien reflectir la naturalesa que l'envoltava. Finalment, morí a Ciutat de Mèxic als 87 anys.

Vida personal Va estar casada amb Jaume Aiguader i Miró, polític republicà espanyol, i va ser mare de la pintora Carme Aguadé i Cortés, d'en Jaume Anton Aguadé Cortés i d'en Cristian Aguadé Cortés, autor del llibre llibre Memòries d'un català de Xile. En segones núpcies es va casar amb l'escultor asturià també refugiat a Mèxic, Julio Ríos Padruno.Barón Borràs, Ester (2018). «Notes sobre les relacions artístiques i culturals entre Catalunya i Mèxic: dels anys de la República a la Guerra Civil i l'exili. El cas de Carme Cortés (1892-1979)», dins Catalunya-Amèrica. L'art entre el viatge i l'exili / Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio, Irene Gras Valero, Cristina Rodríguez-Samaniego i Núria Aragonès Riu (coords.), Edicions de la Universitat de Barcelona, i Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades «Alfonso Vélez Pliego», Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Mèxic, juny del 2018, p. 82, . [Consulta: 10-01-2022].

Exposicions Exposicions individuals 1925: Cortés Lladó: Exposició de robes pintades. Galeries Laietanes. Hi presentà nines i robes de seda pintades a mà, junt amb les seves germanes Roser i Regina. Barcelona. 1929: Galeries Laietanes. Barcelona. 1929: Exposició de pintura. Sala Parés. Barcelona. 1930: Exposició de Carme Cortés d'Aiguadé. Sala Joan Merli. Galeries Laietanes. Barcelona. 1934: Exposició de pintura: Carme Cortés. Sala Parés. Barcelona. 1935: Exposició de pintures. Carme Cortés. Galeries Syra. Barcelona. 1936: Exposició de pintura. Carme Cortés. Galeries Syra. Barcelona.

Exposicions col·lectives 1929: Carme Cortés, Julián Castedo, Josep Granyer... [et. al.]. Sala Joan Merli. Galeries Laietanes. Barcelona. 1929: Subhasta (...). Exposició. Sala Parés. Barcelona. 1930: Galeria Avinyó: inauguració. Galeria Avinyó. Barcelona. 1930: Organització Joan Merli. Primera exposició-adjudicació. Sala Joan Merli. Galeries Laietanes. Barcelona. 1931: Segona exposició-adjudicació. Sala Badrinas. Com a membre de l'Agrupació Merli. Barcelona. 1931: Tercera exposició-adjudicació. Sala Badrinas. Com a membre de l'Agrupació Merli. Barcelona. 1931-1932: Exposició col·lectiva de pintura i escultura Nadal-Reis. Sala Badrinas. Barcelona. 1931. Primer Saló Independents. Sala Parés. Barcelona. 1932: Cinquena exposició-tria. Sala Joan Merli. Galeries Laietanes. Barcelona 1932: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Palau Nacional. Barcelona. Hi presenta les obres Interior, Ballarina i Retrat. 1932: Exposició de pintures Domenech Carles, Artur Carbonell, Esteve Vicente,... [et.al]. Galeries Syra. Barcelona. 1932: Quarta exposició-tria. Galeries Syra. Barcelona. 1932: Exposició inaugural de la temporada. Galeries Syra. Barcelona. 1933: Temporada 1933-34. Sala Busquets. Barcelona. 1933: Sisena exposició. Sala Joan Merli. Galeries Laietanes. Barcelona. 1933: Exposició d'Art Modern Català. Galeria d'Art A. Vecht. Amsterdam. 1933: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Palau de Projeccions. Barcelona. Hi presenta les obres Figura i Figura en blanc. 1933: II Saló Independents. Sala Parés. Barcelona. 1933: Cinquantenari de la Sala Parés - Exposició de pintura i escultura. Sala Parés. Barcelona. 1933: Exposició del Nu organitzada pel Círcul Artístic. Vestíbuls dels soterranis dels FFCC. Barcelona. 1933: Exposició col·lectiva. Sala Parés. Barcelona. 1934: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Palau de Projeccions. Barcelona. Hi presenta l'obra Figura. 1935: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Saló d'Art Modern. Barcelona. Hi presenta les obres Nu, Noia del vestit rosa i Figura. Cap a 1935: El circ en les arts plàstiques. Galeries Syra. Barcelona. 1936: Exposició de Primavera. Saló Montjuïc. Palau de la Metal·lúrgia. Barcelona. Hi presenta les obres Repòs, Figura i Retrat. 1936: Exposició Pro-Nens. Galeria Valenciano. Barcelona. 1937: Exposició de Primavera. Vestíbul superior dels FFCC. Barcelona. Hi presenta les obres Figura en blau, Natura morta i Cap. 1980: 121 Artistes catalans 1937. Obres confiscades a la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1984: L'Exili espanyol a Mèxic. L'aportació catalana. Barcelona.

Obres Atzavares, 1928. Noieta asseguda, 1928. Cap de dona, 1928. Cap de noia, 1929. L'Arca, 1929. Perdiu, 1929. Bust un, 1929. Un de dona, 1929. Figura, 1929. Figura de dona, 1929. Paisatge, 1929. Autoretrat, 1929. Cap de dona, 1929. Noia del ram de flors, 1929. Noi fumant, 1930. Paisatge, 1930. Noia pentinant-se, 1930. Tres amics, 1930. La nena de les trenes, 1931. Retrat de Núria Aguadé Cortés, 1932. Jove fumant, 1932. Petit pallasso, 1932. Figura de dona, 1932. Bodegó, 1934. 'Llibres, 1934. Interior, 1934. Noia llegint, 1934. Figura, 1934. Torera, 1934. Figura, 1934. Figura, 1934. Figura, 1934. Paisatge, 1934. Figura, 1934. Taula de té, 1934. Pomes, 1934. Dona amb mantellina, 1934. Figura, 1934. Les dues germanes, 1934. Nu, 1934. Retrat de Teresa Puig Giralt, 1935. Retrat de Ramon Puig Giralt, 1935. Figura, 1935. Noia pensativa, 1935. Paisatge, 1935. Bodegó davant de la finestra, 1935. Fruita, 1935. Bodegó, 1935. Figura, 1935. Noia del vestit rosa, 1935. Bodegó, 1936. Flors i fruites, 1936. Barques. Calella de Palafrugell, 1936. Sureda. Calella de Palafrugell, 1936. Paisatge de Calella de Palafrugell, Repòs, ant. 1936. Figura, ca. 1936. Figura, 1936. Figura, 1936. Noia en blancs, 1936. Noia amb mantellina, 1936. Figura, 1936. Noia amb mantellina, 1936. Bust de dona, 1936. Retrat, ca. 1936. Paisatge, 1938. Paisatge, 1938. Paisatge, 1938. La del ventall, 1938. Carrer, 1939. Carrer, 1939. Gerro amb flors, 1940. Retrat de Frederic Rahola, 1940. Gerro amb flors, 1940. Paisatge a través d'una finestra, 1940. Retrat de Francesc Pujols, 1941. Paisatge, 1941. Figura, 1959. Jardí de Xiutepec, Morelos, ca. 1970.

Es conserva obra de Carme Cortès al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Referències

Bibliografia Antolín Paz, Mario (dir.) (1994). Diccionario de Pintores y Escultores Españoles del siglo XX. Madrid: Forum Artis. Artes Visuales Nuevo León .. [Consulta: 06/08/2009]. 121 artistas catalanes de 1937. Obras incautadas de la Generalitat de Catalunya. Madrid: Ministerio de Cultura, 1980. Barón Borràs, Ester (2018). «Notes sobre les relacions artístiques i culturals entre Catalunya i Mèxic: dels anys de la República a la Guerra Civil i l'exili. El cas de Carme Cortés (1892-1979)», dins Catalunya-Amèrica. L'art entre el viatge i l'exili / Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio, Irene Gras Valero, Cristina Rodríguez-Samaniego i Núria Aragonès Riu (coords.), Edicions de la Universitat de Barcelona, i Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades «Alfonso Vélez Pliego», Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Mèxic, juny del 2018, . Frick Art Reference Library (1993-1996). Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century. A Critical Dictionary. N.York: G.K. Hall&Co. Galí, Montserrat (1992). Artistes Catalans a Mèxic, s. XIX-XX. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissió Amèrica i Catalunya. Ibiza i Osca, Vicent (2006). Obra de mujeres artistas en los museos españoles. Guia de pintoras y escultoras (1500-1936). València: Centro Francisco Tomás y Valiente. UNED (Interciencias, 31). Ràfols, J.F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Barcelona: J.F. Ràfols. Rius Vernet, Núria (2008). «Dels fons a la superfície» En: catàleg de l'exposició Dels Fons a la Superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura Franquista. Barcelona: CCDFB.