Sagrat és un terme religiós i antropològic que indica una categoria de la realitat i els atributs que enriqueixen el sentit més enllà del real percebut i normalment, què es coneix com a profà.
L'experiència d'allò «sagrat» és al cor de totes les religions.Julien Ries. Le vie della semantica storica. In Opera omnia vol.II. Milano, Jaca Book, 2007, pag.28.
Mircea Eliade subratlla que la religió no ha d'interpretar només com «creença en deïtats», sinó com «l'experiència del sagrat». S'analitza la dialèctica del sagrat.Altizer, Thomas J. J., Mircea Eliade and the Dialectic of the Scared (en anglès), Philadelphia: Westminster Press, 1968. El sagrat es presenta en relació als profans.Eliade, Mircea, The Sacred and the Profane: The Nature of Religion (en anglès), traduït a l'anglès per Willard R. Trask, San Diego: Harcourt Brace Jovanovich, Inc., 1987. La relació entre el sagrat i el profà no és d'oposició, sinó de complementarietat, ja que el profà és vist com a hierofania.Itu, Mircea, Mircea Eliade (en romanès), Bucarest: Editura Fundaţiei România de Mâine, 2006, pàgina 35.
Etimologia La paraula sagrat prové del llatí sacer, referint-se a allò que està 'consagrat, dedicat' o 'purificat' als déus o qualsevol cosa que estigui en el seu poder, així com als sacerdots.Stormonth, James, and Philip Henry Phelp, eds. 1895. "Sacred." In A Dictionary of the English Language. Blackwood & sons p. 883.
Distinció de «sant» Encara que hi ha similituds entre els termes sagrat i sant, hi ha diferències."Difference Between Sacred and Holy.Difference Between. 26 de setembre de 2013. La santedat és generalment el terme utilitzat en relació amb les persones i la relació, mentre que sagrat s'utilitza amb relació a objectes, llocs o esdeveniments.McCann, Catherine. 2008. New Paths Toward the Sacred Thus. Paulist Press. . Així, una persona santa pot ser considerat com a sant, però no seria vist com a sagrat. No obstant això, algunes coses poden ser alhora santes i sagrades: atribuint-se a la Bíblia.
En la religió Religions antigues En l'antiga religió romana, el concepte de sacrosantitat () va ser extremadament important per intentar protegir els tribuns de la plebs de danys personals. El poder tribunici va ser posteriorment arrogat als emperadors en gran part per proporcionar-los les proteccions sagrades del paper. A més de santificar temples i santuaris similars, els romans també van dur a terme el ritual del en fundar una nova ciutat colònies formals— tal de fer que tot el circuit de la muralla de la ciutat fos ritualment sagrat com a mitjà addicional de protecció. Per tal de permetre el trasllat de cadàvers als cementiris i treballs profans similars, les portes de la ciutat van quedar exemptes del ritu.
Religions índiques La religió d'origen indi, és a dir, l'hinduisme i les seves variants el budisme, el jainisme i el sikhisme, tenen el concepte de venerar i conservar l'ecologia i el medi ambient tractant diversos objectes com a sagrats, com ara rius, arbres, boscos o arbredes, muntanyes, etc.
Hinduisme Els rius sagrats i la seva reverència són un fenomen que es troba en diverses religions, especialment en les religions que tenen la creença ecològica com a nucli de la seva religió. Per exemple, les religions d'origen indi (budisme, hinduisme, jainisme i sikhisme) veneren i preserven els bosquets, arbres, muntanyes i rius com a sagrats. Entre els rius més sagrats de l'hinduisme hi ha el Ganges, el Yamuna, el Saraswati, rius on van florir els rius rigvèdics. Els Vedes i el Gita, els textos hindús més sagrats, van ser escrits a la vora del riu Saraswati i codificats durant el Regne de Kuru, a l'actual Haryana. Entre altres rius sagrats secundaris de l'hinduisme hi ha el Narmada i molts més.
Entre les muntanyes sagrades, destacar el mont Kailash Snelling, John. (1990). The Sacred Mountain: The Complete Guide to Tibet's Mount Kailas. 1a edició 1983. Edició revisada i ampliada, que inclou: Kailas-Manasarovar Travellers' Guide. Forwards by H.H. the Dalai Lama of Tibet and Christmas Humphreys. East-West Publications, Londresci La Haia. , pàgines 39, 33, 35, 225, 280, 353, 362–363, 377–378 (al Tibet), Nanda Devi, les muntanyes Char Dham, les muntanyes Amarnath i Gangotri. Muntanya Yamunotri, muntanya Sarasvotri (origen del riu Saraswati), turó Dhosi, etc.
Budisme En el budisme Theravada es troba la designació d’ariya-puggala ('persona noble'). Buda va descriure les quatre etapes del despertar d'una persona segons el seu nivell de puresa. Aquesta puresa es mesura per quins dels deu samyojana ('cadenes') i klesha s'han purificat i integrat del corrent mental. Aquestes persones s'anomenen (per ordre de santedat creixent) Sotāpanna, Sakadagami, Anāgāmi i Arhat.
Religions abrahàmiques Cristianisme
La gamma de denominacions ofereix una àmplia varietat d'interpretacions sobre la sacralitat. Les esglésies anglicana, catòlica, luterana i metodista creuen en els Sants Sagraments que celebra el clergat, com la Sagrada Comunió i el Sant Baptisme, així com una ferma creença en la Santa Església Catòlica, les Sagrades Escriptures, la Santíssima Trinitat i la Santa Aliança. També creuen que els àngels i els sants estan cridats a la santedat. En la teologia metodista wesleyana, la santedat ha adquirit el significat secundari de la remodelació d'una persona mitjançant la santificació completa. El moviment de santedat va començar dins de l'església metodista dels Estats Units entre aquells que pensaven que l'església havia perdut el zel i l'èmfasi en la santedat personal de l'època de Wesley. Cap a mitjans del segle XX, va néixer el Moviment Conservador per la Santedat, una branca conservadora del Moviment per la Santedat. El moviment Higher Life va aparèixer a les Illes Britàniques a mitjans del .
Les expressions externes o estàndards de santedat comunament reconeguts entre els adeptes més fonamentals sovint inclouen aplicacions relatives a la vestimenta, els cabells i l'aparença: per exemple, cabell curt en els homes, cabell sense tallar en les dones i prohibicions de pantalons curts, pantalons a les dones, maquillatge i joies. Altres ordres comunes són contra els llocs d'entreteniment mundans, la natació mixta, fumar, els juraments picats, així com evitar la televisió i la ràdio.
Islam Entre els noms de Déu a l'Alcorà hi ha Al-Quddus (): que es troba a Q59:23 i , la traducció més propera a l'anglès és «sant» o «sagrat». (Comparteix la mateixa arrel semítica triliteral, QD-Š, que l'hebreu kodesh.) Un altre ús de la mateixa arrel es troba en el nom àrab de Jerusalem: al-Quds, «la Santa».
La paraula hàram (), sovint traduïda com a prohibit, s'entén millor com a sagrat o santuari en el context dels llocs considerats sagrats a l'islam. Per exemple:
la Al-Màsjid al-Haram, o la «Mesquita Sagrada de la Meca», que constitueix el recinte immediat de la Kaba; al-Haramain, o «els (dos) santuaris», una referència a les ciutats santes bessones de la Meca i Medina; i el Haram ash-Sharif, o Noble Santuari, els recintes de la Cúpula de la Roca i la mesquita d'al-Aqsa a Jerusalem.
Judaisme La paraula hebrea kodesh () s'utilitza a la Torà amb el significat de separat i distint. Kodesh també es tradueix habitualment com a sant i sagrat. La santedat (kedushah) es presenta com quelcom que es produeix activament a través de la seva relació amb Déu o mitjançant la designació per a propòsits sagrats. Aquesta comprensió relacional es reflecteix tant en la llei ritual com en les pràctiques quotidianes, com ara el matrimoni. Tant els pensadors clàssics com els moderns emfatitzen que la santedat no és una propietat física, sinó un estatus configurat pel manament diví, el reconeixement comunitari i la intenció humana. De manera més àmplia, el pensament jueu sosté que la santedat no es limita a llocs o moments extraordinaris, sinó que pot impregnar la vida ordinària a través de l'atenció, l'acció ètica i la pràctica ritual. Segons aquesta perspectiva, la santedat emergeix a través de la cooperació entre la presència divina i la resposta humana, transformant el món quotidià en lloc de rebutjar-lo.
miniatura| El Mur Occidental, una de les últimes relíquies del Temple de Jerusalem La santedat no és un estat únic, sinó que conté un ampli espectre. La Mixnà enumera els cercles concèntrics de santedat que envolten el Temple de Jerusalem: el Sancta sanctorum, el Santuari del Temple, el Vestíbul del Temple, el Pati dels Sacerdots, el Pati dels Israelites, el Pati de les Dones, el Mont del Temple, la ciutat emmurallada de Jerusalem, totes les ciutats emmurallades d'Israel i les fronteres de la Terra d'Israel. Es fan distincions pel que fa a qui i què està permès a cada zona.
El temps juga un paper particularment central en les concepcions jueves de la santedat, i el Sàbat i les festes jueves es consideren entre les formes de santedat més perdurables i accessibles després de la destrucció del Temple. Les fonts bíbliques i rabíniques descriuen el dissabte com a sant independent de l'observança humana, però insisteixen que la preparació i les distincions de comportament són necessàries per experimentar plenament la seva santedat. No es permet treballar aquests dies, i la tradició rabínica enumera 39 categories d'activitat que estan específicament prohibides.
Referències
Bibliografia Durkheim, Emile (1915) The Elementary Forms of the Religious Life. London: George Allen & Unwin (originally published 1915, English translation 1915). Eliade, Mircea. Translated by Willard R. Trask. . , Brace & World).
. US (pbk).
Hierotopy: The Creation of sacred spaces in Byzantium and medieval Russia, ed. A. Lidov. Moscow: Indrik, 2006 New Jerusalems: Hierotopy and iconography of sacred spaces, ed. A. Lidov. Moscow: Indrik, 2009,910 pàgines A. Lidov. Hierotopy: Spatial Icons and Image-Paradigms in Byzantine Culture, Moscow: Theoria, 2009, 352 pàgines Holy Water in the Hierotopy and Iconography of the Christian World. Moscow: Theoria, 2017, 760 pàgines
).
1995, translated by Karen E. Fields. The Free Press: Eliade, Mircea. 1957. The Sacred and the Profane: The Nature of Religion, translated by W. R. Trask. New York: Harcourt Brace & World. . Oxford University Press. (pbk). Shifting Cultivation, Sacred Groves and Conflicts in Colonial Forest Policy in the Western Ghats. M. D. Subash Chandran; Chapter Twenty-two. PDF Cultural and ecological dimensions of sacred groves in india By Kailash C. Malhotra, Yogesh Gokhale, Sudipto Chatterjee, Sanjeev Srivastava. Indian National Science Academy, New Delhi & Indira Gandhi Rashtriya Manav Sangrahalaya, Bhopal; juny de 2001. Published by: Indian National Science Academy, Bhopal. Printed at : Nirmal Vijay Printer, New Delhi. PDF Sacred Groves Of India : An Annotated Bibliography; By Kailash C. Malhotra, Yogesh Gokhale, Ketaki Das. INDIAN NATIONAL SCIENCE ACADEMY AND DEVELOPMENT ALLIANCE; © Development Alliance, New Delhi (www.dev-alliance.com); August, 2001. PDF Sacred Groves Sources ; ENVIS; C.P.R. Environmental Education Centre is a Centre of Excellence of the Ministry of Environment and Forests, Government of India.
Categoria:Religió