Nirvana fou un grup de música grunge estatunidenc molt popular, fundat l'any 1987 a Aberdeen, Washington. Amb la cançó "Smells like teen spirit" del disc Nevermind de l'any 1991, Nirvana assolia el seu màxim nivell de popularitat i, amb ells, el punk-rock alternatiu que els mitjans de comunicació anomenaven grunge. Altres grups de grunge de Seattle com ara Alice in Chains, Pearl Jam i Soundgarden també van guanyar popularitat, fent que el rock alternatiu esdevingués un dels gèneres principals a la ràdio i la televisió musical de la primera meitat dels anys 90.

Els seus membres principals van ser Kurt Cobain (veu principal i guitarra), Krist Novoselic (baix) i Dave Grohl (bateria). Nevermind fou el seu disc més famós.

Com a líder de Nirvana, en Kurt Cobain va ser anomenat "el portaveu d'una generació", amb Nirvana com a "grup bandera" de la "Generació X". En realitat, Cobain va rebutjar aquesta posició i es va centrar en la música del grup, tot desafiant l'audiència del conjunt amb el seu tercer disc, In Utero. Mentre la popularitat del grup disminuïa en els mesos següents a la seva publicació, els seguidors més fidels apreciaven la cara més obscura del grup, especialment després de l'actuació acústica Unplugged que van fer a la MTV el 1993.

La breu carrera de Nirvana va acabar amb la mort d'en Kurt Cobain per suïcidi el 1994, però la popularitat del grup va continuar els anys següents. Vuit anys després de la mort d'en Kurt Cobain, una maqueta inacabada que el grup va enregistrar dos mesos abans de la mort de Cobain va arribar al cim de les llistes de les principals ràdios del món. Des de la seva fundació el grup ha venut més de 50 milions de discs arreu del món, incloent-hi més de 10 milions de còpies venudes de Nevermind només als Estats Units. Nirvana encara conserva una presència constant a les ràdios de tot el món."Nirvana catalogue to be released on vinyl". CBC.ca. March 21, 2009. Retrieved March 25, 2012./Llista d'àlbums més venuts de la RIAA

Història Inicis En Cobain i en Krist Novoselic es van conèixer el 1975.Azerrad, 1994. p. 209 Tots dos eren fans del grup The MelvinsAzerrad, 1994. p. 36 i sovint anaven als seus assajos. Després d'uns quants intents fallits de formar el seu propi conjunt, el duet va reclutar el bateria Aaron Burckhard, i així es creà la primera encarnació del que seria més tard Nirvana. Durant els primers mesos, la parella va treballar amb diversos bateries, incloent en Dave Crover de The Melvins, que va tocar en les seves primeres maquetes. Al mateix temps, el grup va canviar de nom diversos cops (Skid Row, Pen Cap Chew i Ted Ed Fred), abans que finalment s'establís el de Nirvana el Febrer del 1988. Uns quants mesos més tard, el grup finalment troba un bateria estable, en Chad Channing.Azerrad, 1994. p. 79

La primera publicació oficial de Nirvana va ser el single "Love Buzz"/"Big Cheese" el 1988. El 1989 van publicar el seu primer disc, "Bleach", a la discogràfica Sub Pop Records. La gravació es va limitar a 1000 còpies en vinil, venudes al Lamefest a Seattle el 8 d'agost de 1989. "Bleach" estava molt influït per grups com els Melvins, Mudhoney, i el rock dels anys 70 de Black Sabbath i Led Zeppelin. En Novoselic va explicar en una entrevista de la publicació Rolling Stone que, durant una gira, el grup havia escoltat a la seva furgoneta una cassette que contenia un disc de The Smithereens en una cara i un disc del grup de black metal Celtic Frost a l'altra, tot assenyalant que aquesta combinació probablement també els influí. "Bleach" va esdevenir un disc molt ben considerat a les emissores de ràdio universitàries nacionals, però donava poques pistes de l'estil que mostraria la formació només dos anys més tard.Fricke, David. "Krist Novoselic". Rolling Stone. 13 de setembre de 2001.Young, Charles; O'Donnell, Kevin. "Nirvana: Album guide". Rolling Stone. abril 11, 2010. Consultat febrer 21, 2011.

Tot i que no va tocar-hi, en Jason Everman va sortir als crèdits com a guitarrista a l'àlbum "Bleach" perquè va pagar els diners per a les sessions d'enregistrament: 606,17S. Després que el disc fos acabat, Everman tenia previst de quedar-se al grup com a segon guitarrista, però va ser-ne expulsat durant la primera gira pels Estats Units. No gaire temps més tard, tocava el baix amb els Soundgarden abans d'unir-se al grup Mink Funk.

A principis del 1990, el grup va comença a treballar amb el productor Butch Vig en les sessions que donarien com a fruit el successor de "Bleach". Durant aquestes sessions, en Kurt i en Krist es van adonar que en Chad no era el bateria que el grup necessitava, i de fet ell mateix va deixar la formació després de completar-les. Després d'unes quantes setmanes amb Dale Crover de The Melvins com a substitut, van contractar el bateria de Mudhoney, amb qui van enregistrar la cançó "Sliver". A finals d'aquell any, en Buzz Osborne dels Melvins va presentar-los en Dave Grohl, que estava cercant un grup nou.

Nevermind Seguint les repetides recomanacions de la Kim Gordon (membre de Sonic Youth), en David Geffen va contractar els Nirvana per a DGC Records el 1990. El grup va començar a enregistrar amb una gran discogràfica; el resultat fou Nevermind, considerat tot un clàssic.Azerrad, 1994. p. 162

Per a l'enregistrament del disc, el grup va decidir de continuar treballant amb en Vig. En lloc d'utilitzar l'estudi d'en Vig a Madison com van fer el 1990, el grup va decidir d'anar a Sound City a Los Angeles. Durant dos mesos, el grup va treballar en una varietat de cançons del seu catàleg. Un cop finalitzada la sessió, en Vig i el grup van analitzar el resultat de les mescles; com que no van quedar satisfets amb el resultat, van decidir de cercar algú per millorar la qualitat de les mescles, i es va escollir Andy Wallace, qui va coproduir el disc de Slayer de l'any 1990, Seasons in the Abyss.

En Wallace va portar el disc un nivell diferent, afegint-hi capes de reverberació i "trucs" d'estudi perquè no sonés tan obscur. Uns quants mesos després de la publicació de l'àlbum, en Cobain va criticar la feina de Wallace a la premsa; segons ell, Wallace havia tret força al so del disc, oblidant que Wallace havia estat escollit pel grup mateix i que ells també havien participat en el procés de mescla. Tot i que el grup estava decebut amb el so de "Nevermind", Wallace havia aconseguit, eliminant les seves arrels indie, crear un rock "radiofònic" que molts grups voldrien imitar durant la dècada.

Inicialment, DGC Records esperava vendre 250.000 còpies de "Nevermind", els mateixos resultats que havien aconseguit amb el disc de Goo de Sonic Youth. En comptes d'això, el disc va rebre el certificat de triple-platí (tres milions de còpies) als Estats Units menys de sis mesos després de la seva publicació. "Smells Like Teen Spirit" es va fer molt popular a la MTV, tot inspirant una allau d'imitadors i portant el so grunge a les masses. La popularitat del rock alternatiu, així com el "hair metal", sovint s'atribueix a l'èxit de "Nevermind". Al mes de gener de 1992, amb 12 milions de còpies venudes, el disc va arribar al número u de la llista Billboard nord-americana,.Lyons, James. Selling Seattle: Representing Contemporary Urban America. Wallflower, 2004. , p. 120 substituint el disc Dangerous de Michael Jackson, un fet considerat com la superació de la música alternativa sobre el pop. Això va ajudar altres discs de grups de grunge (com Ten, de Pearl Jam) a entrar a les llistes. Al·legant cansament, i després d'una petita gira per la costa est nord-americana, i una per Austràlia i el Japó, el grup va decidir no fer una gira per Estats Units per promocionar "Nevermind" (tot i fer presentacions promocionals al famós programa Saturday Night Live i a la MTV), i optaren per fer diverses presentacions posteriorment.Rosen, Craig. "Some See 'New Openness' Following Nirvana Success". Billboard. 25 de gener de 1992

Al mes de febrer del 1992, després d'una gira per Austràlia, Kurt Cobain es va casar amb la Courtney Love a Hawaii. Courtney Love va donar a llum una filla, la Frances Bean, l'agost següent. Alguns dies després del naixement de la Frances, Nirvana va fer un dels seus concerts més coneguts, com un dels actes centrals del Festival de Reading a Anglaterra. En Kurt va entrar-hi amb cadira de rodes i una perruca, fent una paròdia dels rumors que corrien sobre el seu estat mental; després es va unir a Grohl i Novoselic fent un dels concerts més variats del grup, afegint a la llista cançons que encara no havien estat publicades i fins i tot versions de "The Money Will Roll Right In" de Fang, "D-7" de The Wipers; Novoselic va cantar com a introducció de "Smells Like Teen Spirit" el tema "More than a Feeling", de Boston (que té un riff semblant al de "Smells Like Teen Spirit") i també van tocar una versió a l'estil de Jimi Hendrix de The Star-Spangled Banner.Live Nirvana | 08/30/92 - Reading Festival, Reading, UK | Live Nirvana Tour History Al mig del concert, Kurt Cobain va comunicar al públic el naixement de la seva filla, i va aconseguir que la gent cridés "T'estimem Courtney!" a l'uníson. Grohl va confessar el 2005 al programa de ràdio "Loveline" que el grup creia que el concert seria un desastre total, a causa de tot el que havia passat durant els mesos anteriors i que no havien assajat des del juny. No obstant això, aquesta presentació va acabar sent una de les més memorables de la seva carrera."Nirvana's Reading Festival gig to be released on DVD". NME. abril 20, 2009. Consultat agost 23, 2010."Nirvana headline Reading Festival". BBC Online. Consultat agost 23, 2010.

Al cap de poc menys de dues setmanes, Nirvana va fer una altra actuació memorable als MTV Video Awards de 1992. Kurt va pensar que, degut a l'èxit que estaven tenint, el canal musical els permetria de tocar la seva nova cançó, "Rape Me". Els executius de la MTV, que preferien el seu gran èxit "Smells Like Teen Spirit", estaven molt espantats: pensaven que era una cançó en contra d'ells (perquè "Rape" no tan sols vol dir "violar" en anglès, sinó que també vol dir "esclavitzar"), i només van deixar que el grup toqués el seu senzill "Lithium". Al començament de la presentació, Cobain va tocar i cantar les primeres notes de "Rape Me", cosa que provocà un ensurt a la MTV, que acabà quan el grup començà a tocar "Lithium". Quan ja estaven acabant la cançó, Novoselic —frustrat perquè l'amplificador del seu baix va deixar de funcionar i per donar un "aire dramàtic"— va llençar enlaire el seu instrument. Per mala sort, el baix va caure al seu davant i va fer-li mal. Quan va acabar la cançó i mentre Kurt Cobain estava fent la "clàssica" destrucció dels instruments que feia al final de quasi cada actuació, Grohl es va aproximar al micròfon i va començar a cridar "Hola, Axl!", repetidament, referint-se al cantant de Guns N'Roses Axl Rose, amb qui el grup i la Courtney havien tingut una enganxada prèvia a la seva actuació.Azerrad, Michael. Come As You Are: The Story of Nirvana. Doubleday, 1994. , p. 279

Al desembre d'aquell any van publicar el disc Incesticide, una col·lecció de cares B i rareses. Algunes sessions radiofòniques del grup a la BBC i el material no publicat dels seus inicis van començar a circular mitjançant els circuits il·legals de venda de música; el disc va servir, doncs, per frenar els involucrats en el negoci, que incloïa seguidors que enregistraven els seus concerts sense autorització. El disc contenia algunes de les cançons preferides dels seguidors com "Sliver", "Dive", "Been a Son" o "Aneurysm", així com algunes versions de cançons de The Vaselines, un grup que, com a resultat de les versions que en va fer Nirvana, aconseguí una certa fama.Gaar, Gillian G. "Verse Chorus Verse: The Recording History of Nirvana". Goldmine. febrer 14, 1997.

In Utero