Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367De Tamerlà el flagell de Déu a Timur pare de la Nació, per Matilde Betoret Gonzàlez - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek. Es va casar amb dues princeses genguiskhànides i va rebre el títol de güregen (gendre reial)
Governador del Khurasan El 1380, amb uns 13 o 14 anys, fou nomenat governador del Khurasan (província mongola). Timur no dominava efectivament el Khurasan però considerava als seus prínceps d'alguna manera subjectes,El fet d'acudir a un kurultai implicava ja una forma de reconeixement, si bé el malik d'Herat no hi va anar el que després s'ha anomenat com “esfera de influència”; una notificació formal per anar al kurultai implicava que Timur considerava a qui ho enviava, en aquest cas al malik de la dinastia Kart, com un vassall. Com ajudants de Miran Shah va designar a Jahanghin Barles (germà de Hajji Barles), Hajji Saif al-Din Barles, Ak Bugha, Osman Abbas, príncep Mahmud Sultan, Kumar o Komari Inak (germà de Temuke), Taban Bahadur, Urur Bugha (germà de Sar Bugha), Pir Husayn Barles, Hamza Taychi'ut (fill de Musa Taychi'ut), Muhammad Qazaghan, Sarik Etek, Muzaffar (fill d'Utx Kara) i altres amirs amb 50 companyies de cavalleria.
Deposició de Muhammad de Sarakhs Muhammad de Sarakhs s'havia sotmès immediatament a Timur i aquest li havia permès retornar al seu govern. Però quan Timur va marxar cap a Samarcanda, Miran Shah, com a governador, el va arrestar i el va enviar a Samarcanda on va passar el hivern.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 35 El 1382 va participar en l'atac a la fortalesa de Kilat-i Nadiri.
Enllaç amb Khan Zade El 1382 o 1383, amb uns 17 anys, es va casar amb Khan Zade, vídua del seu germà Jahangir ibn Timur, amb la qual va tenir a Khalil Sultan i a Bikisi Sultan (o Beghisi Sultan), que fou la neta preferida de Tamerlà (els dos foren criats a la cort del seu avi).
Revoltes d'Herat, Sabzawar d'Herat i Nikudaris El 1383 va sufocar una revolta a Herat contra els timúrides. Quan Miran Shah va tenir notícies dels fets va enviar un destacament sota Saif al-Din Barles i Ak Bugha seguint ell mateix al darrere amb un fort contingent. Un combat a Khiavan, un sector de la ciutat, va acabar amb la derrota dels ghuris. Els agitadors es van dispersar i les tropes els van anar massacrant. Amb els caps dels morts es va fer una torre per servir d'exemple. La ciutat no es va rebel·lar mai més.Ibid., II, 41. Després hi van haver revoltes deks Nikudaris i de Shaikh Daud governador de Sabzawar d'Herat (Isfizar). Miran Shah va enviar a Sabzawar a l'emir Ak Bugha des de Herat, seguit de prop per l'amir Hajji Saif al-Din Barles. Sabzawar fou assetjada i presa i molts rebels executats però Shaikh Daud va poder fugir a la fortalesa de Bedrabad, al cim d'una muntanya, on els van anar a assetjar els dos amirs. Timur llavors va decidir enviar una part de l'exèrcit comandat per Shaikh Ali Bahadur i Utx Kara Bahadur cap a Gorgan (ciutat), per combatre a Amir Wali; i ell mateix va decidir marxar cap Isfizar i Sistan.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 43.
Campanya de Sistan i Kandahar En la campanya del Sistan del 1383, Miran Shah manava l'ala dreta de l'exèrcit. El nikudaris es van dirigir al sud i Tamerlà va enviar a Miran Shah a perseguirlos; les seves forces van passar el desert al sud de Bust i van trobar als Nikudaris acampats a la plana de Karan; Tumen Nikudari va agafar immediatament posició de combat; l'amir Saif al-Din Barles, que era amic seu, va intentar convèncer-lo de que es sotmetés i que no tenia res a témer però fou inútil; el combat va començar i Tumen va resultar mort aviat d'un cop de llança; el seu cap fou enviat a Timur.Ibid., II, 45 Després fou conquerida Kandahar. Miran Shah fou enviat a Khuzdar, al sud-est de Kelat; com que de l'expedició de Miran Shah no s'indica cap resultat cal suposar que no va tenir èxit.Ibid., II, 46 Sistan i Kandahar foren reunits al govern concedit a Miran Shah.
Lluites a Pèrsia occidental El 1384/1385 va acompanyar el seu pare a Pèrsia occidental i va participar en alguns combats contra Amir Wali ibn Ali Hindu de Gorgan (ciutat).Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 48 El 1386 va derrotar un exèrcit de l'Horda d'Or, avantguarda de Toktamish, que penetrava cap a l'Azerbaidjan, i va fer molts presoners encara que Tamerlà els va alliberar: En lloc de matar-los a sang freda com era habitual, Timur els va deixar marxar i els va enviar al seu kan amb un missatge que li recorda les seves obligacions i el tractat entre ell mateix i Toktamish.Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi El 1387, en la campanya contra els kara Koyunlu, fou enviat en persecució de Kara Mehmed; va capturar moltes dones i criatures i també bestiar, però no va trobar a Kara Mehmed ni al seu fill Kara Yusuf. Aquell mateix any Timur va enviar al seu exèrcit cap a Rayy per hivernar a Sark Kamigh, sota la direcció de Miran Shah, amb els amirs Shaikh Ali Bahadur i Saif al-Din Barles.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 60
Coràsmia i Ja'un i Qurban En la campanya de Coràsmia de 1388, Tamerla va saber que Sulayman Sufi i Ilikmish (príncep tuluïda casat amb la germana del emir o xa de Coràsmia Sulayman Sufi), havien fugit de Coràsmia. Timur va enviar a Miran Shah amb cinc regiments a perseguir als dos prínceps, però no els van atrapar.Ibid., III, 1 Al final de la campanya Miran Shah va tornar al seu govern del Khurasan.Ibid., III, 2 El 1389 el va enviar a reprimir la revolta dels Ja'un-i Qurban.Ibid., III, 4 El 1389 Miran Shah va matar Pir Muhammad ibn Ghiyath al-Din, i al seu fill Mahmud ibn Pir Muhammad, els darrers supervivents de la dinastia kart.segons Yazdi, Miran Shah va sortir de Khurasan per anar a reprimir la revolta dels Ja'un-i Gurban i va anar a Samarcanda, però això no té sentit ja que se sap que estava a Khurasan i per reprimir una revolta allí, no necessitava anar a Samarcanda; és possible que la mort del príncep estigui mal ubicada i que el fet s'hagués produït en la festa a finals del 1388 Segons una història, va tallar el cap del príncep enmig d'un banquet amb molta beguda, acte que després va culpar a les grans quantitats de vi que havia consumit.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 41 En tot cas Miran Shah si que va anar a Samarcanda, al hivern del 1389 al 1390 per informar al seu pare dels afers de la seva província i encara hi era a la primavera del 1390 quan va estar present al kurultai de la plana d'Akyar, retornant després al KhurasanIbid., III, 8
Campanya contra Toktamish El 1391 va participar en l'expedició a l'estepa Kiptxak contra Toktamish, dirigint l'ala dreta de l'exèrcit. En la batalla de Kunduzcha, on després hi va haver la ciutat d'Orenburg (19-20-21 de juny) l'ala dreta manada per Miran Shah fou la que va iniciar la primera carrega contra l'esquerra de Toktamish.Tamerlane, the earth shaker, de H. Lamb Cap al final del 1391 Miran Shah va tornar al seu govern de Khurasan.
Campanya del Petit Lur En la capanya al Petit Lur (1393), Timur estava a Shariyar (al costat de Rayy) i va decidir marxar amb el seu cos d'exèrcit, deixant a Miran Shah amb una part de l'exèrcit per esperar l'equipatge que venia d'Astarabad. Miran Shah, ja amb l'equipatge, va arribar a Kashan on el governador Malek Sarbadar, que governava en nom de Shah Mansur de Fars i Khuzestanhavia fugit del Khurasan el 1389 després d'una revolta, perseguit pel governador Miran Shah, i s'havia refugiat a territori muzaffàrida al saber que arribava va enviar un correu a demanar quarter; li fou atorgat i se li va concedir vesta de honor i va passar al servei de Miran Shah. El 27 de juny de 1393 Tamerlà va acampar a la plana d'Hamadan on el va anar a trobar el príncep Miran Shah amb l'equipatge amb el qual alguns prínceps es van dirigir a Sultaniya. A la plana d'Hamadan Timur va conferir el virregnat del Takhi-i-Hulagu (Tron de Hulagu o Regne de Hulagu a Miran Shah. Enumerava com a regnes: Rayy, Azerbaidjan, Shirvan, Derbent, Bakú, Gilan i les seves dependències, fins al país anomenat Soldanat de Rum (Anatòlia) i incloïa les ciutats de Sultaniyah, antiga capital il-kànida, i Tabriz. Pare i fill es van intercanviar regals i Miran Shah va oferir un altre banquet.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 28
Governador de Takhi-i-Hulagu Campanya contra els turcmans El dia 2 de juliol de 1393 Timur va abandonar Hamadan. Miran Shah fou enviat per endavant cap a Kulaghi. Allí va informar que el bandit turcman Sariq Muhammad que operava a la zona s'havia fet fort a les muntanyes amb família i servidors i havia reunit una tropa considerable de sediciosos, i que estava actuant com un sobirà.Ibid., III, 28 En la campanya contra els turcmans, el 28 de juliol de 1393 Timur va acampar a la plana de Kulaghi a la vora del riu Ak Say. Miran Shah fou enviat a assetjar Sarek Kurgan i l'amir Utx Kara a assetjar Karutoy; les dues places foren conquerides i destruïdes i els defensors passats a ganivet.Ibid., III, 29
Campanya de Bagdad Va participar de manera destacada en la conquesta de Bagdad (1393). Miran Shah va arribar fins a Hilla i va enviar les tropes a perseguir a Ahmad que fou atrapat a la plana de Kerbela el 7 d'octubre de 1393, però el sultà anava amb 2000 homes que van aturar als perseguidors i després ja no van poder seguir pel cansament dels cavalls i la manca d'aigua.Ibid., III, 30 Miran Shah va anar de Hilla a Bàssora i d'allí va retornar cap a Harbi on estava el seu pareIbid., III, 34 i fou enviat immediatament cap al Diyar Bakr com avantguarda. Després de la conquesta de les ciutats i terres a la vora del Tigris i es va reunir amb el seu pare que havia arribat a Mossul.Ibid., III, 35
Campanya de Mardin L'11 d'abril de 1394 Timur va sortir de Mossul cap a Mardin. Miran Shah va passar al davant amb l'avantguarda i va assolar els camps i les muntanyes de la regió de Mardin.Ibid., III, 39 Sotmesa Mardin, el 24 d'abril Timur va sortir de la ciutat i els prínceps van marxar per diverses vies, Miran Shah via Jaufek. Timur va enviar a Miran Shah a regular les guarnicions i impostos a pagar de totes les places sotmeses a la zona del Tigris.Ibid., III, 40
Conquesta d'Amida i campanya del Kurdistan Miran Shah el va informar que la gent d'Amida (Armènia), orgullosos de les seves muralles, no volien testimoniar la seva obediència a l'emperador, i aquest va decidir anar cap a la ciutat. Miran Shah no hi va participar. Poc després estava a Bidlis (22 de maig de 1394) i les columnes van convergir poc després a Sarai Mush.Ibid., III, 42 A la plana de Mush es va decidir castigar a tots els prínceps kurds que no havien anat a sotmetre's tal com Timur havia ordenat. D'aquesta tasca se'n va encarregar Miran Shah que va atacar als prínceps renuents i va donar quarter als que es sotmetien.Ibid., III, 43 Finalment Miran Shah va anar a Tabriz a fer-se càrrec del seu govern.
Repressió dels hurufiyya