Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del . També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciamento.
Concepte miniatura|Pronunciament a Lisboa. miniatura|Rafael del Riego. Es considera que en un cop d'estat convencional, una facció rebel que controla alguns elements de les forces armades pren el control de l'Estat mitjançant un moviment sobtat, organitzat i executat furtivament. En canvi, en un pronunciament, un grup d'oficials militars declara públicament la seva oposició al govern de torn (és a dir, el cap de govern i el seu gabinet, que poden ser civils electes legalment o bé el resultat d'un cop d'estat anterior). Els rebels esperen llavors que la resta de les forces armades es declarin a favor o en contra del govern de torn. En general, un pronunciament està precedit per un període de preparació, durant el qual els rebels sondegen quants oficials comparteixen els seus punts de vista i estan disposats a acompanyar-los No hi ha lluita armada; si la rebel·lió manca de suport, els organitzadors perden, i hauran d'abandonar el país, retirar-se de les forces armades o sofrir arrest. Però si la major part de les forces armades es declaren a favor del pronunciament, llavors el govern de torn renuncia. Hi ha qui veuen una similitud amb una moció de censura, amb la diferència que són les forces armades les qui l'emeten, en lloc dels legisladors.
Exemples Un pronunciament destacat va ser el realitzat pel tinent coronel Rafael Riego l'1 de gener de 1820 contra el rei Ferran VII. Alberto Gil Novales, Rafael del Riego, la revolución de 1820, día a día, Madrid, 1976, p. 11 et suivantes.
Un altre pronunciament reeixit va ser la rebel·lió de setembre de 1868 contra la reina Isabel II d'Espanya, dirigit pels generals Prim i Serrano.
Un altre pronunciament important va ser la rebel·lió del general José Sanjurjo contra la Segona República Espanyola en 1932, conegut com "la Sanjurjada", encara que va ser fallit i va implicar l'exili del seu líder. Tanmateix, el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que originà la Guerra Civil espanyola no es va iniciar per mitjà del pronunciament típic. Hugh Thomas escriu en el seu text de referència sobre la Guerra Civil Espanyola que, els plans de Mola es van aclarir en una circular a l'abril. L'aixecament planejat no seria un pronunciament a l'estil tradicional. Les dues branques del complot, una civil i l'altra militar, es van establir a totes les províncies d'Espanya.Thomas, Hugh. The Spanish Civil War (Penguin Books Ltd, 1968) 143
A Mèxic, on aquestes declaracions solien ser molt detallades, formals i publicades com a textos escrits, rebien el nom de "plans", com el pla d'Iguala de 1821 que va originar la independència del país.
Pel que fa a França, en comentar el putsch d'Alger de 1961 el general Charles de Gaulle va titllar l'esdeveniment de "pronunciament militar" en la seva declaració televisada del 23 d'abril de 1961.
Pronunciaments en la història d'Espanya Regnat de Ferran VII (1814-1833) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1814Francisco Javier de ElíoCapità GeneralValènciapressió no violentaabsolutistaÈxit1814Espoz y MinaMariscal de camp Pamplonaclàssic liberalFracassat, fugí a França1815Juan Díaz PorlierGeneralGalíciaclàssic liberalFracassat, fou penjat1816Ramón Vicente RichartConspiració del triangleComissari de guerraMadridsegrest del ReiliberalFracassat, fou afusellat1817Luis de Lacy y GautierTinent GeneralCaldes d'Estracclàssic liberalFracassat, fou afusellat1819Joaquín VidalCoronelValènciaclàssicReposar al tron Carles IVFracassat, 15 homes penjats1820Rafael del RiegoTinent CoronelCabezas de San JuanclàssicliberalÈxit, comença el període liberal (1820-1823)1822Luis Fernández de CórdovaOficialMadridclàssic absolutistaFracassat1824Joaquín Capapé ComellaGeneral de BrigadaSaragossaclàssic absolutistaFracassat, fou absolt1824Francisco ValdésCoronelTarifadesembarcamentliberalFracassat1825Georges BessièresMariscalGetafeclàssic absolutistaFracassat, afusellat amb 8 oficials1826Antonio i Juan Fernández BazánOficialsAlacantDesembarcamentliberalFracassat, foren penjats1830Espoz y MinaMariscal de camp Pirineusinvasió liberalFracassat, retornà a França1831José María TorrijosGeneralMàlagadesembarcamentliberalFracassat, 32 afusellats
Regència de Maria Cristina (1834-1840) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1834Manuel LlauderCapità GeneralBarcelonapressió no violentaliberal moderatFracassat1834Vicente Genaro de QuesadaCapità GeneralMadridpressió no violentaliberal moderatÈxit, Estatut Reial de 18341835Cayetano Cardero de la VegaOficialMadridclàssic liberalÈxit, sense resultat polític1835Vicente Genaro de QuesadaCapità GeneralMadridno tradicionalliberalÈxit, Ministeri Mendizábal1836García, Gómez i LucasSargentsLa Granja de San Ildelfonsomotí de sargentsliberalÈxit, Constitució de 18371836 Antonio BoilComandant Valènciaclàssic liberalFracassat1838Luis Fernández de CórdovaGeneralSevillano tradicionald'ideologia confusaFracassat, fugí a França
Regència del general Espartero (1840-1843) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1841Leopoldo O'Donnell, Diego de León y Navarrete, Manuel de la Concha, Manuel Montes de Oca, Dámaso Fulgosio...GeneralsMadrid i Saragossaclàssic moderatsFracassat, 200 afusellats i 5 generals 1843Prim i NarváezGeneralsReus i Valènciaclàssic moderat i progressistaÈxit, Isabel II és declarada major d'edat
Regnat d'Isabel II (1843-1868) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1844Pantaleón BonéOficialAlacant i Cartagenaclàssic progressistaFracassat, 24 afusellats1844Autors diversosDiversos grausMaestratclàssic carlistaFracassat1844Martín ZurbanoGeneralNavarraclàssic liberalFracassat, amb els seus dos fills1846Miguel Solís CuetosComandant Lugoclàssic progressistaFracassat, 12 oficials afusellats1848Manuel Buceta del VillarGeneralMadridclàssic progressistaFracassat, alguns afusellaments. Mort del capità general Fulgosio1854José de HoreGeneral de BrigadaSaragossaclàssic progressistaFracassat, va morir combatent1854Leopoldo O'Donnell i DulceGeneralsVicálvaroclàssic moderat i progressistaÈxit, Ministeri d'Espartero1860Jaime Ortega y OlletaCapità GeneralIlles BalearsclàssiccarlistaFracassat, fou afusellat1860Sixto CámaraCap de milíciesDiversos llocsclàssic republicàFracassat1866Revolta de Villarejo de SalvanésGraus diversosVoltants de Madridclàssic contra la reina Isabel IIFracassat1866Baltasar Hidalgo de QuintanaCapitàCaserna de San Gilmotí de sergentscontra la reina Isabel IIFracassat, 66 insurgents afusellats1867Domingo Moriones MurilloCoronelMadridclàssic contra la reina Isabel IIFracassat1868Serrano, Prím i TopeteGenerals i AlmirallCadis i Còrdovaclàssic contra la reina Isabel IIÈxit, caiguda de la Monarquia
Primera República (1873-1874) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1873RegimentsOficials artillersDiversos indretsmotí conservadorDissolució de l'Exèrcit 1873Dos OficialsDiversos grausLlocs diversosmotí corporatiuÈxit, llei sobre la pena de mort 1874Manuel PavíaGeneralMadridassalt a les CortsAntirepublicàÈxit, fi de la 1a República1874Arsenio Martínez-Campos AntónGeneralSagunt clàssicmonàrquic Èxit, restauració de la Monarquia
Restauració (1875-1930) AnyPronunciament GrauLlocTipus de pronunciamentPertinença políticaResultat1883Serafín Asensio-Vega y MuñozTinent GeneralBadajozclàssic republicàFracassat, fugí a Portugal1884Ramón Ferrandiz de la PlazaComandant Santa Coloma de Farnersclàssic republicàFracassat, afusellament dels seus caps1885Carlos Casero RuizSergent Cartagenaclàssic republicàFracassat, fugí a Orà1886Manuel Villacampa del CastilloGeneral de BrigadaMadridclàssic republicàFracassat, cadena perpètua1923Miguel Primo de RiveraCapità GeneralBarcelonahabitualment qualificat com a cop d'estatA favor d'una dictaduraÈxit, comença la Dictadura de Primo de Rivera1926Segundo García GarcíaCoronelValènciaclàssic constitucionalistaFracassat, 8 anys de presó1929Regiments artillersDiversosSegòviamotí complex Dissolució de l'Exèrcit 1929José Sánchez Guerra y MartínezEx-ministreValènciamotí constitucionalistaFracassat1930Fermín Galán i Ángel García HernándezCapitansJacaclàssic prorepublicàFracassat, foren afusellats1930Queipo i Ramón FrancoGeneral i Comandant Cuatro Vientosclàssic prorepublicàFracassat, fugiren a Portugal
Vegeu també Cop d'estat Insurrecció Motí Rebel·lió Revolució Pronunciament d'Urquiza Pronunciament de Sagunt Associació Republicana Militar
Referències
Bibliografia Juli Busquets i Bragulat, Pronunciamientos y golpes de Estado en España, 1982 José Cepeda Gómez, Los pronunciamientos en la España del siglo XIX, Arco Libros S. L., Madrid, 2003,
Categoria:Política