miniatura|Exemple de l'eslau eclesiàstic rus Leslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език [tsarkovnoslavianski ezik]; en belarús: царкоўнаславянская мова [tsarkounaslaviànskaia mova]; en rus: церковнославянский язык [tsierkovnoslaviánskii iazík]; en ucraïnès: церковнослов'янська мова [txerkovnoslovianska mova]) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves. Històricament, aquesta llengua prové de l'antic eslau, adaptant la seva pronunciació i ortografia i reemplaçant algunes paraules i expressions difícils per llurs corresponents vernacles.
Amb anterioritat, al , l'eslau eclesiàstic s'emprava àmpliament com a llenguatge literari a Rússia. Tot i que mai no se'n parlà fora dels serveis religiosos, el clergat, els poetes i la gent educada tendia a introduir expressions provinents de l'eslau eclesiàstic en la seva parla quotidiana. Durant els segles i , fou gradualment reemplaçat pel rus modern en la literatura seglar, mantenint-se només el seu ús religiós. Tot i que el 1760 Mikhaïl Lomonóssov defensava que l'eslau eclesiàstic era l'estil més elevat del rus, dins de Rússia la mateixa idea va esfondrar-se al llarg del . Alguns dels elements del seu estil poden haver sobreviscut en la parla dels antics creients, després del cisma que patí l'Església Ortodoxa Russa el .
L'eslau eclesiàstic s'emprà (amb modificacions) com a llengua litúrgica i literària als altres països ortodoxos -Belarús, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Bulgària i Macedònia del Nord- fins que fou substituït per llurs llengües nacionals (tot i que l'ús litúrgic pot continuar avui dia).
Categoria:Llengües eslaves Categoria:Litúrgia