La bandera nacional del Japó és la bandera que representa el Japó i que, juntament amb l'escut i l'himne nacional, té la categoria de símbol nacional. Consisteix en un rectangle de color blanc i un gran disc carmesí (representa el sol) en el centre. Es denomina oficialment Nisshōki (日章旗, «Bandera del sol en forma de disc») en japonès, però és més habitualment coneguda com a Hinomaru (日の丸, «Disc solar»).
La Nisshōki és la bandera nacional de l'Imperi japonès segons la llei sobre la bandera i l'himne nacional, que va ser promulgada i va entrar en vigor el 13 d'agost de 1999. Tot i que anteriorment no s'especificava una bandera oficial, el Hinomaru ja era de facto la insígnia nacional. Dues proclamacions del 1870 donaven dues provisions per al disseny d'una bandera nacional. L'ús del Hinomaru va ser severament restringit durant els primers anys de l'ocupació nord-americana després de la Segona Guerra Mundial, tot i que posteriorment les restriccions es van relaxar.
Durant la primerenca història del Japó, el motiu del Hinomaru va ser utilitzat en les banderes de dàimios i samurais. Durant la Restauració Meiji, tant el disc solar com la insígnia del sol naixent de l'Armada Imperial Japonesa es van convertir en els principals símbols de l'emergent Imperi japonès. Cartells amb propaganda, llibres de text i pel·lícules pintaven la bandera com una font d'orgull i patriotisme. Els ciutadans se'ls demanava que exhibissin la bandera a casa seva durant les festes nacionals, celebracions i altres ocasions que decretés el Govern.
Diferents objectes devocionals al país i l'emperador amb el motiu del Hinomaru es van tornar populars durant la Segona Guerra Sinojaponesa i altres conflictes. Aquests objectes anaven des de <consignes escrites en banderes fins peces de vestir i plats amb la imatge de la bandera.
La percepció pública de la bandera nacional varia. Per a alguns japonesos, la bandera representa el país, de manera que cap altra pot substituir-la. No obstant això, la bandera no és desplegada causa de la seva associació amb el nacionalisme extrem. L'ús de la bandera i l'himne nacional —el Kimigayo— han estat un assumpte polèmic en les escoles públiques del Japó des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Disputes sobre el seu ús han derivat en protestes, demandes i almenys un suïcidi a la prefectura d'Hiroshima. Pels d'Okinawa, la bandera representa els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i la subseqüent presència militar nord-americana. Per a algunes nacions ocupades pel Japó la bandera és símbol d'agressió i imperialisme. El Hinomaru va ser utilitzat com una eina en contra de nacions ocupades amb el propòsit d'intimidar i subjugar. Malgrat les connotacions negatives, fonts japoneses i occidentals asseguren que la bandera és un perdurable i poderós símbol per als japonesos.
Diferents banderes s'han basat en el Hinomaru, incloent-hi la insígnia de l'Armada, a més que va servir com a base per a altres banderes al Japó, tant d'ús públic com privat.
Història Antecedents miniatura|Amaterasu Ō-Mikami (a dalt al centre), deessa del Sol i figura important en la mitologia japonesa. L'origen exacte del Hinomaru és desconegut, tot i que sembla que el sol naixent tenia un significat simbòlic des d'inicis del segle VII. Al Japó és sovint esmentat en diversos texts antics com «la terra del sol naixent», a més que aquest astre està fortament relacionat amb la família imperial, ja que el mite de la creació del Japó afirma que els membres del tron són descendents de la deessa Amaterasu. El 607, una correspondència oficial que començava amb «de l'emperador del sol naixent» va ser enviada a l'emperador Yang de Sui.
Històricament, al Japó es va donar una gran importància a les banderes, estendards i escussons, especialment durant les batalles. Els primers esments de banderes relatives a aquest país venen de cròniques xineses en les quals es descriu que missatgers provinents del Japó portaven estendards grocs, a més d'haver regalat banderes amb brocats daurats, així com espases. Junt amb les banderes es van desenvolupar els mon —o escussons— dels quals es té registre del seu ús des del període Nara. Durant aquesta època el més utilitzat era el de les «nou estrelles», i el seu ús no tenia finalitats militars encara sinó que, per exemple, s'utilitzaven per distingir aquells transports en què viatjaven els oficials de la Cort Imperial.
Períodes Heian, Kamakura i Muromachi
A finals del període Heian, època durant la qual van tenir lloc nombrosos conflictes bèl·lics com les guerres Genpei i les rebel·lions Hogen i Heiji, es va utilitzar un tipus de bandera, anomenada hata jirushi, per identificar i organitzar els exèrcits samurais. Els hata jirushi consistien en una espècie de banderins llargs que penjaven d'una barra horitzontal lligada a un pal. És aquest tipus d'insígnies les que van utilitzar tant els membres del clan Taira com els del clan Minamoto, protagonistes de les guerres Genpei i a qui algunes fonts —com el Heike Monogatari, obra del que descriu les lluites entre ambdós clans— atribueixen haver utilitzat el Hinomaru als seus ventalls, anomenats gunsen.
Una altra de les llegendes de l'origen del Hinomaru és atribuïda al monjo budista Nichiren. Suposadament, durant les invasions mongoles del Japó del , Nichiren va donar un estendard del sol al shogun per portar-lo durant la batalla. És d'aquesta època de la qual s'obtenen les primeres fonts gràfiques d'insígnies de la història del Japó, gràcies al Mōko Shūrai Ekotoba, un rotlle escrit per Takezaki Suenaga amb el registre dels exèrcits que van combatre els mongols en l'esmentat enfrontament.
Per la seva part, per legitimar el seu govern, els shoguns d'Ashikaga, descendents del clan Minamoto, van utilitzar a les seves banderes invocacions de Hachiman, déu de la guerra, les quals havien estat adoptades com a símbol personal originalment per Minamoto no Yoshikuni, el primer a haver pres el cognom Ashikaga. Ashikaga Yoshiaki, últim shogun Ashikaga, a més d'utilitzar les invocacions de Hachiman va afegir a les seves banderes un Hinomaru. Ashikaga Shigeuji, membre d'una de les branques menors de la família, va utilitzar com a insígnia a les seves banderes un kirimon amb un Hinomaru.
Període Sengoku i Azuchi-Momoyama
Durant el període Sengoku, la identificació de les tropes per mitjà de banderes, així com la senyalització per mitjà de les mateixes, va augmentar-ne la importància, i a més van sorgir banderes més grans anomenades nobori, les quals anaven lligades tant a una barra vertical com un pal.
Takeda Shingen, un dels principals dàimios d'aquest període, va utilitzar un Hinomaru en les seves banderes. Una encara es conserva al Museu Takeda, al temple Erin, a Kofu. El famós rival de Shingen, Uesugi Kenshin, va utilitzar també el Hinomaru en les seves.
Altres dàimios d'aquest període que van utilitzar un disc solar com a símbol personal van ser Sakai Tadatsugu, que l'emprava en un uma jirushi, i Date Masamune, que és representat en un dibuix amb un disc solar com el seu sashimono —o petita bandera d'identificació personal que anava lligada a l'esquena del samurai—. Toyotomi Hideyoshi, un dels «grans unificadores del Japó», va portar el disc solar als seus vaixells durant les invasions japoneses a Corea, mentre que Tozawa Masamori, aliat de Tokugawa Ieyasu, va utilitzar un sashimono per als missatgers, en el qual apareixia un disc vermell al centre d'una bandera amb fons blau.
Shogunat Tokugawa
El 1600, el país pràcticament va quedar dividit en dos bàndols, els quals es van enfrontar en la batalla de Sekigahara. De l'esmentat conflicte va resultar vencedor Tokugawa Ieyasu, que aquell mateix any va instaurar el shogunat Tokugawa, a més d'ordenar la ubicació del Hinomaru als pals dels seus vaixells perquè fossin la seva insígnia naval.
Durant el shogunat Tokugawa es va decretar una política coneguda com a sakoku, la qual restringia la comunicació amb la resta dels països, principalment amb les potències estrangeres. La reclusió va acabar el 1853, quan el comodor Matthew Perry va obligar el Japó a obrir les seves fronteres —en un episodi conegut com a «vaixells negres»—. Un any després, el 1854, el govern va ordenar que tots els vaixells japonesos portessin el Hinomaru perquè es distingissin dels vaixells estrangers. Abans d'això, banderes amb diferents tipus de Hinomaru s'havien utilitzat en embarcacions que comerciaven amb Rússia i els Estats Units.
Ja a finals d'aquesta època, el disc solar vermell era habitual a les banderes de diferents grups socials.
Restauració Meiji
L'actitud que va prendre el shogunat davant les potències estrangeres va motivar la inconformitat de diversos grups socials, que van lluitar per la tornada a l'activitat política de l'emperador, reclòs a assumptes religiosos des de diversos segles enrere. La situació va derivar en la guerra Boshin, amb la consegüent renúncia de l'últim shogun Tokugawa. Curiosament, durant l'esmentat conflicte, tant bel·ligerants aliats al shogunat com els que donaven suport a l'emperador van utilitzar la bandera del Hinomaru. L'emperador va prendre llavors les regnes del país i el seu govern va començar un procés de modernització del país. Dues proclamacions del 1870, dutes a terme pel Consell d'Estat (Daij-kan) el cos governant en els inicis de l'era Meiji, donaven sengles provisions per al disseny d'una bandera nacional. Una bandera amb un disc solar va ser adoptada com a nacional per als vaixells mercants en la Proclamació núm. 57 del tercer any de Meiji —expedida el 27 de febrer de 1870—, mentre que una altra bandera nacional era utilitzada per l'Armada sota la Proclamació núm. 651 del tercer any de Meiji —expedida el 27 d'octubre de 1870—. Un any més tard, tanmateix, les responsabilitats legislatives van recaure en la Cambra d'esquerra (Sa-in) i finalment, el 1885, el Consell va ser reemplaçat pel Gabinet (Naikaku). Totes les lleis prèvies que no van ser publicades a la Gaseta Oficial del Japó van ser abolides, així com les «declaracions» del Consell. El Hinomaru va ser llavors la bandera nacional conforme a la llei fins al 1885 -el que la converteix a la primera bandera nacional adoptada- i posteriorment a la bandera nacional de facto, ja que no s'havia aprovat cap altra llei per a aquest símbol durant la Restauració Meiji.
Mentre que la idea dels símbols nacionals resultava estranya per als japonesos, el govern Meiji la necessitava per comunicar-se amb la resta dels països. Posteriors implementacions per part del govern li van donar major identificació al país, incloent-hi l'himne Kimigayo i el segell imperial. Es va instaurar a més el xintoisme estatal, mitjançant el qual es va buscar una unitat nacionalista a l'estat, recolzat en les creences del xintoisme. Entre altres mesures, es va instaurar un nou calendari que va reemplaçar el de les cinc festivitats a l'any (gosseku), i durant les noves celebracions, el govern va pressionar als habitants perquè el Hinomaru fos fet onejar en aquestes dates, fins i tot sota coerció de la policia.
Imperialisme japonès i Guerra del Pacífic
miniatura|Pòster propagandístic de l'harmonia entre els japonesos, xinesos i manxús. El text diu: «Amb la cooperació del Japó, la Xina i Manxukuo, el món pot estar en pau». L'ús de la bandera nacional va augmentar així que el Japó es convertia en imperi, i el Hinomaru va ser present durant les celebracions de les victòries de la primera Guerra Sinojaponesa i la guerra russojaponesa. A més, la bandera es va utilitzar en els esforços bèl·lics al llarg de tot el país. Malgrat això, el 1931, un membre de la Cambra de Representants va proposar un projecte de llei perquè la bandera assolís el nivell de símbol nacional (Dai Nihon teikoku kokki han), que va ser rebutjat per la Cambra de Pares.