El Campionat del Món de motocròs (oficialment: FIM Motocross World Championship), regulat per la FIM, és la màxima competició internacional de motocròs. El campionat es va inaugurar el com a continuació del Campionat d'Europa que s'havia disputat des del , amb una única categoria de . El s'hi va afegir la categoria de i el la de . Aquesta estructura ha anat canviant progressivament d'ençà del , fins a quedar reduïda a dues classes principals (MXGP i MX2), masculines, i una de complementària (WMX), femenina. Tots els Grans Premis del mundial programen dues mànegues de MXGP i dues de MX2, i només alguns en programen dues més de WMX.

Història El 26 de juliol de 1947 es va celebrar a Wassenaar, Països Baixos, la primera edició d'un campionat internacional de motocròs reservat a seleccions estatals, el Motocross des Nations. Cinc anys després, el 1952, la FIM instaurà el primer Campionat d'Europa de motocròs per a pilots individuals, obert a motocicletes de fins a 500 cc. El 1957, aquest campionat fou rebatejat com a "Campionat del Món" i, al mateix temps, es creà en paral·lel la primera Copa d'Europa de 250 cc, reservada a motocicletes d'aquesta cilindrada, que es rebatejà com a Campionat d'Europa el i com a Campionat del Món el 1962. El , la FIM introduí la que acabà esdevenint la tercera cilindrada d'aquest campionat, la de 125 cc, inicialment com a Copa d'Europa (Cup FIM 125) i, d'ençà de 1975, ja com a Campionat del Món.

miniatura|esquerra|Sortida d'una mànega del GP dels Països Baixos de 500cc de 1959 Tot i tenir rang de campionats del món, les primeres edicions dels mundials de motocròs se seguiren celebrant íntegrament a Europa. No fou fins al 1973 que se'n disputaren els primers Grans Premis en un altre continent (concretament, el de 125cc i el de 500cc, tots dos als Estats Units). El , el Campionat del Món constava de 20 Grans Premis repartits entre març i setembre, un d'ells a l'Argentina, tres a Àsia i la resta a Europa.

Al començament, la cilindrada amb més prestigi internacional era la inicial de 500 cc, coneguda popularment com a la "categoria reina" d'aquest esport. La de 250 cc, coneguda aleshores com a "la petita cilindrada", fou tinguda inicialment per una mena de "segona divisió" del motocròs, tot i que en certs països l'interès per aquesta era molt superior, sobretot en aquells on s'hi fabricaven motocicletes competitives de 250 cc (els països del teló d'acer i Catalunya especialment). Pel que fa als 125 cc, la categoria serví sobretot com a camp d'aprenentatge per als més joves, tot i que alguns campions més experimentats també hi varen competir. De mica en mica, l'interès de marques, pilots i públic pels 250 cc va anar creixent fins que, a la dècada del 1990, va acabar esdevenint la més seguida i prenent, doncs, l'apel·latiu familiar de "reina" a la cilindrada de 500 cc. Des d'aleshores, tant els fabricants, com els pilots i el públic en general passaren a esmerçar les seves principals energies en els 250cc.

Al tombant del , la FIM cedí l'organització del Campionat del Món de motocròs a Youthstream, una societat privada dirigida per Giuseppe Luongo. El , Luongo es vengué els drets acabats d'aconseguir a Dorna, la societat que organitzava el mundial de velocitat. El 2003, Dorna rebatejà la categoria de 500 cc com a 650 cc i la de 250 cc, com a Motocross GP, però foren simplement canvis de nom, sense cap altra variació que l'augment de cilindrada per a la categoria màxima. La gestió de Dorna al capdavant del mundial no acabà de funcionar i, el , l'entitat retrocedí els seus drets a Youthstream. Una de les primeres mesures de Giuseppe Luongo aleshores fou la reformulació total de les tres categories històriques del mundial: les cilindrades de 125, 250 i 500 cc (totes amb motors de dos temps) desaparegueren i, al seu lloc, s'instauraren tres noves categories (o "classes") basades en motors de quatre temps (MX1, MX2 i MX3). La intenció era reflectir els canvis esdevinguts en la tecnologia dels motors, on els dos temps havien pràcticament desaparegut de la producció en sèrie, i a la vegada fer un gest en pro del medi ambient afavorint els motors de quatre temps, menys contaminants que els de dos. No feia gaire, al mundial de velocitat s'hi havia fet un canvi similar en reconvertir l'antiga classe dels 500cc en l'actual MotoGP.

També l'estructura del mundial va canviar: des d'aleshores, als Grans Premis s'hi corrien dues mànegues de les dues categories principals (MX1 i MX2) al mateix dia, mentre que l'altra, MX3, restà segregada i passà a tenir el seu propi calendari, amb Grans Premis específics en dates i circuits diferents. A banda, el va néixer la Copa del Món de motocròs femení, rebatejada com a Campionat del Món, amb l'acrònim WMX, el . El , la categoria MX1 es rebatejà com a MXGP i es discontinuà la categoria MX3, alhora que es potenciava el mundial femení.

Al gener del es va comunicar que Infront, empresa líder en drets de televisió i màrqueting, havia comprat Youthstream i obtingut els drets exclusius del Mundial de motocròs fins al 2036. Al febrer del , Infront va canviar el nom de Youthstream, ara de la seva propietat, per Infront Moto Racing . Aquest nou ens, dirigit encara per Giuseppe Luongo, serà qui gestioni en exclusiva els drets internacionals de televisó, màrqueting i promoció de tots els campionats internacionals de motocròs de la FIM: el Campionat del Món, el Motocròs de les Nacions, els mundials femení i Júnior, el mundial de Snowcross, el Campionat d'Europa de motocròs i el Motocròs de les Nacions Europees.

Fórmules dels motors La composició de les tres classes vigents a data del 2020 és la següent:

MXGP: Motors de dos temps fins a 250 cc i motors de quatre temps fins a 450 cc (és la categoria reina del motocròs, on competeixen els principals pilots de l'especialitat). MX2: Motors de dos temps fins a 125 cc i motors de quatre temps fins a 250 cc (una mena de categoria d'iniciació, on hi competeixen els joves de fins a 23 anys abans de passar a la superior). WMX: Per a dones, amb motocicletes que compleixin els requeriments de la classe MX2.

Llista de campions Primera etapa (1952-2003)

Edició Any Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta 1952 Victor Leloup Saroléa-- 1953 Auguste Mingels FN-- 1954 Auguste Mingels FN-- 1955 John Draper BSA-- 1956 Les Archer -- 1957 Bill Nilsson AJS Fritz Betzelbacher Maico- 1958 René Baeten FN Jaromír Čížek Jawa- 1959 Sten Lundin Monark Rolf Tibblin Husqvarna- 1960 Bill Nilsson Husqvarna Dave Bickers Greeves- 1961 Sten Lundin Lito Dave Bickers Greeves- 1962 Rolf Tibblin Husqvarna Torsten Hallman Husqvarna- 1963 Rolf Tibblin Husqvarna Torsten Hallman Husqvarna- 1964 Jeff Smith BSA Joël Robert ČZ- 1965 Jeff Smith BSA Víktor Arbékov CZ- 1966 Paul Friedrichs ČZ Torsten Hallman Husqvarna- 1967 Paul Friedrichs CZ Torsten Hallman Husqvarna- 1968 Paul Friedrichs CZ Joël Robert CZ- 1969 Bengt Åberg Husqvarna Joël Robert CZ- 1970 Bengt Åberg Husqvarna Joël Robert Suzuki- 1971 Roger De Coster Suzuki Joël Robert Suzuki- 1972 Roger De Coster Suzuki Joël Robert Suzuki- 1973 Roger De Coster Suzuki Håkan Andersson Yamaha André Malherbe Zündapp 1974 Heikki Mikkola Husqvarna Guennadi Moisséiev KTM André Malherbe Zündapp 1975 Roger De Coster Suzuki Harry Everts Puch Gaston Rahier Suzuki 1976 Roger De Coster Suzuki Heikki Mikkola Husqvarna Gaston Rahier Suzuki 1977 Heikki Mikkola Yamaha Guennadi Moisséiev KTM Gaston Rahier Suzuki 1978 Heikki Mikkola Yamaha Guennadi Moisséiev KTM Akira Watanabe Suzuki 1979 Graham Noyce Honda Håkan Carlqvist Husqvarna Harry Everts Suzuki 1980 André Malherbe Honda Georges Jobé Suzuki Harry Everts Suzuki 1981 André Malherbe Honda Neil Hudson Yamaha Harry Everts Suzuki 1982 Brad Lackey Suzuki Danny LaPorte Yamaha Eric Geboers Suzuki 1983 Håkan Carlqvist Yamaha Georges Jobé Suzuki Eric Geboers Suzuki 1984 André Malherbe Honda Heinz Kinigadner KTM Michele Rinaldi Suzuki 1985 Dave Thorpe Honda Heinz Kinigadner KTM Pekka Vehkonen Cagiva 1986 Dave Thorpe Honda Jacky Vimond Yamaha David Strijbos Cagiva 1987 Georges Jobé Honda Eric Geboers Honda John van den Berk Yamaha 1988 Eric Geboers Honda John van den Berk Yamaha Jean-Michel Bayle Honda 1989 Dave Thorpe Honda Jean-Michel Bayle Honda Trampas Parker KTM 1990 Eric Geboers Honda Alessandro Puzar Suzuki Donny Schmit Suzuki 1991 Georges Jobé Honda Trampas Parker Honda Stefan Everts Suzuki 1992 Georges Jobé Honda Donny Schmit Yamaha Greg Albertyn Honda 1993 Jacky Martens Husqvarna Greg Albertyn Honda Pedro Tragter Suzuki 1994 Marcus Hansson Honda Greg Albertyn Suzuki Bob Moore Yamaha 1995 Joël Smets Husaberg Stefan Everts Honda Alessandro Puzar Honda 1996 Shayne King KTM Stefan Everts Honda Sébastien Tortelli Kawasaki 1997 Joël Smets Husaberg Stefan Everts Honda Alessio Chiodi Yamaha 1998 Joël Smets Husaberg Sébastien Tortelli Kawasaki Alessio Chiodi Husqvarna 1999 Andrea Bartolini Yamaha Frédéric Bolley Honda Alessio Chiodi Husqvarna 2000 Joël Smets KTM Frédéric Bolley Honda Grant Langston KTM 2001 Stefan Everts Yamaha Mickaël Pichon Suzuki James Dobb KTM 2002 Stefan Everts Yamaha Mickaël Pichon Suzuki Mickaël Maschio Kawasaki 650 cc Motocross GP 125 cc 2003 Joël Smets KTM Stefan Everts Yamaha Steve Ramon KTM

Segona etapa (2004-2013)

Edició AnyMX3MX1MX2 Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta 2004 Yves Demaria KTM Stefan Everts Yamaha Ben Townley KTM 2005 Sven Breugelmans KTM Stefan Everts Yamaha Antonio Cairoli Yamaha 2006 Yves Demaria KTM Stefan Everts Yamaha Christophe Pourcel Kawasaki 2007 Yves Demaria Yamaha Steve Ramon Suzuki Antonio Cairoli Yamaha 2008 Sven Breugelmans KTM David Philippaerts Yamaha Tyla Rattray KTM 2009 Pierre Renet Suzuki Antonio Cairoli Yamaha Marvin Musquin KTM 2010 Carlos Campano Yamaha Antonio Cairoli KTM Marvin Musquin KTM 2011 Julien Bill Honda Antonio Cairoli KTM Ken Roczen KTM 2012 Matthias Walkner KTM Antonio Cairoli KTM Jeffrey Herlings KTM 2013 Klemen Gercar Honda Antonio Cairoli KTM Jeffrey Herlings KTM

Tercera etapa (2014-Actualitat)

Edició AnyMXGPMX2 Campió Motocicleta Campió Motocicleta 2014 Antonio Cairoli KTM Jordi Tixier KTM 2015 Romain Febvre Yamaha Tim Gajser Honda 2016 Tim Gajser Honda Jeffrey Herlings KTM 2017 Antonio Cairoli KTM Pauls Jonass KTM 2018 Jeffrey Herlings KTM Jorge Prado KTM 2019 Tim Gajser Honda Jorge Prado KTM 2020 Tim Gajser Honda Tom Vialle KTM 2021 Jeffrey Herlings KTM Maxime Renaux Yamaha 2022 Tim Gajser Honda Tom Vialle KTM 2023 Jorge Prado Gas Gas Andrea Adamo KTM 2024 Jorge Prado Gas Gas Kay de Wolf Husqvarna 2025 Romain Febvre Simon Längenfelder KTM 2026 Jeffrey Herlings Honda Guillem Farrés Triumph

Estadístiques

Campions múltiples

miniatura|Stefan Everts, el campió amb més títols de la història del campionat