Els pets de monja o, d'una manera més puritana, sospirs de noia,Les postres i els pastissos de l'àvia, pàg. 410. Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2005. són unes galetetes petites i rodones, amb forma de mugró, de la cuina catalana.
Història Hom diu que les va inventar un pastisser italià cap al a Barcelona. El nom original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella. Sembla que amb el temps pit va derivar en pet, terme també irreverent però sense connotacions sexuals.
Un dels ingredients principals d'aquestes galetes són nous polvoritzades.
Cultura popular Els pets de monja apareixen a la tornada de la cançó El meu hàmster va anar a Cuba de Quimi Portet."Ai, ai! Manta i carretera, /carquinyolis, pets de monja i mel. /Ai, ai! Carretera i manta /i els teus llavis de pur caramel."
Recepta Ingredients * 5 - Ous * 300 g - Sucre * Pell de llimona ratllada * 200 g - Farina * Mantega
Preparació Bateu els ous amb el sucre fins que quedin d'un color blanquinós. Afegiu-hi la ratlladura de llimona i la farina, i barregeu-ho amb una espàtula. Poseu la massa en una mànega amb un broc petit i llis i aneu-ne fent pilonets en una placa de forn untada amb mantega o coberta amb paper d'estrassa. Poseu-ho al forn a 180° fins que les pastes s'assequin i es daurin una mica.Font: Corpus Culinari Català
Notes i referències
Enllaços externs Pets de monja a la Gastroteca de Catalunya Recepta i foto a la web de turisme de la Generalitat de Catalunya
Categoria:Galetes Categoria:Dolços dels Països Catalans