LAssemblea Nacional Armènia (armeni Ազգային Ժողով Azgayin Zhoghov) és l'assemblea legislativa de la República d'Armènia.
Història Fins a la promulgació de la Hatt-i Sharif de 1839, el Patriarca Armeni de Constantinoble i els seus clients, dins de certs límits, tenia autoritat sobre el poble armeni dins l'Imperi Otomà. El primer pas a l'activitat parlamentària constitucional, encara en el , es va iniciar amb la Constitució Nacional Armènia de 1860 a l'Imperi Otomà. D'acord amb aquest particular document constitucional l'Assemblea Nacional d'Armènia (dins l'Imperi Otomà) va començar a celebrar les seves reunions amb 140 membres. Tenia competències sobre l'activitat domèstica dels armenis de l'Imperi Otomà, així com altres qüestions nacionals, religioses, educatives i culturals.
La revolució russa de febrer de 1917 causà profundes transformacions i canvis sociopolítics a l'Armènia russa. Es van dur a terme els primers passos cap a la democratització de la República Democràtica d'Armènia. La vida nacional es va despertar i consciència nacional va créixer a través dels Consells Nacionals Armenis que van establir el Congrés dels armenis d'Armènia Oriental. A iniciativa dels partits polítics armenis, principalment la Federació Revolucionària Armènia, es va convocar el Congrés Nacional d'Armènia a finals de setembre i principis d'octubre de 1917. El congrés es va celebrar a Tbilisi va reunir 203 delegats i va declarar la primera República d'Armènia. El seu predecessor va ser el Soviet Suprem.
Sistema electoral Les eleccions a l'Assemblea Nacional Armènia es duen a terme mitjançant representació proporcional amb llista de partit tancades assignant proporcionalment els escons entre els partits i aliances guanyadors, segons el nombre de vots rebuts a tot el país als partits polítics que arribin a un llindar electoral del quatre per cent, les aliances de dos partits que arribin a un llindar del 8 per cent, o del 10 per cent si una aliança inclou més de tres partits polítics.
La llei electoral inclou un mecanisme de bonificació a la majoria per promoure una governança estable. Si el partit o aliança guanyadora aconsegueix la majoria però menys del 52 per cent dels escons, s'assignen escons addicionals per augmentar la seva representació total fins al 52 per cent.
Presidents del Soviet Suprem (1938-1990) Khachik Hakobdjanian 1938-1943 Aghasi Sargsian 1943-1944 Simak Sahakian 1944-1961 Edward Toptchian 1961-1971 Rouben Parsamian 1971-1972 Artsrun Gasparian 1972-1975 Sergey Hambardzumian 1975-1980 Samson Tonotyan 1980-1990
Presidents del Consell Suprem Levon Ter-Petrossian 4 d'agost de 1990 - 11 de novembre de 1991 Babken Ararktsyan 24 de desembre de 1991 - 27 de juliol de 1995
Portaveus de l'Assemblea Nacional Babken Ararktsyan 27 de juliol de 1995 - 4 de febrer de 1998 Khosrov Haroutyounyan 4 de febrer de 1998 - 11 de juny de 1999 Karen Demirchyan 11 de juny de 1999 - 27 d'octubre de 1999 Armen Khachatryan 2 de novembre de 1999 - 12 de juny de 2003 Artur Baghdasaryan 12 de juny de 2003 - 1 de juny de 2006 Tigran Torosyan 1 de juny de 2006 - 26 de setembre de 2008 Hrayr Karapetyan (interí) 26 de setembre de 2008 - 28 de setembre de 2008 Hovik Abrahamian 28 de setembre de 2008 -
Enllaços externs
Assemblea Nacional Armènia
Notes
Categoria:Política d'Armènia Categoria:Parlaments unicamerals