miniatura|Connie Hedegaard, expresidenta de Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. La conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic 2009 (COP15) fou una trobada al Bella Center de Copenhaguen (Dinamarca), del 7 al 18 de desembre de 2009, entre d'Estats reconeguts a l'Organització de les Nacions Unides amb l'objectiu de debatre noves mesures per aturar el canvi climàtic.
La conferència inclou la 15a conferència de partits (COP 15) a l'entorn de la reunió de treball sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides i la 5a trobada de partits (COP/MOP 5) per al protocol de Kyoto. En relació al full de ruta de Bali, durant aquesta trobada s'ha d'acordar una línia de treball per a la mitigació del canvi climàtic per abans del 2012. La conferència està precedida per una trobada de científics sota el títol "El canvi climàtic: riscos globals, reptes i decisions", que es va celebrar el març de 2009 també al Bella Center.
Objectius L'objectiu de la conferència, segons els organitzadors, és "la conclusió d'un acord jurídicament vinculant sobre el clima, vàlid en tot el món, que s'apliqués a partir de 2012".
L'objectiu final (a llarg termini) és la reducció mundial de les emissions de CO₂ en almenys un 50 % el 2050 respecte a 1990, i per aconseguir-ho els països s'han de marcar objectius intermedis. Així, els països industrialitzats hauran de reduir les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle entre un 25 % i un 40 %, respecte als nivells de 1990, l'any 2020 i haurien d'assolir una reducció entre el 80 % i el 95 % per a 2050.Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Guia per a periodistes sobre CC i negociació internacional Règim post 2012.
En la cimera es van reunir els millors experts en medi ambient, els ministres o caps d'estat i organitzacions no governamentals dels 192 països membres de la CMNUCC. Aquesta va ser l'última conferència per preparar el període post-Kyoto. Va ser la primera vegada que els Estats Units van participar, sent aquests els únics que no han firmat la ratificació del Protocol de Kyoto.
Preparació El cicle de negociacions per preparar la cimera de Copenhaguen es va iniciar amb la XIII Conferència de l'ONU sobre canvi climàtic a Bali, del 3 al 15 de desembre de 2007. ONU. «The United Nations Climate Change Conference in Bali». Altres sessions es van celebrar del 31 de març al 4 d'abril de 2008 a Bangkok (Tailàndia) ONU. «Bangkok Climate Change Talks - 31 March to 4 April 2008». i del 2 al 13 de juny de 2008 a Bonn (Alemanya).ONU (13 de juny de 2008). «La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic conclou a Bonn amb crides a agilitar el ritme de les negociacions que condueixen a l'Acord de Copenhaguen de 2009». Una tercera conferència sobre el clima va tenir lloc a Accra (Ghana).ONU (27 d'agost de 2008). «Les negociacions de les Nacions Unides reben nou impuls a Accra».ONU (21 d'agost de 2008). «Arrenquen les converses de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Accra amb l'advertència que "ha començat el compte enrere" per al nou acord internacional sobre el canvi climàtic, a Copenhaguen». La reunió, on més de 1.600 participants de 160 països eren presents, va tenir lloc del 21 al 27 d'agost de 2008. L'objectiu d'aquest cicle de negociacions, organitzat per l'ONU, va ser preparar els futurs objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH).
La XIV Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic es va iniciar l'1 de desembre de 2008 a Poznań (Polònia),ONU (1 de desembre de 2008). «Comença a Poznań (Polònia) la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic amb crides sobre la necessitat urgent de progressar en el disseny de l'Acord de Copenhaguen».ONU (17 de novembre de 2008). «CMNUCC: L'augment de les emissions dels països industrialitzats confirma la necessitat urgent de mesures polítiques sobre el canvi climàtic en la reunió de Poznań». per intentar establir les bases i compromisos del tractat de Copenhaguen.ONU (12 de desembre de 2008). «La Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic de Poznań (Polònia) estableix les bases per a l'Acord de Copenhaguen». 12.000 delegats de 190 països van adoptar un "full de ruta" per preparar la conferència de Copenhaguen.ONU (1 de desembre de 2008). «Inicia Conferència sobre canvi climàtic a Poznań». Alhora, el desembre de 2008, els líders de la Unió Europea es van reunir a Brussel·les i van aconseguir un acord sobre un paquet de mesures per combatre el canvi climàtic, acordant reduir les seves emissions en un 20 % per al 2020.
El març de 2009, milers de científics van ser reunits durant tres dies a Copenhaguen pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GIECC) per revisar les últimes dades i actualitzar la informació científica sobre l'escalfament global.
Problemàtica miniatura|Sessió d'obertura del COP15. Les primeres negociacions per preparar la conferència van provocar una divisió entre la visió dels països desenvolupats i la de les nacions en desenvolupament. Els majors problemes de les negociacions abans de la conferència eren:
La reducció de les emissions de carboni dels països desenvolupats. Durant el 2007 la Unió Europea va anunciar un pla de reducció de les seves emissions de CO2 en un 20 % per al 2020 (adoptat el 2008), però cap altre país no havia expressat fites concretes per a una reducció. Tanmateix, el nou president dels EUA Barack Obama també va anunciar la seva intenció de què Estats Units redueixi les seves emissions, i va decidir participar en la cimera,President to Attend Copenhagen Climate Talks , The White House mentre que George Bush havia decidit el 2001 retirar-se del Protocol de Kyoto. Una vegada elegit, Barack Obama es va comprometre a reduir les emissions als nivells de 1990, i va anunciar la seva intenció de buscar una reducció del 80 % per a 2050.North American Leaders' Declaration on Climate Change and Clean Energy , White House També Obama va prometre fortes inversions en fonts renovables d'energia.President Obama Announces $2.4 Billion in Funding to Support Next Generation Electric Vehicles , The White HousePresident Obama Announces National Fuel Efficiency Policy , The White HousePresident Obama Announces Steps to Support Sustainable Energy Options, Departments of Agriculture and Energy, Environmental Protection Agency to Lead Efforts , White HouseEnergy & Environment, sitio oficial de la Casa BlancaPresident Obama Highlights Vision for Clean Energy Economy , White House Tanmateix, els països en desenvolupament i els països més pobres van exigir més esforços de part dels Estats Units i que els països desenvolupats retallin més dràsticament les seves emissions de gasos.
Quant a la reducció de les emissions dels països en vies en desenvolupament, el dilema era el de com promoure el creixement econòmic sense perjudicar el medi ambient. El punt de vista d'aquests països era que la major part del canvi climàtic està alimentat per la demanda dels països rics; per això consideren que és injust penalitzar-los per l'ús de combustibles fòssils per fabricar béns que es consumin als països rics. Tanmateix, certs països en desenvolupament es van comprometre també a imposar-se objectius de reducció. El març de 2009, Mèxic va ser el primer país en desenvolupament en proposar una meta per reduir les seves emissions, amb l'objectiu de disminuir en un 50% les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per a 2050.CAnvi climàtic , Lloc web de la presidència mexicanaEl canvi climàtic i el govern , Canvi Climàtic a MèxicUrgeix pla d'adaptació davant de canvi climàtic , El Universal Dos mesos abans de la cimera, el setembre de 2009, la Xina va anunciar un pla en el qual va proposar reduir la intensitat dels seus emissions.La Xina llança pla contra canvi climàtic, elsalvador.comLa Xina anuncia un important pla d'eficiència energètica per alentir les emissions de CO2, El País El novembre de 2009, el Brasil va proposar reduir les emissions derivades de la desforestació, que és la principal font d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, en un 80% el 2020.Reuters, Pla de selva amazònica espera per acord canvi climàtic
La cooperació per ajudar els països pobres. L'ONU considera que el món occidental hauria d'ajudar els països pobres a preparar-se per a les conseqüències del canvi climàtic; per això va crear un Fons d'Adaptació, un paquet financer dissenyat per ajudar els països en desenvolupament a protegir les seves economies contra l'impacte potencial del canvi climàtic.Fons d'Adaptació per a Canvis Climàtics fa a Bonn primera reunió 28 de març de 2008, ONU El problema és que els països desenvolupats no volen finançar aquest pla, encara que la Unió Europea va anunciar un acord per donar 7.200 milions d'euros fins a 2012 als països en vies de desenvolupament perquè lluitin contra el canvi climàtic. En el cas d'Espanya, l'ajuda als països pobres, segons va anunciar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, serà de 375 milions d'euros en els tres anys.Espanya aportarà 375 milions d'euros als països pobres per lluitar contra l'escalfament, ABC Suècia ha compromès 800 milions d'euros, Itàlia 600 i Països Baixos 300 milions d'euros. El financer filantrop George Soros ha proposat mobilitzar 150.000 milions de les reserves del FMI -els Special Drawing Rights- a fi d'ajudar els països pobres a adaptar-se al canvi climàtic.
Fase prèvia, desenvolupament i negociacions Per a la cimera sobre el clima de Copenhaguen el desembre de 2009, l'ONU va convocar a 192 països per acordar un límit a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per al període entre 2012 i 2020. Aquest període de compromís havia de succeir el període 2008-2012, acordat en el protocol de Kyoto. Les negociacions entre els països per limitar emissions en aquesta Conferència de Copenhaguen van ser lentes segons va manifestar el setembre de 2009 el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.«Copenhaguen fa olor de fum, l'ONU alerta que la paràlisi amenaça la cimera per assolir un Kioto II». El País: 20/09/2009. Consultat el 26/9/2009.
El setembre de 2009, gairebé un centenar de caps d'estat i de govern van participar en el que va servir de preparació de la conferència Copenhaguen, en la 64a Assemblea General de les Nacions Unides dedicada al canvi climàtic.«L'ONU debat sobre el canvi climàtic ». Hoy. Equador: 22/09/2009. Consultat el 26/9/2009. La 64a Assemblea General de les Nacions Unides va servir per conèixer la posició en la negociació de Copenhaguen dels països que són grans emissors de GEI i que encara no són compromesos amb un programa de limitació d'emissions. Aquests països en poden representar en aquests moments més del 50% de les emissions totals: miniatura|Barack Obama amb reunit amb els líders europeus presents a la cimera.